divendres, 23 de febrer de 2018

Hivernal de Campdevànol (21 km, 1050 mts d+)

Resum: cursa per acabar i gràcies…

Em llevo a les 6h; poso la tv mentres esmorzo, i fan el temps: ahir van caure 22 litres per metre quadrat a Campdevànol, lloc on va ploure mes a tot Catalunya. Doncs res, cap allà anem! A xafar fang s´ha dit! Passo a buscar al Jaume Mayor per Santpedor, i arribem a les 8h. Recollim el dorsal i anem al cotxe a canviar-nos. Escalfem una mica (fa fred, estem a 0 graus), i anem a la sortida. La cursa comença una mica abans i tot, i ens trobem un parell que no han arribat a temps i un li diu a l´altre: “tira, tira”, però no sortiran al control de sortida i seran descalificats (primer error de la organització).


Surto amb por de trobar massa fang i neu, i soc conservador. Segueixo al Jaume (que sempre va de menys a més), però desseguida veig que no hi ha gaire fang, i apreto el cul. Agafo un grup força bo, i em sento còmode a aquest ritme. Però arribem cap al km 5 o 6, i trobem una bifurcació: a l´esquerra i amunt, indica “caminada 9 km” i a la dreta i avall indica “caminada 13 km” (segon error de la organització). Ens parem i decidim tirar amunt (sempre amunt), però quan ja portem uns quants metres sentim algú que crida i diu que ens hem equivocat. Alguns donen la volta i jo i un altre decidim tirar avall pel dret, però ens enmerdem per un bosc massa dens i perdem un temps preciós. Això em “destrempa” i a partir d´aquí, tot son males sensacions: 5 kms de neu en baixada, on ho passo força malament (patino molt i l´esquena se´n recent), i últims kms amb força fang i masses riuets per travessar (on és imposible no posar els peus dins de l´aigua).


Tinc els peus gelats, i només penso en l´arribada: mal símptome! Per sort, els últims 3 kms no son massa exigents, i arribo amb 2h23’ (el 32è millor temps  la general i el 9è de veterans). Tot i haver patit força, em queda un molt bon record d´aquesta cursa, que no havia fet mai) i amb ganes de tornar-la a fer. Paisatges espectaculars i corriols molt xulos! El Jaume arriba molt aprop meu: el 37è, amb 2h26’.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Mitja marató de Granollers

Resum: Un altre somni complert!

Feia molt de temps que ho intentaba, però no hi havia manera de poder fer de llebre oficial en una cursa. Fins ara només havia fet de llebre no oficial per amics i coneguts. Per casualitat, em va contactar l´organitzador de la mitja de Granollers, i vaig aprofitar l´ocasió per demanar-li si podia fer de llebre. Dit i fet, avui he conseguit fer realitat aquest somni.


M´ha tocat portar la bandera de 1h35´. A cada bandera hi havia dues persones, per si un dels dos fallava. En el meu cas, he corregut amb en Sergi, que corria a casa i ha sigut un continu de saludar a amics i coneguts. Tenim un ritme molt similar, i ha sigut molt fàcil. Hem fet 1h34´50”. Ens han sobrat 10 segons, o sigui que l´hem clavat!!! L´any que ve repetirem!!!




dijous, 25 de gener de 2018

Cursa 2 Turons (21 km i 800 mts d+)

Resum: Disfrutant del fang

Em passa a buscar el Jaume Mayor a les 8h i anem cap a Moià (ja era hora que tornéssim a fer una cursa plegats, nanu). Anem a recollir dorsal i fem un tè al bar, per escalfar-nos una mica, tot i que aquest any no fa gaire fred. Tornem al cotxe, ens fem la foto pel blog, i ens canviem.


Anem amb el temps just cap a la sortida i ja fan el briefing. Saludo a la Gemma Navarro i al Juan Manzano del Nat´s. A les 9h20 comença puntualment. Intento no sortir a tope; l´objectiu és intentar seguir a la primera noia, la Silvia Leal. Els dos/tres primers kms he de frenar una mica, però ja em va bé, ja que la cursa és molt llarga. Però arribem a la primera pujada més llarga, cap al km 5, i decideixo no seguir-la, ja que tinc por de trencar el motor. Va molt forta pujant, i en tot cas, ja l´atraparé a la baixada, que és el seu punt feble (bé, els que em coneixeu ara direu, tampoc és que baixi molt bé jo, jejejeje). A partir d´aquí, decideixo fer la meva cursa.


El recorregut és molt xulo, amb constants puja/baixa (com a mi m´agraden), i només ho passo una mica malament a la zona de la riera, tant a la baixada (famós tubogant), com per dintre la riera, on hi ha força aigua i després de patinar vàries vegades, decideixo passar per dintre l´aigua. Per sort no fa gaire fred i córrer amb el peus molls no és una putada.


Em trobo molt bé (millor que la primera part de la cursa), i cap al km 15 veig a la Silvia Leal a uns 500 mts. El terreny és molt favorable per mi, i li vaig guanyant terreny, i crec que l´atraparé. Però 2 kms abans de l´arribada, hi ha una última pujada forta i em treu la distància justa per no poder atrapar-la. Arriba uns 30 segons davant meu. Quedo el 21è de la general (5è veterà) amb un temps de 2h11´03”, 30 segons menys que l´any passat. El Jaume arriba el 38è amb 2h18´02".

dilluns, 1 de gener de 2018

Sant Silvestre d´Avinyó (10 kms i 220 mts d+)

Resum: Bon Any 2018!

Feia massa anys que anava a la cursa dels Nassos de Barcelona, i trobava a faltar aquesta cursa, que l´havia fet en diverses ocasions. És una forma genial d´acomiadar l´any! S´ha de dinar d´hora per païr, i cap a les 15h marxo cap a Avinyó. Aparco, vaig a buscar dorsal i escalfo una mica. Quedem amb els runners del Nat´s per fer-nos la foto de grup.


La cursa comença a les 16h en punt. Intento anar al grup capdavanter, per evitar els típics taps a l´arribar al corriol. Anem molt ràpid, a uns 3´30"/km. Arribem al corriol i comencem a pujar. Adelanto al Ramon Torné, vaig molt fort, però no és normal, algo li passa. El recorregut és molt guapo, molt trenca-cames, com a mi m´agraden. 


Continuo adelantant corredors, i en l´últim km també adelanto a un veterà de Cervera, ja que em pot prendre el podi de veterans. Arribo amb 50´03", en la 16a posició absoluta (d´un total de 155 corredors arribats). Molt content pel fruit dels entrenaments de les darreres setmanes. La llàstima és no donen cap premi pels 3 primers veterans, per un cop que guanyo....

dijous, 14 de desembre de 2017

Cursa Bell Race (15 km i 463 mts d+)

Resum: Inici temporada trail running

Arriba l´hivern i aparquem la bicicleta i les triatlons. Després d´una temporada llarga fent triatlons (on he acabat fent l´Ironman de Vitòria, com ja sabeu), em venia molt de gust fer muntanya. Després de dos mesos entrenant per muntanya, arriba l´hora de posar-se el dosrsal, i la cursa escollida per dubutar aquesta temporada és la cursa Bell Race del campionat Maqui, amb inici i final al Mas del Camp.


La cursa és a les 10, un pel massa tard. Fa fresqueta, però el sol llueix. Hi ha bon ambient. Conec a la majoria que corren. La cursa comença puntualment. Com sempre, la gent surt espitada (i en aquesta encara més perquè hi ha força gent que fan circuit curt de 10 km…). Surto a tope, com sempre, intentant seguir a cracks que se segur que no els podré seguir, com el Ramon Torné i el Miguel Abad. Els kms posen a tothom al seu lloc, i a mi també. Mica en mica perdo alguna posició, i és que no escarmentó mai.

La primera part de la cursa és bastant trencacames, i cap a la meitat del recorregut, arribem a la part més alta i espectacular: la muntanya de sal de Sallent. 



Tot i que mediambientalment parlant és un crim, no treu que tingui un no se què especial pujar-la i sobretot, baixar-la (fins i tot han posat una corda a la part més forta, i no m´ho penso dues vegades alhora d´agafar-m´hi; ja sabeu que soc una mica cagat amb aquestes coses…). A la part més alta de la muntanya hi ha la campana (que dóna nom a la cursa).



Després de baixar la muntanya de sal, i molt avall, molt avall (gairebé fins a sota terra), la cursa transcórrer per uns corriols i pistes força plans, on es pot córrer bastant. Llàstima que vaig força tocat i no puc recuperar els llocs que he perdut.


Arribo a la meta amb 1h34´38", en el lloc 36è (de 200 corredors). Següent parada: Sant Silvestre d´Avinyó.

dilluns, 10 de juliol de 2017

Ironman de Vitoria (3,8 km swim, 180 km bike i 42 km run)

Resum: REPTE aconseguit!!!!

Ha sigut un cap de setmana dedicat al Ironman. Divendres sortim de Manresa i anem a dormir a Tolosa, a casa de l´Anna i l´Asier. Dissabte, després de menjar un bon txuleton per dinar a la Sociedad de l´Asier, vem anar al pantà de Landa a deixar la bici a la T1, després vem anar a deixar maletes a l´hotel, i al vespre vem anar a deixar la bossa del run a la T2, al centre de Vitoria. Per cert, una ciutat preciosa! Tornada a l´hotel després de sopar al restaurant Arkupe, i dormir a les 23h.


Diumenge em llevo a les 5h30, he dormit prou bé (unes 6 hores). Esmorzo a l´hotel, i vaig a buscar l´autobús que surt a les 6h45 del mateix hotel. Ens porta fins a Landa. Arribem a les 7h15, més de 1 hora abans de la sortida. El primer que em trobo és el Xavi, i anem a fer un cafè al xiringuito del pantà. Ens canviem i ens posem el neoprè. Després ens trobem al Apolo, que fa el Half, i al Victor, i just abans de començar ens trobem a la resta (Vicenç, Paco i Pascual).


A les 8h30 comença el half, i a les 8h45 el full. La sortida és desde fora l´aigua i tots al mateix temps. Massa gent de cop i es produeix una mica de caos, on ho acostumo a passar força malament. Els cops son inevitables, i l´aigua està ple d´algues. A més a més, es neda en sentit contrari a les agulles del rellotge, al revés del que m´agrada a mi, ja que només respiro pel costat dret i m´agrada tenir a tothom controlat a la meva dreta. En un dels girs de la boia em quedo atrapat sota la boia gegant i empasso aigua dues vegades consecutives. He de parar i tossir l´aigua. La natació són dues voltes de 1900 mts, i tardo 1h08´ en total, el 276è millor temps.


Faig la transició tranquilament (6,5´), assegurant de no deixar-me res. Agafo la bici i començo a pedalar. El temps és molt bo, temperatura ideal per fer esport i fa sol. Canviem de sentit i comença a bufar vent de cara. Vaig molt fort, massa jo diria.


Cap al km 50 adelanto al Víctor, que ha fet un tiempazo a la natació. La mitjana que porto quan arribo a l´avituallament personalitzat al km 60, on hi ha la meva familia i amics, és de 36 km/h.


Em donen la meitat de la pizza (l´altra meitat ja me l´he menjat) i les croquetes. Faig la segona volta també molt ràpid (a uns 35 km/h), i ja en porto 143 km. La última volta petita fins a Vitoria decideixo posar-me a 30 km/h i guardar una mica de forces, però crec que ja he fet tard. No m´entra el menjar, i la primera croqueta després de la pizza no em senta gaire bé. Decideixo no menjar-ne més. Acabo els 180 km de bici en 5h30, amb el 380è millor temps. 15 minuts abans del previst.


Torno a fer una transició tranquila (5´), aprofitant per anar al lavabo a pixar, i començo a córrer. A la sortida de la transició veig una altra vegada a la familia i amics, i em dona molta energia. Només penso en acabar i els primers kms els faig molt ràpid, a menys de 5´/km que tenia previst fer al començament. L´alegria dura poc més de 5 km, i el cansament comença a fer efecte. Vaig perdent ritme, i em costa aguantar els 5´/km. Fa calor, molta. Per sort, la organització ha previst unes piscines infables de nens, plenes d´aigua, per refrescar-se les cames i la gorra. Els avituallaments també crec que van ser molt correctes, excepte en un parell de llocs on se´ls hi havia acabat l´aigua. Acabo la primera volta de 10,5 km molt bé de temps (53´).


La segona volta però serà la més dura, ja que he de baixar a 6´/km i em fa mal tot. Arribo al avituallament on hi ha la familia (km 19) molt tocat. Em paro durant una bona estona. Em poso reflex a l´esquena, fisiocrem a les cames i em prenc el primer gel energètic que havia agafat per un cas d´emergència. Torno a continuar, i de seguida veig que el xute ha fet el seu efecte (o potser és psicològic, no ho se). La qüestió és que torno a passar per l´avituallament de la familia, després de 10,5 km més i estic una mica millor. Em torno a prendre un altre gel energètic per aguantar fina al final. "Només" em queden 13 km, una mica més d´una volta. La Montse i el Roger m´acompanyen uns metres, i em donen molta energia. M´emociono i tot. Ara si que només penso en l´arribada, però els kms se´m fan moooooolt llargs. Estic petat muscularment. Només el coco em fa continuar corrent, entre avituallament i avituallament. Mica en mica van passant els kms. Cap al km 36 m´agafa mal de panxa i em venen ganes d´anar al wc, però no tinc cap lavabo aprop i m´aguanto com puc. Torno a passar per l´últim avituallament, i ja només queden 2,5 kms. Intento disfrutar els últims kms, però estic tant malament, que no disfruto ni de l´arribada. Hi ha la meva familia, la gent crida i sento la paraula màgica: "Finisher". Acabo el run amb 4h17, amb el 469è millor temps. Acabo el Ironman en 11h07´, 7´més del que havia previst (quina ràbia que faig). Per ser el primer (i últim) que faig, acabar el 373è de 1000 triatletes, no està gens malament, oi? jejeje


Estic destrossat, tremolant de fred, abraço la meva familia, i em poso a plorar entre l´emoció i el mal que tinc a tot el cos. No m´entra res. Intento menjar síndria i beure una mica de isotonic, però no m´entra res i tinc que anar al wc urgentment. El que em ve més de gust és recollir la bici i les bosses i anar a l´hotel a dutxar-me amb aigua calenta, i fotre´m al llit.

Primer de tot, dedico aquest repte a la Montse, la Queralt i el Roger, ja que sense el vostre suport incondicional, no hagués pogut aconseguir aquest repte. També us vull dir que el dia de la cursa vaig tenir molta sort de tenir-vos allà, en l´avituallament i animant-me en els moments més complicats. Gràcies també a la nostra segona familia del País Basc, per allotjar-nos, donar-me forces amb el txuleton del dia abans, i per animar-me tot el dia de la cursa; no sabeu prou quant agraït estic.
Els que em coneixeu, sabreu que sempre havia dit que no faria mai un Ironman, però el destí ha fet que l´hagués de fer. Joan, tu estás bé i jo he complert la promesa! Va per tu!!!!
També vull agraïr a tots aquells que m´heu acompanyat en molts dels megaentrenos que he hagut de fer per arribar fins aquí, sobretot al Víctor Almirall; però no em voldria deixar a ningú: Esport ciclista Manresà, Nat´s, Vintró, Cube….
Per últim, demanar perdó a tota la familia i amics per no haver pogut dedicar-vos tot el temps que us mereixeu.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Cursa del Nat´s (11 km i 300 mts d)

Resum: Cursa obligatoria!

Tots els corredors del Nat´s tenim aquesta cursa com a obligatòria, i la veritat és que val la pena córre-la, sobretot després de canviar el seu recorregut (vaig fer el circuit farà unes tres setmanes, en un entreno organitzat pel mateix club). Sempre fa patxoca reunir tants corredors d´un mateix club…


Surto de casa corrent, doncs necessito fer tirades llargues, i els 11 kms de la cursa son insuficients (entre l´anada fins al Nat´s, la cursa i la tornada faré uns 20 kms). Arribo 5 minuts abans, just per recollir el dorsal a recepció i anar cap a la sortida. Saludo als amics i coneguts, fem les fotos corresponents i a les 9h30 comença la cursa.

És molt popular i desseguida em poso en llocs capdavanters. Vaig força al límit, però la posició i el toma i daca amb el Joan Ramon del club em motiva per seguir a tope.


Circuit molt xulo, força trenca-cames, com a mi m´agraden. A falta de dos kms li porto força distancia al Joan Ramon, però ell és millor rodador que jo i de mica en mica em va recuperant temps, i a falta de mig quilòmetre per arribar m´adelanta.


Arribo el 13è (de 126 arribats), amb un temps de 52´26". Fins l´any que ve!!!