diumenge, 28 de novembre del 2010

Mitja marató de Tarragona (21,097 km)





Resum: Rècord personal! (un altre cop seguint una noia......)

Quina mandra que fa aixecar-se a les 6h30 del matí d´un diumenge d´hivern per anar fins a Tarragona a córrer 21 kms.... Sort que m´acompanya el Jordi Badia, i el viatge es fa més curt tot parlant de política i arreglant al País (avui hi ha eleccions al Parlament).
Arribem a Tarragona a les 9h i trobem lloc a 50 mts de la sortida, d´això se´n diu començar el dia amb bon peu. Anem a buscar el pitrall i ens fem la foto de rigor.



Escalfem i estirem com Déu mana i a les 10h comença la cursa. Quin ambient que hi ha! Som més de 2.000 inscrits.... Segueixo al Badia el primer quilòmetre, però desseguida em trobo un grupet amb una noia de Viladecavalls que van a bon ritme (uns 3´45" el quilòmetre), i decideixo seguir-los. Van passant els quilòmetres i em sento molt còmode amb aquest ritme. La prova d´això, és que passem el 10 mil amb 39´24", que és el millor temps meu en una cursa de 10 mil....


Gràcies a seguir la primera classificada tota l´estona, m´he sentit fotografiat per tot arreu i he pogut triar la millor foto, jejeje. Fora conyes, és un plus afegit els ànims que dona el públic quan veu passar la primera classificada, ja que a més a més, per si hi ha algun despistat entre el públic, en aquesta cursa hi havia una bicicleta al seu davant amb un cartell que indicava 1a dona.

Cap al quilòmetre 16 he tingut un moment de crisis, i sort he tingut de veure al mestre Badia a 100 escassos metres davant meu, i llavors he apretat les dents i m´he reenganxat al grupet de la 1a classificada. Ha valgut la pena aquest esforç, ja que al final he arribat amb un temps de 1h24´05", la millor marca personal en una mitja marató d´asfalt. L´anterior rècord el vaig aconseguir fa uns 5 anys a la mitja de Granollers, i llavors vaig seguir tota l´estona a la que seria la primera noia veterana amb 1h27´.

Hem fet un passet més per fer una bona Marató de Barcelona.... Som-hi!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)




Resum: Sorprenentment recuperat!
Després d´una setmana amb l´esquena molt fotuda i prenent-me voltarens, arriba diumenge i la passió per aquest esport no m´impedeix anar a una de les curses més guapes del calendari muntanyenc. També és veritat que el fet que el meu company de fatigues i entrenos, el Jaume Mayor, estigui també fotut del genoll, m´acaba de convèncer per agafar-nos la cursa com un entreno....

Arribem a les 8h30, agafem pitralls, tè de rigor i ens canviem. Anem a la sortida i no ens cansem de saludar a tots malalts com nosaltres: Carles Salvador, Isma Flores, Albert Comaposada, Jordi Costa, Josep Gras, Adrià Anton, Joan Ramon Badia, Robert Monrós.... (ho sento si em deixo algú). Especial agraïment pels ànims i fotos al Sergi Cots, Manel Rubia i Xevi Edo! Aquesta cursa ho té tot! Definitivament, és cursa obligatòria, tant si estàs en forma com si no ho estàs, val la pena!


Comença la cursa puntualment a les 9h30. Les noies surten altre cop 15´ abans, i tal com ja vaig fer l´any passat, em torno a queixar, ja que és una putada per nosaltres i per elles, que siguin adelantades per la majoria dels nois, i la majoria te les trobes a la canal de St Jeroni (en el meu cas, només van quedar per davant meu 9 noies de les 26 que van sortir 15´abans). Sortim de la meitat del peloton, ja que la intenció és anar de trankis fins a dalt de St Jeroni, i veure com tenim l´esquena i el genoll... L´inici de la cursa l´han modificat i això evita un embús important que es formava al principi, però de totes maneres, hem sortit tant enrere que no ens evita petits embussos (en conto fins a 5), i el gran embús a la fusta de la canal de St. Jeroni...

Arribem a dalt sobrats de pulsacions, anem més frescos que el pà Bimbo! I comencem la dura i llarga baixada. Fins que no som al camí de la Cova no em comença a fer mal l´esquena i per sort, en l´últim avituallament, hi ha reflex, bingo! El Jaume va més tocadet que jo, però tot i així, arribem a Monistrol amb el mateix temps que l´any passat: 2h29´, increïble, SORPRENENT! Així és la muntanya....

Ara toca pensar amb l´asfalt i amb el primer gran objectiu de l´any 2011: la Marató de Barcelona, el dia 6 de març; abans però, tindrem temps de fer alguna cursa preparatòria, com la mitja de Tarragona o Granollers. Et trobaré a faltar muntanya!!!