divendres, 26 de juliol del 2013

Triatló olímpic d´Andorra (5,6 km run, 33 km bike, 10 km run)

Resum: patint massa al córrer....

Divendres ens comuniquen que la temperatura de l'aigua al llac d'Engolasters es inferior a 10 graus i no es pot nedar, i es veuen obligats a fer una duatló en comptes de triatló. Això vol dir que substitueixen els 1500 mts de natació per 5,6 km corrent. Per una banda, content perquè la natació es el què porto pitjor, i no ens haurem de llevar tan d'hora per agafar l'autobus a les 7h15 cap a Engolasters; i preocupat per l'altra perquè hauré de correr més de 15 km amb aquests isquios tan carregats, tot i que porto desde la triatló de Palamos sense correr... Esmorzo a les 7h30 a l'hotel i a les 8h porto la bici a boxes. Allà em trobo a companys del Nat's, com l'Albert Serracanta, que fa equip de relleus amb dos amics; l'Edu Aregall, que també fa equip amb l'Enric Pintado i el Joanra Prieto, també del Nat's; i al Raul Rey que fa el sprint.


Escalfem una mica i fem la última pixadeta. A les 9h15 comença la olimpica, amb uns 400 triatletes. Faig els primers 3 kms seguint a l'Edu, a poc mes de 4 min/km i veig que els isquios es comencen a queixar. Decideixo no seguir-lo i em reservo pels 10 km finals. Tot i així, les sensacions no son gens bones. Arribo a la primera transició amb 24 minuts. Faig la transició bastant rapid i agafo la bici.



Aquí veig a la Montse i els nens, i agafo forces per fer les dues voltes a un circuit molt dur, per la forta pujada fins al port de la Comella, i la perillosa baixada fins a Andorra la Vella, ja que el terra està encara moll de la pluja del dissabte. De totes maneres, com que soc mes escalador que rodador, adelanto mes gent a la pujada que no pas m'adelanten a la baixada i al pla. Acabo els 33 kms amb 1h18, amb molt bones sensacions sobre la bici (com es nota que faig molta bici aquest any). Transicio rapida, i em poso a correr.



Mai se'm havien fet tan llargs 10 kms! Desde el primer km tinc fortes punxades als isquios i el fet de pensar que puc lesionar-me em tortura psicologicament... Avui he pogut entendre a la gent que ho passa malament corrent! Per fi arribo a la meta amb un discretissim crono de 45 minuts, però content d'haver acabat una altra cursa, i tenir a la familia allà animant-me. Moltes gràcies! 61è a la classificació general, de 377 triatletes, amb 2h30'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada