Cuita al Sol (5,5 km, 1685 mts d+)

Resum: No ha pogut ser!

Després d'estar pendents del temps durant molts dies, finalment a les 18h es dona el tret de sortida a la 7a edició de la Cuita al Sol (i la meva 4a participació ja), i que aquest any ha sigut la menys multitudinària de totes (entenc que potser causat pel canvi de recorregut de l' any passat i per les previsions de mal temps d' aquest any, però jo crec que la crisi i els excessius 55.-€ si no ets federat, 45 pels que estem federats, han sigut claus perquè molta gent s' hagi fet enrere), o sigui que l' any que ve s' ha de rebaixar el preu, o com a mínim, fer diferents preus: un molt més econòmic pels que nomes fem la cursa, ja que els que sopem i dormim a l' hotel o casa rural, no tenim perquè pagar el sopar (força pobre per cert), ni tampoc el càmping.

Pels que no saben res d´aquesta cursa tant original, la cursa comença quan marxa el sol al poble d'Areu a 1.250 mts, i es tracta de pujar al cim del Monteixo a 2.905 mts sense que t' atrapi l'hombra (d'aquí el nom de la cursa). Són més de 1.600 mts verticals i per això li diuen també milla vertical. Escric avui dilluns la crònica amb unes agulletes de cavall als cuàdriceps, cosa que no entendré mai d'aquest genial esport, ja que aquest any he fet més muntanya que mai i creia que estava ben preparat... Una altra genialitat d'aquest esport es que per moltes vegades que facis la cursa, mai recordes lo dura que és quan la tornes a fer... Aquest any a més a més, tenia l'objectiu de fer 1h30 i he començat molt fort, massa diria jo, ja que he agafat una pàjara quan faltaven 600 mts i he perdut 10 min. Torno a queixar-me per deixar sortir a les fèmines 30 min abans, ja que excepte les 10 primeres, has d' adelantar-les a totes, creant taps considerables que et fan trencar el ritme constantment; a més, crec que per elles també es una p... perquè han de ser mal adelantades per molts de nosaltres...

Al final, arribo a dalt el 60è (de 350 aprox) amb 1h40´, no està malament però lluny de l´objectiu que buscava; llàstima no ha pogut ser.... La baixada, neutralitzada per sort, ha sigut duríssima, amb contínues patinades; no només a dalt de tot per culpa de la neu, sinó durant tota la baixada per culpa de les pluges. De fet, dels tres que hem baixat junts (el Francesc Roca, el seu cunyat i jo), hem caigut els tres.... Arribem a baix a les 21h, on m´esperen la Montse i els nens, orgullosos del seu pare, com aquell que ha fet qui sap quina proesa.... Dutxa, sopar i a donar una volta pel poble, mentre mirem les llumetes de la gent que encara està baixant del Monteixo quan ja és negre nit (sobre les 23h30), aquests si que tenen mèrit, sense comentaris....

L´endemà al matí, xocolatada, entrega de premis (que cada any es fa més llarg, ja que entreguen premis a tothom menys a mi), i sorteig de material, que com cada any no m´ha tocat res.... Espero que el pròxim any no ens facin esperar tant pel sorteig....

Fins l´any que ve!