Entreno potent al Collbaix (1.250 mts d+)

Entreno potent a -8ºC amb el Jaume Mayor i en Jordi Badia per començar a preparar la marató de Zegama. Deixem el cotxe al peu del Collbaix a les 9h del matí, i collons quin fred que fot....

Fem 5 pujades al Collbaix! Si, si, heu llegit bé, 5 cops, i per diferents vies per no repetir, i encara ens deixem alguna via per fer (ho deixarem per més endavant per la "Decacollbaix"). Vinga va, qui s´apunta?

Encara recordo la primera vegada que vaig fer el Collbaix corrent, que va ser tot una fita, qui m´ho hagués dit que un temps després el faria 5 vegades.....

Cursa del Gall (10 km i 300 mts d+)

Cursa curta i força ràpida per corriols cap a la zona de Sant Benet de Bages en un dia d´hivern (sort que ha sigut a les 11h). Acostumats a fer 20 km com a mínim, últimament, això de fer només 10 km s´agraeix, tot i que és un altre tipus de cursa, molt ràpida, com ja he dit, on les pulsacions estan sempre a tope!

Passo a buscar al Jaume Mayor i anem cap a Sant Fruitós (també s´agraeix que sigui a casa...). Allà ens trobem a força gent coneguda (Jordi Badia, Toni Beltran, Marc Sabata, Josep Vilanova, i la gent del Nat´s (Jordi i Gemma, Pitu, etc), com no podia ser menys, ja que l´organitzaven). La sortida és puntual i desseguida es forma un grupet capdavanter amb les figures de sempre (Sergi Rodriguez i companyia), amb el "fenòmeno" del Badia (alias el calorós) trepitjant-los els talons, i nosaltres força aprop també (al Jaume li costa escalfar el motor, com a bon motor diesel que és, però al final, tampoc perdona).

Cap al km 8, ja a la última baixada tècnica, em torno a fotre una bona galeta, i sort dels guants, ja que em faig un bon trau a la mà dreta (estic gafat últimament). Arriba el Jordi Badia el 17è amb un temps de 47 min, i nosaltres arribem amb 49 min (en el moment de fer la crònica no hi ha classificació, però devem haver arribat sobre la posició 30).

Cursa de l´Esquiador (19,5 km i 632 mts d+)

Començaré la crònica indicant que és la primera cursa que competeixo en la categoria de veterà! (tot i que normalment és a partir dels 40 i jo encara en tin 37). Per una banda estic content d´arribar-hi en un estat de forma molt bo, crec que el millor fins ara, però per una altra banda penso que van passant els anys i algun dia hauré de deixar aquesta droga...

La cursa és una matinal a la Torre de Claramunt. Collons, a les 8h del matí a ple hivern, quin fred! Ja ho podeu veure en les fotos: segurament soc el que vaig més abrigat de la cursa, jeje. I alguns en pantaló curt i tirants, aquests si que són uns homes de veritat!

Sortim de Manresa a les 6h30 amb el Jaume Mayor, el Jordi Badia i el David Turull (germans de la Salle tots 4! Només faltava el Mollet....). Arribem a la Torre i de cop i volta, em quedo tot sol canviant-me al cotxe, ja que als tres caganers els hi ha agafat un "retortijon" de nervis, quina colla....

La cursa comença amb puntualitat a les 8h i com que fa baixada, l´inici és rapidíssim i ens situem a primeres files el Jaume, en Badia i jo (on aneu? si falten 19 km!!!!), i aviat arribem a la pujada més forta del recorregut; aquí, el Badia marca el seu terreny i ens treu uns quants segons, que seran desicius ja fins al final. Van passant els quilòmetres i em sento bé, tot i que el Jaume va fent alguns dels seus "atxasus", però no em despenjo en cap moment (ni al quilòmetre 10 que em cau el dopping energètic a terra i he de parar-me a recollir-lo....).

A falta de 5 quilòmetres ens atrapa la primera fè- mina i un parell més de runners i fem un grupet molt maco fins a l´arribada. Cal dir que a falta d´uns 3 quilòmetres se m´ha descordat una bamba i no he volgut parar a lligar-la, ja que hagués perdut el grup i el ritme era tan fort (almenys per mi), que els hagués perdut, i arribo qüasi arrossegant el peu perquè no em caigui la bamba (quina sensació més rara, no m´havia passat mai). Al final, content, arribo el 29è amb 1h31´58, al darrera mateix del Jaume. El Badia ha arribat fa 2 minuts i el David arriba 10 minuts més tard. Fin

Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)

M´aixeco a les 7h i el primer que faig és mirar per la finestra a veure si ha calmat el vent, però abans d´obrir la persiana ja sento com bufa i prefereixo no mirar-ho, ja ens ho trobarem..... Esmorzo i passo a buscar al Jaume Mayor. Arribem a Monistrol a les 8h15 i recollim els dorsals. És massa aviat per escalfar i decidim anar a fer un tè a un bar, on també aprofitem per buidar l´estòmag, i així tenir que portar pesos innecessaris per la forta pendent que ens espera....

Anem a escalfar i estirar una mica i ens trobem a molts coneguts malalts d´aquest fantàstic esport (Sergi Cots, Carles Martorell, Guido, Toni Beltran, Abuelo, etc....). A les 9h15 surten les noies i a les 9h30 sortim nosaltres. Com que no hem sortit dels primers, a les primeres rampes dures es formen els primers taps, i ens parem força sovint, fins que arribem a la pista ampla, i tenim aquesta fantàstica vista (hem de pujar a dalt de tot):

Fa un vent que acollona (a mi no m´agrada gens el vent, es nota?). Tinc bones sensacions, no se si perquè m´he pres un gel nou (per mi) de resistència del Decathlon (Endurance), o perquè estic en forma, o ambdues. Ja som a la canal de St Jeroni, i la cua per pujar la fusta és monumental, i aquí em començo a donar compte que deixar sortir a les noies 15 minuts abans és una putada per elles i per nosaltres (no soc gens masclista, però van força més lentes que nosaltres, a excepció d´unes poques que també agrairien sortir amb tothom, estic segur). Segueixo al Jaume fins a dalt de tot de la canal de St. Jeroni (ja l´he fet moltes vegades però cada vegada que la faig, penso que és una animalada....És brutal!!). A dalt de la canal arribar l´"achasso" del Jaume i em despenjo una mica, seguint el meu ritme. A dalt de St Jeroni em deu portar uns dos minuts. Per cert, quin vent dels collons! Si et tiressis al buit, estic segur que podries volar....
A la baixada continuen les bones sensacions i disfruto com un animal. Feia dies que no em sentia tant bé! A dos quilòmetres de l´arribada, em trobo el Jaume fet pols, amb el colze i el genoll plens de sang: s´ha fotut un pinyu de molt cuidado! però el tio és un malalt autèntic, i tot i que l´ambulància li aconsella no continuar, se´m posa al costat i arribem plegats. Al final, fem 2h29´, arribant al lloc 93 sobre un total de 400 corredors, no està mal....

Aniversari al cim del Taga (13-10-2009)

Aquest dimarts passat va ser el meu aniversari (37 tacos, collons ens anem fent grans....). Estava a Pardines (1.226mts), on hem començat les obres de la depuradora municipal, i al migdia he decidit canviar el dinar amb la gent de la obra, per una pujada ràpida al cim del Taga (2.040mts) i un entrepà.

Pardines al fons de la vall

Deixo el cotxe a Can Roca (1.293mts), em poso els pantalons i les bambes que sempre porto al cotxe per aquestes emergències, i em poso a córrer cap al bosc de la Selva i el Pla d´Onzí. Ja soc a mig camí, i aquí comença a córrer un airet força fred. Continuo pujant fins que trobo el camí que ve d´Ogassa, per la carena. Arribo al cim en 45 min aprox.

Fa un dia espectacular, i dedico 5 minuts a contemplar totes les muntanyes que m´envolten, des del grandiós Puigmal, el Noufonts, el Noucreus, el Pic de l´Infern, Bastiments, etc... fins al Pedraforca o les meves muntanyes de Montserrat.... Al cim em trobo un parell d´avis molt trempats que venen de St. Martí d´Ogassa (ja l´he fet un parell de cops desde aquí) i que em fan la foto anterior. Baixo cagant llets cap al cotxe perquè la feina em reclama. Total, uns 80 minuts entre pujar, fer-la petar i tornar a baixar.

Duatló de muntanya de Queralbs (40km + 1900mts d+)

Avui dia 6 d´octubre de 2.009 començo a escriure la meva primera crònica al blogg, després de molt de temps pensant que algun dia jo també en tindria un... Abans de començar la crònica, però, voldria agraïr la paciència que té la meva parella (Montse) amb tot aquest món on fa temps que estic enganxat, i que sense ella no podria disfutar. Per tant, li dedico aquest blogg.

El diumenge passat, coincidint amb altres curses com la ultra de Cavalls del Vent (reservat pels homes), o la triatló Challenge Maresme-Barcelona (qüasi ironman reservat pels super-homes), hi va haver la duatló de muntanya de Queralbs-Puigmal. Aquest era el perfil:

O sigui, sortida en btt des del poble de Queralbs (1.260 mts) fins a Fontalba (2.075 mts) en 11 km; es baixa de la bici i pujada al Puigmal (2.910 mts) i baixada pel Santuari de Nuria (1.960 mts), per arribar un altre cop a Fontalba, on només queda la baixada en btt fins a Queralbs.

A les 4h45 a.m. em sona el despertador i passo a buscar el meu amic, el màkina Jordi Badia, a les 5h30 a.m., arribem a Queralbs a les 7h a.m. encara de fosc, i gràcies a la meva "jeta" i a l´alcalde de Queralbs, en Genís Coll, pugem més amunt del pàrquing sense llums on aparca tothom, i ens fotem a dintre de l´alberg, davant mateix de l´entrega dels dorsals (cal dir que conec a l´alcalde perquè hauré de fer la depuradora de Queralbs, d´aquí ve el meu endoll). Allà ens trobem al Marc Sabata i començo a veure cares conegudes, sobretot del món del running, que és la meva especialitat. Després de recollir dorsals, col.locar-los, escalfar una miqueta, i esperar més de 20 minuts a la plaça del poble amb un fred considerable i més de 600 valents, es dona la sortida a les 8h a.m. en punt (curiosament, la dona el Genís amb un tret d´escopeta....).

El tram de btt és una pujada continua sense descans, i tot i ser la meva primera vegada en aquesta duatló, ja me la conec perquè abans de l´estiu vaig fer-la tot aprofitant una reunió a l´Ajuntament. El màkina del Badia comença a tirar fort i el perdo en un tres i no res; jo vull anar al meu ritme, que la cursa és molt llarga i no vull petar... Dec haver sortit entre els 200 i 250, i arribo a Fontalba el 160è, en 1h08, no està mal per anar guardant forces... Comença la part que més m´agrada, sobretot la pujada al Puigmal, i quan arribo a la meitat, em diuen que vaig el 150è. De moment vaig molt sobrat i continuo avançant gent, sobretot especialistes en btt, tot i que abans d´arribar al cim, m´adelanta la 3a classificada i em toca bastant la moral, ja que tenia l´esperança d´atrapar a la Nuria Picas, que sabia que quedaria 1a i si la pugués seguir, faria un molt bon crono. Arribo al Puigmal, i pregunto per la Nuria i em diuen que ha passat la primera fa cinc minuts, i em torno a animar, encara que ara comença la baixada i ja se que no soc gaire bo. Arribo al Santuari millor del què em pensava i em diuen que vaig el 130è; allà em trobo al Jordi i la Gemma del Nat´s i m´animen. La pujada a Fontalba però, se´m fa una mica llarga i tinc ganes d´arribar a la última part, i la pitjor per mi: el descens a Queralbs en btt. Com que ja se que soc moooooolt lent, conto tots els que m´adelanten: 14 en total, i jo només n´adelanto a 1, que ha de ser molt i molt patata baixant perquè jo l´adelanti....

Finalment acabo el 135è (3h41), sobretot gràcies a que he anat tots els trams amb les bambes de córrer, incluint la btt, ja que no és un recorregut gaire tècnic per no dir gens, així he estalviat força temps a les transicions i he pogut acabar gairebé tal com he acabat el tram de peu.

Estic satisfet i amb ganes de tornar-hi l´any que ve. Reposem forces a base d´embotit i coca, i cap a Manresa que hi falta gent!