diumenge, 18 de juliol de 2010

Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)




Resum: Motor trencat, vacances merescudes!
Efectivament, avui he fet un cócktel explosiu: dormir i menjar poc. Em vaig posar al llit a les 23h, però entre el calor que feia i el megaplat de pasta que em vaig menjar poc abans de posar-me al llit, vaig estar donant voltes com una croqueta fins a les 2h de la matinada, i a les 5h tocaven diana..... Quedo amb els meus companys de fatigues, en Jaume Mayor i en Jordi Badia i marxem cap a Ribes de Freser, on deixem el cotxe on podem i comença l´odisea: primera cua per conseguir el bitllet i després per pujar al cremallera; un cop a Núria, viatjant en primera al terra del cremallera, tornem a fer cua per conseguir el dorsal..... Som com borregos, el dia comença força malament! Allà ens trobem al Toni Beltran, al Sergi Cots, al Robert Monrós, l´Isma Flores i la Núria Picas.

Un cop tenim dorsal, ens canviem on podem i sortim a escalfar i l' ambient es espectacular: muntanyisme, senyeres, ikurrinyes, moltes cares conegudes i qüasi tots els craks. Em sorpren la humiltat de la èlit d' aquest esport, i puc fer petar la xerradeta amb el Gran Kilian i el fenomenu del Jessed, com si ens coneguéssim de tota la vida, gràcies craks!

La cursa comença puntualment a les 9h15 i tal com ja ens havia avisat en Toni, es formen els taps habituals a l' inici del pendent fort. A mig cami del Puigmal m' adono que vaig per davant del Badia i afluixo el ritme per dosificar-me, ja que la cursa és molt llarga. Arribo al cim del Puigmal amb 1h05, només a 5 min dels temps marcats per poder acabar amb 3 horetes... La festa que han muntat al cim és genial i tots et criden pel nom, com fan a la Zegama.



Agafo molta moral i li foto canya fins als pics del Segre i Finestrelles. A partir d'aquí, a mesura que van passant els kms vaig perdent forces i em noto l'estómac buit (no he vist cap avituallament sòlid en tota la cursa! Ostia, no costava res tenir plàtans, fruits secs, galetes o xocolata...). Passo el cim de Noufonts tocadet i arribo al Noucreus amb el motor trencat. La sensació que no vas bé i et van adelantant corredors es patètica i ho passes fatal. Arribo amb mal sabor de boca, després de 3h29 (108è de 500 inscrits), lluny de l´objectiu marcat de 3h15, com a molt.

El Badia acaba en la seva línia, amb 3h06, i el Jaume, que també a trencat motor i a més a més ha punxat els pneumàtics, amb 3h43 (per cert, la baixada amb el cremallera va ser horrorosa, amb molta calor i com una llauna de sardines, sobretot per ell, que només arribar a Ribes va tenir que treure la primera papilla....).

Bones vacances a tots!!!!!