divendres, 10 d’agost del 2012

Triatló de muntanya de la Molina (750 mts + 20 km + 5 km)

Resum: Atropellat!
Aquesta es una d'aquelles cites obligades per mi, i molt recomenable, inclús per aquells que vulguin debutar en una triatló, doncs les distàncies són curtes, i sobretot aquells que els hi agradi la muntanya (btt).
Com ja és habitual en aquestes curses, m'acompanya la familia, que ho viu amb una intensitat fascinant, i no sabeu lo feliç que em fan! Allà ens trobem al Jordi Badia (foto) i al Carles Prat i familia.


Fem un volta de reconeixement al circuit de btt i deixem la bici i tot el material a boxes. Aquest any, hi ha una única sortida a la natació, ja que només som uns 150 entre federats i no federats. Sense voler-ho del tot, estic situat al davant de tot en un extrem. Feliç de mi, com si fos un novato, penso que els més ràpids ja em passaran... però no m'imaginava que em passarien PER SOBRE! Quina poca esportivitat que hi ha al triatló! És el què menys m'agrada d'aquest esport. Cada cop que respiro m'empasso aigua, amb cops de puny i de peus, tot s'hi val, quin fart de beure aigua! Segur que no em deshidrataré com a mínim. Entre això i el cansament, arribo a la meitat de la distància, i em colapso. No puc respirar i fins i tot m'he d'agafar a la boia, quin ridícul, fins i tot ho ha vist la Montse, jajajaja. Faig unes quantes respiracions profundes per recuperar-me i sembla que em relaxo. La segona meitat la faig a bon ritme i adelanto uns quants triatletes. Acabo la natacio amb 13´19 minuts amb el 55è millor temps.

Transició molt lenta per agafar la bici (això és el que porto pitjor sense cap mena de dubte). Crec que soc l'únic triatleta que porta unes sabates de btt amb cordons... Les sensacions a la primera volta al circuit no són gaire bones, ja que continuo tenint una pressió al pit i falta d'aire que ja tenia a l'aigua, però per sort, milloren a partir de la segona volta. Per contra, el mal d'esquena per culpa de l'aire que fa i el fet de sortir amb el mono ben moll, va a més, i a la tercera volta estic desitjant arribar al sector running. Faig els 20 km en 57´35 minuts, amb el 50è millor temps.

El sector de córrer són dues voltes a un circuit sinuós de 2,5 km, i quan començo la meva primera volta, veig al Carles que comença la seva segona, just darrera meu. Això de fer vàries voltes a un circuit, tant de córrer com de bici, a mi no m'acaba d'agradar, però si portes a la familia és fantàstic, perquè els veus moltes vegades i t'animen constantment. Tot i no fer una gran cursa, arribo en 22'30 amb el 26è millor parcial.

En el global, acabo el 43è (55è a la natació, 50è de btt i 26è al córrer) amb 1h33, dos minuts menys que l'any passat. El Jordi Badia ha arribat 24è amb 1h26 i el gran Sebastià Catllà (foto) arriba 3r a la general i primer veterà, amb 1h17. Felicitats campió! (El Roger ja està desitjant tornar a escola per dir-li al seu fill Guillem, que van a la mateixa classe, que té un pare que està molt fort).

dimecres, 1 d’agost del 2012

Triatló Olímpic d´Andorra (relleus)


Resum: Triatló i familia!

Aquest ha sigut un d'aquells caps de setmana on l'esport ha sigut l'excusa perfecte per viure grans moments amb la familia; d'aquells que recordes sempre (i no només amb la Montse i els nens, sino també amb la familia del Nat's: Serracantes i Valeros). Aquesta vegada tocava una modalitat que no havia fet mai: la triatló Olimpica per relleus, on jo faria la part que més comode em sento: el runing. Gràcies als dubtes que teníem per si calia ser tot l'equip a les 7h del matí a boxes, vem reservar una habitació en un hotel cèntric d'Andorra, i dissabte al migdia ja hi estavem instalats, a punt per passar dos dies de compres, bon menjar, esport, spa i piscina.

Dissabte a la tarda vem anar a buscar el pitrall i el xip, i després, l'Albert i el Jordi van pujar la bici al boxes d'Engolasters, on es feia la natació i l'inici de bici. Es respirava esport pels quatre costats, ple de triatletes per tot arreu. L'ambient pels carrers del centre era genial.



Diumenge finalment no tinc que presentar-me a les 7h a boxes i tinc el plaer de poder dormir fins a les 8h30, esmorzar i sortir de l'hotel canviat cap a boxes, tot passejant tranquilament amb la familia. Comencen a arribar els primers triatletes amb bici a la zona de boxes del Parc Central (en Francesc Godoy i en Xavi Llobet), on m'estic esperant jo per fer el relleu. Mentrestant, arriba l'Albert, que ha fet el 2n millor temps a la natació amb 22 minuts, però el Jordi té problemes mecànics amb la bici i ha de fer els 40 km amb el plat petit (el molinet), o sigui que l'adelanta tothom. Quina llàstima, ja que haguéssim pogut optar a podi, i que per cert, aprofito per felicitar a l'equip del Cube per haver conseguit la primera posició. Tot i així, el Jordi acaba la seva part (bravo Jordi, jo hagués abandonat) i arriba a boxes amb un temps de 1h39; em passa el pitrall i el xip i em poso a córrer com si anéssim primers, ja que em proposo baixar dels 40 minuts. Els primers metres son horrorosos, amb unes agulletes de cavall a la part alta de la cuixa per culpa del partit de futbol sala que vaig jugar el divendres amb la meva empresa.


Per sort, al km 1 ja no noto res i puc córrer per sota de 4 min/km sense problemes. La sensació de velocitat encara es més gran, tot adelantant als triatletes que fan la triatló sencera, i a més d'un li he de dir que no es desmoralitzi perquè jo només faig el tram de correr... Cap al km 5 adelanto un dels equips que feia relleus i ja no anem els últims, jejeje. Al ser un circuit de 2 voltes d'anar i tornar, on es poden prendre referències, em proposo atrapar un altre equip que porto força endavant, i ho aconsegueixo a falta d'uns 500 mts. Tot saludant a la Montse, Roger, l´equip Nat's, i al meu germà Marc que també ha vingut a veure'm (gràcies nanu, vaig estar molt content!), em confio i se'm cola en els darrers 5 mts el que acabava d'adelantar, tot fent gala d'un acte totalment antiesportiu. Què hi farem, hi ha gent per tot...



Acabo molt content, ja que he conseguit baixar de 40 minuts en 10 km (temps oficial: 40'48 en 10,58 km). Això s'ha de repetir, encara que el pròxim any la faré individual.