Punktrail de Salelles (23 km, 900 mts d+)

Resum: No tinc paraules....

M'havia marcat aquesta "cursa" com un objectiu, per comprobar com anava la recuperacio dels isquios, doncs porto mes d'un any amb aquesta lesio i el mateix temps sense fer mes de 10-12 km.

Sopem d'hora i marxo tot sol cap a Salelles (no vull tenir cap tipus de pressio ni compromis amb ningu alhora de triar el recorregut llarg o curt, en funcio de com respongui la lesio). Allà em trobo molts coneguts, com no podia ser d'una altra manera havent organitzat la punktrail de Manresa... També hi ha en David Joan, un ultraman consolidat, i desseguida penso que pot ser un bon company de cursa, doncs em fa por sortir com fa dos anys enrere, abans de la lesio, i prefereixo un ritme mes baix.

Després del brifing de l'amic Pep Gras, es dona la sortida a les 21h45, encara amb claror de dia. Anem un grupet amb el David Joan, David Griera i un amic seu. El ritme es molt bo, i començo a disfrutar dels camins i corriols tot fent-se fosc, fins que hem d'encendre els frontals.

A partir d'aqui, ho explicare amb poques paraules: excelent marcatge del recorregut (impossible perdre's tot i sent de nit), bona companyia, vistes nocturnes espectaculars, bon temps, avituallaments brutals, especialment el segon, que es veia d'una hora lluny...

Marxa cicloturista Terra de Remences (98 km)

Triatló sprint de Sitges (750+20+5)

Resum: Continuem millor a la bici....

El dissabte rebo un correu de la Federació dient que es faran dues sortides, una a les 9h30 i una a les 11h, i que jo ho faré a les 11h. Jo ho prefereixo, doncs com que vindrà la familia, podrem llevar-nos mes tard. El què no sabia es que hem d'entrar a boxes a deixar la bici igual que els que surten a les 9h30, no ho entenc...

Total, que toca matinar i a les 8h15 ja soc a Sitges per entrar la bici a boxes. Tinc temps per veure la primera sortida i sobretot d'aburrir-me molt (2h30 esperant).

Finalment arriba l'hora i 10 minuts mes tard del previst comencem a nedar. La temperatura de l'aigua es de 15 graus i el neoprè es obligatori. El mar està una mica mogudet i empassar-me aigua se'm fa inevitable. Però el pitjor encara havia d'arribar: la primera boia de gir està a uns 200 mts i les osties eren previsibles. Això es la selva, la llei del mes fort, i guanya la posició qui mes osties fot, es inhumà! No m'acostumaré mai a aquest estrés... Surto de l'aigua, miro crono: 13 minuts, està molt bé! Començo a baixar la cremallera per treure'm el neoprè. Merda! Es queda encallada i no baixa... Abans d'entrar a boxes demano ajuda al públic i tampoc poden. Finalment, amb estripada inclosa, aconsegueixen fer baixar la cremallera, entro a boxes per agafar la bici. He perdut 2 minuts i he acabat amb 15'11" (el 189è d'aquest parcial).

Surto amb la bici a tota makina amb la mala llet que m'ha entrat, i començo a adelantar a gent. Alguns agafen roda, i finalment fem un grupet de 5 o 6, que fem relleus continus. El sector de bici son 3 voltes a un circuit de 6 km, que amb l'enllaç de boxes fan un total de 20 kms. Acabo amb 34'43" (el 110è millor parcial).

Per últim, toca el tram de córrer, que son dues voltes a un circuit pel passeig del mar (5 km en total). El faig amb 20'30" (el 150è millor parcial), i acabo la triatló amb un total de 1h10'24" (el 138è de la general, de 500 triatletes) i el 17è a la classificacio de veterans.

Duatló de Vic (7km+35km+3km)

Resum: Per fi torno a competir dignament!

Records de fa més de 15 anys quan anava tot sol cap a les mitges maratons d'arreu de Catalunya, em venen al cap de camí cap a Vic. Dia espectacular, amb un sol radiant, temperatura molt agradable (diria que massa), i a bona hora per no tenir que matinar gaire (a les 10h30).

Vaig puntual com sempre, aparco, preparo tot el material i vaig a boxes a deixar la bici. Mentre espero que comenci la duatló, busco als triatletes del gimnàs de Barcelona (Asme Vintró) on ara estic apuntat per nedar als migdies (la nova feina no em permet anar al meu club Nat's, cosa que anyoro moltíssim). No es una tasca gens fàcil, doncs som més de 600, i finalment no els acabo trobant.

El primer tram a peu, consta de 7 km molt variats. Podríem dir que es com un cros, i a mi em va molt bé aquest tipus de terreny. Em sento molt còmode, i intento no mirar el crono. Arribo a la primera transició amb un temps de 27'25". Això vol dir que he anat a menys de 4 min/km! Tot i que no m'ho semblava, ja que tenia molta gent per davant (faig el 190è millor crono, quin nivellàs que hi ha!!!).

Avui es el primer dia que faig la transició posant les sabates a les cales de la bici, sense haver-ho practicat mai (soc boig.... Jejeje). Me'n' surto prou bé, la veritat. Tot i així, si fos ara, no ho faria, crec que no he guanyat gran cosa i a sobre, he tingut que correr descals per sobre d'un asfalt ple de sorra i pedretes, abans no surts dels boxes. Pujo a sobre la bici i de seguida atrapo un grupet que va força bé, fent relleus i tot. El circuit es molt trenca-cames, i a la pujada forta, una mica mes tinc de parar per culpa de les rampes (he descuidat la beguda). Em prenc tot el bidó de cop i recupero forces a la baixada (xupant roda com un malparit). Arribem després de 35 km, amb 1h07, amb el 124è millor parcial (es torna a repetir la mateixa crònica de St Fruitós, amb millor parcials a la bici que al córrer, cosa impensable fa uns anys enrere).

L'últim tram a peu, es repeteix una part del circuit, però amb 3 km només. Aquí ja no tinc gaires bones sensacions, doncs els isquios es queixen bastant, i noto la falta d'entreno (nomes corro 1 dia a la setmana, què mes vols...). Tot i així, arribo amb 11'35 amb el 141è millor temps.

Molt content d'haver acabat a la 149ena posició a la general (de 600 inscrits), però sobretot, per les bones sensacions. Crec que aviat podrem passar pàgina a la lesió d'isquios, que m'ha tingut apartat de la competició durant força temps.

Duatló de Sant Fruitós (5km+16km+2,5km)

Resum: Tornem a competir!

Després d'uns quants mesos sense competir per culpa de la calcificació als isquios, avui he retornat sense estar del tot recuperat. Tinc ganes de tornar a estar en forma i aquest any em ve molt de gust les duatlons i triatlons!

Per quart any consecutiu (tants com els que porta de vida), vaig a St Fruitós a fer la duatló sprint. Aquest any soc l'únic representant de l'equip del Nat's. A diferència de les altres edicions, comença a les 10h del matí. Fa fresqueta, però decideixo sortir amb només una samarreta a sota el tritratge (bona decisió). Intento no començar gaire fort al primer tram de córrer, per no forçar els isquios, però t'acabes deixant portar per l'ambient i acabes fent ritmes de 3'30 el km... Arribo a boxes amb 16,39 minuts, en la 42a posició general.

Agafo la bici sense canviar-me les bambes, com cada any (he de fer un curset de transicions urgentment...), i enganxo un grupet. Al principi em deixo portar, però al km 4 ens atrapa el Xevi Alsina del Cube i ens demana relleus. Ningú ho fa, i a la recta d'Artés decideixo ficar-me a davant. Quin error! Ningú vol rellevar, i fins i tot em giro i els hi dic que van arreglats si jo he de marcar el ritme... Al final, uns quants foten un atac i tinc molts problemes per tornar al grup. Decideixo no tornar a rellevar i em reservo les forces per atacar als últims metres, mentre tothom s'està treient les sabates sobre la bici. Així evito possibles caigudes en un grup tant multitudinari com aquest...

Arribo a boxes amb 27,28 minuts, aconseguint el 12è millor parcial de la general (impressionant). Deixo la bici i surto el primer del grup que anàvem. No tinc masses bones sensacions amb l'isquio, però aguanto els pocs més de 2 km a tota makina. Arribo amb 52,33 minuts en total (1 mes que l'any passat). Estic molt content!

Triatló del Porró (500 mts + 38 km + 8 km)

Resum: Tornant als origens

Una triatló tan original com aquesta no es pot perdre, i després que el 2012 no es celebrés, aquest any ha tornat a néixer. Aquesta va ser precisament la meva primera triatló, quan encara no entrenava al Nat's, amb una por a travessar el pantà de St Ponç que no us podeu arribar a imaginar! Fins i tot em costava dormir la nit abans, només de pensar-hi... Ara en canvi, tot i que tinc molt respecte a l'aigua, m'agrada i tot.

Feta aquesta introducció, la resta és un clàssic: concentració a les 8h al parc de l'agulla, deixar les bicis al camió del Campa, pujar a St Ponç amb els cotxes de les assistències (aquest any m'ho ha fet la Belen, moltes gràcies!), i travessar el pantà dins del camió (aquest any ha sigut en furgo, encara mes claustrofòbic). A partir d'aquí, 500 mts de natació al pantà (més ple que mai), 40 km de bici per carretera oberta al trànsit (en el segon grup capdavanter, donant relleus i tot...) i 7 km de carrera a peu coix, per culpa dels maleïts isquios! Arribo el 5è amb la bici i m'adelanten 2 corrent; encara no m'havia passat mai que perdés llocs a la classificació final per culpa del córrer, més aviat en guanyava forces.

Al final, 7è a l'arribada amb 1h40', 6 minuts més que la makina del Jordi Badia, guanyador per fi de la triatló, i també 6 minuts més que fa dos anys. Crec que devia passar quelcom extrany llavors, ja que tot i que corria que me les pelava, en bici no anava ni la meitat de bé que aquest any, i és el segment clau d'aquesta triatló...

Última triatló de la temporada, que els isquios demanen un descans llarg!

Triatló olímpic de Banyoles (1500 mts + 40 km + 10 km)

Resum: Primer abandonament després de mes de 15 anys fent curses

Tot i l'avis de tempestes i que fa setmanes que no puc córrer per culpa de l'esquena, anem tota la familia cap a Banyoles, on es celebra el campionat de Catalunya de triatló, i on també hi participa en David Turull i en Jordi Badia.

Arribem aviat i el temps aguanta, deixo la bici a boxes i em trobo al Pitu del Nat's. Espero al David i al Jordi, que s'han deixat el DNI al cotxe, i anem caminant (descalços) cap a l'altra banda de l'estany, on es dona la sortida a l'elit primer, després les noies, després els nois federats i per últim els nois no federats. Jo m'espero als no federats per poder anar junts amb el David, doncs és la primera olímpica que fa, i com que he decidit que no faré el segment de córrer, per evitar castigar més l'esquena, no m'importa perdre 5 minuts a la sortida. Sortim pràcticament els últims, tenim 1000 triatletes al davant... Em poso al costat del David i intento portar un bon ritme perquè baixi de 30 minuts, però he de frenar vàries vegades, fent esquena tot esperant-lo. Que sobrat que vaig, els entrenos que he fet donen el seu fruit... Acabem els 1500 mts de natació en 33 minuts (el 543è millor temps). 

Agafem la bici i comencem a adelantar gent. Cap al km 5 comença a ploure a bots i a barrals; impresionant! Fins i tot ens cau pedra... També veiem com cauen dos triatletes just davant nostre, en plan película. Ho dono tot, amb el David a roda, crec que és la cursa que he adelantat a més gent, i la primera vegada que no m'adelanta ningú a la bici. Em dona la sensació que soc el cotxe escombra (hi ha algun moment que portem al darrera un grup molt important de triatletes, quina patxoca!). Acabem els 40 kms en 1h19, el 388è millor temps. 

Aquí acaba la meva cursa (ja ho havia decidit abans de començar, i ja no he deixat les bambes a boxes per no tenir temptacions). La meva esquena em demana repòs. De totes maneres, amb l'aigua que estava caient, no em va fer gaire pena acabar. Moltes gràcies un cop més a la Montse i als nens per acompanyar-me i aguantar sota la pluja (encara te més mèrit que nosaltres).