dijous, 14 de desembre del 2017

Cursa Bell Race (15 km i 463 mts d+)

Resum: Inici temporada trail running

Arriba l´hivern i aparquem la bicicleta i les triatlons. Després d´una temporada llarga fent triatlons (on he acabat fent l´Ironman de Vitòria, com ja sabeu), em venia molt de gust fer muntanya. Després de dos mesos entrenant per muntanya, arriba l´hora de posar-se el dosrsal, i la cursa escollida per dubutar aquesta temporada és la cursa Bell Race del campionat Maqui, amb inici i final al Mas del Camp.


La cursa és a les 10, un pel massa tard. Fa fresqueta, però el sol llueix. Hi ha bon ambient. Conec a la majoria que corren. La cursa comença puntualment. Com sempre, la gent surt espitada (i en aquesta encara més perquè hi ha força gent que fan circuit curt de 10 km…). Surto a tope, com sempre, intentant seguir a cracks que se segur que no els podré seguir, com el Ramon Torné i el Miguel Abad. Els kms posen a tothom al seu lloc, i a mi també. Mica en mica perdo alguna posició, i és que no escarmentó mai.

La primera part de la cursa és bastant trencacames, i cap a la meitat del recorregut, arribem a la part més alta i espectacular: la muntanya de sal de Sallent. 



Tot i que mediambientalment parlant és un crim, no treu que tingui un no se què especial pujar-la i sobretot, baixar-la (fins i tot han posat una corda a la part més forta, i no m´ho penso dues vegades alhora d´agafar-m´hi; ja sabeu que soc una mica cagat amb aquestes coses…). A la part més alta de la muntanya hi ha la campana (que dóna nom a la cursa).



Després de baixar la muntanya de sal, i molt avall, molt avall (gairebé fins a sota terra), la cursa transcórrer per uns corriols i pistes força plans, on es pot córrer bastant. Llàstima que vaig força tocat i no puc recuperar els llocs que he perdut.


Arribo a la meta amb 1h34´38", en el lloc 36è (de 200 corredors). Següent parada: Sant Silvestre d´Avinyó.

dilluns, 10 de juliol del 2017

Ironman de Vitoria (3,8 km swim, 180 km bike i 42 km run)

Resum: REPTE aconseguit!!!!

Ha sigut un cap de setmana dedicat al Ironman. Divendres sortim de Manresa i anem a dormir a Tolosa, a casa de l´Anna i l´Asier. Dissabte, després de menjar un bon txuleton per dinar a la Sociedad de l´Asier, vem anar al pantà de Landa a deixar la bici a la T1, després vem anar a deixar maletes a l´hotel, i al vespre vem anar a deixar la bossa del run a la T2, al centre de Vitoria. Per cert, una ciutat preciosa! Tornada a l´hotel després de sopar al restaurant Arkupe, i dormir a les 23h.


Diumenge em llevo a les 5h30, he dormit prou bé (unes 6 hores). Esmorzo a l´hotel, i vaig a buscar l´autobús que surt a les 6h45 del mateix hotel. Ens porta fins a Landa. Arribem a les 7h15, més de 1 hora abans de la sortida. El primer que em trobo és el Xavi, i anem a fer un cafè al xiringuito del pantà. Ens canviem i ens posem el neoprè. Després ens trobem al Apolo, que fa el Half, i al Victor, i just abans de començar ens trobem a la resta (Vicenç, Paco i Pascual).


A les 8h30 comença el half, i a les 8h45 el full. La sortida és desde fora l´aigua i tots al mateix temps. Massa gent de cop i es produeix una mica de caos, on ho acostumo a passar força malament. Els cops son inevitables, i l´aigua està ple d´algues. A més a més, es neda en sentit contrari a les agulles del rellotge, al revés del que m´agrada a mi, ja que només respiro pel costat dret i m´agrada tenir a tothom controlat a la meva dreta. En un dels girs de la boia em quedo atrapat sota la boia gegant i empasso aigua dues vegades consecutives. He de parar i tossir l´aigua. La natació són dues voltes de 1900 mts, i tardo 1h08´ en total, el 276è millor temps.


Faig la transició tranquilament (6,5´), assegurant de no deixar-me res. Agafo la bici i començo a pedalar. El temps és molt bo, temperatura ideal per fer esport i fa sol. Canviem de sentit i comença a bufar vent de cara. Vaig molt fort, massa jo diria.


Cap al km 50 adelanto al Víctor, que ha fet un tiempazo a la natació. La mitjana que porto quan arribo a l´avituallament personalitzat al km 60, on hi ha la meva familia i amics, és de 36 km/h.


Em donen la meitat de la pizza (l´altra meitat ja me l´he menjat) i les croquetes. Faig la segona volta també molt ràpid (a uns 35 km/h), i ja en porto 143 km. La última volta petita fins a Vitoria decideixo posar-me a 30 km/h i guardar una mica de forces, però crec que ja he fet tard. No m´entra el menjar, i la primera croqueta després de la pizza no em senta gaire bé. Decideixo no menjar-ne més. Acabo els 180 km de bici en 5h30, amb el 380è millor temps. 15 minuts abans del previst.


Torno a fer una transició tranquila (5´), aprofitant per anar al lavabo a pixar, i començo a córrer. A la sortida de la transició veig una altra vegada a la familia i amics, i em dona molta energia. Només penso en acabar i els primers kms els faig molt ràpid, a menys de 5´/km que tenia previst fer al començament. L´alegria dura poc més de 5 km, i el cansament comença a fer efecte. Vaig perdent ritme, i em costa aguantar els 5´/km. Fa calor, molta. Per sort, la organització ha previst unes piscines infables de nens, plenes d´aigua, per refrescar-se les cames i la gorra. Els avituallaments també crec que van ser molt correctes, excepte en un parell de llocs on se´ls hi havia acabat l´aigua. Acabo la primera volta de 10,5 km molt bé de temps (53´).


La segona volta però serà la més dura, ja que he de baixar a 6´/km i em fa mal tot. Arribo al avituallament on hi ha la familia (km 19) molt tocat. Em paro durant una bona estona. Em poso reflex a l´esquena, fisiocrem a les cames i em prenc el primer gel energètic que havia agafat per un cas d´emergència. Torno a continuar, i de seguida veig que el xute ha fet el seu efecte (o potser és psicològic, no ho se). La qüestió és que torno a passar per l´avituallament de la familia, després de 10,5 km més i estic una mica millor. Em torno a prendre un altre gel energètic per aguantar fina al final. "Només" em queden 13 km, una mica més d´una volta. La Montse i el Roger m´acompanyen uns metres, i em donen molta energia. M´emociono i tot. Ara si que només penso en l´arribada, però els kms se´m fan moooooolt llargs. Estic petat muscularment. Només el coco em fa continuar corrent, entre avituallament i avituallament. Mica en mica van passant els kms. Cap al km 36 m´agafa mal de panxa i em venen ganes d´anar al wc, però no tinc cap lavabo aprop i m´aguanto com puc. Torno a passar per l´últim avituallament, i ja només queden 2,5 kms. Intento disfrutar els últims kms, però estic tant malament, que no disfruto ni de l´arribada. Hi ha la meva familia, la gent crida i sento la paraula màgica: "Finisher". Acabo el run amb 4h17, amb el 469è millor temps. Acabo el Ironman en 11h07´, 7´més del que havia previst (quina ràbia que faig). Per ser el primer (i últim) que faig, acabar el 373è de 1000 triatletes, no està gens malament, oi? jejeje


Estic destrossat, tremolant de fred, abraço la meva familia, i em poso a plorar entre l´emoció i el mal que tinc a tot el cos. No m´entra res. Intento menjar síndria i beure una mica de isotonic, però no m´entra res i tinc que anar al wc urgentment. El que em ve més de gust és recollir la bici i les bosses i anar a l´hotel a dutxar-me amb aigua calenta, i fotre´m al llit.

Primer de tot, dedico aquest repte a la Montse, la Queralt i el Roger, ja que sense el vostre suport incondicional, no hagués pogut aconseguir aquest repte. També us vull dir que el dia de la cursa vaig tenir molta sort de tenir-vos allà, en l´avituallament i animant-me en els moments més complicats. Gràcies també a la nostra segona familia del País Basc, per allotjar-nos, donar-me forces amb el txuleton del dia abans, i per animar-me tot el dia de la cursa; no sabeu prou quant agraït estic.
Els que em coneixeu, sabreu que sempre havia dit que no faria mai un Ironman, però el destí ha fet que l´hagués de fer. Joan, tu estás bé i jo he complert la promesa! Va per tu!!!!
També vull agraïr a tots aquells que m´heu acompanyat en molts dels megaentrenos que he hagut de fer per arribar fins aquí, sobretot al Víctor Almirall; però no em voldria deixar a ningú: Esport ciclista Manresà, Nat´s, Vintró, Cube….
Per últim, demanar perdó a tota la familia i amics per no haver pogut dedicar-vos tot el temps que us mereixeu.

diumenge, 30 d’abril del 2017

Cursa del Nat´s (11 km i 300 mts d)

Resum: Cursa obligatoria!

Tots els corredors del Nat´s tenim aquesta cursa com a obligatòria, i la veritat és que val la pena córre-la, sobretot després de canviar el seu recorregut (vaig fer el circuit farà unes tres setmanes, en un entreno organitzat pel mateix club). Sempre fa patxoca reunir tants corredors d´un mateix club…


Surto de casa corrent, doncs necessito fer tirades llargues, i els 11 kms de la cursa son insuficients (entre l´anada fins al Nat´s, la cursa i la tornada faré uns 20 kms). Arribo 5 minuts abans, just per recollir el dorsal a recepció i anar cap a la sortida. Saludo als amics i coneguts, fem les fotos corresponents i a les 9h30 comença la cursa.

És molt popular i desseguida em poso en llocs capdavanters. Vaig força al límit, però la posició i el toma i daca amb el Joan Ramon del club em motiva per seguir a tope.


Circuit molt xulo, força trenca-cames, com a mi m´agraden. A falta de dos kms li porto força distancia al Joan Ramon, però ell és millor rodador que jo i de mica en mica em va recuperant temps, i a falta de mig quilòmetre per arribar m´adelanta.


Arribo el 13è (de 126 arribats), amb un temps de 52´26". Fins l´any que ve!!!

diumenge, 16 d’abril del 2017

Cursa ceretana (10 km i 200 mts d+)

Resum: Treient el fetge!

Aprofitant les minivacances de setmana santa a Bellver, el dissabte fan la primera cursa ceretana, que organitza el outlet de primavera de Bellver. La intenció és convèncer a la Montse per fer-la tots dos, però finalment, com que la cursa té 200 mts de desnivell positiu, no es deixa convèncer i la faig tot sol.


La cursa comença a les 10h en punt. Fa fresqueta però fa sol i la temperatura és ideal per córrer. Com sempre, la penya surt a gas a fondo. Al km 2 ens trobem la primera pujada a Pi, i intento seguir a la primera noia, que va molt forta. Després de Pi, s´acaba l´asfalt i comença la pista. Vistes precioses amb els camps tan verds....


Quan falten 2 kms, sento que animen a l´Emma Roca (segona fèmina) darrera meu i apreto les dents perquè no m´atrapi. La cursa és un constant puja-baixa i és molt trencacames. Em trobo la Montse i els nens a meitat de recorregut i em fan unes fotos espectaculars! Moltes gràcies!!!


Arribo amb 44', el 23è d´un total de 200 persones. 

Duatló de Vic (7km+34km+3km)

Resum: 3 minuts menys que l´any passat

A les 8h15 em passa a buscar el Jordi Badia i arribem a Vic a les 9h. Portem les bicis al box, i veiem que cada any hi ha menys gent (era una duatló amb uns 500 duatletes, i ara amb prou feines arriba a 250). Tan tés així, que no veig a cap conegut, ni del Cube, ni del Triasme, ni de Manresa….


Hi ha boira i fa fred, però confio que quan agafem la bici la boira s´aixequi i surti el sol per esacalfar-nos. Tornem al cotxe, ens canviem i escalfem una mica. A les 10h es dona la sortida de la duatló, un primer tram de 7 kms corrent per un circuit pla mixte. Com cada any, alucino amb la velocitat que porta la penya: el primer km em surt a 3´30”, i sembla que vagi a poc a poc, doncs tinc molta gent al davant. De mica en mica es va estirant el grup i també vaig adelantant a gent. El Jordi Badia em segueix de força a prop, i al final dels 7 kms només li he tret uns 20 segons. Paro el crono amb 26’47”, el 59è millor temps (a 3’50”/km).

Transició rápida, doncs només m´he de posar el casc i treure les bambes, i sortir corrent descalç amb la bici al costat, fins a la sortida de boxes on ja podem pujar-hi a sobre. Perdo una mica de temps posant-me les sabates a sobre la bici, i el Badia m´adelanta a tota pastilla. Em costa molt posar-m´hi a roda, i decideixo no cremar-me i anar al meu rotllo. Aviat arriba el primer turó i em noto molt bé. Veig que mica en mica vaig retallant distancia amb el grup del Badia, fins que uns metres abans de la coronació aconsegueixo enllaçar-hi, apretant les dents.

Fem la baixada junts, ja que el terra està una mica moll i ningú vol arriscar més del compte (som uns 10 en total). Encara no ha sortit el sol i fa bastant fred. Tinc les mans gelades, i a més a més, se´m pugen els bessons (rampes) degut a l´esforç realitzat a la pujada i als 7 kms corrent. Ho passo una mica malament, i pateixo per seguir el ritme del grup. Per sort, arribem a la segona pujada del circuit, i aquí em trobo bastant còmode, i torno a recuperar els metres que m´havia tret el Badia. Coronem junts el segon turó i ja no ens separarem més fins a l´arribada. Jo faig el 47è millor temps, amb 1h07’

Transcició lenta per part meva, o rapidíssima per part del Badia, ja que tot just m´havia tret el casc després de penjar la bici, i em passa pel costat corrent. Em poso les bambes i surto cagant llets per intentar atrapar-lo. Va bastant ràpid (a 4’/km) i amb prou feines puc mantener la distancia que em porta. Només son 3 kms i aguanto com puc, apretant les dents, esperant que peti, però no ho fa i a la última recta, veient que no puc atrapar-lo, em deixo anar i em cauen uns segons més (30”). Faig els 3 kms en 11’50” (el 49è), acumulant un total de 1h45’40” (el 53è de 221 acabats), amb 3 minuts menys que l´any passat. Content no, lo següent!

diumenge, 19 de març del 2017

Cursa Saltamarrades (21 km i 1200 mts d+)

Resum: Una de les millors curses de muntanya que he fet!

Avui és un d´aquells dies que no esperes res, i reps molt. La idea inicial era fer 30 kms de la marató de Barcelona, però al final no vaig trobar la motivació suficient, i em vaig apuntar a última hora a aquesta cursa. El meu club de natació i curses de muntanya (Nat´s) m´havia convidat i n´havia sentit a parlar molt bé, i la veritat és que no m´ha decepcionat gens, al contrari, és una de les millors curses de muntanya que he fet!

Arribo tranquilament una hora abans, vaig a buscar dorsal i em trobo un molt bon amic de la època gloriosa de la Salle Manresa quan teníem 15-16 anys: l´Oscar Flores de Sta Maria d´Oló.


També quedo amb la gent del Nat´s i ens fem la foto oficial


Escalfem una mica i anem cap a la sortida. La cursa de 8 i de 21 kms comença a la mateixa hora, i això fa que el ritme dels primers sigui molt alt, doncs molts fan la curta. A 200 mts de la sortida ja ens trobem la primera rampa, curta però duríssima, on no guanyes res corrent i és millor caminar. La veritat és que jo tinc les cames molt pesades, doncs el dia abans em vaig "cascar" 100 kms en bici, amb força desnivell...


La cursa és molt corriolera, amb un puja-baixa continu, molt treca-cames, com a mi m´agraden. Encara no portaves 1 km baixant, i ja et trobaves una altra pujada d´igual distància. Circuit molt ben marcat (vaig fer la meitat del recorregut sol o al davant d´un grup i no vaig tenir dubtes en cap moment). Cap a la meitat de la cursa atrapo a un amic de l´Oscar Flores i anem junts fins a l´arribada (ell em passava a la baixada i jo a ell a la pujada). Acabo la cursa el 23è en 2h21'. Com he disfrutat, l´any que ve repetim!!!

dimecres, 8 de març del 2017

Mitja marató de Barcelona

Resum: No ha pogut ser...

Avui he quedat amb el Javier Curiel i el Victor Almirall de la feina. Feia dies que ens havíem marcat l´objectiu de baixar de 1h24' amb el Javier, i fer MMP en mitja marató. 

Arribo a Barcelona a les 8h, quedo amb el Victor i el Javier a Arc de Triomf i escalfem una mica (ens trobem al Romà del Vintró) i ens fem la foto de rigor.


Anem al calaix de sortida i a les 9h comença la cursa. La temperatura és molt bona per córrer, però fa una mica de vent. Tot i sortir molt endavant, el primer quilòmetre és molt lent per culpa de la quantitat de gent que hi ha, i els impresentables que es colen i van a pas de tortuga... A partir del km 2 el grup ja es va estirant, i podem anar junts. Anem per sota de 4' el km, i desseguida veig que no vaig còmode, fins que al km 7 s´escapa el Javier, i amb prou feines aguanto els 4' per km....

Veient que no podré conseguir l´objectiu d´avui, intento no perdre massa temps i fer un temps prou digne. Al final, patint bastant, arribo amb 1h25'51 (lloc 833 de 15.000 arribats). Nota: amb aquest temps no hagués quedat primer ni a la categoria de mes de 60 anys.... tela!

dissabte, 28 de gener del 2017

Cursa 2 Turons (21 km i 800 mts d+)

Resum: M´encanten les curses de muntanya d´hivern

Passo a buscar l´Efren per casa seva i anem a Moià. Hem estat estudiant diferents curses que es feien avui (ARCS St Vicenç, 5 cims, etc…), però finalment ens hem decidit per la 2 turons de Moià, i la veritat és que no m´arrepenteixo gens. Arribem a Moià, aparquem anem a buscar els dorsals. Fot un fred que pela, i ens anem a refugiar a un bar. Ens canviem al cotxe, escalfem una mica i anem cap a sortida. Fem les fotos de rigor (també em trobo a la Gemma del Nat´s).


  
La cursa comença a les 10h, força puntual. Els primers metres son per estirar al grup, com sempre. L´Efren surt com una fletxa, i no el puc pas seguir. M´ho prenc com un entreno de qualitat, ja que ahir vaig sortir en bici i em noto una mica carregat. Cap al km 4 o 5, veig a l´Efren no gaire lluny. Estem en el terreny que m´agrada (pujadeta), i apreto el cul. Aconsegueixo atrapar-lo i posar-me al davant. Les sensacions son molt bones, però no se si podré aguantar aquest ritme…


Estem tota l´estona adelantant-nos, ell a la baixada i jo a la pujada. Els últims kms son de pujada i aprofito per treure-li una distancia prudencial per poder arribar a la última baixada amb poques possibilitats que m´atrapi, però quan falten 500 metres per arribar, el tio que anava al meu davant s´equivoca i jo al darrera d´ell, fins que 100 metres més enllà em dono compte i donem mitja volta. Però és massa tard i veig com l´Efren passa davant meu…. Llàstima! Jejejeje



Molt content de l´estat de forma actual, i desitjant fer ja la próxima cursa de muntanya. Arribo el 40è amb 2h11´, d´un total de 179 corredors.  

dissabte, 7 de gener del 2017

Cursa dels Nassos (10km)

Resum: Montse, ja tens la primera cursa de 10 kms al sac, Felicitats!

Avui toca disfrutar d´una altra manera, i és que acompanyaré a la Montse perquè acabi la seva primera cursa de 10 kms. Quedem amb l´Anna i l´Asier a Sabadell, i anem junts a Barcelona. Aparquem i anem cap a la sortida (l´Asier també farà la cursa).


L´objectiu és anar a 6 min/km, intentant baixar de 60 minuts. Com que és la seva primera cursa, no té marca i estem a la tercera sortida, a les 17h45. L´avantatge de sortir tant enrere és que vas adelantant a molta gent tota l´estona (comencem dels últims, amb 11.000 persones, i arribem cap a la posició 7.133). Tampoc hi ha gaires aglomeracions en aquesta sortida.


Anem molt bé tota la cursa, inclús la tinc que frenar en molts moments.... Al km 8 fa la última apretada, i arribem amb 58 minuts, 2 minuts menys del què teníem previst. Contents no, lo següent! Alguna manera millor d´acabar l´any? Impossible!