Aprofitant la jornada de descans de basquet del nens, aprofito per fer una cursa en dissabte. Aquesta és la última del circuit ARCS de muntanya, a Aguilar de Segarra. Aquest cop hi anem tres: el David Turull, el Jordi Badia, i un servidor (faltaria el Jaume Mayor per fer el poker, però aquest any està hivernant....). Arribem a Aguilar a les 9h, recollim el dorsal, i fem la foto oficial.
Escalfem una mica i anem a la sortida. Com és habitual en aquest circuit, som uns 200 corredors. Donen la sortida a les 10h en punt, i per variar, sortim cagant llets. Tothom vol anar al davant per evitar taps quan comencin els corriols i la pujada. Intento seguir al Badia, però se m´escapa uns 100 mts, no puc. Comencen els corriols, i de mica en mica anem afluixant el ritme i em sento millor. Vaig recuperant metres al Badia, i això em dóna ales, fins que consegueixo posar-me al darrera. Decideixo no adelantar-lo, tot i que ens adelanten uns quants corredors. De cop i volta, hem de travessar un rierol; hi ha fang i pedres, i el Badia patina i es fot un pinyo bastant considerable just davant meu. A part de quedar-se ben moll, s´aixeca i coixeja una mica, però ell continua. Al cap de poc, veig que ha perdut ritme i decideixo adelantar-lo (pinta malament, i no crec pas que acabi).
La cursa és molt divertida, amb continues pujades i baixades (trenca-cames que en dic jo, i que tant m´agraden). Al final però, es fa una mica llargueta, i la pujada final desde l´eix transversal fins al poble, m´ha sobrat una mica. Arribo el 52è amb 1h38´ (de 200 arribats). El Badia ja és a l´arribada: ha abandonat al km 5, com era de preveure. El David arriba el 116è, amb 1h55´.
Ara toca pensar en la festa final de les curses de muntanya (per mi): Skyrace Montserrat, el dia 15 de març.