Ara feia 7 anys que no la feia, però és d´aquelles curses que no et deixen indiferent. Dura i xula al mateix temps, et posa al teu lloc. Arribo apurant, doncs la carretera desde l´aeri cap a Collbató està tallada. Recullo dorsal i escalfo una mica. Em faig la foto de rigor.
Comença la cursa puntualment, surto dels primers llocs com és
habitual, per evitar els taps a les escales de les coves.
Quan porto 1 km
m´atrapa el màquina del Pep Gras, que aquest any estrena categoría Master, quin
nivel. Aconsegueixo seguir-lo els primers kms, tot fent-la petar, però quan la
cosa es complica, em deixa enrere. Cadascú al seu ritme, millor.
Arribem al Monestir de Montserrat, la
meitat de la pujada, i fem un grupet de 3. Em poso al davant, tirant del carro.
La pujada és el meu fort; i ja els aviso que a la baixada no contin amb mi…
Arribem a St Jeroni, i un d´ells ens adelanta només començar la baixada, però
amb l´altre del grup baixem junts tota la baixada, tot parlant del Mon de les
curses; per casualitat, també ha fet la Romànica aquest any, tot i que no em
quadra gaire, ja que li vaig treure més de 20 minuts, i aquí em segueix
perfectament; és més, aconsegueix deixar-me enrere a l´últim km; coses de les
curses de muntanya…
Arribo a la meta el 47è a la general,
en 2h34’02” (el 16è veterà), lluny dels 2h22’ que vaig fer fa 7 i 8 anys, les
dues últimes vegades que he fet aquesta cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada