dimarts, 17 de setembre de 2013

Triatló olímpic de Banyoles (1500 mts + 40 km + 10 km)

Resum: Primer abandonament després de mes de 15 anys fent curses

Tot i l'avis de tempestes i que fa setmanes que no puc córrer per culpa de l'esquena, anem tota la familia cap a Banyoles, on es celebra el campionat de Catalunya de triatló, i on també hi participa en David Turull i en Jordi Badia.

Arribem aviat i el temps aguanta, deixo la bici a boxes i em trobo al Pitu del Nat's. Espero al David i al Jordi, que s'han deixat el DNI al cotxe, i anem caminant (descalços) cap a l'altra banda de l'estany, on es dona la sortida a l'elit primer, després les noies, després els nois federats i per últim els nois no federats. Jo m'espero als no federats per poder anar junts amb el David, doncs és la primera olímpica que fa, i com que he decidit que no faré el segment de córrer, per evitar castigar més l'esquena, no m'importa perdre 5 minuts a la sortida. Sortim pràcticament els últims, tenim 1000 triatletes al davant... Em poso al costat del David i intento portar un bon ritme perquè baixi de 30 minuts, però he de frenar vàries vegades, fent esquena tot esperant-lo. Que sobrat que vaig, els entrenos que he fet donen el seu fruit... Acabem els 1500 mts de natació en 33 minuts (el 543è millor temps). 


Agafem la bici i comencem a adelantar gent. Cap al km 5 comença a ploure a bots i a barrals; impresionant! Fins i tot ens cau pedra... També veiem com cauen dos triatletes just davant nostre, en plan película. Ho dono tot, amb el David a roda, crec que és la cursa que he adelantat a més gent, i la primera vegada que no m'adelanta ningú a la bici. Em dona la sensació que soc el cotxe escombra (hi ha algun moment que portem al darrera un grup molt important de triatletes, quina patxoca!). Acabem els 40 kms en 1h19, el 388è millor temps. 



Aquí acaba la meva cursa (ja ho havia decidit abans de començar, i ja no he deixat les bambes a boxes per no tenir temptacions). La meva esquena em demana repòs. De totes maneres, amb l'aigua que estava caient, no em va fer gaire pena acabar. Moltes gràcies un cop més a la Montse i als nens per acompanyar-me i aguantar sota la pluja (encara te més mèrit que nosaltres).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada