dilluns, 10 de juliol de 2017

Ironman de Vitoria (3,8 km swim, 180 km bike i 42 km run)

Resum: REPTE aconseguit!!!!

Ha sigut un cap de setmana dedicat al Ironman. Divendres sortim de Manresa i anem a dormir a Tolosa, a casa de l´Anna i l´Asier. Dissabte, després de menjar un bon txuleton per dinar a la Sociedad de l´Asier, vem anar al pantà de Landa a deixar la bici a la T1, després vem anar a deixar maletes a l´hotel, i al vespre vem anar a deixar la bossa del run a la T2, al centre de Vitoria. Per cert, una ciutat preciosa! Tornada a l´hotel després de sopar al restaurant Arkupe, i dormir a les 23h.


Diumenge em llevo a les 5h30, he dormit prou bé (unes 6 hores). Esmorzo a l´hotel, i vaig a buscar l´autobús que surt a les 6h45 del mateix hotel. Ens porta fins a Landa. Arribem a les 7h15, més de 1 hora abans de la sortida. El primer que em trobo és el Xavi, i anem a fer un cafè al xiringuito del pantà. Ens canviem i ens posem el neoprè. Després ens trobem al Apolo, que fa el Half, i al Victor, i just abans de començar ens trobem a la resta (Vicenç, Paco i Pascual).


A les 8h30 comença el half, i a les 8h45 el full. La sortida és desde fora l´aigua i tots al mateix temps. Massa gent de cop i es produeix una mica de caos, on ho acostumo a passar força malament. Els cops son inevitables, i l´aigua està ple d´algues. A més a més, es neda en sentit contrari a les agulles del rellotge, al revés del que m´agrada a mi, ja que només respiro pel costat dret i m´agrada tenir a tothom controlat a la meva dreta. En un dels girs de la boia em quedo atrapat sota la boia gegant i empasso aigua dues vegades consecutives. He de parar i tossir l´aigua. La natació són dues voltes de 1900 mts, i tardo 1h08´ en total, el 276è millor temps.


Faig la transició tranquilament (6,5´), assegurant de no deixar-me res. Agafo la bici i començo a pedalar. El temps és molt bo, temperatura ideal per fer esport i fa sol. Canviem de sentit i comença a bufar vent de cara. Vaig molt fort, massa jo diria.


Cap al km 50 adelanto al Víctor, que ha fet un tiempazo a la natació. La mitjana que porto quan arribo a l´avituallament personalitzat al km 60, on hi ha la meva familia i amics, és de 36 km/h.


Em donen la meitat de la pizza (l´altra meitat ja me l´he menjat) i les croquetes. Faig la segona volta també molt ràpid (a uns 35 km/h), i ja en porto 143 km. La última volta petita fins a Vitoria decideixo posar-me a 30 km/h i guardar una mica de forces, però crec que ja he fet tard. No m´entra el menjar, i la primera croqueta després de la pizza no em senta gaire bé. Decideixo no menjar-ne més. Acabo els 180 km de bici en 5h30, amb el 380è millor temps. 15 minuts abans del previst.


Torno a fer una transició tranquila (5´), aprofitant per anar al lavabo a pixar, i començo a córrer. A la sortida de la transició veig una altra vegada a la familia i amics, i em dona molta energia. Només penso en acabar i els primers kms els faig molt ràpid, a menys de 5´/km que tenia previst fer al començament. L´alegria dura poc més de 5 km, i el cansament comença a fer efecte. Vaig perdent ritme, i em costa aguantar els 5´/km. Fa calor, molta. Per sort, la organització ha previst unes piscines infables de nens, plenes d´aigua, per refrescar-se les cames i la gorra. Els avituallaments també crec que van ser molt correctes, excepte en un parell de llocs on se´ls hi havia acabat l´aigua. Acabo la primera volta de 10,5 km molt bé de temps (53´).


La segona volta però serà la més dura, ja que he de baixar a 6´/km i em fa mal tot. Arribo al avituallament on hi ha la familia (km 19) molt tocat. Em paro durant una bona estona. Em poso reflex a l´esquena, fisiocrem a les cames i em prenc el primer gel energètic que havia agafat per un cas d´emergència. Torno a continuar, i de seguida veig que el xute ha fet el seu efecte (o potser és psicològic, no ho se). La qüestió és que torno a passar per l´avituallament de la familia, després de 10,5 km més i estic una mica millor. Em torno a prendre un altre gel energètic per aguantar fina al final. "Només" em queden 13 km, una mica més d´una volta. La Montse i el Roger m´acompanyen uns metres, i em donen molta energia. M´emociono i tot. Ara si que només penso en l´arribada, però els kms se´m fan moooooolt llargs. Estic petat muscularment. Només el coco em fa continuar corrent, entre avituallament i avituallament. Mica en mica van passant els kms. Cap al km 36 m´agafa mal de panxa i em venen ganes d´anar al wc, però no tinc cap lavabo aprop i m´aguanto com puc. Torno a passar per l´últim avituallament, i ja només queden 2,5 kms. Intento disfrutar els últims kms, però estic tant malament, que no disfruto ni de l´arribada. Hi ha la meva familia, la gent crida i sento la paraula màgica: "Finisher". Acabo el run amb 4h17, amb el 469è millor temps. Acabo el Ironman en 11h07´, 7´més del que havia previst (quina ràbia que faig). Per ser el primer (i últim) que faig, acabar el 373è de 1000 triatletes, no està gens malament, oi? jejeje


Estic destrossat, tremolant de fred, abraço la meva familia, i em poso a plorar entre l´emoció i el mal que tinc a tot el cos. No m´entra res. Intento menjar síndria i beure una mica de isotonic, però no m´entra res i tinc que anar al wc urgentment. El que em ve més de gust és recollir la bici i les bosses i anar a l´hotel a dutxar-me amb aigua calenta, i fotre´m al llit.

Primer de tot, dedico aquest repte a la Montse, la Queralt i el Roger, ja que sense el vostre suport incondicional, no hagués pogut aconseguir aquest repte. També us vull dir que el dia de la cursa vaig tenir molta sort de tenir-vos allà, en l´avituallament i animant-me en els moments més complicats. Gràcies també a la nostra segona familia del País Basc, per allotjar-nos, donar-me forces amb el txuleton del dia abans, i per animar-me tot el dia de la cursa; no sabeu prou quant agraït estic.
Els que em coneixeu, sabreu que sempre havia dit que no faria mai un Ironman, però el destí ha fet que l´hagués de fer. Joan, tu estás bé i jo he complert la promesa! Va per tu!!!!
També vull agraïr a tots aquells que m´heu acompanyat en molts dels megaentrenos que he hagut de fer per arribar fins aquí, sobretot al Víctor Almirall; però no em voldria deixar a ningú: Esport ciclista Manresà, Nat´s, Vintró, Cube….
Per últim, demanar perdó a tota la familia i amics per no haver pogut dedicar-vos tot el temps que us mereixeu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada