diumenge, 8 de maig de 2011

Cursa de l´Alba 2011 (24 km, 1000 mts d+)

Resum: Molt feliç de tornar a la muntanya

Després d'una nit molt plujosa (perfecte per obrir-se el cap baixant per les bateries...), em passa a buscar el nou fitxatge, en Lluis Rafart, i anem a Collbató. Recollim el pitrall i el xip (les meves queixes de l'any passat han donat fruit, ja que ho donaven a taules diferents). Ens fem les fotos de rigor i escalfem una mica, tot saludant als de sempre: quina gran familia que som!




No plou, però està núvol, i la temperatura és ideal per córrer. Comença tan puntual (8h30), que m'agafa amb el pixats al ventre, tot xerrant amb el germà petit del Jordi Badia, i surto força enrere. Faig el km llençat per recuperar posicions, doncs no vull arribar a les escales i tenir que fer cua... Ho aconsegueixo, i tot i treure la llengua, em sento força bé. El camí cap a St Miquel es fa molt pesat ja que ens trobem a desenes d'excursionistes caminant; alguns d'ells s'aparten, però altres, alguns emprenyats, passen de tot (collons, i jo em dic: no podrien haver triat un altre dia...). A la baixada al Monestir, aprofito per fer-me una beguda energètica a base d'aigua i un powergel, que em servirà per tota la pujada a St Jeroni. A la pujada em crida en Pau del magatzem de l'empresa i al cim l'Albert Plans. Gràcies a tots dos pels ànims!
El cim es al km 14 i queden 10 km de baixada, el pitjor pel meu genoll ha de començar ara... Inicio el descens amb molt de compte, i el grup que anava al cim s'escapa rapidament. Al control de l'ermita em diuen que vaig el 44è i penso que he d'apretar perquè no m'avanci gaire gent i arribar entre els 50 primers. Me'n adono en aquest moment que quan vaig començar quedava de la meitat, una mica mes endavant, i estava molt content. Això voldria dir que avui faria el 200 de 400, aprox.
Després de St Miquel m'adelanta el primer perseguidor, en Isma Molina, que va volant i no el segueixo ni cinc segons. Com baixa el paio, i a sobre en terreny moll... En fi, jo a lo meu. D'aquí fins a l'arribada em passen 6 més, i jo n'adelanto a 2 (anaven caminant per alguna lesió...). Soc un patata, ho se, però estic content d'haver conseguit arribar entre els 50 primers i sobretot, sense dolor al genoll. Arribo el 49è amb 2h22, el mateix crono que l'any passat, que crec que estava en millor forma.

2 comentaris:

  1. Molt bona cursa màquina!
    Encantat d'haver xerrat amb tu!!

    ResponElimina
  2. ja ha tornat a sortir la cabreta que portes dintre... tots tres estem orgullosos de tu!

    ResponElimina