dijous, 12 d’abril de 2018

Romanic Extrem (23,5 km i 1.300 mts d+)

Resum: Felicitats al 9è veterà….

Després d´una setmana dura y cansada, amb viatges per feina a Sevilla y Lisboa, llevant-me molt i molt aviat, i dormir a les tantes (amb entreno el divendres amb molt males sensacions), ens plantem a la Vall de Bianya, amb l´Efren Llobet i el Jaume Mayor (companys de l´equip ZASCATRAIL que anirem a la Garmin Team Trail del juny). Per si el cansament de la setmana no és suficient, les perspectives del temps no és gaire bo, i abans de començar ja está plovisquejant. Arribem a les 8h15, anem a buscar pitralls, fem cafès i ens canviem al cotxe. Anem cap a la sortida, tot escalfant, i saludo a la Nuria Picas i a la gent de Santpedor (Felip, Sergi, etc).


La cursa comença puntualment, a les 9h. Com sempre, a la sortida intento mantenir-me a les posicions capdavanteres, per evitar taps a l´entrada del corriol. 


El ritme no és especialment fort, i puc estar bastant endavant. De moment, vaig seguint la primera noia, que no és la Nuria curiosament (per poc temps). Comença la primera pujada i les sensacions son molt bones. Arribo a dalt del primer cim i la Nuria encara no m´ha avançat, tot i que ja la veig, i a la primera baixada forta m´adelanta. Intento seguir-la i per sort arribem al pla, on l´atrapo i l´adelanto. Formem un grupet de 5 veterans (amb el Sergi de Santpedor entre ells), on vaig molt collat, però aguantant i disfrutant moltíssim. Pugem el segon cim, i a la part de dalt hi ha un continu puja-baixa, que no tenia previst. Allà és on ens atrapa la Nuria i ens trenca el grupet, ja que dos la segueixen i tres ens quedem (jo ja vaig al límit, i encara ens queden 7-8 kms…).


A partir d´aquí comença una altra cursa, on jo sempre vaig a davant, tivant dels dos que porto al darrera. Un d´ells es depenja a falta de 4 kms. Arribem al km 20, i tenim la sorpresa final (ja anunciada): una pujada d´uns 100 mts de desnivell, que fa molta pupa. Continuo al davant, i el veterà que porto al darrera no es desenganxa en cap moment. Arribem a l´últim km i accelero tot el que puc, per intentar arribar sol, però no tant sols em segueix el ritme, sinó que a falta de 100 mts m´adelanta i arriba 2 segons davant meu. Lleig, molt lleig el que acaba de fer aquest pollastre; ha estat tota la cursa xupant roda, ni un sol relleu, i sense jugar-nos el podi de veterans, això no es fa. Que t´aprofiti el 9è lloc en categoria veterà! Jo arribo el 10è veterà (27è a la general, de més de 300), amb 2h47´47”. Molt content de la cursa. L´Efren arriba el 41è amb 2h58´02”, i el Jaume el 57è amb 3h09´21”.


Felicitar a la organització per una cursa impecable! Recorregut preciós, bons avituallaments i ben senyalitzada. Com a úniques coses negatives: la falta d´aigua calenta a les dutxes, i la poca varietat del avituallament de l´arribada.

dimecres, 14 de març de 2018

Montserrat skyrace (25 km i 1500 mts d+)

Resum: Sorpresa!!!!

Avui toca una d´aquelles curses que s´han de preparar a consciència, si no vols patir. Jo arribo en un bon estat de forma, després de tres mesos fent muntanya i vàries curses de mitja distancia. Em llevo a les 6h30, esmorzo i vaig cap a Monistrol (aquesta vegada vaig sol). Recullo el dorsal i vaig a canviar-me i a escalfar.


A les 8h en punt donen la sortida de la skyrace (1 hora més tard la curta). Em conec molt bé el recorregut, ja que l´he fet vàries vegades entrenant i també en cursa (abans de ser skyrace, era la cursa de Montserrat Nord).



Els primers kms em serveixen per situar-me en un grup bastant còmode, fins que arribem a Santa Cecília, on hi ha l´avituallament. 


A partir d´aquí, comença el festival: pujada per la canal de St Jeroni, on encara hi ha neu, i sobretot, bastant de fang, amb la qual, es fa molt lenta. Tot i així, adelanto forces corredors, entre ells, el que quedarà el segon de categoria master. Arribem al punt més alt, a St Jeroni, i comencem la primera baixada forta, on m´adelanta el segon master. Però per sort, aviat torna a pujar. En direcció al camí de l´arrel, i el torno a adelantar. Em segueix tot el camí de l´arrel, i quan estem arribant a l´avituallament de Sta Cecília em demana si falta algun avituallament, i li dic que en 1 km hi arribem. Però quan hi arribem, jo no em paro, i ell tampoc. Comença la baixada tècnica fins a Monistrol, i m´adelanta. No puc pas seguir-lo, em faria mal. 


Arribo a la meta el 18è amb 2h51´, gairebé dos minuts més que el segon master. 


Tot això ho se després, ja que quan arribo, no soc conscient que he quedat el tercer. A la zona d´avituallament em crida un altre master i em demana si tinc més de 45 anys, ja que ell ha quedat darrera meu i segurament he fet podi. Ho demano a la taula, i em confirmen que he quedat el tercer de masters, i que a les 12h faran l´entrega de premis. Sorpresa total!!! 


divendres, 23 de febrer de 2018

Hivernal de Campdevànol (21 km, 1050 mts d+)

Resum: cursa per acabar i gràcies…

Em llevo a les 6h; poso la tv mentres esmorzo, i fan el temps: ahir van caure 22 litres per metre quadrat a Campdevànol, lloc on va ploure mes a tot Catalunya. Doncs res, cap allà anem! A xafar fang s´ha dit! Passo a buscar al Jaume Mayor per Santpedor, i arribem a les 8h. Recollim el dorsal i anem al cotxe a canviar-nos. Escalfem una mica (fa fred, estem a 0 graus), i anem a la sortida. La cursa comença una mica abans i tot, i ens trobem un parell que no han arribat a temps i un li diu a l´altre: “tira, tira”, però no sortiran al control de sortida i seran descalificats (primer error de la organització).


Surto amb por de trobar massa fang i neu, i soc conservador. Segueixo al Jaume (que sempre va de menys a més), però desseguida veig que no hi ha gaire fang, i apreto el cul. Agafo un grup força bo, i em sento còmode a aquest ritme. Però arribem cap al km 5 o 6, i trobem una bifurcació: a l´esquerra i amunt, indica “caminada 9 km” i a la dreta i avall indica “caminada 13 km” (segon error de la organització). Ens parem i decidim tirar amunt (sempre amunt), però quan ja portem uns quants metres sentim algú que crida i diu que ens hem equivocat. Alguns donen la volta i jo i un altre decidim tirar avall pel dret, però ens enmerdem per un bosc massa dens i perdem un temps preciós. Això em “destrempa” i a partir d´aquí, tot son males sensacions: 5 kms de neu en baixada, on ho passo força malament (patino molt i l´esquena se´n recent), i últims kms amb força fang i masses riuets per travessar (on és imposible no posar els peus dins de l´aigua).


Tinc els peus gelats, i només penso en l´arribada: mal símptome! Per sort, els últims 3 kms no son massa exigents, i arribo amb 2h23’ (el 32è millor temps  la general i el 9è de veterans). Tot i haver patit força, em queda un molt bon record d´aquesta cursa, que no havia fet mai) i amb ganes de tornar-la a fer. Paisatges espectaculars i corriols molt xulos! El Jaume arriba molt aprop meu: el 37è, amb 2h26’.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Mitja marató de Granollers

Resum: Un altre somni complert!

Feia molt de temps que ho intentaba, però no hi havia manera de poder fer de llebre oficial en una cursa. Fins ara només havia fet de llebre no oficial per amics i coneguts. Per casualitat, em va contactar l´organitzador de la mitja de Granollers, i vaig aprofitar l´ocasió per demanar-li si podia fer de llebre. Dit i fet, avui he conseguit fer realitat aquest somni.


M´ha tocat portar la bandera de 1h35´. A cada bandera hi havia dues persones, per si un dels dos fallava. En el meu cas, he corregut amb en Sergi, que corria a casa i ha sigut un continu de saludar a amics i coneguts. Tenim un ritme molt similar, i ha sigut molt fàcil. Hem fet 1h34´50”. Ens han sobrat 10 segons, o sigui que l´hem clavat!!! L´any que ve repetirem!!!




dijous, 25 de gener de 2018

Cursa 2 Turons (21 km i 800 mts d+)

Resum: Disfrutant del fang

Em passa a buscar el Jaume Mayor a les 8h i anem cap a Moià (ja era hora que tornéssim a fer una cursa plegats, nanu). Anem a recollir dorsal i fem un tè al bar, per escalfar-nos una mica, tot i que aquest any no fa gaire fred. Tornem al cotxe, ens fem la foto pel blog, i ens canviem.


Anem amb el temps just cap a la sortida i ja fan el briefing. Saludo a la Gemma Navarro i al Juan Manzano del Nat´s. A les 9h20 comença puntualment. Intento no sortir a tope; l´objectiu és intentar seguir a la primera noia, la Silvia Leal. Els dos/tres primers kms he de frenar una mica, però ja em va bé, ja que la cursa és molt llarga. Però arribem a la primera pujada més llarga, cap al km 5, i decideixo no seguir-la, ja que tinc por de trencar el motor. Va molt forta pujant, i en tot cas, ja l´atraparé a la baixada, que és el seu punt feble (bé, els que em coneixeu ara direu, tampoc és que baixi molt bé jo, jejejeje). A partir d´aquí, decideixo fer la meva cursa.


El recorregut és molt xulo, amb constants puja/baixa (com a mi m´agraden), i només ho passo una mica malament a la zona de la riera, tant a la baixada (famós tubogant), com per dintre la riera, on hi ha força aigua i després de patinar vàries vegades, decideixo passar per dintre l´aigua. Per sort no fa gaire fred i córrer amb el peus molls no és una putada.


Em trobo molt bé (millor que la primera part de la cursa), i cap al km 15 veig a la Silvia Leal a uns 500 mts. El terreny és molt favorable per mi, i li vaig guanyant terreny, i crec que l´atraparé. Però 2 kms abans de l´arribada, hi ha una última pujada forta i em treu la distància justa per no poder atrapar-la. Arriba uns 30 segons davant meu. Quedo el 21è de la general (5è veterà) amb un temps de 2h11´03”, 30 segons menys que l´any passat. El Jaume arriba el 38è amb 2h18´02".

dilluns, 1 de gener de 2018

Sant Silvestre d´Avinyó (10 kms i 220 mts d+)

Resum: Bon Any 2018!

Feia massa anys que anava a la cursa dels Nassos de Barcelona, i trobava a faltar aquesta cursa, que l´havia fet en diverses ocasions. És una forma genial d´acomiadar l´any! S´ha de dinar d´hora per païr, i cap a les 15h marxo cap a Avinyó. Aparco, vaig a buscar dorsal i escalfo una mica. Quedem amb els runners del Nat´s per fer-nos la foto de grup.


La cursa comença a les 16h en punt. Intento anar al grup capdavanter, per evitar els típics taps a l´arribar al corriol. Anem molt ràpid, a uns 3´30"/km. Arribem al corriol i comencem a pujar. Adelanto al Ramon Torné, vaig molt fort, però no és normal, algo li passa. El recorregut és molt guapo, molt trenca-cames, com a mi m´agraden. 


Continuo adelantant corredors, i en l´últim km també adelanto a un veterà de Cervera, ja que em pot prendre el podi de veterans. Arribo amb 50´03", en la 16a posició absoluta (d´un total de 155 corredors arribats). Molt content pel fruit dels entrenaments de les darreres setmanes. La llàstima és no donen cap premi pels 3 primers veterans, per un cop que guanyo....

dijous, 14 de desembre de 2017

Cursa Bell Race (15 km i 463 mts d+)

Resum: Inici temporada trail running

Arriba l´hivern i aparquem la bicicleta i les triatlons. Després d´una temporada llarga fent triatlons (on he acabat fent l´Ironman de Vitòria, com ja sabeu), em venia molt de gust fer muntanya. Després de dos mesos entrenant per muntanya, arriba l´hora de posar-se el dosrsal, i la cursa escollida per dubutar aquesta temporada és la cursa Bell Race del campionat Maqui, amb inici i final al Mas del Camp.


La cursa és a les 10, un pel massa tard. Fa fresqueta, però el sol llueix. Hi ha bon ambient. Conec a la majoria que corren. La cursa comença puntualment. Com sempre, la gent surt espitada (i en aquesta encara més perquè hi ha força gent que fan circuit curt de 10 km…). Surto a tope, com sempre, intentant seguir a cracks que se segur que no els podré seguir, com el Ramon Torné i el Miguel Abad. Els kms posen a tothom al seu lloc, i a mi també. Mica en mica perdo alguna posició, i és que no escarmentó mai.

La primera part de la cursa és bastant trencacames, i cap a la meitat del recorregut, arribem a la part més alta i espectacular: la muntanya de sal de Sallent. 



Tot i que mediambientalment parlant és un crim, no treu que tingui un no se què especial pujar-la i sobretot, baixar-la (fins i tot han posat una corda a la part més forta, i no m´ho penso dues vegades alhora d´agafar-m´hi; ja sabeu que soc una mica cagat amb aquestes coses…). A la part més alta de la muntanya hi ha la campana (que dóna nom a la cursa).



Després de baixar la muntanya de sal, i molt avall, molt avall (gairebé fins a sota terra), la cursa transcórrer per uns corriols i pistes força plans, on es pot córrer bastant. Llàstima que vaig força tocat i no puc recuperar els llocs que he perdut.


Arribo a la meta amb 1h34´38", en el lloc 36è (de 200 corredors). Següent parada: Sant Silvestre d´Avinyó.