diumenge, 6 de març de 2011

Marató de Barcelona (42,194 km)

Resum: Montse, dedicat a tu!




Avui ha sigut el dia culminant, després de mesos d´entreno. Et vull donar les gràcies per la teva implicació i paciència, per deixar-me fer realitat uns dels meus somnis (llàstima que no t´he pogut dedicar el meu objectiu final, però per mi conta igualment). A més a més, el teu seguiment d´avui ha sigut increïble, i saber que cada 30 min et veuria, m´ha donat ales. Se que llevar-se un diumenge a les 6h del matí per anar a Barcelona a agafar no se quants metros no és fàcil....


Després de dormir unes 3 horetes i mitja, sortim de Manresa amb el Jordi Badia a les 6h30. Ariibem puntualment a Barcelona i trobem un lloc pel cotxe molt aprop de la sortida (i sense pagar...). Deixem la bossa al guardarobes (allà ens trobem al Carles i Manel dels Koales).

Escalfem una mica i entrem al calaix dels sub3h (al davant només la èlit i al darrera unes 14.000 persones....). Quin ambient més ben parit! Allà ens trobem amb en Felip, un amic del Jordi i la colla de Correcats que també volen baixar de les 3h, amb el gran capità Curat al capdevant. A les 8h29 donen la sortida a la èlit i un minut més tard a la plebe (no se perquè ho fan, si tampoc els atraparem...).

Els nervis deixen pas a l´emoció, i desseguida ens posem a roda dels Correcats. Els primers km passen molt ràpids i ens hem de frenar per no adelantar al Curat. Al km11 (Sants Estació) veig per primera vegada a la Montse i em sento de conya. El mateix passa al km15 (Passeig de Gràcia). Al km20 (Sagrera) ens tornem a veure i li demano el Fisiocrem, ja que l´esquena es queixa força, i al km22 m´he de prendre un ibuprofè, ja que sinó he de plegar en breu.... Collons, això és un miracle, ja que dos km més tard em sento de conya, i fins i tot m´ha marxat el mal als peus que tenia! Al km28 (Torre Agbar) ens tornem a veure i les sensacions són boníssimes, inclús al km30 penso que ho aconseguiré fàcilment. Aquí em crida un excompany de feina, en Cristian. De cop i volta, al km33 apareix un maleït mur i xoco de ple amb ell! Collons, és com si no tingués gasolina... Aquí encara anava amb temps per fer sub3h, però a partir d´ara tot canvia i no consegueixo baixar de 5 min/km. Un cop veig que no conseguiré l´objectiu, em centro a acabar en condicions. Aquí em trobo al Farreti primer i a l´Isidre Costa després, i m´acompanyen un bon troç (moltes gràcies als dos, no sabeu com ho he agraït). Cap al km37 ens veiem per últim cop amb la Montse, abans de l´arribada, i li dic que arribaré 5 minuts més tard. D´aquí fins al final és un patir constant, i ho passo fatal, cada metre sembla un món (al km40 m´adelanta la Isabel Olivan, que vaig seguir a la mitja de Tarragona, i no la puc seguir). En l´avituallament de la Catedral em trobo al Sancli, això és flipant!
Finalment, després de patir més del què em pensava, arribo amb 3h06´30", no havent conseguit l´objectiu final, però molt content pel temps que he fet (en lloc 900è aprox, de 15.000 atletes). El Jordi Badia també ha trencat el motor al km30 i arriba amb 3h10.

P.D: Ara toca muntanya!!!!



4 comentaris:

  1. Felicitats!
    M'ha fet molta il·lusió veure't passar pel km 38. a l'avituallament dels Correcats,...

    Quina tiempasso!!!

    ResponElimina
  2. no et queixis que fa dos dies... no tenies clar això d'acabar-LA.

    I ja saps que a mi m'agrada portar de cul als homes..... fora bromes, jo els darrers 7 m'he trobat bé i anar avançant m'ha animat molt!!
    ens veiem... no sé on!

    ResponElimina
  3. Felcicitats pel temps, encara que et té un gust amarg...
    Ja tens excusa per tornar-hi l'any que ve... el sub 3h a tocar.
    Salut !

    ResponElimina
  4. Molt bé germanet!!!!!!!!!
    .....estic molt content per tu! Veure't aixi d content ho es tot. Em recorda a la mitja qe vem fer plegats......, ens ho vem passar d conya! D'aqesta manera es com percibo jo l'esport: am esforç, il.lusió i persistència, pero tbe amb al.egria i gratificació!!!!!
    ENDEVANT, AIXO ES TOT UN ÈXIT!

    ResponElimina