diumenge, 27 de juny del 2010

Cursa de la Campana (13,8 km, 1000 mts d acumulat)

Resum: Cursa per disfrutar i que crea afició! Molt recomenable. Felicitats a la organització!


Bona matinal avui a Vacarisses, amb sol i bona temperatura, bona organització, aprop de casa, molts regals, bon nivell de corredors, bona companyia, circuit força variat, etc, etc, etc.

Passo a buscar el David Turull i arribem a Vacarisses a les 8h, aparquem (l´únic punt negatiu a millorar), anem a recollir el dorsal, saludem als coneguts i consegueixo la foto pendent de la Cursa de GELS-Moixeró amb la Mònica Ardid, flamant campiona d´Espanya de curses verticals.


La cursa comença puntual a les 9h, amb la primera campanada de l´església. Primers quilometres massa ràpids per mi, que volia seguir a la Mònica Ardid, i abans del Km 3 em quedo despenjat i continuo al meu ritme.

Entre els km 4 i 6 la pujada és força dura i em sento en el meu terreny adelantant a dos o tres corredors. De fet, són els únics que he adelantat en tota la cursa, ja que amb les ganes de seguir a la Mònica, he començat al davant de tot i he sigut adelantat per moltes màquines; és la última vegada que surto dels primers..... Al final de la pujada, sento als Koales Raül i Carles animant com sempre, i m´animen força. Em diuen que vaig cap al 50è.

D´aquí fins al final, la cursa passa pels llocs més guapos, per corriols que pugen i baixen constantment. Tot i l´apretada inicial, aquí em sento molt bé fins al final, que l´han allargat 1300 mts que es fan notar. Arribo el 46è amb 1 hora i 7 minuts, i el David el 152è amb 1 hora i 18 minuts.

dilluns, 14 de juny del 2010

Cuita al Sol (5,5 km, 1685 mts d+)

Resum: No ha pogut ser!

Després d'estar pendents del temps durant molts dies, finalment a les 18h es dona el tret de sortida a la 7a edició de la Cuita al Sol (i la meva 4a participació ja), i que aquest any ha sigut la menys multitudinària de totes (entenc que potser causat pel canvi de recorregut de l' any passat i per les previsions de mal temps d' aquest any, però jo crec que la crisi i els excessius 55.-€ si no ets federat, 45 pels que estem federats, han sigut claus perquè molta gent s' hagi fet enrere), o sigui que l' any que ve s' ha de rebaixar el preu, o com a mínim, fer diferents preus: un molt més econòmic pels que nomes fem la cursa, ja que els que sopem i dormim a l' hotel o casa rural, no tenim perquè pagar el sopar (força pobre per cert), ni tampoc el càmping.

Pels que no saben res d´aquesta cursa tant original, la cursa comença quan marxa el sol al poble d'Areu a 1.250 mts, i es tracta de pujar al cim del Monteixo a 2.905 mts sense que t' atrapi l'hombra (d'aquí el nom de la cursa). Són més de 1.600 mts verticals i per això li diuen també milla vertical. Escric avui dilluns la crònica amb unes agulletes de cavall als cuàdriceps, cosa que no entendré mai d'aquest genial esport, ja que aquest any he fet més muntanya que mai i creia que estava ben preparat... Una altra genialitat d'aquest esport es que per moltes vegades que facis la cursa, mai recordes lo dura que és quan la tornes a fer... Aquest any a més a més, tenia l'objectiu de fer 1h30 i he començat molt fort, massa diria jo, ja que he agafat una pàjara quan faltaven 600 mts i he perdut 10 min. Torno a queixar-me per deixar sortir a les fèmines 30 min abans, ja que excepte les 10 primeres, has d' adelantar-les a totes, creant taps considerables que et fan trencar el ritme constantment; a més, crec que per elles també es una p... perquè han de ser mal adelantades per molts de nosaltres...


Al final, arribo a dalt el 60è (de 350 aprox) amb 1h40´, no està malament però lluny de l´objectiu que buscava; llàstima no ha pogut ser.... La baixada, neutralitzada per sort, ha sigut duríssima, amb contínues patinades; no només a dalt de tot per culpa de la neu, sinó durant tota la baixada per culpa de les pluges. De fet, dels tres que hem baixat junts (el Francesc Roca, el seu cunyat i jo), hem caigut els tres.... Arribem a baix a les 21h, on m´esperen la Montse i els nens, orgullosos del seu pare, com aquell que ha fet qui sap quina proesa.... Dutxa, sopar i a donar una volta pel poble, mentre mirem les llumetes de la gent que encara està baixant del Monteixo quan ja és negre nit (sobre les 23h30), aquests si que tenen mèrit, sense comentaris....

L´endemà al matí, xocolatada, entrega de premis (que cada any es fa més llarg, ja que entreguen premis a tothom menys a mi), i sorteig de material, que com cada any no m´ha tocat res.... Espero que el pròxim any no ens facin esperar tant pel sorteig....

Fins l´any que ve!

diumenge, 6 de juny del 2010

Cursa del Mosquit (10 km)

Resum: MOLTA CALOOOOOOOOR!
Ahir a les 17h vaig sortir de casa corrent per escalfar fins al Parc de l´Agulla, però no calia escalfar gaire ja que el termòmetre de la farmàcia indicava 32ºC. Vaig tardar més qe mai a arribar al Parc de l´Agulla de Manresa. Allò era un aperitiu del què ens esperava.

Allà al parc, moltes cares conegudes: desde l´organització, Xavi Flotats i Valentí Cots, als quals aprofito per felicitar-los per l´excel.lent feina feta, fins a gent que no havia vist mai a córrer. També hi havia el David Turull, en Jordi Badia, en Robert Monrós, el Marià Trilla, en Josep Gras, en Marc Sabata, Marc Sancliment, etc...

Després d´una cua força llarga, aconsegueixo el meu dorsal. La veritat és que no s´esperava tanta gent i s´han desbordat (uns 250 inscrits finalment), amb força gent que s´ha quedat sense dorsal.... A conseqüència d´això, la cursa comença amb 15 minuts de retard (mal dia, ja que després de la cursa he quedat amb el meu germà per anar a un concert....).
Tinc intenció de fer uns 42 minuts, més o menys, i començo els 2 primers km a bon ritme (4 min/km), però a partir del tercer km ja veig que serà molt difícil mantenir-lo, ja que la sensació de calor és molt forta. Sort de la gorra i dels 2 avituallaments amb aigua molt fresca que hi havien.... Finalment arribo amb 43´51, 33è de la classificació general.

Acabo de llegir el blog del Xavier Bonastre de TV3, que també va fer-la, i he vist que a ell també li va afectar, i just al darrera meu va arribar la primera noia i va caure desfeta i es veu que li van tenr que posar suero; o sigui que ha sigut força general. O sigui que l´any que ve, s´hauria de fer més tard.