Cursa Barraques de Vinya (23 km i 800 mts d+)

Resum: Gran cursa, gran crono!

És fantàstic no haver-se de llevar de matinada per anar a fer una cursa i aixecar-se tranquilament a les 8h. A les 9h em passen a buscar el David Turull i el Jordi Badia i anem cap a Viladordis.

Allà ens trobem i saludem a tanta gent (ho sento, però no m'atreveixo a anomenar-vos a tots), i una mica més i fem tard a la sortida. També hi ha en Raimon i la Iolanda del Nat's, i ens fem la foto d'equip.

Encara estem parlant i saludant a tothom, quan es dona la sortida. Per sort, estem ben colocats i agafo posicions capdavanteres amb el Jordi i el meu cosí, en Xavi Flotats. Els primers kms els fem a tope, amb el Xavi al davant, marcant un ritme trepidant. Desseguida veig que si puc aguantar aquesta intensitat, faré un "tiempazo", això si no faig un pet com una gla...De sobte, el Jordi es fica al davant del grupet i aprofitant una forta baixada molt tècnica, fot un "atxasu" brutal que ens deixa a tots despenjats. Just a l´acabar la baixada apreto les dents i em torno a posar a roda. Aquí el Xavi es queda despenjat definitivament, més o menys cap a la meitat de la cursa (no se si per culpa del canvi de ritme o perquè minuts abans li han obert el cap amb una branca d'un arbre), i ens quedem un grupet de 3, amb el Jordi i un altre noi, que va molt sobrat però no es coneix el terreny. Em poso al davant i imposo el ritme que m'interessa, fins que cap al km 20, el tercer en discordia es cansa de mi i trenca el grup definitivament.

D'aquí fins al final, cadascú va al ritme que pot. Ja tinc ganes d'arribar, pel cansament i perquè a l'arribada hi haurà tota la familia, incluint el meu cunyat i les meves nebodes. Faig l'últim esforç per baixar de les 2h, i finalment arribo el 16è amb 1h58, molt i molt content. El Jordi arriba el 19è amb 1h59, el Xavi el 39è amb 2h05 i el David el 59è amb 2h10. En quant al Nat´s, el màquina del Raimon ha arribat el 9è amb 1h54 i la Iolanda arriba la 1a femenina amb 2h13, moltes felicitats Iolanda.

Definitivament, em marco aquesta cursa a l'agenda com a fixe, felicitats a l'organització!

Half Ironman de Menorca (1900 mts + 90 km + 21 km)

Resum: el millor dels meus somnis!

Vull comencar aquesta crònica amb els agraïments a tots aquells que en la seva mesura han fet possible aquest somni:

- En primer lloc a la Montse i els nens: gràcies per compartir amb mi aquesta aventura i per entendre el què significa l'esport per mi (encara que a vegades no ho entenc ni jo mateix). Us estimo molt i us la dedico!

- En segon lloc al Jordi Sagi i l'Esther: gràcies per animar-me a fer aquesta triatló i per les estones que hem passat junts a Menorca. Ànims Esther!

- En tercer lloc als que m'han ajudat en els entrenos: Albert Canal del Nat's a la piscina, David Turull i Jordi Badia a la bici, i Jaume al correr. Sou collonuts!

- I per últim a tota la resta que desde el Facebook, per telèfon o en directe, m'heu donat forces per fotre-li canya. Gràcies Uri, aquesta també te la dedico en gran part a tu, ja que el teu esperit de lluita es contagiós!

Vacances a Menorca desde dijous, amb gran cloenda final amb el half Ironman, què mes puc demanar? Després de tres dies voltant per Menorca (Ciutadella, platja d'es Talaier, cova d'en Xoroi, platja de Binimel.là, arròs caldós amb llagosta, i peix a dojo), arriba el gran dia.

Ens llevem a les 5h30 plovent a bots i barrals (si, si, la Montse i els nens també...), esmorzo i marxem cap a Fornells. Deixo els gels i isotònics a les bosses de run i bike, i ens trobem al Jordi Sagi, l'Enric Pintado i el Jaume Morros. Les bicis han quedat xopes després de ploure tota la nit. He d'anar a pixar dos o tres cops, no se si de nervis o de tant que he begut. Encara és mig fosc que ens criden per anar a la sortida de l'aigua. Petons de bona sort amb la familia i enfilem d'un en un cap a dintre l'aigua, patètic! Nosaltres entrem de la meitat i encara tarden més de 5 min a entrar tothom, quin fred que fot, la gent tremola i almenys ens podien haver deixat posar el neoprè. Per fi donen la sortida!

Per davant 1900 mts de mar... Es esperpèntic! Ni el pitjor dels malsons es així: cops de puny del costat, cops de peu dels de davant, mig fosc, empassant aigua del port escarosament bruta, perdo de vista al Jordi i a sobre, a 100 mts hi ha la primera boia de gir, o sigui, mes òsties... Sort que passada la boia la cosa es tranquilitza i anant per la part exterior em puc tranquilitzar i agafar el meu ritme, i per sort tinc al Jaume al costat, amb un ritme molt semblant al meu. Ens relaxem tant que de cop i volta miro endavant i anem completament sols, ens hem desviat i tenim al peloton a 50 mts com a mínim. Rectifiquem i ens acostem al peloton. Em sento molt bé, i surto de l'aigua amb 38', dos menys del què tenia previst.

Ara toca bici! Buf, els 90 km en solitari me'ls imagino molt durs! Per això m'ho prenc amb calma. M'assento a la cadira de boxes i em menjo un plàtan, i em canvio tranquilament. El Jordi i el Jaume que han sortit darrera meu m'adelanten a boxes i l'Enric ho fa al primer km. No vull fallar com a Banyoles i em passo tota la primera volta menjant 2 barretes i bevent molt. Al final de la primera volta tinc una gran sorpresa, ja que hi ha la Montse i els nens animant-me: han caminat 6 km per venir fins allà, això no té preu! En aquesta triatló no es pot xupar roda, així que quan trobes algu amb un ritme molt similar, em poso al costat amb una separació de 3 mts. Així es com hem anat les dues últimes voltes amb un tal Jorge Rodriguez i hem arribat junts a boxes, gràcies company, ha sigut un plaer.

Aquesta transició la faig molt mes ràpid, comença la part que se'm dona més bé, tot i que son 21 km corrent després de tot el què hem fet... Només sortir de boxes em trobo al Jordi en una espècie de gàbia (la zona de penalitzacions), amb uns quants atletes més, que representa que han xupat roda i els han ensenyat la targeta groga i han de parar 5 min... Flipo per un tubo! Aquest esport m'agrada molt però es massa elitista... Jo a lo meu, i em poso a 4'15 min/km i a la primera volta adelanto al Jaume; amb aquest ritme, sembla que la gent vagi parada... L'Enric es el meu pròxim objectiu, quan he començat a correr em duia més d'1 km i sera mes complicat. Cada cop que ens creuem em porta menys distància, fins que a l'arribar a la torre de la tercera volta l'atrapo. Falten 4 km i veig que anant a 5 min/km podem baixar de les 5h, li ho explico i li dic que si em vol seguir li fare de llebre. En realitat, he de confessar que m'ha anat de conya anar amb ell i afluixar una mica, i molt content per haver-lo ajudat una mica a conseguir el 2n lloc de la seva categoria. Els ultims metres son impressionants, veig a la Montse i als nens, el crono marca 4h 59 min i pocs segons, no puc aguantar les llàgrimes...

Em diuen que he fet el 62e de la general, i el 11e de la meva categoria, amb un parcial del tram de correr de 1h38 (el 36e millor temps). Tot ha sortit genial, ni en el millor dels meus somnis ho hagués fet millor!

Triatló del Bar Porró (400 mts + 38 km + 8 km)

Resum: Per fi he disfrutat a la triatló del Porró

Un altre dia de cursa m´aixeco mirant el cel per culpa de les previsions dels homes del temps... Sembla que ho facin expressament, i que sàpiguen quins dies tinc cursa per preveure que farà un temporal acollonant; però una vegada més, res de res, un dia collonut, amb núvols i ni una gota!

Com no podia ser d´una altra manera, el dia comença a les 7h30 al bar, i un cop esmorzats, pugem amb la bici al parc de l´agulla, on deixem les bicis en mans de l´organització, i que les puja amb el camió fins al pantà de Sant Ponç.

Pujo fins al pantà amb el cotxe de l´Enric Costa, qui em farà una assistència impecable, i que gran part de mèrit del meu bon resultat en aquesta triatló és gràcies a ell, moltes gràcies nanu! Allà al pantà ens trobem molta gent que ha vingut directament, i em trobo amb gran part de l´equip de triatló del Nat´s (Albert Sarracanta, Juanjo Caprros, Eduard Aregall, Pitu Martin, Jordi Sagi, Esther Parera, David Costa, Nuria Sellares, Cate Stocker i Marc Sabata).


Està núvol i fot un airet molt fresquet, però en canvi, l´aigua està força bé, així que decideixo no posar-me el neoprè i nedar amb el mono. Ho preparo tot per la transició i desseguida ens criden per travessar a l´altra banda del pantà. Sense cap mena de dubte, aquest és el millor moment de la triatló! 60 cossos dins d´un camió.... Ho té tot: nervis, pudor de suat, agafar-te fort per no caure.... i el pitjor de tot, que ja no hi ha volta enrere!

A les 10h en punt comença la natació; aquest any està molt i molt ple, i seran uns 400 mts. Em situo al costat del David Turull per intentar sortir darrera seu de l´aigua i agafar la seva roda a la bici. Porta un ritme massa fort i ho pago quan arribo a 3/4 parts del pantà, ja que no puc qüasi ni respirar, i tinc que fer una estona de braça... Surto de l´aigua amb uns 7 minuts.


L´Enric m´està esperant al costat mateix de l´aigua amb la tovallola, els mitjons i les bambes; me les poso i surto volant a buscar la bici. Bingo! El David està just davant meu, l´atrapo i pugem junts la primera pujada forta fins a la carretera general, adelantant a força gent que han sortit molt bé de l´aigua, com l´Albert Serracanta, que ha trencat el rècord de la natació de tots els temps, quin crack! Tot pujant, l´Oscar Casals també s´uneix amb nosaltres i tots tres anirem junts tot el tram de bici. Nois, em va saber greu no haver pogut donar cap relleu (excepte a les pujades fortes on em sento molt millor), però és que no podia! Moltes gràcies de totes maneres.

Arribem a Santpedor amb dos o tres triatletes a pocs metres, i els adelanto tots a la transició, amb la meva super tàctica d´anar en bici amb les bambes de córrer, així, arribo amb el casc al manillar, tiro la bici i em poso a córrer (jo també he trencat el rècord de les transicions!!!! jajajaja). Em poso a 3´45 min/km, ja que al principi fa una mica de baixada (al final em sortirà a 4 min/km de mitjana, no està gens malament). El súper Enric també em segueix en aquest sector i em va donant referències: vaig el 6è i no m´he de preocupar pels del darrere, i em centro a intentar atrapar al Jordi Badia, que va just davant meu. Quan falten 2 km per arribar em diu que em porta uns 2 min, i ja veig que serà impossible, o sigui que faig els dos últims km disfrutant a tope. Faré un gran temps! Penso que a l´arribar hi haurà la Montse i els nens esperant-me i encara disfruto més! Genial, arribo el 6è amb 1h34´11, vuit minuts menys que la meva millor marca en aquest triatló.

Triatló olímpic de Banyoles (1500 mts + 40 km + 10 km)

Resum: Cal millorar la bici....

Avui dia 3 de setembre, és l´aniversari de la Montse, i per celebrar-ho, anem tota la familia a fer la triatló de Banyoles..... jejejeje, quina sort que tinc de tenir una familia que comparteix amb mi aquesta afició. Gràcies, sou genials!

Arribem a Banyoles a les 12h30 i anem a buscar un lloc per fer picnic. Només em menjo una truita i un plàtan, per por d´un tall de digestió a l´aigua, i això em passarà factura (primer error greu).... El què no entenc és perquè fan la cursa a les 15h30 de la tarda, hora fatal per l´hora de dinar.

A l´anar a deixar la bici als boxes, m´adono que no he agafat la barreta energètica que tenia prevista pel final de la bici (segon error greu). Aquí ens trobem al Fons Veldman del Nat´s i anem junts fins a l´inici de la natació. Per cert, no fa cap gràcia tenir que caminar 1,5 km descals perquè la sortida i l´arribada de la natació són a punta i punta del llac! No podien haver posat un servei de bus? Segur que més d´un es deu haver tallat amb algun dels molts vidres que hi havia pel terra.

Els moments previs a la natació son un drama per mi: només de veure la última boia on hem de girar, a l´altra banda del llac, i que som uns 900 triatletes, se´m posen els ous per corbata.... I a més a més, seran 1500 mts sense el neoprè, o sigui, que si m´agafa un "yuyu" m´aniré directament al fons del llac a fer companyia al monstre de Banyoles, que segons els meus fills viu allà. Ens posem tots els federats masculins a dins de l´aigua i ens donen la sortida desde l´aigua. Al ser tant ampla i tenir un recorregut en línia, hi ha més espai entre nosaltres i les òsties són poquetes, comparat amb les triatlons que he fet fins ara. Em col.loco al costat del Fons i el seguiré fins que pugui. Em dona molta tranquilitat i l´aigua és força neta i a una bona temperatura (25ºC). Em sento molt bé i respiro com m´han ensenyat al Nat´s, sense posar-me nerviós. Veig que al ritme que porta el Fons vaig sobrat, però decideixo continuar amb ell, ja que a la bici intentaré "xupar" roda.... Sortim de l´aigua amb 32 min, en el lloc 517, fem la transició el més ràpid que podem i sortim junts amb la bici. Aquí em trobo per primera vegada a tota la familia animant a tope.

El Fons va com una moto, i l´aventura conjunta s´acaba en uns 5 kms (si segueixo amb aquest ritme, no arribo viu). El sector de bici es resumeix amb poques paraules: vent de cara, bicis que m´adelanten que semblen motos i no els puc seguir, i ganes de que s´acabi!!! Aquí tinc molts minuts per reflexionar sobre el mig Ironman de Menorca i si no vull patir més del compte si hi ha vent, he de fer més rodatge amb bici.... Arribo a la transició amb 1h21, en el lloc 533 i a 6 min del Fons.


Ara comença la meva part i me la prenc com una venjança a totes les "motos" que m´han adelantat en el tram de la bici, intentant atrapar al Fons, també (aquí cometo el tercer error del dia). Els primers 5 kms els faig a un ritme molt bo, baixant dels 4´15"/km i em faig un fart d´adelantar a atletes que són nedadors i/o ciclistes, quin plaer.... El sector a peu són dues voltes a un circuit en forma de zig-zag, on permet als acompanyants gaudir dels atletes i això s´agraeix molt. Faig els 10 km en 44´, adelantant a més de 100 atletes.. Arribo en un discret 428è lloc, amb 2h38´ i amb un "globo" important (fins i tot m´he de seure al terra i respirant profundament em recupero lentament). Prenc bona nota de tota aquesta experiència viscuda, de cara al gran objectiu de Menorca d´aquí 3 setmanes. Estic molt content d´haver acabat i sobretot de la natació (no ho hagués dit mai...)

Cursa dels Perics (23 km, 1300 mts d+)

Resum: Una cursa qüasi perfecte

Hi ha poques curses durant el mes d'agost, però aquesta és per tenir-la fixe a l'agenda de tot runner... A més a més, al trobar-me de cap de setmana a Bellver, no he tingut que matinar gaire. Passo a buscar l'Alex Cristel i al seu cunyat, en Jordi Arnau, a les 7h15 per Llivia, i anem als Angles (França), on deixem el cotxe a les pistes d'esquí a 1650 mts. Allà també ens trobem al Toni Beltran.

També hi ha l'equip Diedre (en Marc Erra, que no corre la cursa em fa una foto collonuda, moltes gràcies), però no hi ha gaire ambient i la majoria dels 130 corredors inscrits som catalans. Sembla extrany que una cursa amb aquest paisatge i sent la 28ena edició, tingui tants pocs atletes francesos... La cursa comença puntualment a les 9h. El primer km es durillo, ja que puja per una pista d'esquí, i els tres següents es suavitzen corrent per una pista forestal. A partir del km 4 comença la part més maca de la cursa, qüasi orgàsmica diria jo, per boscos, llacs i prats alpins, i travessant riuets que ens ajuden a refrescar-nos. Em sento molt i molt bé, vaig sobrat seguint a la primera noia, la Montse Martinez del Diedre, i decideixo tirar endavant, tot i que falta moooolta cursa. Com que he sortit força enrere, vaig adelantant gent i això encara m'anima més.

La pujada al pic Peric es fa per la carena, i ja no m'enrecordava d'alguns passos tant aeris i alhora perillosos per una cursa de muntanya, ja que l'oxigen no arriba gaire bé al cervell, i perdre l'equilibri en un instant pot ser fatal. Arribo al Peric (2.813 mts) molt bé, i ara toca baixada forta i tècnica, i tornar a pujar fins el petit Peric. Aquí em fixo en la classificació al control de pas, i veig que estic força endavant. Miro enrere i veig un grupet que em segueix a uns 100 mts; apreto les dents i li foto canya a les cames. D'aquí fins al final pateixo molt, especialment a la pista dels 4 km finals, on la forta calor i el cansament acumulat passen factura! No puc evitar que m'adelantin dos runners, però tot i així arribo el 22e amb 2h52', molt i molt content; llàstima que els peus no han estat a l'alçada, ja que se'm ha clavat una ungla i m'ha sortit una ferida al taló, sinó hagués sigut una cursa perfecte...


Darrera meu, arriba el Toni a 5 min, l'Alex amb 3h39 i el Jordi amb 3h47.

Triatló sprint de la Molina (750 mts + 20 km + 5 km)

Resum: menys dura del què em pensava

L´horari d´aquesta triatló permet aixecar-se a una hora decent i anar-hi amb la familia, sobretot nosaltres que estem fent les vacances d´estiu a Bellver de Cerdanya. Agafo totes les coses que calen per fer una triatló, que no són poques i que han sigut preparades meticulosament el dia abans, i marxem cap a la Molina.

Allà ens trobem a la familia Serracanta, i a un altre atleta del Nat´s, l´Ivan Garcia.

Deixem les bicis a boxes i em poso el neoprè i em tiro a l´aigua per escalfar una mica i sobretot, treure´m els nervis de sobre (sort del neoprè, ja que l´aigua està força freda...). La sortida del tram de natació es fa desde l´aigua, i com no podia ser d´una altra manera, els cops de peus i mans són molt freqüents, tant que no aconsegueixo agafar el ritme de respiració i fins que no arribo a la meitat del llac, vaig fatal, empassant-me bastantes glopades d´aigua (almenys aquesta és més bona que la del mar...). La segona meitat del llac la faig molt bé i em sento perfecte, i surto de l´aigua en uns 12 minuts, en el lloc 40, no està gens malament per un novato com jo a l´aigua.

Vaig una mica marejat, m´assento a terra per canviar-me i posar-me les sabatilles de bici i el casc . Sento a la Montse que diu que molts atletes han sortit marejats i diuen que és culpa de l´alçada (estem a 2.000 mts sobre el nivell del mar).

El tram de bici consisteix en tres voltes a un circuit molt variat, ja que té de tot: trams tècnics, asfalt i fortes pujades, on el canvi automàtic em dona molts problemes. Tot i així, em sento molt còmode i no pateixo gaire en els trams tècnics, adelantant més gent dels que m´adelanten a mi. Acabo el tram de bici en poc més d´una hora, amb el 39è millor crono del sector.

Comença la part que més m´agrada de la triatló, sobretot d´aquesta que és de muntanya. Seran dues voltes a un circuit força trenca-cames, dels que m´agraden a mi. Prova d´això és que adelanto bastants corredors i no m´adelanta ningú, i acabo amb uns 21 minuts, amb el 23è millor crono del sector.
Al final, acabo el 38è de 138 corredors, amb un temps total de 1h35´35, molt content i amb molt bon sabor de boca.

Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)

Resum: La millor mitja marató de muntanya!
Sense cap dubte, ens trobem davant de la millor cursa de muntanya d'aquesta distància. Ho té tot: bon ambient, runners d'èlit i populars, paisatges espectaculars, gran organització, i sobretot, molta muntanya!

Aquest any, després de la pallissa de l'any passat, que ens vem tenir que llevar a les 4h30 per agafar el primer cremallera i pujar com les sardines i assentats a terra, hem llogat un super apartament nou de trinca, i hem pujat el dissabte al matí amb les families (el Jaume Mayor i l'Alex Cristel han fet el mateix). Així doncs, fem el stage com els professionals, i dissabte aprofitem per fer una excursió-pícnic amb la Montse i els nens (mmmmmm, això ja fa olor a vacances!!!). La tarda ens permet conèixer al Jordi Godayol, que és de la organització i és germà d'un excompany de la Salle Manresa i que van marxar a Vic a mig curs. Jordi, felicitats per la part que et toca, teniu una cursa collonuda!

Després d'una bona dormida d'unes 8 horetes (llàstima del collons de sofà-llit que ens va tocar dormir perquè els nens tenien por de dormir al costat de la porta, i van dormir com uns reis a la suite...), arriba el moment de la veritat, amb els pitralls recollits el dissabte a la tarda, és moment de saludar a tots els coneguts i amics (Núria, Marc, Jordi, Toni, etc) i fer quatre estiraments. La cursa comença impuntualment a les 9h15, amb 15' de retard, i això que amenaça pluja... Fem una volta al Santuari i enfilem cap al pluviòmetre. A la primera rampa hi ha tota la familia animant de valent i fent fotos. No sabeu com s'agraeix això! Llastima que fins d'aquí 3 hores no els tornaré a veure...

No tinc bones sensacions: em fan mal els ronyons i em noto les cames pesades. Tot i així, arribo al cim del Puigmal amb el Jaume en 1h03. Fa molt vent i força fred (uns 4 graus), i així continuarà durant tota la cursa. A la baixada del Puigmal se'm escapa el Jaume i pujant el Pic del Segre aconsegueixo atrapar-lo altre cop, però ja veig que no serà fàcil seguir-lo, i efectivament, després del pic d'Eyne s'escapa definitivament i les meves sensacions no milloren, i ara inclús em costa respirar... El meu cap és dèbil i pensar que encara em queda més de mitja cursa i quatre cims més (Finestrelles, Noufonts, Noucreus i Fontnegra) em fatiga molt! A més a més, veure la filera de gent corrent davant meu, no m'ajuda gens, ja que saps perfectement el que et toca fer (tot i que ser que hi ha molta més gent al meu darrera que al davant...).

Mentres jo faig la cabreta per la muntanya, l´hereu de la casa, en Roger, fa els seus primers passos en el món de les curses de muntanya, i participa a la cursa infantil juntament amb el Jan Cristel, i queden en molt bona posició. Felicitats Roger! Aviat no et podré ni seguir....

Per fi arribo a la última rampa del dia i comença l'esperada baixada final (no perquè sigui menys dura que la pujada, sobretot quan ja vas tocat, sinó perquè ja queda poc per l'arribada). Miro el gps i porto 3h justes. Deixant de banda que ja fa molta estona que deu haver arribat el primer, penso que puc rebaixar el crono de l'any passat. Apreto les dents i arribo amb 3h24' (153e de 517). El Jaume fa una estona que ha arribat (3h18'). Jo estic molt més cansat que l'any passat (al contrari que ell ja que va trobar-se fatal, amb vomitada inclosa), però trobar-me a la familia i poder dutxar-me a l'apartament em recomforta molt! Una vegada més, mil gràcies per acompanyar-me!

Està plovent de valent i encara està arribant molta gent. Baixem a baix i acaba d'arribar l'Alex amb 4h08'. Felicitats nanu! Per fer només 8 mesos que fas muntanya, està molt i molt bé! El pròxim any, si repetim, tornarem a fer el stage...