dimarts, 4 de maig de 2010

Cursa dels Mossos d´Esquadra de Sant Amand (22,7 km 1.400 mts d+)

Resum: també disfruto a la baixada!

Cada vegada som més, i aquesta vegada anem el Jordi Badia, en Xavier Palà i la meva ànima bessona, en Jaume Mayor. Destí: Ripoll, terra on tinc actualment la feina i cada dia m'agrada més... Això, i el fet que l' any passat no la pogués fer per culpa d'una petita lesió al genoll, feia una cursa especial per a mi, i la veritat és que no m´ha defraudat gens!

La cursa comença puntualment a les 9h del matí, amb més de 250 inscrits, sense grans figures, però amb un nivell general molt alt, semblant a la cursa del Taga de l'any passat, diria jo. Primers metres per dintre Ripoll per estirar al grup, que no evita els típics taps a l' inici de la part mes tècnica (collons, mira que són estressants aquests començaments de cursa...). Mica en mica em vaig trobant bé: cada dia m'agrada més la pujada i menys la baixada. Arribem al cim de St Amand (1.830 mts) sense canvis qüasi desde la sortida: Badia, jo, Jaume i Xavier. El primer tram de baixada és molt tècnic, amb pedres molles que patinen un colló, i decideixo no arriscar (em sembla que no he arriscat mai, no se perquè ho dic...). El Jaume aprofita la ocasió per atrapar-me, m' adelanta i intenta un "atxasso" (perquè veieu que en competició no hi ha amics, que cabró!!). Per sort, estem a la part que més m'agrada, de baixada continua, sense grans desnivells, poc tècnica i per senders que semblen trets d' un pessebre, i no ho aconsegueix!

El segueixo durant uns quants km com si fos un gos, xafant-li els talons, fins que arriba l' últim control i li agafa flato. Llavors comença una petita però dura pujada i li torno l' atxasso. Em sento molt bé, i sense parar de córrer adelanto a uns 4 o 5 més. Quan acaba la pujada només queden 2 km per arribar, i m' hi deixo els ous per no ser atrapat, jejeje. Tot i així, m' adelanten un parell que van sense adhesius (els hi he arrancat jo a la pujada anterior, juajuajua). Arribo amb 2h32, a 6 min del Badia. El Jaume arriba darrera meu, a uns 30 segons i el Xavier Palà a 3 min.

2 comentaris:

  1. Quin nivell nano!
    És una cursa molt maca però la pujada es fa dureta. El tros tècnic de la baixada és sensacional :)
    Espero que el Jaume no et posés els colzes per evitar q el passessis... jejeje

    ResponElimina
  2. Bona crònica fera!!!!
    Un matí molt divertit i amb bona companyia, no es pot demanar mes!
    Llàstima q no vinguis a Berga hauries disfrutat com un beneït pero lo primer es lo primer tot i que 3 de seguides, q cabron...
    Apa Salut i Km's.

    Xavier Palà

    ResponElimina