CORRER X DISFRUTAR

Cursa ARCS Súria (12,5 km, 785 mts d+)

2012-01-22T07:28:00.000-08:00

Resum: De menys a més!

Quina cursa! Si senyor, aquesta és una d´aquelles curses de muntanya que fan enganxar-te a aquest esport tan fantàstic i tan agraït. Tot i que no es presentava el millor dia, amb un cel gris, fred i poques ganes de córrer, a mesura que passaven els kilòmetres, m´anava sentint cada cop millor, i al final, em va sortir una cursa rodona, acabant amb un sprint apoteòsic amb un crio que no té respecte pels veterans i que volia avançar un lloc després d´haver estat “xupant” roda tota la cursa..... Vinga va, qemli!
Avui tornem a anar plens al cotxe, amb el Jaume Mayor, el Jordi Badia i el Manel Deli. Arribem a Súria i ens trobem al meu cosí Xavi Flotats. Ens fem la foto de rigor (també hi ha molts més coneguts com el Valentí Cots, el Joan Ramon Badia, i altres companys del Nat´s: el Raimon i la Iolanda, el Dani Giner, etc.).

Comencem fent un bucle pel poble per estirar al grup i desseguida comencem a enfilar-nos (començo a troba gust a això d´anar en posicions capdavanteres és fantàstic, ja que t´estalvies molts taps....). Els primers 8 kilòmetres són bàsicament de pujada, amb alguna rampa força dura, i on els entrenos del Collbaix es noten, ja que vaig robant terreny al Jordi Badia i al Valentí Cots que els porto al davant com a referència, fins que en el punt més alt de la cursa, consegueixo atrapar-los.

Fem un bon troç de pista pel meus terreny, i aquí es queda enrere el Valentí. Seguim un grupet de quatre, amb el Jordi Badia al davant, fins que arribem a la part final, on veient que vaig molt sobrat, decideixo atacar al Badia i només em segueix un runner del Fa-sol. És la cursa qüasi perfecte, m´ha sortit tot bé, i de menys a més (normalment és al revés....). Acabo en una bona 27ena posició amb 1h16´24. El Jordi Badia acaba 30è amb 1h16´38, el Valentí Cots el 34è amb 1h18´01, el Raimon Hernàndez el 43è amb 1h19´57, el Jaume Mayor el 44è amb 1h20´17, el Xavi Flotats el 74è amb 1h27´01 i el Manel Deli el 76è amb 1h27´09.
Cal destacar que aquesta era la última prova del circuit ARCS, i tot i haver fallat en una de les quatre proves, he quedat el 39è de 348 participants, que no estamos tan mal! Ah, i el meu club NAT´s, ha quedat el 5è de la general per equips. Felicitats! Especialment al Raimon i la Iolanda...

Cursa ARCS Callús (11,5 km i 550 mts d+)

2012-01-08T04:53:00.001-08:00

Resum: En bona forma, tot i ser hivern...

Amb el cotxe ple (Jaume Mayor, Manel Deli i Jordi Badia) anem cap a Callús, on ens trobem moltíssima gent coneguda (Raimon, Iolanda, Juanje, Dani, Marc i Fons del Nat´s, el meu cosí Xavi, el Valentí Cots, el Joan Ramon Badia, el David Griera, etc). M´encanta córrer a casa!

Fa força fred (1ºC) i surto amb guants, samarreta tèrmica i xaleco a sobre. El primer quilòmetre és d´asfalt per dintre del poble, i sortim cagant llets per evitar el tap que ha anunciat l´organització al començament del corriol. Jo arribo al coll d´ampolla dels 30 primers i tot i així ens parem un moment (cap al darrera es veu que va ser un drama, i fins i tot la gent demanava “su turno”). Per evitar aquests taps, les organitzacions haurien d´intentar posar pistes amples (en pujada si pot ser), durant un parell de qilòmetres com a mínim, i així estirarien més el grup.

El Jordi Badia s´escapa des del principi i a la primera pujada m´adelanta el meu cosí. Jo segueixo al meu ritme, ja que vaig força endavant i no em trobo massa fi (tinc algun problema estomacal). Arribem a la primera baixada tècnica i adelanto al meu cosí, que ha sortit amb “bambes voladores” i s´ha equivocat de ple, ja que el terra patina força. A l´ascenció al punt més alt de la cursa deixo passar a la primera fèmina (la Laia Andreu), que puja molt i molt bé, i em poso a roda. D´aquí fins al final, les posicions qüasi no es mouen, només m´adelanta el Raimon del Nat´s (que m´espera uns segons i arribem junts amb 1h01´01 en la posició 26 i 27 respectivament) i la Laia arriba darrera meu. El Juanje arriba molt aprop nostre, amb 1h02´30, i conseguim una molt bona posició del Nat´s per equips, ja que puntuen els tres primers de cada equip.

El Valentí Cots arriba el 41è amb 1h02´45, el Jaume Mayor el 46è amb 1h03´50, el Xavi Flotats el 66è amb 1h06´10, i el Manel Deli el 74è amb 1h06´32.

Curses de Sant Silvestre de Manresa i d´Avinyó

2011-12-31T09:32:00.001-08:00

Resum: Acomiadament del gran 2011 com no podia ser d´una altra manera!

Quin gran any i quina manera d´acomiadar-lo: dues curses de St Silvestre en un dia! La primera, la del Cube de Manresa al matí. Un circuit semi-urbà de 8 km, molt explosiva, on he tingut que reservar pota per la cursa de la tarda, però que al final he acabat el 18è de la general (d´uns 350 inscrits) amb un temps de 31´30. Bon ambient i molt bona temperatura per córrer. També han fet la cursa el Jaume Mayor i el Manel Deli.

La segona del dia ha sigut la bona. No perquè hagi fet una gran cursa, ja que la cursa del matí m´ha passat factura als dos últims quilometres, sinó per l´ambient que he viscut, el genial recorregut, el temps ideal, la gran organització per ser la segona cursa, i molts i molts amics!!!!
Hem anat junts amb el David Turull i el Jordi Badia; moments previs que també formen part de la cursa: les xerrades al cotxe, la recollida de pitralls, el retrobament amb companys de curses, l´escalfament, i com no, la fotografia de rigor....

La cursa ha començat puntualment a les 16h. Sortim a tope, per variar, i els primers quilòmetres em sento molt i molt bé, tant, que penso que això d´haver fet la cursa del matí m´ha anat bé i tot. Vaig avançant corredors a mesura que passen els quilòmetres, i fins i tot atrapo al Jordi Badia. Li xupo roda una estona fins que es van acumulant masses corredors al darrera i decideixo posar-me al davant i estirar el grup. Quins quilòmetres més guapos, he disfrutat com un porquet.... Quan falten dos quilòmetres començo a perdre forces i m´adelanten el Raimon i el Manel del Nat´s, però decideixo apretar les dents i seguir-los fins que pugui. Quin fart de patir, l´últim quilòmetre és d´infart, però al final només em treuen uns pocs metres, i arribem els tres del Nat´s un darrera l´altre. No se quin temps he fet exactament, ja que m´he oblidat de parar el crono, i tampoc se en quina posició, però dec haver arribat cap el 20è amb un temps de 44´ (això si, segur que he quedat el primer de la combinada sant silvestre del bages..... jejejejeje).
Al final ens fem una foto de l´equipàs TRAIL del Nat´s, segur que hem sigut el club més numerós (crec que hem sigut uns 15 corredors).

III Cursa del Gall (13,25 km i 460 mts d+)

2011-12-18T13:30:00.000-08:00

Resum: Víctor, aquesta crònica és per tu!

Diumenge passat es va morir el Víctor Nacenta, gran company de feina i un dels millors seguidors del meu blog que he tingut (a part de la meva família, és clar), un atac de cor fulminant el va apartar de nosaltres. Víctor, segur que el podràs llegir allà on siguis. Aquesta crònica és per tu!

Genial cursa la d´avui per molts motius:

- ha vingut la Montse i els nens, que han fet la cursa del pollet (cada dia fem un pas més, i cada dia veig més aprop un dels somnis que tinc: córrer curses amb algun dels meus fills)

- cursa solidària amb la Marató de TV3 patrocinada pel meu club Nat´s
- al costat de casa i prèvia a les festes de Nadal
- molt motivat per dedicar la cursa al Víctor i intentar baixar de la hora
- i amb moltíssima gent coneguda (per tal de no deixar-me a ningú, em limitaré a posar algunes fotos que vaig fer-me amb ells):

La cursa comença amb puntualitat a les 10h30, i com que no hi ha cap figura de la èlit, desseguida em col.loco en posicions capdavanteres. Al final de la primera pujada, m´adelanten els germans Badia (primer el Joan Ramon, que va com una moto, i després el Jordi). Vaig molt passat de voltes, però com que són pocs quilòmetres i em sento molt bé (l´esquena tampoc em fa mal), decideixo continuar a aquest ritme per veure si quedo dels primers.

La veritat és que la crònica de la resta no té cap alicient, ja que corro gran part de la cursa en solitari, mantenint la mateixa posició fins al final, arribant molt bé en una fantàstica 6a posició amb 1h04´54, dos minuts més que l´any passat, però mirant al gps, veig que hem fet un total de 13,25 km, qüasi un quilòmetre més que l´any passat... El Jordi Badia ha arribat el 4rt amb 1h04´04, va parir quina màquina està fet! El Jaume Mayor arriba el 16è amb 1h07´02, el David Turull el 28è amb 1h09´49, i el Manel Deli el 38è amb 1h11´26. Es veu que els entrenos que fem són molt bons amb aquests resultats..... Destacable la bona participació de corredors del meu club Nat´s, que un cop més destaca per la seva solidaritat!

Cal felicitar un any més a l´organització de la cursa! Sense cap mena de dubte, és una de les meves 10 curses preferides i un fixe a la meva agenda esportiva!!!!

Cursa ARCS Rajadell (15 km, 650 mts d+)

2011-11-27T22:42:00.001-08:00

Resum: Les curses es guanyen a la baixada!

Després d'una setmana sense entrenar per culpa de l'esquena (desde l'estiu del 2010 que no estava tants dies parat), em llevo sense molèsties disposat a fer un bon paper i disfrutar a la primera cursa de muntanya del circuit ARCS a Rajadell, on estem apuntats els quatre ex-lasalians que entrenem junts habitualment.

Passo a buscar el Jaume Mayor, i anem cap a casa el David Turull on hem quedat també amb el Jordi Badia, i de camí rebem el seguent missatge: "A les 8h45 no estaré a punt, ja que no em puc aixecar de la tassa del wc; espero arribar a temps, ja agafare el meu cotxe". Jajajajaja, el pobre sembla el pupes...

Arribem a Rajadell i el tema del pàrquing està molt ben resolt per la organització. Anem a buscar pitralls, també el del David que es pot acabar desenganxant del wc i arriba just a temps per escalfar una mica i fer la foto de rigor. Cal dir que no hi ha cap obsequi de regal, tot i haver pagat 15.-€ d´inscripció, i diuen que has de fer les quatre curses... Crec que podrien baixar força el preu de la inscripció!

Comença la cursa a les 10h15, 10 min després de la sortida de les noies. Ja se que ho he dit varies vegades, però torno a dir que això es una putada per nosaltres i per elles, sobretot en curses amb molt corriol com aquesta, ja que les últimes provoquen taps i les primeres no tenen cap llebre a qui poguer seguir, i el crono final es molt pitjor del que podrien (no m'ho invento, son paraules textuals de la primera classificada femenina, la Laia Andreu).

Diguem que la cursa es pujada fins a la meitat i després tot baixada. Començo molt fort, em sento molt bé i em poso a davant del Raimon, el Jordi i el Jaume. Abans d'arribar a dalt del Cogulló les coses es posen al seu lloc, i m'adalanten el Jordi i el Raimon, però arribo dels 20 primers segur. La baixada és una altra història, ja que mai he sigut el meu fort i a sobre l'esquena comença a queixar-se, i decideixo no forçar (no és una excusa, ja que la desena de runners que m'adelanten van a una velocitat estratosfèrica per mi). També vull dir que la senyalització no era gaire bona, i m'he equivocat de camí un cop (i no he sigut l´únic pel què m´han dit....).

Al final arribo el 32e juntament amb el Jaume (31e), amb un temps de 1h27. El Jordi ha arribat el 13e amb 1h23 (molt bona cursa, felicitats crack, ets el nostre cap de files!), i el David, com era previsible, ha hagut d'abandonar per culpa dels problemes estomacals.

Duatló de Puigreig (7km + 22km + 2km)

2011-11-13T12:34:00.000-08:00

Resum: millor en bici de carretera que en btt...

Després de dormir com un tronc tota la nit, ja que no tenia cap mena de pressió perquè feia molts mesos que no agafava la mountain bike i m'ho vaig voler prendre com un bon entreno, em passa a buscar el Jordi Badia a les 8h30 i marxem cap a Puigreig. Aparquem, anem a buscar pitralls i obsequis (una altra samarreta per la colecció, aviat arribaré al centenar...). Deixem la bici a boxes, fem la foto pel blog i escalfem una mica.

A les 10h comença la duatló amb el primer tram de running. Ens situem força endavant per evitar taps i els dos primers kms son molt ràpids amb més baixada que pujada. Li trec uns metres al Jordi i passo pel km2 amb 8 min. Aquí comença la pujada, entre corriols i pistes, i em noto una mica tocat, moment que m'atrapa el Jordi. A partir d'aquí fins al final ja anirem plegats.

Arribem a la transició amb 33 min en la posició 27 i 28 respectivament. Jo faig la transició amb temps record (llàstima que no surti a la classificació...), ja que no he de canviar-me les bambes (he decidit fer la meva tàctica de posar els calapeus de tota la vida a la bici). De totes maneres, el temps que li trec es mínim i abans d'arribar al km 2 m'atrapa i em diu que em posi a roda: jajajajaja, el tio flipa, vaig com una moto i no vull forçar més la màkina... Total, seré breu i només diré que el tram de btt ho passo molt malament: tres caigudes tontes (a part de tenir que baixar uns quants cops més de la bici), mal d'esquena (avui encara me´n fa), fang, massa gent que ha quedat per darrera meu al running i que em vol adelantar tant si com no, què mes voleu que us digui? Una pm...
Per fi arribo a la transició final sense ganes de córrer, però tot i així faig els 2 km de l'últim tram en poc més de 8 min, i arribo amb un temps final de 2h07´42 en el lloc 49è. El Jordi em diu que no fa gaire que ha arribat (va arribar el 42è amb 2h05´30).

Cursa Barraques de Vinya (23 km i 800 mts d+)

2011-10-16T07:21:00.000-07:00

Resum: Gran cursa, gran crono!

És fantàstic no haver-se de llevar de matinada per anar a fer una cursa i aixecar-se tranquilament a les 8h. A les 9h em passen a buscar el David Turull i el Jordi Badia i anem cap a Viladordis.

Allà ens trobem i saludem a tanta gent (ho sento, però no m'atreveixo a anomenar-vos a tots), i una mica més i fem tard a la sortida. També hi ha en Raimon i la Iolanda del Nat's, i ens fem la foto d'equip.

Encara estem parlant i saludant a tothom, quan es dona la sortida. Per sort, estem ben colocats i agafo posicions capdavanteres amb el Jordi i el meu cosí, en Xavi Flotats. Els primers kms els fem a tope, amb el Xavi al davant, marcant un ritme trepidant. Desseguida veig que si puc aguantar aquesta intensitat, faré un "tiempazo", això si no faig un pet com una gla...De sobte, el Jordi es fica al davant del grupet i aprofitant una forta baixada molt tècnica, fot un "atxasu" brutal que ens deixa a tots despenjats. Just a l´acabar la baixada apreto les dents i em torno a posar a roda. Aquí el Xavi es queda despenjat definitivament, més o menys cap a la meitat de la cursa (no se si per culpa del canvi de ritme o perquè minuts abans li han obert el cap amb una branca d'un arbre), i ens quedem un grupet de 3, amb el Jordi i un altre noi, que va molt sobrat però no es coneix el terreny. Em poso al davant i imposo el ritme que m'interessa, fins que cap al km 20, el tercer en discordia es cansa de mi i trenca el grup definitivament.

D'aquí fins al final, cadascú va al ritme que pot. Ja tinc ganes d'arribar, pel cansament i perquè a l'arribada hi haurà tota la familia, incluint el meu cunyat i les meves nebodes. Faig l'últim esforç per baixar de les 2h, i finalment arribo el 16è amb 1h58, molt i molt content. El Jordi arriba el 19è amb 1h59, el Xavi el 39è amb 2h05 i el David el 59è amb 2h10. En quant al Nat´s, el màquina del Raimon ha arribat el 9è amb 1h54 i la Iolanda arriba la 1a femenina amb 2h13, moltes felicitats Iolanda.

Definitivament, em marco aquesta cursa a l'agenda com a fixe, felicitats a l'organització!

Half Ironman de Menorca (1900 mts + 90 km + 21 km)

2011-09-26T13:28:00.000-07:00

Resum: el millor dels meus somnis!

Vull comencar aquesta crònica amb els agraïments a tots aquells que en la seva mesura han fet possible aquest somni:

- En primer lloc a la Montse i els nens: gràcies per compartir amb mi aquesta aventura i per entendre el què significa l'esport per mi (encara que a vegades no ho entenc ni jo mateix). Us estimo molt i us la dedico!

- En segon lloc al Jordi Sagi i l'Esther: gràcies per animar-me a fer aquesta triatló i per les estones que hem passat junts a Menorca. Ànims Esther!

- En tercer lloc als que m'han ajudat en els entrenos: Albert Canal del Nat's a la piscina, David Turull i Jordi Badia a la bici, i Jaume al correr. Sou collonuts!

- I per últim a tota la resta que desde el Facebook, per telèfon o en directe, m'heu donat forces per fotre-li canya. Gràcies Uri, aquesta també te la dedico en gran part a tu, ja que el teu esperit de lluita es contagiós!

Vacances a Menorca desde dijous, amb gran cloenda final amb el half Ironman, què mes puc demanar? Després de tres dies voltant per Menorca (Ciutadella, platja d'es Talaier, cova d'en Xoroi, platja de Binimel.là, arròs caldós amb llagosta, i peix a dojo), arriba el gran dia.

Ens llevem a les 5h30 plovent a bots i barrals (si, si, la Montse i els nens també...), esmorzo i marxem cap a Fornells. Deixo els gels i isotònics a les bosses de run i bike, i ens trobem al Jordi Sagi, l'Enric Pintado i el Jaume Morros. Les bicis han quedat xopes després de ploure tota la nit. He d'anar a pixar dos o tres cops, no se si de nervis o de tant que he begut. Encara és mig fosc que ens criden per anar a la sortida de l'aigua. Petons de bona sort amb la familia i enfilem d'un en un cap a dintre l'aigua, patètic! Nosaltres entrem de la meitat i encara tarden més de 5 min a entrar tothom, quin fred que fot, la gent tremola i almenys ens podien haver deixat posar el neoprè. Per fi donen la sortida!

Per davant 1900 mts de mar... Es esperpèntic! Ni el pitjor dels malsons es així: cops de puny del costat, cops de peu dels de davant, mig fosc, empassant aigua del port escarosament bruta, perdo de vista al Jordi i a sobre, a 100 mts hi ha la primera boia de gir, o sigui, mes òsties... Sort que passada la boia la cosa es tranquilitza i anant per la part exterior em puc tranquilitzar i agafar el meu ritme, i per sort tinc al Jaume al costat, amb un ritme molt semblant al meu. Ens relaxem tant que de cop i volta miro endavant i anem completament sols, ens hem desviat i tenim al peloton a 50 mts com a mínim. Rectifiquem i ens acostem al peloton. Em sento molt bé, i surto de l'aigua amb 38', dos menys del què tenia previst.

Ara toca bici! Buf, els 90 km en solitari me'ls imagino molt durs! Per això m'ho prenc amb calma. M'assento a la cadira de boxes i em menjo un plàtan, i em canvio tranquilament. El Jordi i el Jaume que han sortit darrera meu m'adelanten a boxes i l'Enric ho fa al primer km. No vull fallar com a Banyoles i em passo tota la primera volta menjant 2 barretes i bevent molt. Al final de la primera volta tinc una gran sorpresa, ja que hi ha la Montse i els nens animant-me: han caminat 6 km per venir fins allà, això no té preu! En aquesta triatló no es pot xupar roda, així que quan trobes algu amb un ritme molt similar, em poso al costat amb una separació de 3 mts. Així es com hem anat les dues últimes voltes amb un tal Jorge Rodriguez i hem arribat junts a boxes, gràcies company, ha sigut un plaer.

Aquesta transició la faig molt mes ràpid, comença la part que se'm dona més bé, tot i que son 21 km corrent després de tot el què hem fet... Només sortir de boxes em trobo al Jordi en una espècie de gàbia (la zona de penalitzacions), amb uns quants atletes més, que representa que han xupat roda i els han ensenyat la targeta groga i han de parar 5 min... Flipo per un tubo! Aquest esport m'agrada molt però es massa elitista... Jo a lo meu, i em poso a 4'15 min/km i a la primera volta adelanto al Jaume; amb aquest ritme, sembla que la gent vagi parada... L'Enric es el meu pròxim objectiu, quan he començat a correr em duia més d'1 km i sera mes complicat. Cada cop que ens creuem em porta menys distància, fins que a l'arribar a la torre de la tercera volta l'atrapo. Falten 4 km i veig que anant a 5 min/km podem baixar de les 5h, li ho explico i li dic que si em vol seguir li fare de llebre. En realitat, he de confessar que m'ha anat de conya anar amb ell i afluixar una mica, i molt content per haver-lo ajudat una mica a conseguir el 2n lloc de la seva categoria. Els ultims metres son impressionants, veig a la Montse i als nens, el crono marca 4h 59 min i pocs segons, no puc aguantar les llàgrimes...

Em diuen que he fet el 62e de la general, i el 11e de la meva categoria, amb un parcial del tram de correr de 1h38 (el 36e millor temps). Tot ha sortit genial, ni en el millor dels meus somnis ho hagués fet millor!

Triatló del Bar Porró (400 mts + 38 km + 8 km)

2011-09-19T06:56:00.000-07:00

Resum: Per fi he disfrutat a la triatló del Porró

Un altre dia de cursa m´aixeco mirant el cel per culpa de les previsions dels homes del temps... Sembla que ho facin expressament, i que sàpiguen quins dies tinc cursa per preveure que farà un temporal acollonant; però una vegada més, res de res, un dia collonut, amb núvols i ni una gota!

Com no podia ser d´una altra manera, el dia comença a les 7h30 al bar, i un cop esmorzats, pugem amb la bici al parc de l´agulla, on deixem les bicis en mans de l´organització, i que les puja amb el camió fins al pantà de Sant Ponç.

Pujo fins al pantà amb el cotxe de l´Enric Costa, qui em farà una assistència impecable, i que gran part de mèrit del meu bon resultat en aquesta triatló és gràcies a ell, moltes gràcies nanu! Allà al pantà ens trobem molta gent que ha vingut directament, i em trobo amb gran part de l´equip de triatló del Nat´s (Albert Sarracanta, Juanjo Caprros, Eduard Aregall, Pitu Martin, Jordi Sagi, Esther Parera, David Costa, Nuria Sellares, Cate Stocker i Marc Sabata).

Està núvol i fot un airet molt fresquet, però en canvi, l´aigua està força bé, així que decideixo no posar-me el neoprè i nedar amb el mono. Ho preparo tot per la transició i desseguida ens criden per travessar a l´altra banda del pantà. Sense cap mena de dubte, aquest és el millor moment de la triatló! 60 cossos dins d´un camió.... Ho té tot: nervis, pudor de suat, agafar-te fort per no caure.... i el pitjor de tot, que ja no hi ha volta enrere!

A les 10h en punt comença la natació; aquest any està molt i molt ple, i seran uns 400 mts. Em situo al costat del David Turull per intentar sortir darrera seu de l´aigua i agafar la seva roda a la bici. Porta un ritme massa fort i ho pago quan arribo a 3/4 parts del pantà, ja que no puc qüasi ni respirar, i tinc que fer una estona de braça... Surto de l´aigua amb uns 7 minuts.

L´Enric m´està esperant al costat mateix de l´aigua amb la tovallola, els mitjons i les bambes; me les poso i surto volant a buscar la bici. Bingo! El David està just davant meu, l´atrapo i pugem junts la primera pujada forta fins a la carretera general, adelantant a força gent que han sortit molt bé de l´aigua, com l´Albert Serracanta, que ha trencat el rècord de la natació de tots els temps, quin crack! Tot pujant, l´Oscar Casals també s´uneix amb nosaltres i tots tres anirem junts tot el tram de bici. Nois, em va saber greu no haver pogut donar cap relleu (excepte a les pujades fortes on em sento molt millor), però és que no podia! Moltes gràcies de totes maneres.

Arribem a Santpedor amb dos o tres triatletes a pocs metres, i els adelanto tots a la transició, amb la meva super tàctica d´anar en bici amb les bambes de córrer, així, arribo amb el casc al manillar, tiro la bici i em poso a córrer (jo també he trencat el rècord de les transicions!!!! jajajaja). Em poso a 3´45 min/km, ja que al principi fa una mica de baixada (al final em sortirà a 4 min/km de mitjana, no està gens malament). El súper Enric també em segueix en aquest sector i em va donant referències: vaig el 6è i no m´he de preocupar pels del darrere, i em centro a intentar atrapar al Jordi Badia, que va just davant meu. Quan falten 2 km per arribar em diu que em porta uns 2 min, i ja veig que serà impossible, o sigui que faig els dos últims km disfrutant a tope. Faré un gran temps! Penso que a l´arribar hi haurà la Montse i els nens esperant-me i encara disfruto més! Genial, arribo el 6è amb 1h34´11, vuit minuts menys que la meva millor marca en aquest triatló.

Triatló olímpic de Banyoles (1500 mts + 40 km + 10 km)

2011-09-03T23:50:00.000-07:00

Resum: Cal millorar la bici....

Avui dia 3 de setembre, és l´aniversari de la Montse, i per celebrar-ho, anem tota la familia a fer la triatló de Banyoles..... jejejeje, quina sort que tinc de tenir una familia que comparteix amb mi aquesta afició. Gràcies, sou genials!

Arribem a Banyoles a les 12h30 i anem a buscar un lloc per fer picnic. Només em menjo una truita i un plàtan, per por d´un tall de digestió a l´aigua, i això em passarà factura (primer error greu).... El què no entenc és perquè fan la cursa a les 15h30 de la tarda, hora fatal per l´hora de dinar.

A l´anar a deixar la bici als boxes, m´adono que no he agafat la barreta energètica que tenia prevista pel final de la bici (segon error greu). Aquí ens trobem al Fons Veldman del Nat´s i anem junts fins a l´inici de la natació. Per cert, no fa cap gràcia tenir que caminar 1,5 km descals perquè la sortida i l´arribada de la natació són a punta i punta del llac! No podien haver posat un servei de bus? Segur que més d´un es deu haver tallat amb algun dels molts vidres que hi havia pel terra.

Els moments previs a la natació son un drama per mi: només de veure la última boia on hem de girar, a l´altra banda del llac, i que som uns 900 triatletes, se´m posen els ous per corbata.... I a més a més, seran 1500 mts sense el neoprè, o sigui, que si m´agafa un "yuyu" m´aniré directament al fons del llac a fer companyia al monstre de Banyoles, que segons els meus fills viu allà. Ens posem tots els federats masculins a dins de l´aigua i ens donen la sortida desde l´aigua. Al ser tant ampla i tenir un recorregut en línia, hi ha més espai entre nosaltres i les òsties són poquetes, comparat amb les triatlons que he fet fins ara. Em col.loco al costat del Fons i el seguiré fins que pugui. Em dona molta tranquilitat i l´aigua és força neta i a una bona temperatura (25ºC). Em sento molt bé i respiro com m´han ensenyat al Nat´s, sense posar-me nerviós. Veig que al ritme que porta el Fons vaig sobrat, però decideixo continuar amb ell, ja que a la bici intentaré "xupar" roda.... Sortim de l´aigua amb 32 min, en el lloc 517, fem la transició el més ràpid que podem i sortim junts amb la bici. Aquí em trobo per primera vegada a tota la familia animant a tope.

El Fons va com una moto, i l´aventura conjunta s´acaba en uns 5 kms (si segueixo amb aquest ritme, no arribo viu). El sector de bici es resumeix amb poques paraules: vent de cara, bicis que m´adelanten que semblen motos i no els puc seguir, i ganes de que s´acabi!!! Aquí tinc molts minuts per reflexionar sobre el mig Ironman de Menorca i si no vull patir més del compte si hi ha vent, he de fer més rodatge amb bici.... Arribo a la transició amb 1h21, en el lloc 533 i a 6 min del Fons.

Ara comença la meva part i me la prenc com una venjança a totes les "motos" que m´han adelantat en el tram de la bici, intentant atrapar al Fons, també (aquí cometo el tercer error del dia). Els primers 5 kms els faig a un ritme molt bo, baixant dels 4´15"/km i em faig un fart d´adelantar a atletes que són nedadors i/o ciclistes, quin plaer.... El sector a peu són dues voltes a un circuit en forma de zig-zag, on permet als acompanyants gaudir dels atletes i això s´agraeix molt. Faig els 10 km en 44´, adelantant a més de 100 atletes.. Arribo en un discret 428è lloc, amb 2h38´ i amb un "globo" important (fins i tot m´he de seure al terra i respirant profundament em recupero lentament). Prenc bona nota de tota aquesta experiència viscuda, de cara al gran objectiu de Menorca d´aquí 3 setmanes. Estic molt content d´haver acabat i sobretot de la natació (no ho hagués dit mai...)

Cursa dels Perics (23 km, 1300 mts d+)

2011-08-21T13:48:00.000-07:00

Resum: Una cursa qüasi perfecte

Hi ha poques curses durant el mes d'agost, però aquesta és per tenir-la fixe a l'agenda de tot runner... A més a més, al trobar-me de cap de setmana a Bellver, no he tingut que matinar gaire. Passo a buscar l'Alex Cristel i al seu cunyat, en Jordi Arnau, a les 7h15 per Llivia, i anem als Angles (França), on deixem el cotxe a les pistes d'esquí a 1650 mts. Allà també ens trobem al Toni Beltran.

També hi ha l'equip Diedre (en Marc Erra, que no corre la cursa em fa una foto collonuda, moltes gràcies), però no hi ha gaire ambient i la majoria dels 130 corredors inscrits som catalans. Sembla extrany que una cursa amb aquest paisatge i sent la 28ena edició, tingui tants pocs atletes francesos... La cursa comença puntualment a les 9h. El primer km es durillo, ja que puja per una pista d'esquí, i els tres següents es suavitzen corrent per una pista forestal. A partir del km 4 comença la part més maca de la cursa, qüasi orgàsmica diria jo, per boscos, llacs i prats alpins, i travessant riuets que ens ajuden a refrescar-nos. Em sento molt i molt bé, vaig sobrat seguint a la primera noia, la Montse Martinez del Diedre, i decideixo tirar endavant, tot i que falta moooolta cursa. Com que he sortit força enrere, vaig adelantant gent i això encara m'anima més.

La pujada al pic Peric es fa per la carena, i ja no m'enrecordava d'alguns passos tant aeris i alhora perillosos per una cursa de muntanya, ja que l'oxigen no arriba gaire bé al cervell, i perdre l'equilibri en un instant pot ser fatal. Arribo al Peric (2.813 mts) molt bé, i ara toca baixada forta i tècnica, i tornar a pujar fins el petit Peric. Aquí em fixo en la classificació al control de pas, i veig que estic força endavant. Miro enrere i veig un grupet que em segueix a uns 100 mts; apreto les dents i li foto canya a les cames. D'aquí fins al final pateixo molt, especialment a la pista dels 4 km finals, on la forta calor i el cansament acumulat passen factura! No puc evitar que m'adelantin dos runners, però tot i així arribo el 22e amb 2h52', molt i molt content; llàstima que els peus no han estat a l'alçada, ja que se'm ha clavat una ungla i m'ha sortit una ferida al taló, sinó hagués sigut una cursa perfecte...

Darrera meu, arriba el Toni a 5 min, l'Alex amb 3h39 i el Jordi amb 3h47.

Triatló sprint de la Molina (750 mts + 20 km + 5 km)

2011-08-06T07:08:00.000-07:00

Resum: menys dura del què em pensava

L´horari d´aquesta triatló permet aixecar-se a una hora decent i anar-hi amb la familia, sobretot nosaltres que estem fent les vacances d´estiu a Bellver de Cerdanya. Agafo totes les coses que calen per fer una triatló, que no són poques i que han sigut preparades meticulosament el dia abans, i marxem cap a la Molina.

Allà ens trobem a la familia Serracanta, i a un altre atleta del Nat´s, l´Ivan Garcia.

Deixem les bicis a boxes i em poso el neoprè i em tiro a l´aigua per escalfar una mica i sobretot, treure´m els nervis de sobre (sort del neoprè, ja que l´aigua està força freda...). La sortida del tram de natació es fa desde l´aigua, i com no podia ser d´una altra manera, els cops de peus i mans són molt freqüents, tant que no aconsegueixo agafar el ritme de respiració i fins que no arribo a la meitat del llac, vaig fatal, empassant-me bastantes glopades d´aigua (almenys aquesta és més bona que la del mar...). La segona meitat del llac la faig molt bé i em sento perfecte, i surto de l´aigua en uns 12 minuts, en el lloc 40, no està gens malament per un novato com jo a l´aigua.

Vaig una mica marejat, m´assento a terra per canviar-me i posar-me les sabatilles de bici i el casc . Sento a la Montse que diu que molts atletes han sortit marejats i diuen que és culpa de l´alçada (estem a 2.000 mts sobre el nivell del mar).

El tram de bici consisteix en tres voltes a un circuit molt variat, ja que té de tot: trams tècnics, asfalt i fortes pujades, on el canvi automàtic em dona molts problemes. Tot i així, em sento molt còmode i no pateixo gaire en els trams tècnics, adelantant més gent dels que m´adelanten a mi. Acabo el tram de bici en poc més d´una hora, amb el 39è millor crono del sector.

Comença la part que més m´agrada de la triatló, sobretot d´aquesta que és de muntanya. Seran dues voltes a un circuit força trenca-cames, dels que m´agraden a mi. Prova d´això és que adelanto bastants corredors i no m´adelanta ningú, i acabo amb uns 21 minuts, amb el 23è millor crono del sector.
Al final, acabo el 38è de 138 corredors, amb un temps total de 1h35´35, molt content i amb molt bon sabor de boca.

Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)

2011-07-17T14:02:00.000-07:00

Resum: La millor mitja marató de muntanya!
Sense cap dubte, ens trobem davant de la millor cursa de muntanya d'aquesta distància. Ho té tot: bon ambient, runners d'èlit i populars, paisatges espectaculars, gran organització, i sobretot, molta muntanya!

Aquest any, després de la pallissa de l'any passat, que ens vem tenir que llevar a les 4h30 per agafar el primer cremallera i pujar com les sardines i assentats a terra, hem llogat un super apartament nou de trinca, i hem pujat el dissabte al matí amb les families (el Jaume Mayor i l'Alex Cristel han fet el mateix). Així doncs, fem el stage com els professionals, i dissabte aprofitem per fer una excursió-pícnic amb la Montse i els nens (mmmmmm, això ja fa olor a vacances!!!). La tarda ens permet conèixer al Jordi Godayol, que és de la organització i és germà d'un excompany de la Salle Manresa i que van marxar a Vic a mig curs. Jordi, felicitats per la part que et toca, teniu una cursa collonuda!

Després d'una bona dormida d'unes 8 horetes (llàstima del collons de sofà-llit que ens va tocar dormir perquè els nens tenien por de dormir al costat de la porta, i van dormir com uns reis a la suite...), arriba el moment de la veritat, amb els pitralls recollits el dissabte a la tarda, és moment de saludar a tots els coneguts i amics (Núria, Marc, Jordi, Toni, etc) i fer quatre estiraments. La cursa comença impuntualment a les 9h15, amb 15' de retard, i això que amenaça pluja... Fem una volta al Santuari i enfilem cap al pluviòmetre. A la primera rampa hi ha tota la familia animant de valent i fent fotos. No sabeu com s'agraeix això! Llastima que fins d'aquí 3 hores no els tornaré a veure...

No tinc bones sensacions: em fan mal els ronyons i em noto les cames pesades. Tot i així, arribo al cim del Puigmal amb el Jaume en 1h03. Fa molt vent i força fred (uns 4 graus), i així continuarà durant tota la cursa. A la baixada del Puigmal se'm escapa el Jaume i pujant el Pic del Segre aconsegueixo atrapar-lo altre cop, però ja veig que no serà fàcil seguir-lo, i efectivament, després del pic d'Eyne s'escapa definitivament i les meves sensacions no milloren, i ara inclús em costa respirar... El meu cap és dèbil i pensar que encara em queda més de mitja cursa i quatre cims més (Finestrelles, Noufonts, Noucreus i Fontnegra) em fatiga molt! A més a més, veure la filera de gent corrent davant meu, no m'ajuda gens, ja que saps perfectement el que et toca fer (tot i que ser que hi ha molta més gent al meu darrera que al davant...).

Mentres jo faig la cabreta per la muntanya, l´hereu de la casa, en Roger, fa els seus primers passos en el món de les curses de muntanya, i participa a la cursa infantil juntament amb el Jan Cristel, i queden en molt bona posició. Felicitats Roger! Aviat no et podré ni seguir....

Per fi arribo a la última rampa del dia i comença l'esperada baixada final (no perquè sigui menys dura que la pujada, sobretot quan ja vas tocat, sinó perquè ja queda poc per l'arribada). Miro el gps i porto 3h justes. Deixant de banda que ja fa molta estona que deu haver arribat el primer, penso que puc rebaixar el crono de l'any passat. Apreto les dents i arribo amb 3h24' (153e de 517). El Jaume fa una estona que ha arribat (3h18'). Jo estic molt més cansat que l'any passat (al contrari que ell ja que va trobar-se fatal, amb vomitada inclosa), però trobar-me a la familia i poder dutxar-me a l'apartament em recomforta molt! Una vegada més, mil gràcies per acompanyar-me!

Està plovent de valent i encara està arribant molta gent. Baixem a baix i acaba d'arribar l'Alex amb 4h08'. Felicitats nanu! Per fer només 8 mesos que fas muntanya, està molt i molt bé! El pròxim any, si repetim, tornarem a fer el stage...

Cursa de la Campana (14,5 km)

2011-06-26T07:29:00.000-07:00

Resum: Cada any millor!

Un dels avantatges que té fer les curses de casa és que no t'has de llevar de matinada, i en diumenge això s'agraeix molt! Així que em llevo a les 7h, esmorzo, i passo a buscar al Jaume Mayor i al David Turull per anar cap a Vacarisses: 4a edició de la cursa de la Campana i 4a participació meva! Com cada any, problemes per aparcar el cotxe, recollim els pitralls (gràcies Toni per aconseguir-nos un pel Jaume, tot i tenir les inscripcions tancades desde fa setmanes). Moment per saludar a tots els coneguts (cada cop son més i no em vull deixar a ningú...), i foto de rigor pel blog.

La cursa comença puntualment amb les campanades de l'església, a les 9h en punt. L'inici és en baixada i el grup capdavanter on hi ha la Mònica Ardid, va molt relaxat, cosa que permet que gent com jo puguin seguir el seu ritme, fins que arriba una forta pujada i és fa la selecció natural i on tothom es posa al seu lloc. Així, tal com ja he comprovat en vàries curses que tenim un ritme similar, formem un grupet molt macu amb l'Isma Molina i l'Isabel Olivan, amb qui tenia un deute pendent desde la Mitja de Tarragona (ja que vaig fer el meu millor crono tot seguint-la), i li faig de llebre força estona, fins que a falta de pocs km decideixo apretar més perquè em trobo molt bé!

Arribo en una sorprenent 19a posició (de més de 400 corredors). Cada any millor: l'any passat vaig quedar el 45è; i la cursa, cada any millor també! Si ja era prou maca, aquest any han eliminat l'únic tram d'asfalt a ple sol que hi havia, i es fan molts corriols, cosa que amb el calor d'aquest any, ha sigut tot un encert. Felicitats Toni! Tens una de les millors curses de la zona... En Jaume arriba el 44è amb 1h17 i el David el 137è amb 1h27. Ens avituallem i mengem una mica per reposar les forces, i tornem cap a casa, que la family ens espera!

Videos de la cursa:

http://www.youtube.com/watch?v=Y_k9SNAGrRY&feature=player_embedded (surto al segon 50)

http://www.youtube.com/watch?v=LHT7RmeRz94&feature=player_embedded

Cross de Callús (10 km)

2011-06-19T13:50:00.001-07:00

Resum: Cursa d´última hora

Crec que mai ho havia fet, jo que sempre ho planifico tot i faig les inscripcions amb molt de temps d´antelació, aquest diumenge passat em vaig llevar i tot i no haver passat la millor nit perquè la Queralt havia vomitat a les 2h de la matinada, vaig esmorzar, i amb el permís de la mestressa, vaig sortir a tota pastilla cap a Callús, mitja hora abans de que comencés la cursa... Pel camí, truco al meu cosí Xavi, ja que viu allà i se que la fa sempre, perquè em guardin un pitrall. Però resulta que la nit abans ha sortit de juerga i el desperto.... Arribo i encara no han tancat inscripcions, o sigui que faig la inscripció. De sobte, apareix el meu cosí amb cara de no haver dormit gaire i també la farà.... quin crack! Abans de donar la sortida, ens trobem tota la gent del Nat´s que correm (Raimon Hernandez, Iolanda Garcia, Dani Giner, Cristian Sanchez i Josep Castellet) i ens fem la foto de rigor, i ràpidament es dona la sortida.

La cursa comença molt ràpid, i intento seguir al meu cosí, treient dos pams de llengua. Collons, sort que no ha dormit gaire, penso jo....

Fins a la meitat de la cursa, hi ha algunes pujades que al ritme que portem es fan força dures, però resisteixo com puc i arribem al tram de baixada. Allà em trobo molt còmode i decideixo fotre un "atxasso", ja que pel darrera la gent apreta molt. Em segueix en Raimon del Nat´s, i el Jordi Barbé, amic del meu germà Oriol.

Fa força calor i els avituallaments i una dutxa en forma de tot terreny amb una llança, s´agraeixen molt i molt. Ja cap al final de la cursa es posa a tirar en Raimon i el seguim com podem. Arribem tots tres amb molt poca distància entre nosaltres, en Raimon al davant (13è a la general de 160 corredors), jo el 14è amb 43´41, i el Jordi Barbé el 15è. Molt content i satisfet, torno cap a casa.

Triatló sprint de Mataró (750 mts + 20 km + 5 km)

2011-06-05T07:37:00.000-07:00

Resum: Bon debut al mar

Un altre diumenge matinant, doncs toca llevar-se a les 5h15. Quedo a les 6h al Nat's amb el Marc Sabata i baixem cap a Mataro. Plou tot el viatge i continua plovent quan arribem. Primer toc per la organització, ja que no trobem ni un sol cartell indicatiu de la cursa.

Mentres esperem entrar a boxes, em ve a veure en Lluis Mestres, excompany de feina que viu a Mataró. Gràcies Lluis, sempre és bo fer-la petar amb tu. Finalment entrem a boxes i em dedico 10 min a posar-me el neoprè perfectament. Ja, ja, ja, ara ja pot ploure tot el què vulgui...
De cop, passa una noia de l'organització i diu que han decidit suspendre el tram de bici per culpa de la pluja!!! Collons, ja era prou curta (per això es diu sprint...), només faltava això! Ara em confirmo que aquest esport és molt elitista i piju, quina colla de marietes! Els que venim de la muntanya no ho podrem entendre mai...
Total, farem 1000 mts de natació al mar (250 mts mes del previst: caca la vaca) i 5 quilometrets, que quan has escalfat, ja s'ha acabat... I a sobre ens fan esperar 30 min més. Aprofito per parlar amb tots els coneguts i companys del Nat's: en Pitu, Jordi Sagi, Edu Aregall, Nuria Sellarès, Marc Comellas, Enric Pintado, etc, i aprofito per ficar-me a l'aigua. És el primer dia que provo el neoprè i alucino per un tub al veure la flotabilitat que te... De cop i volta estic molt més tranquil, ja que veig que almenys no m'ofegaré i faré un paper prou digne...

A les 9h30 surten les noies, que son poquetes, i 8 min més tard sortim els nois. Potser som uns 900 i tot i sortir desde un lateral, l'entrada a l'aigua és brutal! Els cops de puny i de peu son continus, sembla un combat de aquaboxa... Em surten les ulleres i agafo un stress total. A més a més, no puc tirar-me més al lateral perquè tenim les roques molt aprop i havia de triar entre les òsties de la penya o xocar contra les roques... Després de les roques em situo al lateral exterior i puc relaxar-me una mica. La pega és que les boies on fem els girs em cauen molt lluny i faig molts més metres que els que ho fan per l'interior.

Surto de l'aigua amb uns 21 min (en la posició 400, dels últims del Nat's). Toca treure's el neoprè i fotre's a córrer com un boig, que això es el meu fort! Adelanto a moltíssima gent (uns 200), mai m'havia passat... La penya va fatal corrent, inclús passo una noia que va vomitant tot corrent, sense comentaris... Son dues voltes a un circuit de 2,5 km: un altre toc per la organització, ja que es un merder de gent, entre els que fan la primera i els que fan la segona (ah, i molt fàcil colar-se i no fer la segona volta, com un que havia adelantat i va arribar davant meu i havíem sortit junts de boxes). L'últim toc per la organització és perquè s'havia de fer cua per entrar a l'arc d'arribada i a sobre, no surto a la classificació, patètic! El tram de córrer el faig en uns 21 min més, vol dir que acabo en uns 42 min en total, i jo em demano, val la pena dedicar tot el matí de diumenge desde les 6h fins a les 13h, per fer 40 min d'esport?...

Cursa de l´Alba 2011 (24 km, 1000 mts d+)

2011-05-08T07:18:00.000-07:00

Resum: Molt feliç de tornar a la muntanya

Després d'una nit molt plujosa (perfecte per obrir-se el cap baixant per les bateries...), em passa a buscar el nou fitxatge, en Lluis Rafart, i anem a Collbató. Recollim el pitrall i el xip (les meves queixes de l'any passat han donat fruit, ja que ho donaven a taules diferents). Ens fem les fotos de rigor i escalfem una mica, tot saludant als de sempre: quina gran familia que som!

No plou, però està núvol, i la temperatura és ideal per córrer. Comença tan puntual (8h30), que m'agafa amb el pixats al ventre, tot xerrant amb el germà petit del Jordi Badia, i surto força enrere. Faig el km llençat per recuperar posicions, doncs no vull arribar a les escales i tenir que fer cua... Ho aconsegueixo, i tot i treure la llengua, em sento força bé. El camí cap a St Miquel es fa molt pesat ja que ens trobem a desenes d'excursionistes caminant; alguns d'ells s'aparten, però altres, alguns emprenyats, passen de tot (collons, i jo em dic: no podrien haver triat un altre dia...). A la baixada al Monestir, aprofito per fer-me una beguda energètica a base d'aigua i un powergel, que em servirà per tota la pujada a St Jeroni. A la pujada em crida en Pau del magatzem de l'empresa i al cim l'Albert Plans. Gràcies a tots dos pels ànims!
El cim es al km 14 i queden 10 km de baixada, el pitjor pel meu genoll ha de començar ara... Inicio el descens amb molt de compte, i el grup que anava al cim s'escapa rapidament. Al control de l'ermita em diuen que vaig el 44è i penso que he d'apretar perquè no m'avanci gaire gent i arribar entre els 50 primers. Me'n adono en aquest moment que quan vaig començar quedava de la meitat, una mica mes endavant, i estava molt content. Això voldria dir que avui faria el 200 de 400, aprox.
Després de St Miquel m'adelanta el primer perseguidor, en Isma Molina, que va volant i no el segueixo ni cinc segons. Com baixa el paio, i a sobre en terreny moll... En fi, jo a lo meu. D'aquí fins a l'arribada em passen 6 més, i jo n'adelanto a 2 (anaven caminant per alguna lesió...). Soc un patata, ho se, però estic content d'haver conseguit arribar entre els 50 primers i sobretot, sense dolor al genoll. Arribo el 49è amb 2h22, el mateix crono que l'any passat, que crec que estava en millor forma.

I Duatló de St Fruitós de Bages (5km+16km bici+2,5km)

2011-04-02T14:04:00.000-07:00

Resum: Molta, molta calor + Debut amb l´equip Nat´s Sport

Bona experiència amb la meva primera participació en un duatló d´asfalt. Qui s´havia d´imaginar que tot just al principi de la primavera tindríem un dia de tanta calor, qüasi de ple estiu... I és que a les 16h de la tarda, després d´havent dinat, la cosa prometia molt. Abans de començar, una foto molt especial, la dels 6 primers integrants de l´equip del Nat´s, amb el tratge oficial (Gràcies per fer-ho possible Albert). A la foto, d´esquerra a dreta, a baix, l´Albert Noguera, Marc Sabata, Pitu Martin i Fons Veldman, a dalt, Edu Aregall i un servidor.

La duatló consistia en tres trams, el primer del qual eren 5 km corrent, el segon 16 km en bici i el tercer 2,5 km més corrent.

Es dona la sortida a les 16h i surto en les primeres posicions, tot seguint al Pitu. Son dues voltes a un circuit urbà mixte de 2,5 km. Sort que em vaig descuidar el pulsòmetre, ja que sabia que seria una cursa molt ràpida i amb les pulsacions a tope, però tant no. Avui, mirant la classificació, veig que vaig fer els 5 km en 16:21, o sigui, a 3:24 el km, està tot dit.....

Arribo a la primera transició el 17è, amb molt bones sensacions. A més a més, aplico la meva tàctica del triatló del porró, i no em canvio de sabatilles, agafant la bici en un tres i no res (llàstima que no hi hagi control de temps a les transicions, ja que segur que vaig ser el més ràpid).

M´enganxo amb un grupet molt maco i em poso a xupar roda (amb la velocitat que porten, tinc feina a seguir-los i no puc donar cap relleu), fins que arribem a la pujada posterior al pont de Cabrianes, on em comencen a aparèixer les malaïdes rampes als bessons, suposo que per culpa de la forta calor i la ínsuficient hidratació. Allà em despenjo i arribo a Artés tot sol. A la tornada, m´adelanta un altre grupet i em poso al seu darrera, però al cap d´un minut em tornen a sortir les rampes, i els torno a perdre. Arribo a St Fruitós com puc, al meu aire, i acabo aquesta part el 37è, i perdo molts llocs. Sort que faig la transició molt ràpida, doncs no m´he de canviar les sabatilles, i l´últim tram de 2,5 km corrent em surt força bé, malgrat les rampes que he tingut. Acabo aquest tram el 26è, a 3:39 em km, i el total el lloc 29è amb 55:07 (jo havia previst que ho intentaria fer en menys d´una hora, no està gens malament).

Gràcies al Jordi Mula, al Jaume Grandia i a l´Albert del Nat´s, per les fotos ;-)

Marató de Barcelona (42,194 km)

2011-03-06T09:30:00.000-08:00

Resum: Montse, dedicat a tu!

Avui ha sigut el dia culminant, després de mesos d´entreno. Et vull donar les gràcies per la teva implicació i paciència, per deixar-me fer realitat uns dels meus somnis (llàstima que no t´he pogut dedicar el meu objectiu final, però per mi conta igualment). A més a més, el teu seguiment d´avui ha sigut increïble, i saber que cada 30 min et veuria, m´ha donat ales. Se que llevar-se un diumenge a les 6h del matí per anar a Barcelona a agafar no se quants metros no és fàcil....

Després de dormir unes 3 horetes i mitja, sortim de Manresa amb el Jordi Badia a les 6h30. Ariibem puntualment a Barcelona i trobem un lloc pel cotxe molt aprop de la sortida (i sense pagar...). Deixem la bossa al guardarobes (allà ens trobem al Carles i Manel dels Koales).

Escalfem una mica i entrem al calaix dels sub3h (al davant només la èlit i al darrera unes 14.000 persones....). Quin ambient més ben parit! Allà ens trobem amb en Felip, un amic del Jordi i la colla de Correcats que també volen baixar de les 3h, amb el gran capità Curat al capdevant. A les 8h29 donen la sortida a la èlit i un minut més tard a la plebe (no se perquè ho fan, si tampoc els atraparem...).

Els nervis deixen pas a l´emoció, i desseguida ens posem a roda dels Correcats. Els primers km passen molt ràpids i ens hem de frenar per no adelantar al Curat. Al km11 (Sants Estació) veig per primera vegada a la Montse i em sento de conya. El mateix passa al km15 (Passeig de Gràcia). Al km20 (Sagrera) ens tornem a veure i li demano el Fisiocrem, ja que l´esquena es queixa força, i al km22 m´he de prendre un ibuprofè, ja que sinó he de plegar en breu.... Collons, això és un miracle, ja que dos km més tard em sento de conya, i fins i tot m´ha marxat el mal als peus que tenia! Al km28 (Torre Agbar) ens tornem a veure i les sensacions són boníssimes, inclús al km30 penso que ho aconseguiré fàcilment. Aquí em crida un excompany de feina, en Cristian. De cop i volta, al km33 apareix un maleït mur i xoco de ple amb ell! Collons, és com si no tingués gasolina... Aquí encara anava amb temps per fer sub3h, però a partir d´ara tot canvia i no consegueixo baixar de 5 min/km. Un cop veig que no conseguiré l´objectiu, em centro a acabar en condicions. Aquí em trobo al Farreti primer i a l´Isidre Costa després, i m´acompanyen un bon troç (moltes gràcies als dos, no sabeu com ho he agraït). Cap al km37 ens veiem per últim cop amb la Montse, abans de l´arribada, i li dic que arribaré 5 minuts més tard. D´aquí fins al final és un patir constant, i ho passo fatal, cada metre sembla un món (al km40 m´adelanta la Isabel Olivan, que vaig seguir a la mitja de Tarragona, i no la puc seguir). En l´avituallament de la Catedral em trobo al Sancli, això és flipant!

Finalment, després de patir més del què em pensava, arribo amb 3h06´30", no havent conseguit l´objectiu final, però molt content pel temps que he fet (en lloc 900è aprox, de 15.000 atletes). El Jordi Badia també ha trencat el motor al km30 i arriba amb 3h10.

P.D: Ara toca muntanya!!!!

Mitja marató de Granollers (21,097 km)

2011-02-06T06:54:00.000-08:00

Resum: Córrer sense xip

Quin dia més guapo per córrer! Marxo cap a Granollers amb el Jordi Badia, arribem a les 10h, la temperatura és ideal per córrer i fa un sol genial, d´aquells dies que m´agraden tant... Com que ja tenim el pitrall, perquè el vaig anar a buscar el divendres tarda, ens estalviem tenir que anar a buscar-lo i tornar al cotxe a canviar-nos. Però quan trec tots els estris per canviar-me, em dono compte que m´he deixat el xip personal, quina PUTADA!!!!! Agafem el cotxe, aparquem en doble fila i anem a incidències: res a fer, tots els xips estan adjudicats i no en sobra cap. En fi, haurem de córrer sense xip.

Ens fem la foto de rigor, i anem cap a la sortida tot escalfant. Les sensacions són bones i ens plantegem baixar de 1h23.

Arribem a la sortida i veiem que han fet diferents calaixos de sortida: de l´1 al 500 al davant, del 501 al 4000 després, i la resta al darrera. Al primer calaix hi ha la èlit, però també veiem gent que no té pinta de fer bones marques amb pitralls inferiors al 500, o altres corredors amb pitralls més grans del 500, igual que nosaltres, i decidim posar-nos al primer calaix ja que no hi ha cap mena de control.

Sortim a les 10h50, i fem els primers km a bon ritme, baixant dels 4 min/km que ens havíem proposat d´anada a la Garriga (i tornant a 3´50 min/km, per fer 1h22´15), però aviat ens adonem que serà difícil mantenir aquest ritme per culpa dels tobogans que anem fent (collons, ja no me´n recordava que n´hi havia tants...). Arribem a La Garriga (km 10) amb 40 minuts i pocs segons, el Jordi no em pot seguir i jo m´enganxo amb un grupet que porta un bon ritme. Cada quilòmetre em trobo més carregat d´esquena i de cames, i al km 16 decideixo despenjar-me i continuar al meu ritme. Finalment, arribo amb 1h24´25 i vaig cap a la taula d´arribada perquè m´agafin el temps i el dorsal per sortir a la classificació, però no em volen ni escoltar, dient que no poden saber si he fet trampes... Collons, ni que hagués arribat el primer, que som corredors populars del "monton"... Amb aquest temps, hagués quedat cap el lloc 310, d´un total de 8.000 corredors, no està gens malament. Sort que tenim un video per demostrar que hi vaig ser, tot i no sortir a la classificació (http://www.corriendovoy.com/video.php?id=333&video=23234). El Jordi arriba força demoralitzat amb 1h26´.

Propera cursa: la gran cita (Marató de Barcelona, el 6 de Març). A veure si tenim sort...

Mitja marató de Sitges (21,097 km)

2011-01-09T13:03:00.000-08:00

Resum: Sabor agredolç!

Avui anem els tres mosqueteros (David Turull, Jordi Badia i un servidor) i només falta el D´Artagnan del Jaume Mayor.... Sortim a les 7h30 de Manresa en direcció Sitges. Arribem puntualment i comencem malament, ja que no hi ha cap indicador d´on és la sortida i tampoc dels aparcaments. Després d´aparcar el cotxe anem a buscar el pitrall, i després et fan anar a recollir la samarreta de regal, on tres persones han de repartir la samarreta per mil persones, quin caos! Ens fem la foto de rigor, escalfem i anem cap a la sortida.

El Jordi Badia agafa posicions davanteres, ja que vol fer bona marca, i el David i jo ens col.loquem al costat del que porta el cartell que farà 1h30, que és la marca que vull fer jo. Encara que vaig fer la mitja de Tarragona en 1h24, vull veure com acabo la cursa a ritme de l´objectiu de la marató de Barcelona (menys de 3 h). Comença la cursa i es provoquen els típics taps per culpa dels que van a poc a poc i es posen al davant (s´ha de ser burro, eh?). Després de 2 km ja estic al costat del cartell de 1h30 i anem a 4´15 min/km. Durant tota la cursa he d´anar frenant per no adelantar al cartell, i les sensacions són molt bones, així que acabo la mitja en 1h29´48", i acabo amb un sabor agredolç, ja que estic molt content perquè acabo la mitja molt sobrat a ritme de marató, però amb les ganes d´haver-me provat i posar-me al límit per veure quina marca hagués pogut fer. En fi, a Granollers anirem a tope!

II Cursa del Gall (12,5 km i 460 mts d+)

2010-12-12T07:33:00.000-08:00

Resum: L´honor de portar el dorsal 1

Un any més hem participat a la cursa del Gall, que forma part de la Marató de TV3, i que aquest any està dedicat a les lesions medul.lars, i que ens toca tant de prop....

Em passa a buscar el David Turull i passem a buscar en Jaume Mayor. Arribem a St Fruitós a les 9h30, allà ens trobem al Enric del Bar Porró (organitzador de la triatló del Porró) i ens fem la foto de rigor. Allà també em trobo un bon amic de la Cerdanya que també ha volgut córrer i participar amb la Marató, l´Àlex Cristel. Gràcies per venir amics!

Mentres escalfem, veig que també correrà la gran Mònica Ardid i decideixo intentar seguir-la fins allà on pugui (l´última vegada que ho vaig intentar, el juny a Vacarisses, vaig fracassar estrepitosament....). La cursa comença puntualment a les 10h30, i m´enganxo com una lapa a la roda de la Mònica. De seguida veig que el ritme és còmode per mi, encara que a les pujades i baixades tècniques em costa una miqueta. El Jaume no m´ha pogut seguir, però segur que no està gaire lluny.... Em sento molt bé durant tota la cursa, i arribo tal com he començat: enganxat a la Mònica (24è amb 1h03´03"). El Jaume arriba xafant-me els talons a menys d´un minut i mig, i el David a uns 10 minuts. A més a més, a l´arribar tinc una altra alegria, ja que m´ha vingut a rebre la meva familia, gràcies!

Vull felicitar a tota la organització, ja que a part de recaudar 500.-€ per la Marató de TV3, han organitzat una molt bona cursa, perquè sigui un referent en aquest tipus de cursa. Jo ja la tinc en l´agenda del 2011... La cursa estava ben senyalitzada (jo potser li treuria les cintes taronges, ja que a vegades despista més que ajuda), bon avituallament, regals i piscolavis al finalitzar la cursa (els entrepans estaven boníssims).

Mitja marató de Tarragona (21,097 km)

2010-11-28T06:58:00.000-08:00

Resum: Rècord personal! (un altre cop seguint una noia......)

Quina mandra que fa aixecar-se a les 6h30 del matí d´un diumenge d´hivern per anar fins a Tarragona a córrer 21 kms.... Sort que m´acompanya el Jordi Badia, i el viatge es fa més curt tot parlant de política i arreglant al País (avui hi ha eleccions al Parlament).

Arribem a Tarragona a les 9h i trobem lloc a 50 mts de la sortida, d´això se´n diu començar el dia amb bon peu. Anem a buscar el pitrall i ens fem la foto de rigor.

Escalfem i estirem com Déu mana i a les 10h comença la cursa. Quin ambient que hi ha! Som més de 2.000 inscrits.... Segueixo al Badia el primer quilòmetre, però desseguida em trobo un grupet amb una noia de Viladecavalls que van a bon ritme (uns 3´45" el quilòmetre), i decideixo seguir-los. Van passant els quilòmetres i em sento molt còmode amb aquest ritme. La prova d´això, és que passem el 10 mil amb 39´24", que és el millor temps meu en una cursa de 10 mil....

Gràcies a seguir la primera classificada tota l´estona, m´he sentit fotografiat per tot arreu i he pogut triar la millor foto, jejeje. Fora conyes, és un plus afegit els ànims que dona el públic quan veu passar la primera classificada, ja que a més a més, per si hi ha algun despistat entre el públic, en aquesta cursa hi havia una bicicleta al seu davant amb un cartell que indicava 1a dona.

Cap al quilòmetre 16 he tingut un moment de crisis, i sort he tingut de veure al mestre Badia a 100 escassos metres davant meu, i llavors he apretat les dents i m´he reenganxat al grupet de la 1a classificada. Ha valgut la pena aquest esforç, ja que al final he arribat amb un temps de 1h24´05", la millor marca personal en una mitja marató d´asfalt. L´anterior rècord el vaig aconseguir fa uns 5 anys a la mitja de Granollers, i llavors vaig seguir tota l´estona a la que seria la primera noia veterana amb 1h27´.

Hem fet un passet més per fer una bona Marató de Barcelona.... Som-hi!

Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)

2010-11-07T07:30:00.000-08:00

Resum: Sorprenentment recuperat!

Després d´una setmana amb l´esquena molt fotuda i prenent-me voltarens, arriba diumenge i la passió per aquest esport no m´impedeix anar a una de les curses més guapes del calendari muntanyenc. També és veritat que el fet que el meu company de fatigues i entrenos, el Jaume Mayor, estigui també fotut del genoll, m´acaba de convèncer per agafar-nos la cursa com un entreno....

Arribem a les 8h30, agafem pitralls, tè de rigor i ens canviem. Anem a la sortida i no ens cansem de saludar a tots malalts com nosaltres: Carles Salvador, Isma Flores, Albert Comaposada, Jordi Costa, Josep Gras, Adrià Anton, Joan Ramon Badia, Robert Monrós.... (ho sento si em deixo algú). Especial agraïment pels ànims i fotos al Sergi Cots, Manel Rubia i Xevi Edo! Aquesta cursa ho té tot! Definitivament, és cursa obligatòria, tant si estàs en forma com si no ho estàs, val la pena!

Comença la cursa puntualment a les 9h30. Les noies surten altre cop 15´ abans, i tal com ja vaig fer l´any passat, em torno a queixar, ja que és una putada per nosaltres i per elles, que siguin adelantades per la majoria dels nois, i la majoria te les trobes a la canal de St Jeroni (en el meu cas, només van quedar per davant meu 9 noies de les 26 que van sortir 15´abans). Sortim de la meitat del peloton, ja que la intenció és anar de trankis fins a dalt de St Jeroni, i veure com tenim l´esquena i el genoll... L´inici de la cursa l´han modificat i això evita un embús important que es formava al principi, però de totes maneres, hem sortit tant enrere que no ens evita petits embussos (en conto fins a 5), i el gran embús a la fusta de la canal de St. Jeroni...

Arribem a dalt sobrats de pulsacions, anem més frescos que el pà Bimbo! I comencem la dura i llarga baixada. Fins que no som al camí de la Cova no em comença a fer mal l´esquena i per sort, en l´últim avituallament, hi ha reflex, bingo! El Jaume va més tocadet que jo, però tot i així, arribem a Monistrol amb el mateix temps que l´any passat: 2h29´, increïble, SORPRENENT! Així és la muntanya....

Ara toca pensar amb l´asfalt i amb el primer gran objectiu de l´any 2011: la Marató de Barcelona, el dia 6 de març; abans però, tindrem temps de fer alguna cursa preparatòria, com la mitja de Tarragona o Granollers. Et trobaré a faltar muntanya!!!

Cursa Barraques de Vinya (23,8 km i 800 mts d+)

2010-10-17T06:40:00.000-07:00

Resum: com a casa no hi ha res..... Gràcies Koales!

Encara que sembli mentida, avui he anat a fer una cursa tot solet després de mesos anant-hi acompanyat, tot i que la cursa era a casa, feia un sol de justicia i la cursa tenia molt bona pinta.... Pitjor per ells! Bé, com diuen els organitzadors de la cursa: que n´aprenguin.....

De totes maneres, com ja era de preveure, allà em trobo moltíssimes cares conegudes i companys de feina (Marià Trilla). Probablement, és la cursa que més gent he saludat. Com no pot faltar la foto de rigor pel meu blog, a la que em trobo als germans Beltran, i ja en tenim una altra!

Recollo el pitrall, i aprofito per saludar als Koales, i felicitar a l´organitzador de tot aquest muntatge, en Martox, ajudat en tot moment pel gran Koala. Em comenten que ho tenen tot a punt, i el circuit està molt ben marcat (collons, no m´extranya: han anat a fer un repàs al recorregut a les 3 de la matinada..... Sou la òstia!).

La cursa comença amb uns minutets de retard, com no podia ser d´una altra manera, amb una curiosa sortida en curva i dos arbres al mig del pas.... jajaja, Koala total! Els primers quilòmetres els comparteixo amb alguns dels Koales (Sergi i Albertus), fins a l´avituallament del km 11, on hi ha el Gran Koala, en Martox i en Guido, i ens ofereixen unes Volls....i jo decideixo no aturar-me per si em trobo algun control d´alcoholèmia. La veritat és que duia un molt bon ritme i tenia bones sensacions (per una vegada, acabaria una cursa per davant del Sergi, jejeje).

Un troçet més endavant m´adelanten el Toni Beltran i l´Adrià Anton, i em desmoralitza una mica, però faig un sobresforç per seguir-los i consegueixo atrapar al Toni, amb el qual compartim qüasi bé la segona meitat de la cursa, fins a un parell de quilòmetres per l´arribada, que li foto un atxasu i li trec uns quants segons.... que cabró! (ell hagués fet el mateix). L´arribada ho té tot: és en baixada, tinc bones sensacions després d´haver fet 24 km, i m´està esperant la meva estimada família!!!! Què més puc demanar? Més curses com aquestes, sisplau! Gràcies Koales!

Arribo el 18è d´uns 200 en total, amb 2h03´, molt i molt content!

P.D: alguna crítica he de posar oi, Martox? Doncs, que els últims quilòmetres ha sigut una mica incòmode trobar-nos amb els que feien la caminada....

Cursa del Taga 2040 (22,6 km, 1.700 mts d+)

2010-09-19T07:23:00.001-07:00

Resum: Avui sí que he disfrutat!

Feia temps que no acabava tant content una cursa d´aquest nivell. No he pogut baixar de les 3h que m´havia marcat com a objectiu, però he baixat 10 minuts respecte l´any passat, i el més important, he acabat en condicions i adelantant a gent...

Avui he canviat de companys de fatigues, i a les 6h45 em passa a buscar per casa el Toni Beltran i enfilem cap a St Joan de les Abadesses. Arribem a les 8h, anem a buscar el pitrall i ens canviem al despatx de la feina (quin luxe! inclús després ens podrem dutxar i tot). Escalfem motors i estirem una mica.

La cursa comença puntual, a les 9h (a les 8h45 per les dones, ja hi tornem a ser...). Segurament és la cursa que em conec més bé, ja que fa un any que estic treballant per la zona i faig el camí del Taga un cop per setmana com a mínim, a part d´haver fet el cim repetides vegades... Gràcies a això, tinc molt ben controlats els horaris de pas, i els clavo: 1h20 fins al Puig Estela, 1h55 fins al Taga i 3h fins a l´arribada. Només he fallat en l´últim tram de baixada, segurament per culpa de la pluja que va caure ahir, i d´una malaïda rampa que m´ha tingut un parell de minuts fora de joc.

Al final, he acabat el 80è amb 3h03, a 11 minuts del Toni Beltran.

Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)

2010-07-18T13:24:00.000-07:00

Resum: Motor trencat, vacances merescudes!

Efectivament, avui he fet un cócktel explosiu: dormir i menjar poc. Em vaig posar al llit a les 23h, però entre el calor que feia i el megaplat de pasta que em vaig menjar poc abans de posar-me al llit, vaig estar donant voltes com una croqueta fins a les 2h de la matinada, i a les 5h tocaven diana..... Quedo amb els meus companys de fatigues, en Jaume Mayor i en Jordi Badia i marxem cap a Ribes de Freser, on deixem el cotxe on podem i comença l´odisea: primera cua per conseguir el bitllet i després per pujar al cremallera; un cop a Núria, viatjant en primera al terra del cremallera, tornem a fer cua per conseguir el dorsal..... Som com borregos, el dia comença força malament! Allà ens trobem al Toni Beltran, al Sergi Cots, al Robert Monrós, l´Isma Flores i la Núria Picas.

Un cop tenim dorsal, ens canviem on podem i sortim a escalfar i l' ambient es espectacular: muntanyisme, senyeres, ikurrinyes, moltes cares conegudes i qüasi tots els craks. Em sorpren la humiltat de la èlit d' aquest esport, i puc fer petar la xerradeta amb el Gran Kilian i el fenomenu del Jessed, com si ens coneguéssim de tota la vida, gràcies craks!

La cursa comença puntualment a les 9h15 i tal com ja ens havia avisat en Toni, es formen els taps habituals a l' inici del pendent fort. A mig cami del Puigmal m' adono que vaig per davant del Badia i afluixo el ritme per dosificar-me, ja que la cursa és molt llarga. Arribo al cim del Puigmal amb 1h05, només a 5 min dels temps marcats per poder acabar amb 3 horetes... La festa que han muntat al cim és genial i tots et criden pel nom, com fan a la Zegama.

Agafo molta moral i li foto canya fins als pics del Segre i Finestrelles. A partir d'aquí, a mesura que van passant els kms vaig perdent forces i em noto l'estómac buit (no he vist cap avituallament sòlid en tota la cursa! Ostia, no costava res tenir plàtans, fruits secs, galetes o xocolata...). Passo el cim de Noufonts tocadet i arribo al Noucreus amb el motor trencat. La sensació que no vas bé i et van adelantant corredors es patètica i ho passes fatal. Arribo amb mal sabor de boca, després de 3h29 (108è de 500 inscrits), lluny de l´objectiu marcat de 3h15, com a molt.

El Badia acaba en la seva línia, amb 3h06, i el Jaume, que també a trencat motor i a més a més ha punxat els pneumàtics, amb 3h43 (per cert, la baixada amb el cremallera va ser horrorosa, amb molta calor i com una llauna de sardines, sobretot per ell, que només arribar a Ribes va tenir que treure la primera papilla....).

Bones vacances a tots!!!!!

Cursa de la Campana (13,8 km, 1000 mts d acumulat)

2010-06-27T06:50:00.001-07:00

Resum: Cursa per disfrutar i que crea afició! Molt recomenable. Felicitats a la organització!

Bona matinal avui a Vacarisses, amb sol i bona temperatura, bona organització, aprop de casa, molts regals, bon nivell de corredors, bona companyia, circuit força variat, etc, etc, etc.

Passo a buscar el David Turull i arribem a Vacarisses a les 8h, aparquem (l´únic punt negatiu a millorar), anem a recollir el dorsal, saludem als coneguts i consegueixo la foto pendent de la Cursa de GELS-Moixeró amb la Mònica Ardid, flamant campiona d´Espanya de curses verticals.

La cursa comença puntual a les 9h, amb la primera campanada de l´església. Primers quilometres massa ràpids per mi, que volia seguir a la Mònica Ardid, i abans del Km 3 em quedo despenjat i continuo al meu ritme.

Entre els km 4 i 6 la pujada és força dura i em sento en el meu terreny adelantant a dos o tres corredors. De fet, són els únics que he adelantat en tota la cursa, ja que amb les ganes de seguir a la Mònica, he començat al davant de tot i he sigut adelantat per moltes màquines; és la última vegada que surto dels primers..... Al final de la pujada, sento als Koales Raül i Carles animant com sempre, i m´animen força. Em diuen que vaig cap al 50è.

D´aquí fins al final, la cursa passa pels llocs més guapos, per corriols que pugen i baixen constantment. Tot i l´apretada inicial, aquí em sento molt bé fins al final, que l´han allargat 1300 mts que es fan notar. Arribo el 46è amb 1 hora i 7 minuts, i el David el 152è amb 1 hora i 18 minuts.

Cuita al Sol (5,5 km, 1685 mts d+)

2010-06-14T00:33:00.000-07:00

Resum: No ha pogut ser!

Després d'estar pendents del temps durant molts dies, finalment a les 18h es dona el tret de sortida a la 7a edició de la Cuita al Sol (i la meva 4a participació ja), i que aquest any ha sigut la menys multitudinària de totes (entenc que potser causat pel canvi de recorregut de l' any passat i per les previsions de mal temps d' aquest any, però jo crec que la crisi i els excessius 55.-€ si no ets federat, 45 pels que estem federats, han sigut claus perquè molta gent s' hagi fet enrere), o sigui que l' any que ve s' ha de rebaixar el preu, o com a mínim, fer diferents preus: un molt més econòmic pels que nomes fem la cursa, ja que els que sopem i dormim a l' hotel o casa rural, no tenim perquè pagar el sopar (força pobre per cert), ni tampoc el càmping.

Pels que no saben res d´aquesta cursa tant original, la cursa comença quan marxa el sol al poble d'Areu a 1.250 mts, i es tracta de pujar al cim del Monteixo a 2.905 mts sense que t' atrapi l'hombra (d'aquí el nom de la cursa). Són més de 1.600 mts verticals i per això li diuen també milla vertical. Escric avui dilluns la crònica amb unes agulletes de cavall als cuàdriceps, cosa que no entendré mai d'aquest genial esport, ja que aquest any he fet més muntanya que mai i creia que estava ben preparat... Una altra genialitat d'aquest esport es que per moltes vegades que facis la cursa, mai recordes lo dura que és quan la tornes a fer... Aquest any a més a més, tenia l'objectiu de fer 1h30 i he començat molt fort, massa diria jo, ja que he agafat una pàjara quan faltaven 600 mts i he perdut 10 min. Torno a queixar-me per deixar sortir a les fèmines 30 min abans, ja que excepte les 10 primeres, has d' adelantar-les a totes, creant taps considerables que et fan trencar el ritme constantment; a més, crec que per elles també es una p... perquè han de ser mal adelantades per molts de nosaltres...

Al final, arribo a dalt el 60è (de 350 aprox) amb 1h40´, no està malament però lluny de l´objectiu que buscava; llàstima no ha pogut ser.... La baixada, neutralitzada per sort, ha sigut duríssima, amb contínues patinades; no només a dalt de tot per culpa de la neu, sinó durant tota la baixada per culpa de les pluges. De fet, dels tres que hem baixat junts (el Francesc Roca, el seu cunyat i jo), hem caigut els tres.... Arribem a baix a les 21h, on m´esperen la Montse i els nens, orgullosos del seu pare, com aquell que ha fet qui sap quina proesa.... Dutxa, sopar i a donar una volta pel poble, mentre mirem les llumetes de la gent que encara està baixant del Monteixo quan ja és negre nit (sobre les 23h30), aquests si que tenen mèrit, sense comentaris....

L´endemà al matí, xocolatada, entrega de premis (que cada any es fa més llarg, ja que entreguen premis a tothom menys a mi), i sorteig de material, que com cada any no m´ha tocat res.... Espero que el pròxim any no ens facin esperar tant pel sorteig....

Fins l´any que ve!

Cursa del Mosquit (10 km)

2010-06-06T06:02:00.000-07:00

Resum: MOLTA CALOOOOOOOOR!

Ahir a les 17h vaig sortir de casa corrent per escalfar fins al Parc de l´Agulla, però no calia escalfar gaire ja que el termòmetre de la farmàcia indicava 32ºC. Vaig tardar més qe mai a arribar al Parc de l´Agulla de Manresa. Allò era un aperitiu del què ens esperava.

Allà al parc, moltes cares conegudes: desde l´organització, Xavi Flotats i Valentí Cots, als quals aprofito per felicitar-los per l´excel.lent feina feta, fins a gent que no havia vist mai a córrer. També hi havia el David Turull, en Jordi Badia, en Robert Monrós, el Marià Trilla, en Josep Gras, en Marc Sabata, Marc Sancliment, etc...

Després d´una cua força llarga, aconsegueixo el meu dorsal. La veritat és que no s´esperava tanta gent i s´han desbordat (uns 250 inscrits finalment), amb força gent que s´ha quedat sense dorsal.... A conseqüència d´això, la cursa comença amb 15 minuts de retard (mal dia, ja que després de la cursa he quedat amb el meu germà per anar a un concert....).

Tinc intenció de fer uns 42 minuts, més o menys, i començo els 2 primers km a bon ritme (4 min/km), però a partir del tercer km ja veig que serà molt difícil mantenir-lo, ja que la sensació de calor és molt forta. Sort de la gorra i dels 2 avituallaments amb aigua molt fresca que hi havien.... Finalment arribo amb 43´51, 33è de la classificació general.

Acabo de llegir el blog del Xavier Bonastre de TV3, que també va fer-la, i he vist que a ell també li va afectar, i just al darrera meu va arribar la primera noia i va caure desfeta i es veu que li van tenr que posar suero; o sigui que ha sigut força general. O sigui que l´any que ve, s´hauria de fer més tard.

Cursa de l´Alba (24 km, 1.000 mts d+)

2010-05-09T22:59:00.000-07:00

Resum: Temperatura ideal, moltes cares conegudes i sensacions inmillorables!

Marxo tot sol cap a Collbató, i allà començo a veure moltes cares conegudes, sobretot del forum de corredors.cat: Carles i Manel dels Koales, Robert Monrós, Tamayo, i la Núria Picas, entre altres. La cursa comença puntualment a les 8h30, amb més de 400 corredors. El tram d´asfalt amb pujada continua fins a les coves serveix per estirar el grup, i fer una primera selecció. Inicialment em marco l´objectiu de seguir el ritme de la Núria, però a mesura que passen els primers km, em distancio sense buscar-ho, i decideixo no esperar i continuar amb el meu ritme.

Abans d´arribar al Monestir, m´adelanta el Marc (no me´n recordo del cognom, ho sento), que vaig adelantar a la cronoescalada pirata de Montserrat i vem arribar junts a dalt, i em poso a roda. Arribem al Monestir amb 54 min i comencen les malaïdes escales i fins que no arribem al pla dels ocells, les passo magres per aguantar el ritme.... Un cop allà, que és un terreny que m´encanta, s´acaba el patiment i començo a disfrutar com un canalla! Arribem a St Jeroni amb 1h07, o sigui, 33 minuts des del Monestir, no està gens malament....
De baixada, veig que la Núria i el Carles m´estan xafant els talons. La baixada per St Joan la difruto moltíssim i adelanto en Marc; les cames em responen i per primera vegada, adelanto més gent de baixada que no pas m´adelanten a mi. Al final, arribo amb 2h21, 10 minuts menys que fa dos anys, de conya!!! Després d´arribar em ve un tio de l´organització i em diu si he perdut el xip, el xip? Quin xip??? Quan m´han donat el dorsal no m´han donat cap xip a mi..... Llavors em diu que el donaven a un altre lloc i que és responsabilitat meva llegir el reglament i saber que es córrer amb xip, quins collons!!! Toma mail de queixa per l´organització!!! M´apunta el dorsal i veig que m´han posat 2h22 a la classificació.... Bé, és igual, estic molt content ja que he quedat el 47è de 400 corredors!!!

Cursa dels Mossos d´Esquadra de Sant Amand (22,7 km 1.400 mts d+)

2010-05-03T22:32:00.000-07:00

Resum: també disfruto a la baixada!

Cada vegada som més, i aquesta vegada anem el Jordi Badia, en Xavier Palà i la meva ànima bessona, en Jaume Mayor. Destí: Ripoll, terra on tinc actualment la feina i cada dia m'agrada més... Això, i el fet que l' any passat no la pogués fer per culpa d'una petita lesió al genoll, feia una cursa especial per a mi, i la veritat és que no m´ha defraudat gens!

La cursa comença puntualment a les 9h del matí, amb més de 250 inscrits, sense grans figures, però amb un nivell general molt alt, semblant a la cursa del Taga de l'any passat, diria jo. Primers metres per dintre Ripoll per estirar al grup, que no evita els típics taps a l' inici de la part mes tècnica (collons, mira que són estressants aquests començaments de cursa...). Mica en mica em vaig trobant bé: cada dia m'agrada més la pujada i menys la baixada. Arribem al cim de St Amand (1.830 mts) sense canvis qüasi desde la sortida: Badia, jo, Jaume i Xavier. El primer tram de baixada és molt tècnic, amb pedres molles que patinen un colló, i decideixo no arriscar (em sembla que no he arriscat mai, no se perquè ho dic...). El Jaume aprofita la ocasió per atrapar-me, m' adelanta i intenta un "atxasso" (perquè veieu que en competició no hi ha amics, que cabró!!). Per sort, estem a la part que més m'agrada, de baixada continua, sense grans desnivells, poc tècnica i per senders que semblen trets d' un pessebre, i no ho aconsegueix!

El segueixo durant uns quants km com si fos un gos, xafant-li els talons, fins que arriba l' últim control i li agafa flato. Llavors comença una petita però dura pujada i li torno l' atxasso. Em sento molt bé, i sense parar de córrer adelanto a uns 4 o 5 més. Quan acaba la pujada només queden 2 km per arribar, i m' hi deixo els ous per no ser atrapat, jejeje. Tot i així, m' adelanten un parell que van sense adhesius (els hi he arrancat jo a la pujada anterior, juajuajua). Arribo amb 2h32, a 6 min del Badia. El Jaume arriba darrera meu, a uns 30 segons i el Xavier Palà a 3 min.

Cursa GELS-Moixeró (19 km, 1400 mts d+)

2010-04-26T05:09:00.000-07:00

Resum: Cursa preciosa per gaudir de l´alta muntanya! Bones sensacions!

La cursa comença a les 10h del matí desde la casa de colònies de La Salle (Cal Cerdanyola) de Gisclareny (a 2km de Bagà). El Jaume Mayor fot un ritme inicial trepidant que em costa molt de seguir, i prefereixo seguir la roda de la Mònica Ardid (primera fèmina); el Toni Beltran també em segueix. Portem un ritme molt maco i al cap de poc adelantem al Jaume que no pot seguir el ritme i sembla que ha trencat motor..... Arribem al Coll de Pendís (1786 mts) i em diuen que vaig 10è i penso que potser fotré un pet com una gla.... Em paro per veure isotònic i veig que la Mònica no ha parat i ha agafat uns metres de distància, cosa que ja no podré recuperar, ja que porta un ritme prou fort com per atrapar-la. Aquí comença la meva cursa, i arribo al cim del Moixeró (2091 mts) a la mateixa posició a pocs metres de la Mònica i del Toni. Per la seva part, els germans Cots van 5è i 7è respectivament, quines màquines. Baixant, abans del Coll del Moixeró, em trobo al Jaume i va força bé, pensant que perdria oli del motor....

Arribant al refugi de Sant Jordi (1565 mts) m´atrapa la Nuria Picas (segona fèmina) i un parell de paius, però per sort meva, comença una forta pujada fins al Pas de la Boixassa (1740 mts), i torno a imposar la meva llei i recuperar l´estona perduda a la primera baixada. La distància que els he tret serà definitiva per fer la segona baixada en solitari fins a l´arribada (918 mts). Finalment, crec que he arribat 11è (encara no han sortit les classificacions) amb 2h21, a 9 minuts del Toni i a pocs minuts de la Mònica, de la qual m´he quedat amb les ganes de fer-me una foto amb ella (a la pròxima no se m´escapa). El Jaume arriba 7 minuts més tard, després d´haver-se equivocat a la baixada i perdre uns minutets, fet que ha impedit atrapar-me, jejeje

Marató de muntanya Vall del Congost (42 km, 3100 mts d+)

2010-03-21T08:54:00.000-07:00

Objectiu aconseguit! Aquest és, sense cap mena de dubte, el resum que millor defineix l´experiència viscuda avui a la cursa de la marató de la Vall del Congost. Ni disfrutar, ni drescar, ni trempar, ni òsties..... Quan al km 30 et fan mal tots els ossos i muscles de tot el cos, incluint fins i tot la mandíbula, i encara et queden més de 12 km per acabar, no se´n pot dir precisament disfrutar. Cal dir però que els llocs per on transcorre la cursa són preciosos, però un altre dia hi aniré caminant amb la família d´excursió, i me´ls miraré tranquil.lament, ja que avui no he tingut temps de fer-ho; també vull felicitar a la organització per saber situar els avituallaments al lloc correcte. Només tinc un però: ha faltat una bona botifarra al finalitzar la cursa (quan faltaven dos km pel final, jo ja me l´estava menjant....).
A les 5h15 de la matinada ens hem trobat al parc de l´agulla uns quants malalts (perquè llevar-se un diumenge a les 4h15 per anar a córrer 42 km per la muntanya no té un altre nom, ho reconec). Jordi Badia, Jaume Mayor, Xavi Palà, Valentí Cots i un servidor, enfilem els cotxes cap a Aiguafreda. L´ambient que es respira és immillorable, i de seguida començo a trobar-me a gent dels corredors.cat, o sigui, a més malalts.

La cursa comença puntual a les 7h, i la penya (entre ells el Xavi Palà i en Jordi Badia) surt com si es tractés d´una cursa de 10 km (senyors, que queden 42 km! crida un del meu costat). Quan sortim del poble, a 1 km de la sortida, entenc perquè sortien tant canyats: comença un corriol estret, i la cua que s´organitza és espectacular! En Jaume Mayor i jo conseguim adelantar molta gent pels corriols, cosa que m´estressa bastant; li dic al Jaume que posi seny, ja que falta molta cursa. Cap al km 20 ens trobem un control que ens diuen que anem el 50 i 51, cosa que em sorpren i més tard ho pagarem... Efectivament, entre el km 20 i 30 ha sigut un continu de corredors adelantant-nos (el Jaume amb rampes i jo força petat també). Cap al km 30 ens adelanta el Valentí Cots i no podem seguir-lo ni un km.... A sobre, les 3 travesses per dintre del riu han sigut una putada com un temple (collons, no els hi costava gaire fotre quatre pedrots a dintre del riu per no mullar-nos!). Finalment, acabo 74è amb 6h43´, i el Jaume entra 1 minut darrera meu.
Vull destacar que m´ha fet una ilusió molt gran trobar-me al koala amb dos o tres més animant com uns animals al km 17, i també a l´arribada i que m´han obsequiat amb dues fotos ben xules:

Cronoescalada Koala a Montserrat (7,32 km, 1100 mts d+)

2010-02-27T23:33:00.000-08:00

Matinal perfecte amb gent genial. Arribo a Monistrol a les 8h15 i comença a sortir gent de tot arreu, com si fos la Montserrat Nord (aquests Koales tenen un poder de convocatòria bestial....).

El temps és perfecte per gaudir d´un dia de muntanya, però aviat comencen a venir núvols que més tard ens acabarien remullant a l´arribada al cim. Fem un cafè i sortim a la línia de sortida per veure com comencen a sortir els primers valents. L´ordre de sortida és desordenada, com ha de ser una bona cursa pirata. Finalment, consegueixo sortir dels últims, amb l´amic Jordi Badia darrera meu, xafant-me els talons, sabent que ben aviat m´adelantaria.

Però parlant d´adelantaments, pujant les escales del Monestir tinc el plaer de veure un dels adelantaments més brutals que m´han fet mai, una moto anomenada Guido, m´ha fotut una arrancada d´adhesius acollonant (això si que és córrer per la muntanya, i el demés són tonteries...).

Tot i haver començat massa fort, obsessionat per evitar que m´avancin i per intentar avançar als del davant, acabo força bé, amb un crono més que acceptable (1h05´45´´). Amb parcials de 32´i 33´45´´. El Jordi Badia acaba amb un temps de 1h01, i ens fixem l´objectiu de baixar de la hora l´any vinent..... El temps a dalt és dolent, amb pluja i boira, i per evitar algun costipat, anem tirant cap al cotxe.

Felicitats a tots els organitzadors i ens veiem a la propera animalada!

Decacollbaix (28 km, 2.300 mts d+)

2010-02-13T14:10:00.000-08:00

Objectiu aconseguit!!!

A les 7h del matí, amb un fred que pelava (-5ºC), ens hem trobat 8 malalts de la muntanya: en Jaume Mayor, en Jordi Badia, en Toni Beltran, n´Alfred Beltran, en Sergi Cots, en Marc Sancliments, n´Albert Comaposada (Malfieten), i un servidor. L´objectiu: pujar per 10 vies diferents el nostre Collbaix.

Iniciem la primera pujada, la més llarga de totes per la pista i després per la corda i carena amunt, a les 7h15, encara mig fosc. El fet de pensar que hem de fer-la 10 cops fa que siguem prudents i pugem força tranquils. Fem una primera parada després de 4 pujades i baixades, i aprofitem per agafar forces.

A mesura que anem fent cims, ens creiem cada cop més que allò que va començar com una juguesca (típica frase “no hi han collons…”), es faci realitat.
A partir de les 10h, a mesura que va pujant la temperatura, el terreny es va transformant, essent totalment gelat i dur a l´inici, a un terreny cada cop més enfangat. Que dur que és fer la vuitena i novena pujada amb unes bambes que pesen tres vegades més….
No ens podem queixar, hem tingut una mica de tot….
Finalment, després de gairebé 5 hores amb només dues paradetes tècniques, hem conseguit el nostre objectiu, havent recorregut uns 28 km amb 2200 mts de desnivell positiu, i 4400 mts de desnivell acumulat.

Perfil altimetric:

1-PISTA

2-EIX

3-CURSA (DRET)

4-OBAGA

5-JAUME

6-GR

7-CURSA (LLARG)

8-BADIA

9-BELTRAN

10-TORRENT

Sortida amb esquís de muntanya a la Tossa d´Alp (935 mts d+)

2010-01-03T22:51:00.000-08:00

He de confesar que em fa vergonya no haver fet mai una travesia amb esquís de muntanya, ja que fa 30 anys que esquio per pistes i 10 que practico el running de forma habitual i sobretot després de la sensacional experiència d' aquest dissabte.

Vull agraïr al meu amic Axier per haver-me animat a fer-la i per haver-me deixat els esquis i les botes.

Com que hi havia poca neu a la Cerdanya, vem decidir deixar el cotxe a l' estació de la Masella, a 1600 mts, i pujar per les pistes (familiar+mola+2 estacions), fins a la Tosa d' Alp, a 2535 mts.

Dia espectacular amb vistes meravelloses de la vall de la Cerdanya i del Berguedà (massís del Pedraforca), i amb Montserrat al fons.

La baixada per pistes també, és molt millor que les curses de muntanya, i en 15 minuts tornem a ser al cotxe. Total: 2h30

Entreno potent al Collbaix (1.250 mts d+)

2009-12-20T05:59:00.000-08:00

Entreno potent a -8ºC amb el Jaume Mayor i en Jordi Badia per començar a preparar la marató de Zegama. Deixem el cotxe al peu del Collbaix a les 9h del matí, i collons quin fred que fot....

Fem 5 pujades al Collbaix! Si, si, heu llegit bé, 5 cops, i per diferents vies per no repetir, i encara ens deixem alguna via per fer (ho deixarem per més endavant per la "Decacollbaix"). Vinga va, qui s´apunta?

Encara recordo la primera vegada que vaig fer el Collbaix corrent, que va ser tot una fita, qui m´ho hagués dit que un temps després el faria 5 vegades.....

Cursa del Gall (10 km i 300 mts d+)

2009-12-13T08:18:00.000-08:00

Cursa curta i força ràpida per corriols cap a la zona de Sant Benet de Bages en un dia d´hivern (sort que ha sigut a les 11h). Acostumats a fer 20 km com a mínim, últimament, això de fer només 10 km s´agraeix, tot i que és un altre tipus de cursa, molt ràpida, com ja he dit, on les pulsacions estan sempre a tope!

Passo a buscar al Jaume Mayor i anem cap a Sant Fruitós (també s´agraeix que sigui a casa...). Allà ens trobem a força gent coneguda (Jordi Badia, Toni Beltran, Marc Sabata, Josep Vilanova, i la gent del Nat´s (Jordi i Gemma, Pitu, etc), com no podia ser menys, ja que l´organitzaven). La sortida és puntual i desseguida es forma un grupet capdavanter amb les figures de sempre (Sergi Rodriguez i companyia), amb el "fenòmeno" del Badia (alias el calorós) trepitjant-los els talons, i nosaltres força aprop també (al Jaume li costa escalfar el motor, com a bon motor diesel que és, però al final, tampoc perdona).

Cap al km 8, ja a la última baixada tècnica, em torno a fotre una bona galeta, i sort dels guants, ja que em faig un bon trau a la mà dreta (estic gafat últimament). Arriba el Jordi Badia el 17è amb un temps de 47 min, i nosaltres arribem amb 49 min (en el moment de fer la crònica no hi ha classificació, però devem haver arribat sobre la posició 30).

Cursa de l´Esquiador (19,5 km i 632 mts d+)

2009-12-01T01:57:00.000-08:00

Començaré la crònica indicant que és la primera cursa que competeixo en la categoria de veterà! (tot i que normalment és a partir dels 40 i jo encara en tin 37). Per una banda estic content d´arribar-hi en un estat de forma molt bo, crec que el millor fins ara, però per una altra banda penso que van passant els anys i algun dia hauré de deixar aquesta droga...

La cursa és una matinal a la Torre de Claramunt. Collons, a les 8h del matí a ple hivern, quin fred! Ja ho podeu veure en les fotos: segurament soc el que vaig més abrigat de la cursa, jeje. I alguns en pantaló curt i tirants, aquests si que són uns homes de veritat!

Sortim de Manresa a les 6h30 amb el Jaume Mayor, el Jordi Badia i el David Turull (germans de la Salle tots 4! Només faltava el Mollet....). Arribem a la Torre i de cop i volta, em quedo tot sol canviant-me al cotxe, ja que als tres caganers els hi ha agafat un "retortijon" de nervis, quina colla....

La cursa comença amb puntualitat a les 8h i com que fa baixada, l´inici és rapidíssim i ens situem a primeres files el Jaume, en Badia i jo (on aneu? si falten 19 km!!!!), i aviat arribem a la pujada més forta del recorregut; aquí, el Badia marca el seu terreny i ens treu uns quants segons, que seran desicius ja fins al final. Van passant els quilòmetres i em sento bé, tot i que el Jaume va fent alguns dels seus "atxasus", però no em despenjo en cap moment (ni al quilòmetre 10 que em cau el dopping energètic a terra i he de parar-me a recollir-lo....).

A falta de 5 quilòmetres ens atrapa la primera fè- mina i un parell més de runners i fem un grupet molt maco fins a l´arribada. Cal dir que a falta d´uns 3 quilòmetres se m´ha descordat una bamba i no he volgut parar a lligar-la, ja que hagués perdut el grup i el ritme era tan fort (almenys per mi), que els hagués perdut, i arribo qüasi arrossegant el peu perquè no em caigui la bamba (quina sensació més rara, no m´havia passat mai). Al final, content, arribo el 29è amb 1h31´58, al darrera mateix del Jaume. El Badia ha arribat fa 2 minuts i el David arriba 10 minuts més tard. Fin

Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)

2009-11-08T23:33:00.000-08:00

M´aixeco a les 7h i el primer que faig és mirar per la finestra a veure si ha calmat el vent, però abans d´obrir la persiana ja sento com bufa i prefereixo no mirar-ho, ja ens ho trobarem..... Esmorzo i passo a buscar al Jaume Mayor. Arribem a Monistrol a les 8h15 i recollim els dorsals. És massa aviat per escalfar i decidim anar a fer un tè a un bar, on també aprofitem per buidar l´estòmag, i així tenir que portar pesos innecessaris per la forta pendent que ens espera....

Anem a escalfar i estirar una mica i ens trobem a molts coneguts malalts d´aquest fantàstic esport (Sergi Cots, Carles Martorell, Guido, Toni Beltran, Abuelo, etc....). A les 9h15 surten les noies i a les 9h30 sortim nosaltres. Com que no hem sortit dels primers, a les primeres rampes dures es formen els primers taps, i ens parem força sovint, fins que arribem a la pista ampla, i tenim aquesta fantàstica vista (hem de pujar a dalt de tot):

Fa un vent que acollona (a mi no m´agrada gens el vent, es nota?). Tinc bones sensacions, no se si perquè m´he pres un gel nou (per mi) de resistència del Decathlon (Endurance), o perquè estic en forma, o ambdues. Ja som a la canal de St Jeroni, i la cua per pujar la fusta és monumental, i aquí em començo a donar compte que deixar sortir a les noies 15 minuts abans és una putada per elles i per nosaltres (no soc gens masclista, però van força més lentes que nosaltres, a excepció d´unes poques que també agrairien sortir amb tothom, estic segur). Segueixo al Jaume fins a dalt de tot de la canal de St. Jeroni (ja l´he fet moltes vegades però cada vegada que la faig, penso que és una animalada....És brutal!!). A dalt de la canal arribar l´"achasso" del Jaume i em despenjo una mica, seguint el meu ritme. A dalt de St Jeroni em deu portar uns dos minuts. Per cert, quin vent dels collons! Si et tiressis al buit, estic segur que podries volar....
A la baixada continuen les bones sensacions i disfruto com un animal. Feia dies que no em sentia tant bé! A dos quilòmetres de l´arribada, em trobo el Jaume fet pols, amb el colze i el genoll plens de sang: s´ha fotut un pinyu de molt cuidado! però el tio és un malalt autèntic, i tot i que l´ambulància li aconsella no continuar, se´m posa al costat i arribem plegats. Al final, fem 2h29´, arribant al lloc 93 sobre un total de 400 corredors, no està mal....

Aniversari al cim del Taga (13-10-2009)

2009-10-15T04:05:00.000-07:00

Aquest dimarts passat va ser el meu aniversari (37 tacos, collons ens anem fent grans....). Estava a Pardines (1.226mts), on hem començat les obres de la depuradora municipal, i al migdia he decidit canviar el dinar amb la gent de la obra, per una pujada ràpida al cim del Taga (2.040mts) i un entrepà.

Pardines al fons de la vall

Deixo el cotxe a Can Roca (1.293mts), em poso els pantalons i les bambes que sempre porto al cotxe per aquestes emergències, i em poso a córrer cap al bosc de la Selva i el Pla d´Onzí. Ja soc a mig camí, i aquí comença a córrer un airet força fred. Continuo pujant fins que trobo el camí que ve d´Ogassa, per la carena. Arribo al cim en 45 min aprox.

Fa un dia espectacular, i dedico 5 minuts a contemplar totes les muntanyes que m´envolten, des del grandiós Puigmal, el Noufonts, el Noucreus, el Pic de l´Infern, Bastiments, etc... fins al Pedraforca o les meves muntanyes de Montserrat.... Al cim em trobo un parell d´avis molt trempats que venen de St. Martí d´Ogassa (ja l´he fet un parell de cops desde aquí) i que em fan la foto anterior. Baixo cagant llets cap al cotxe perquè la feina em reclama. Total, uns 80 minuts entre pujar, fer-la petar i tornar a baixar.

Duatló de muntanya de Queralbs (40km + 1900mts d+)

2009-10-05T21:36:00.000-07:00

Avui dia 6 d´octubre de 2.009 començo a escriure la meva primera crònica al blogg, després de molt de temps pensant que algun dia jo també en tindria un... Abans de començar la crònica, però, voldria agraïr la paciència que té la meva parella (Montse) amb tot aquest món on fa temps que estic enganxat, i que sense ella no podria disfutar. Per tant, li dedico aquest blogg.

El diumenge passat, coincidint amb altres curses com la ultra de Cavalls del Vent (reservat pels homes), o la triatló Challenge Maresme-Barcelona (qüasi ironman reservat pels super-homes), hi va haver la duatló de muntanya de Queralbs-Puigmal. Aquest era el perfil:

O sigui, sortida en btt des del poble de Queralbs (1.260 mts) fins a Fontalba (2.075 mts) en 11 km; es baixa de la bici i pujada al Puigmal (2.910 mts) i baixada pel Santuari de Nuria (1.960 mts), per arribar un altre cop a Fontalba, on només queda la baixada en btt fins a Queralbs.

A les 4h45 a.m. em sona el despertador i passo a buscar el meu amic, el màkina Jordi Badia, a les 5h30 a.m., arribem a Queralbs a les 7h a.m. encara de fosc, i gràcies a la meva "jeta" i a l´alcalde de Queralbs, en Genís Coll, pugem més amunt del pàrquing sense llums on aparca tothom, i ens fotem a dintre de l´alberg, davant mateix de l´entrega dels dorsals (cal dir que conec a l´alcalde perquè hauré de fer la depuradora de Queralbs, d´aquí ve el meu endoll). Allà ens trobem al Marc Sabata i començo a veure cares conegudes, sobretot del món del running, que és la meva especialitat. Després de recollir dorsals, col.locar-los, escalfar una miqueta, i esperar més de 20 minuts a la plaça del poble amb un fred considerable i més de 600 valents, es dona la sortida a les 8h a.m. en punt (curiosament, la dona el Genís amb un tret d´escopeta....).

El tram de btt és una pujada continua sense descans, i tot i ser la meva primera vegada en aquesta duatló, ja me la conec perquè abans de l´estiu vaig fer-la tot aprofitant una reunió a l´Ajuntament. El màkina del Badia comença a tirar fort i el perdo en un tres i no res; jo vull anar al meu ritme, que la cursa és molt llarga i no vull petar... Dec haver sortit entre els 200 i 250, i arribo a Fontalba el 160è, en 1h08, no està mal per anar guardant forces... Comença la part que més m´agrada, sobretot la pujada al Puigmal, i quan arribo a la meitat, em diuen que vaig el 150è. De moment vaig molt sobrat i continuo avançant gent, sobretot especialistes en btt, tot i que abans d´arribar al cim, m´adelanta la 3a classificada i em toca bastant la moral, ja que tenia l´esperança d´atrapar a la Nuria Picas, que sabia que quedaria 1a i si la pugués seguir, faria un molt bon crono. Arribo al Puigmal, i pregunto per la Nuria i em diuen que ha passat la primera fa cinc minuts, i em torno a animar, encara que ara comença la baixada i ja se que no soc gaire bo. Arribo al Santuari millor del què em pensava i em diuen que vaig el 130è; allà em trobo al Jordi i la Gemma del Nat´s i m´animen. La pujada a Fontalba però, se´m fa una mica llarga i tinc ganes d´arribar a la última part, i la pitjor per mi: el descens a Queralbs en btt. Com que ja se que soc moooooolt lent, conto tots els que m´adelanten: 14 en total, i jo només n´adelanto a 1, que ha de ser molt i molt patata baixant perquè jo l´adelanti....

Finalment acabo el 135è (3h41), sobretot gràcies a que he anat tots els trams amb les bambes de córrer, incluint la btt, ja que no és un recorregut gaire tècnic per no dir gens, així he estalviat força temps a les transicions i he pogut acabar gairebé tal com he acabat el tram de peu.

Estic satisfet i amb ganes de tornar-hi l´any que ve. Reposem forces a base d´embotit i coca, i cap a Manresa que hi falta gent!