diumenge, 17 de juny de 2018

Garmin Team Trail (204 km per equips)

Resum: Feia temps que no abandonava una cursa....

Feia setmanes que la preparàvem; tot va començar molt bé, i a les 10h del dissabte començava una cursa especial, una cursa per equips de 204 km, en 8 etapes. El nostre equip de 4, els ZASCATRIAL COLLBAIX amb el Manel Deli (el velocista), el Jaume Mayor (el muntanyeru) i l´Efren Llobet (el tot terreny). A cadascú li tocaven 2 etapes; les meves: la segona, de 19 km i 882 mts d+ desde Bagà a Vallcebre, i la setena, de 33 km i 931 mts d+.


Una de les coses més complicades de la cursa era la logística, i així és com ho vem solucionar nosaltres:


El dissabte a les 7h30 acompanyo al Jaume a fer la primera etapa, que comença a les 10h


Jo vaig cap a Bagà. Esmorzo com Déu mana amb la gran companyia dels Alvarez, moltes gràcies amics!!!



A les 13h, tal com teníem previst, arriba el Jaume a Bagà, i començo la meva primera etapa.


El primer tram és molt ràpid; em perdo en un creuament no gaire ben senyalitzat. Intento conservar una mica per guardar forces per la segona etapa (la llarga), però tinc el cap la cursa i jo amb un dorsal soc perillós... Fa molta calor i la llarga pujada a Vallcebre passa factura. No és dels dies que em sento més lleuger, però em sento prou bé. M´adelanta un equip i n´adelanto 4 o 5, crec recordar.

Arribo a Vallcebre i allà hi ha l´Efren, que farà la tercera etapa, entre Vallcebre i Avià (etapa reina, anomenada Garmin). Vaig cap a casa, em dutxo i em poso al llit per intentar dormir unes hores. Però no estic prou cansat i poc acostumat, i no dormo ni un minut. Sopo i segueixo les etapes dels companys. El Manel ha destrossat el crono a la seva primera etapa, entre Avià i Puig-Reig (Etapa 4), i el Jaume les passa canudes a la seva segona etapa, entre Puig-Reig i Sallent (Etapa 5). L´Efren comença la seva segona etapa entre Sallent i Monistrol (Etapa 6) a les 23:30, 1 hora més tard del previst.

Marxo de casa a les 0h45, i vaig cap a Monistrol de Calders. Durant el trajecte em trobo molt cansat, i em costa concentrar la mirada, i conduir. Arribo a la 1h30, i començo a tenir molt mal de cap i ganes de vomitar. Intento relaxar-me i informo als companys que estan a casa. Però en comptes de relaxar-me em vaig posant cada vegada més nerviós; fins que finalment vomito. Em sap molt greu pels companys, però decideixo no fer la meva etapa de 33 km, ja que seria una imprudència. Decidim abandonar, ja que la única opció és que un d´ells la faci per mi, però no estem en condicions. Una putada, després de tanta preparació. Ho sento companys, no sabeu lo malament que ho vaig passar... Gràcies per la vostra comprensió i ànims!!!

Per últim, vull agrair al celler del Collbaix per confiar en nosaltres! La propera més i millor!!!


dissabte, 2 de juny de 2018

Cursa de l´Alba (24 km, 1100 mts d+)

Resum: Pitjor del què em pensava

Ara feia 7 anys que no la feia, però és d´aquelles curses que no et deixen indiferent. Dura i xula al mateix temps, et posa al teu lloc. Arribo apurant, doncs la carretera desde l´aeri cap a Collbató està tallada. Recullo dorsal i escalfo una mica. Em faig la foto de rigor.


Comença la cursa puntualment, surto dels primers llocs com és habitual, per evitar els taps a les escales de les coves.


Quan porto 1 km m´atrapa el màquina del Pep Gras, que aquest any estrena categoría Master, quin nivel. Aconsegueixo seguir-lo els primers kms, tot fent-la petar, però quan la cosa es complica, em deixa enrere. Cadascú al seu ritme, millor.


Arribem al Monestir de Montserrat, la meitat de la pujada, i fem un grupet de 3. Em poso al davant, tirant del carro. La pujada és el meu fort; i ja els aviso que a la baixada no contin amb mi… 




Arribem a St Jeroni, i un d´ells ens adelanta només començar la baixada, però amb l´altre del grup baixem junts tota la baixada, tot parlant del Mon de les curses; per casualitat, també ha fet la Romànica aquest any, tot i que no em quadra gaire, ja que li vaig treure més de 20 minuts, i aquí em segueix perfectament; és més, aconsegueix deixar-me enrere a l´últim km; coses de les curses de muntanya…


Arribo a la meta el 47è a la general, en 2h34’02” (el 16è veterà), lluny dels 2h22’ que vaig fer fa 7 i 8 anys, les dues últimes vegades que he fet aquesta cursa.




dijous, 12 d’abril de 2018

Romanic Extrem (23,5 km i 1.300 mts d+)

Resum: Felicitats al 9è veterà….

Després d´una setmana dura y cansada, amb viatges per feina a Sevilla y Lisboa, llevant-me molt i molt aviat, i dormir a les tantes (amb entreno el divendres amb molt males sensacions), ens plantem a la Vall de Bianya, amb l´Efren Llobet i el Jaume Mayor (companys de l´equip ZASCATRAIL que anirem a la Garmin Team Trail del juny). Per si el cansament de la setmana no és suficient, les perspectives del temps no és gaire bo, i abans de començar ja está plovisquejant. Arribem a les 8h15, anem a buscar pitralls, fem cafès i ens canviem al cotxe. Anem cap a la sortida, tot escalfant, i saludo a la Nuria Picas i a la gent de Santpedor (Felip, Sergi, etc).


La cursa comença puntualment, a les 9h. Com sempre, a la sortida intento mantenir-me a les posicions capdavanteres, per evitar taps a l´entrada del corriol. 


El ritme no és especialment fort, i puc estar bastant endavant. De moment, vaig seguint la primera noia, que no és la Nuria curiosament (per poc temps). Comença la primera pujada i les sensacions son molt bones. Arribo a dalt del primer cim i la Nuria encara no m´ha avançat, tot i que ja la veig, i a la primera baixada forta m´adelanta. Intento seguir-la i per sort arribem al pla, on l´atrapo i l´adelanto. Formem un grupet de 5 veterans (amb el Sergi de Santpedor entre ells), on vaig molt collat, però aguantant i disfrutant moltíssim. Pugem el segon cim, i a la part de dalt hi ha un continu puja-baixa, que no tenia previst. Allà és on ens atrapa la Nuria i ens trenca el grupet, ja que dos la segueixen i tres ens quedem (jo ja vaig al límit, i encara ens queden 7-8 kms…).


A partir d´aquí comença una altra cursa, on jo sempre vaig a davant, tivant dels dos que porto al darrera. Un d´ells es depenja a falta de 4 kms. Arribem al km 20, i tenim la sorpresa final (ja anunciada): una pujada d´uns 100 mts de desnivell, que fa molta pupa. Continuo al davant, i el veterà que porto al darrera no es desenganxa en cap moment. Arribem a l´últim km i accelero tot el que puc, per intentar arribar sol, però no tant sols em segueix el ritme, sinó que a falta de 100 mts m´adelanta i arriba 2 segons davant meu. Lleig, molt lleig el que acaba de fer aquest pollastre; ha estat tota la cursa xupant roda, ni un sol relleu, i sense jugar-nos el podi de veterans, això no es fa. Que t´aprofiti el 9è lloc en categoria veterà! Jo arribo el 10è veterà (27è a la general, de més de 300), amb 2h47´47”. Molt content de la cursa. L´Efren arriba el 41è amb 2h58´02”, i el Jaume el 57è amb 3h09´21”.


Felicitar a la organització per una cursa impecable! Recorregut preciós, bons avituallaments i ben senyalitzada. Com a úniques coses negatives: la falta d´aigua calenta a les dutxes, i la poca varietat del avituallament de l´arribada.

dimecres, 14 de març de 2018

Montserrat skyrace (25 km i 1500 mts d+)

Resum: Sorpresa!!!!

Avui toca una d´aquelles curses que s´han de preparar a consciència, si no vols patir. Jo arribo en un bon estat de forma, després de tres mesos fent muntanya i vàries curses de mitja distancia. Em llevo a les 6h30, esmorzo i vaig cap a Monistrol (aquesta vegada vaig sol). Recullo el dorsal i vaig a canviar-me i a escalfar.


A les 8h en punt donen la sortida de la skyrace (1 hora més tard la curta). Em conec molt bé el recorregut, ja que l´he fet vàries vegades entrenant i també en cursa (abans de ser skyrace, era la cursa de Montserrat Nord).



Els primers kms em serveixen per situar-me en un grup bastant còmode, fins que arribem a Santa Cecília, on hi ha l´avituallament. 


A partir d´aquí, comença el festival: pujada per la canal de St Jeroni, on encara hi ha neu, i sobretot, bastant de fang, amb la qual, es fa molt lenta. Tot i així, adelanto forces corredors, entre ells, el que quedarà el segon de categoria master. Arribem al punt més alt, a St Jeroni, i comencem la primera baixada forta, on m´adelanta el segon master. Però per sort, aviat torna a pujar. En direcció al camí de l´arrel, i el torno a adelantar. Em segueix tot el camí de l´arrel, i quan estem arribant a l´avituallament de Sta Cecília em demana si falta algun avituallament, i li dic que en 1 km hi arribem. Però quan hi arribem, jo no em paro, i ell tampoc. Comença la baixada tècnica fins a Monistrol, i m´adelanta. No puc pas seguir-lo, em faria mal. 


Arribo a la meta el 18è amb 2h51´, gairebé dos minuts més que el segon master. 


Tot això ho se després, ja que quan arribo, no soc conscient que he quedat el tercer. A la zona d´avituallament em crida un altre master i em demana si tinc més de 45 anys, ja que ell ha quedat darrera meu i segurament he fet podi. Ho demano a la taula, i em confirmen que he quedat el tercer de masters, i que a les 12h faran l´entrega de premis. Sorpresa total!!! 


divendres, 23 de febrer de 2018

Hivernal de Campdevànol (21 km, 1050 mts d+)

Resum: cursa per acabar i gràcies…

Em llevo a les 6h; poso la tv mentres esmorzo, i fan el temps: ahir van caure 22 litres per metre quadrat a Campdevànol, lloc on va ploure mes a tot Catalunya. Doncs res, cap allà anem! A xafar fang s´ha dit! Passo a buscar al Jaume Mayor per Santpedor, i arribem a les 8h. Recollim el dorsal i anem al cotxe a canviar-nos. Escalfem una mica (fa fred, estem a 0 graus), i anem a la sortida. La cursa comença una mica abans i tot, i ens trobem un parell que no han arribat a temps i un li diu a l´altre: “tira, tira”, però no sortiran al control de sortida i seran descalificats (primer error de la organització).


Surto amb por de trobar massa fang i neu, i soc conservador. Segueixo al Jaume (que sempre va de menys a més), però desseguida veig que no hi ha gaire fang, i apreto el cul. Agafo un grup força bo, i em sento còmode a aquest ritme. Però arribem cap al km 5 o 6, i trobem una bifurcació: a l´esquerra i amunt, indica “caminada 9 km” i a la dreta i avall indica “caminada 13 km” (segon error de la organització). Ens parem i decidim tirar amunt (sempre amunt), però quan ja portem uns quants metres sentim algú que crida i diu que ens hem equivocat. Alguns donen la volta i jo i un altre decidim tirar avall pel dret, però ens enmerdem per un bosc massa dens i perdem un temps preciós. Això em “destrempa” i a partir d´aquí, tot son males sensacions: 5 kms de neu en baixada, on ho passo força malament (patino molt i l´esquena se´n recent), i últims kms amb força fang i masses riuets per travessar (on és imposible no posar els peus dins de l´aigua).


Tinc els peus gelats, i només penso en l´arribada: mal símptome! Per sort, els últims 3 kms no son massa exigents, i arribo amb 2h23’ (el 32è millor temps  la general i el 9è de veterans). Tot i haver patit força, em queda un molt bon record d´aquesta cursa, que no havia fet mai) i amb ganes de tornar-la a fer. Paisatges espectaculars i corriols molt xulos! El Jaume arriba molt aprop meu: el 37è, amb 2h26’.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Mitja marató de Granollers

Resum: Un altre somni complert!

Feia molt de temps que ho intentaba, però no hi havia manera de poder fer de llebre oficial en una cursa. Fins ara només havia fet de llebre no oficial per amics i coneguts. Per casualitat, em va contactar l´organitzador de la mitja de Granollers, i vaig aprofitar l´ocasió per demanar-li si podia fer de llebre. Dit i fet, avui he conseguit fer realitat aquest somni.


M´ha tocat portar la bandera de 1h35´. A cada bandera hi havia dues persones, per si un dels dos fallava. En el meu cas, he corregut amb en Sergi, que corria a casa i ha sigut un continu de saludar a amics i coneguts. Tenim un ritme molt similar, i ha sigut molt fàcil. Hem fet 1h34´50”. Ens han sobrat 10 segons, o sigui que l´hem clavat!!! L´any que ve repetirem!!!




dijous, 25 de gener de 2018

Cursa 2 Turons (21 km i 800 mts d+)

Resum: Disfrutant del fang

Em passa a buscar el Jaume Mayor a les 8h i anem cap a Moià (ja era hora que tornéssim a fer una cursa plegats, nanu). Anem a recollir dorsal i fem un tè al bar, per escalfar-nos una mica, tot i que aquest any no fa gaire fred. Tornem al cotxe, ens fem la foto pel blog, i ens canviem.


Anem amb el temps just cap a la sortida i ja fan el briefing. Saludo a la Gemma Navarro i al Juan Manzano del Nat´s. A les 9h20 comença puntualment. Intento no sortir a tope; l´objectiu és intentar seguir a la primera noia, la Silvia Leal. Els dos/tres primers kms he de frenar una mica, però ja em va bé, ja que la cursa és molt llarga. Però arribem a la primera pujada més llarga, cap al km 5, i decideixo no seguir-la, ja que tinc por de trencar el motor. Va molt forta pujant, i en tot cas, ja l´atraparé a la baixada, que és el seu punt feble (bé, els que em coneixeu ara direu, tampoc és que baixi molt bé jo, jejejeje). A partir d´aquí, decideixo fer la meva cursa.


El recorregut és molt xulo, amb constants puja/baixa (com a mi m´agraden), i només ho passo una mica malament a la zona de la riera, tant a la baixada (famós tubogant), com per dintre la riera, on hi ha força aigua i després de patinar vàries vegades, decideixo passar per dintre l´aigua. Per sort no fa gaire fred i córrer amb el peus molls no és una putada.


Em trobo molt bé (millor que la primera part de la cursa), i cap al km 15 veig a la Silvia Leal a uns 500 mts. El terreny és molt favorable per mi, i li vaig guanyant terreny, i crec que l´atraparé. Però 2 kms abans de l´arribada, hi ha una última pujada forta i em treu la distància justa per no poder atrapar-la. Arriba uns 30 segons davant meu. Quedo el 21è de la general (5è veterà) amb un temps de 2h11´03”, 30 segons menys que l´any passat. El Jaume arriba el 38è amb 2h18´02".