diumenge, 22 de novembre del 2015

Pujada nocturna a Montserrat (4,5 km i 530 mts d+)

Resum: I love Montserrat!

Tenint en compte que la Montse està a la fira de Milà, i que estic sol amb els nens, i per tant, diumenge no puc anar a la cursa dels maquis dels Tossals amb el Jaume i l´Efren, m´he apuntat a última hora a la pujada nocturna de Monistrol de Montserrat fins al Monestir de Montserrat. Deixo els nens a casa dels meus pares a les 17h i vaig a Monistrol. Hi ha força gent, però la majoria són caminadors (els que correm som uns 50 com a molt).

A les 17h30 surten els caminadors, i un quart més tard sortim els mountain runners. Els primers 500 mts són de baixada, fins a buscar el camí dels 3/4. Un guiri ha sortit cagant llets i ens treu ben bé uns 50 metres. Tots pensem que no coneix el camí i fotrà un pet com una gla...

La primera meitat són pel camí ample i es pot córrer. Em sento bastant bé. Però quan comença la pujada forta i les escales, el cor em va a punt d´explotar, treient el fetge per la boca. 


Sort que ja soc a la part final i queda poquet... Arribo el 9è amb 33´13". Parlo amb el guiri que ha guanyat, amb 26 minuts!!! És un alemany de Stutgart, i està fent una tesi a la Universitat de Bellaterra. També hi ha el Vicente Muñoz i la Teresa Forn, i baixo amb ells.

diumenge, 15 de novembre del 2015

Behobia-San Sebastian (20 km)

Resum: Una altra clàssica al curriculum

M´havien dit que era una cursa dura amb pluja i fred.... Doncs a les 9 del matí la Montse i l´Asier (els meus fans incodicionals a les meves curses al País Basc) em deixen a Behobia, i el termòmetre ja marca més de 25 graus, increible! La gent no s´ho creu, i la megafonia no para de dir que ens hidratem molt i molt. Doncs jo soc tan xulo (o tonto) que no he agafat aigua, ni diners. Total, que vaig a un supermercat i espero que entri un corredor a comprar aigua. Com que la vergonya no se què és, li dic que m´he descuidat els diners i si em pot pagar una ampolla... Escalfo una mica i vaig cap al calaix de sortida on estic jo (3r calaix entre 1h20 i 1h25).


Ambient espectacular! Entro al calaix verd i em trobo al Carles Prat (ja ens vem trobar ahir en una àrea de servei). I és que som 6.000 catalans!!! S´acosta l´hora de sortir. A les 9h30 han sortit els de cadira de rodes, a les 9h55 surten els patinadors, i a les 10h surt la èlit. Ja queda menys, a les 10h02 surten els liles (menys de 1h20), i finalment, a les 10h03, amd molta puntualitat, sortim els verds!!


La sortida és força lenta, ja que hi ha masses corredors, i com sempre, alguns que s´han colat i van a 3 per hora i provoquen taps... Sortim el Carles i jo junts. Fins al km 1 no podem agafar un bon ritme. Ens posem a 3´45/km, però l´alegria durarà poc, doncs desseguida ve la primera pujada i el ritme cau. Aquesta cursa és molt dura degut a les contínues pujades que hi ha (especialment dues). És un trenca-cames. L´ambient és una bogeria. Aquests bascos són únics animant. Passant per Renteria, la gent crida tant, que se´m posa la pell de gallina (poques vegades em passa). 


Cap el km 8 el Carles se m´escapa; porta un ritme massa fort per mi i decideixo no seguir-lo i guardar forces. Tinc molta calor. Pugem el primer port i ho estic passant força malament... A la baixada em recupero una mica i em sento cada km millor. Cap al km 16 veig al Carles i al començament del segon port l´adelanto (km 17). Veig que no pot aguantar el meu ritme i tiro endavant. Arribem a dalt amb un ambient impressionant. Ja només falta la baixada, ja entrem a Donosti, cal viure-ho per saber què sentim els corredors. Palades i palades de gent. Penso que serà impossible veure la Montse i l´Asier, però a 500 mts de l´arribada sento que em crida l´Asier, em giro i els veig. Els hi dedico l´arribada amb un gran somriure d´orella a orella. 


He "fallat" per un minut del meu objectiu previst. Acabo en 1h25´17", en el lloc 1244 (d´un total de 26.600 arribats). Tenint en compte que sortia el 3225, no està gen malament la quantitat de corredors que he adelantat... El Carles arriba a 30" darrera meu.  





dimecres, 4 de novembre del 2015

Cursa de l´amistat (16 km)

Resum: Llàstima de perdre el dorsal...

Avui vaig a una cursa diferent. Diferent perquè és solidària, amb un recorregut xulo, amb logística important, i també perquè he perdut el dorsal i hauré de córrer com si fos un pirata, i això m'empipa força. Quedo amb el Víctor Almirall a les 7 al Tibidabo, deixem el meu cotxe i anem amb el seu fins al Castell de Montjuic. Ens trobem el Romà Rahola del TriAsme i ens fem una foto amb els del club.


Només arribar anem a veure si poden fer-me un dorsal, encara que sigui a mà, però això no és una cursa normal, és una trobada d'amics més aviat, i no hi ha ni taula d'inscripcions...
O sigui que a les 8 en punt comença la cursa i surto sense dorsal (i ja se que em portarà problemes). La baixada del Castell és ràpida, massa per mi i la meva esquena. Adelanto a un tipus que vomita mentres va corrent, estic flipant... Arribem a la part "plana", pujant per carrer Entença, i m'ajunto amb dos corredors més veterans que jo; anem per sota de 4'/km i falten uns quants kms encara (els més durs, ai que patirem...), però decideixo arriscar. Comença la pujada i passo pel km 10 amb poc més de 40'. Un dels dos veterans tira endavant i l'altre es queda. Pensant que la cursa té 18 km en comptes de 16, decideixo conservar una mica i guardar forces. M'adelanten dos o tres corredors, el gran David Patán entre ells. A l'entrada del parc del Tibidabo comencen els problemes, ja que veuen que no porto dorsal i no volen deixar-me entrar. No els hi faig ni cas i entro igualment. Arribo davant del dorsal 533, amb 1h14'. Després de donar mil explicacions i suplicar que m'apuntessin el nom i que havia quedat davant del 533, finalment ho fan, pero l'endemà comprobo decepcionat que han passat de mi i veig que hagués quedat el 29è de la general (de 700 arribats). El Xavi Fernandez arriba el 86è amb 1h18', el Victor el 108è amb 1h20' i el Romà el 243è amb 1h27'. Agafem el meu cotxe i tornem al Castell de Montjuic.

diumenge, 1 de novembre del 2015

10 kms urbans de Manresa (10 km)

Resum: Visca la improvització!

M'aixeco diumenge després d'haver dormit una hora més i vaig a comprar el pa. Em donc comte que avui hi ha la cursa perquè estan posant les cintes. Veig l'Alba Gallardo a la taula d'inscripcions i li demano si encara queda algun dorsal, i sense poder dir res, em diu que me'n guarda un. Total, torno a casa amb el pa i li dic a la Montse. Ella va a caminar amb la Lidia. Crido als nens, esmorzem i anem a casa dels meus pares, al Passeig Pere III, per on passa la cursa. Els deixo allà i vaig a la sortida.
Escalfo una mica i saludo als molts coneguts i amics presents, entre ells el super Manel Deli.


A les 10:30 comença la cursa. Surto força endavant per poder anar còmodament. Vaig a 3:45/km amb un grup on hi ha el Pitu del Nat's i el Toni Bravo del Running Rios. Al km 2 atrapem a la Carme Tort, que va 3a classificada i decideixo quedar-me amb ella, ja que vaig massa forçat. Anem una mica per sota dels 4'/km i em sento molt comode aquí.


Em poso davant seu i l'animo a seguir-me per baixar dels 40'. De mica en mica anem atrapant a la 2a classificada, fins que al Passeig del riu (cap al km 8) l'adelantem. Estic disfrutant com un nen, i realment sembla com si la gent t'empentés amb els crits d'anims. Ara toca una llarga pujada, i la Carme va molt justa. La francesa treu forces i ens adelanta. Collons, que es farà llarg el quilometre que falta per arribar! Val a dir que la Carme intenta treure forces d'allà on no n'hi ha, però finalment no pot avançar-la i arriba en un excel.lent 3r lloc (i jo al seu darrere), amb un crono de 39'21". Jo quedo el 70è de 670 arribats.
M'encanta fer de llebre!!!!