diumenge, 21 d’agost del 2011

Cursa dels Perics (23 km, 1300 mts d+)

Resum: Una cursa qüasi perfecte

Hi ha poques curses durant el mes d'agost, però aquesta és per tenir-la fixe a l'agenda de tot runner... A més a més, al trobar-me de cap de setmana a Bellver, no he tingut que matinar gaire. Passo a buscar l'Alex Cristel i al seu cunyat, en Jordi Arnau, a les 7h15 per Llivia, i anem als Angles (França), on deixem el cotxe a les pistes d'esquí a 1650 mts. Allà també ens trobem al Toni Beltran.



També hi ha l'equip Diedre (en Marc Erra, que no corre la cursa em fa una foto collonuda, moltes gràcies), però no hi ha gaire ambient i la majoria dels 130 corredors inscrits som catalans. Sembla extrany que una cursa amb aquest paisatge i sent la 28ena edició, tingui tants pocs atletes francesos... La cursa comença puntualment a les 9h. El primer km es durillo, ja que puja per una pista d'esquí, i els tres següents es suavitzen corrent per una pista forestal. A partir del km 4 comença la part més maca de la cursa, qüasi orgàsmica diria jo, per boscos, llacs i prats alpins, i travessant riuets que ens ajuden a refrescar-nos. Em sento molt i molt bé, vaig sobrat seguint a la primera noia, la Montse Martinez del Diedre, i decideixo tirar endavant, tot i que falta moooolta cursa. Com que he sortit força enrere, vaig adelantant gent i això encara m'anima més.



La pujada al pic Peric es fa per la carena, i ja no m'enrecordava d'alguns passos tant aeris i alhora perillosos per una cursa de muntanya, ja que l'oxigen no arriba gaire bé al cervell, i perdre l'equilibri en un instant pot ser fatal. Arribo al Peric (2.813 mts) molt bé, i ara toca baixada forta i tècnica, i tornar a pujar fins el petit Peric. Aquí em fixo en la classificació al control de pas, i veig que estic força endavant. Miro enrere i veig un grupet que em segueix a uns 100 mts; apreto les dents i li foto canya a les cames. D'aquí fins al final pateixo molt, especialment a la pista dels 4 km finals, on la forta calor i el cansament acumulat passen factura! No puc evitar que m'adelantin dos runners, però tot i així arribo el 22e amb 2h52', molt i molt content; llàstima que els peus no han estat a l'alçada, ja que se'm ha clavat una ungla i m'ha sortit una ferida al taló, sinó hagués sigut una cursa perfecte...


Darrera meu, arriba el Toni a 5 min, l'Alex amb 3h39 i el Jordi amb 3h47.

1 comentari:

  1. Bon dia. Jo era un dels dos "runners" que et van passar a la pista. Ho sento, ho havia de fer... Bona cursa i bona crònica.
    P.D.: Les dues fotos que no són de'n Marc, són del meu pare. A les curses que vaig ell sempre és allà tirant fotos a tothom, si coincidim en alguna altra sàpigues que segurament tindràs foto. Les podràs trobar al meu blog.

    ResponElimina