Resum: Una altra clàssica al curriculum
M´havien dit que era una cursa dura amb pluja i fred.... Doncs a les 9 del matí la Montse i l´Asier (els meus fans incodicionals a les meves curses al País Basc) em deixen a Behobia, i el termòmetre ja marca més de 25 graus, increible! La gent no s´ho creu, i la megafonia no para de dir que ens hidratem molt i molt. Doncs jo soc tan xulo (o tonto) que no he agafat aigua, ni diners. Total, que vaig a un supermercat i espero que entri un corredor a comprar aigua. Com que la vergonya no se què és, li dic que m´he descuidat els diners i si em pot pagar una ampolla... Escalfo una mica i vaig cap al calaix de sortida on estic jo (3r calaix entre 1h20 i 1h25).
Ambient espectacular! Entro al calaix verd i em trobo al Carles Prat (ja ens vem trobar ahir en una àrea de servei). I és que som 6.000 catalans!!! S´acosta l´hora de sortir. A les 9h30 han sortit els de cadira de rodes, a les 9h55 surten els patinadors, i a les 10h surt la èlit. Ja queda menys, a les 10h02 surten els liles (menys de 1h20), i finalment, a les 10h03, amd molta puntualitat, sortim els verds!!
La sortida és força lenta, ja que hi ha masses corredors, i com sempre, alguns que s´han colat i van a 3 per hora i provoquen taps... Sortim el Carles i jo junts. Fins al km 1 no podem agafar un bon ritme. Ens posem a 3´45/km, però l´alegria durarà poc, doncs desseguida ve la primera pujada i el ritme cau. Aquesta cursa és molt dura degut a les contínues pujades que hi ha (especialment dues). És un trenca-cames. L´ambient és una bogeria. Aquests bascos són únics animant. Passant per Renteria, la gent crida tant, que se´m posa la pell de gallina (poques vegades em passa).
Cap el km 8 el Carles se m´escapa; porta un ritme massa fort per mi i decideixo no seguir-lo i guardar forces. Tinc molta calor. Pugem el primer port i ho estic passant força malament... A la baixada em recupero una mica i em sento cada km millor. Cap al km 16 veig al Carles i al començament del segon port l´adelanto (km 17). Veig que no pot aguantar el meu ritme i tiro endavant. Arribem a dalt amb un ambient impressionant. Ja només falta la baixada, ja entrem a Donosti, cal viure-ho per saber què sentim els corredors. Palades i palades de gent. Penso que serà impossible veure la Montse i l´Asier, però a 500 mts de l´arribada sento que em crida l´Asier, em giro i els veig. Els hi dedico l´arribada amb un gran somriure d´orella a orella.
He "fallat" per un minut del meu objectiu previst. Acabo en 1h25´17", en el lloc 1244 (d´un total de 26.600 arribats). Tenint en compte que sortia el 3225, no està gen malament la quantitat de corredors que he adelantat... El Carles arriba a 30" darrera meu.