dilluns, 21 de desembre del 2015

Mitja marató de Vilanova (21 km)

Resum: Road to NY!

Després de passar-me el dissabte prenent antinflamatoris per la maleïda lumbàlgia, em llevo diumenge com nou. Avui és un d'aquells pocs dies que tinc papallones a l'estómac; nervis per saber si aconseguiré l'objectiu de baixar de 1h25 per entrar al grup "time qualifiers" de la marató de NY 2016, i evitar pagar un paston a una agència de viatges per un dorsal. 

Arribo molt d'hora a Vilanova per recollir dorsal. Busco un bon lloc per aparcar des d'on sortir sense problemes quan acabi la cursa. Em canvio, estiro, escalfo i vaig cap a la sortida 10' abans per poder sortir dels primers i evitar taps, doncs no hi ha calaixos de sortida i hi ha 1.200 runners (una cosa a millorar). 


Allà em trobo al Marc Vila, excompany de classe a la Salle, i m'explica que ha estat 2 anys sense córrer per culpa de l'esquena, també. Em diu que també vol anar a 4'/km.


La cursa comença puntual a les 10h. Temperatura ideal per córrer. De seguida em dono compte que no és la cursa ideal per fer marca, i penso que l'he cagat... Tot i això, em sento be i passo pel 10 mil amb 39'. Els kms van passant i cada cop em costa més anar per sota de 4. Buff, a partir del km 15 és brutal l'esforç, amb algun km de pujades a 4'30. Fins i tot dubto de si podré aconseguir-ho, perdent tot el marge que havia agafat. Al km 20 finalment em relaxo perquè veig que ho aconseguiré i son els millors moments. Arribo amb 1h24'29" (88e de 1110 arribats). El meu rellotge marca 21,5 kms @ 3'59"/km de mitjana. NY m'espera!!!!

diumenge, 6 de desembre del 2015

Cursa Bell Race (14 km i 700 mts d+)

Resum: Cada dia pateixo més a les baixades

Avui torno a anar sol a una cursa, ja m´hi estic acostumant. Vaig al Restaurant la Sala de Sallent, i allà em trobo a molts coneguts, com sempre. Hi ha bastanta gent.


La cursa comença puntualment a les 10h. Fa força fred, però fa sol i és un bon dia per córrer. 


Intento no perdre gaires posicions i evitar taps a l´arribar als primers corriols. Em sento força bé avui, i penso que podré fer una bona cursa. Arribem al primer turó i toquem la campana. Comença una baixada molt tècnica i m´adelanta molta gent.  Per sort, no és molt llarga i tornem al terreny que a mi m´agrada més. Cap a la meitat de la cursa em trobo el Jaume Mayor que m´està esperant i m´acompanya durant dos o tres quilòmetres (gràcies company!). A partir d´aquí ja no hi ha més baixades "xungues" i disfruto moltíssim, passant per llocs espectaculars.


Arribo molt bé, ja que a la web posava que havien canviat el recorregut i que eren 16 km, i anava mentalitzat, o sigui que arribo bastant sobrat. Acabo en 1h17´57", el 32è de 244 finalitzats.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Cursa ARCS Aguilar de Segarra (16,7 km i 742 mts d+)

Resum: M'encanta el circuit ARCS!

No hi hagut cap colega que volgués venir avui, o sigui que vaig sol cap a Aguilar de Segarra. Allà però, em trobo moltes cares conegudes. És com córrer a casa, m'encanta el circuit ARCS! 



La cursa comença a les 10 en punt, sense petards ni claxons; un dos tres i endavant... Com sempre, sortim cagant llets i marica l'ultim. Buff, intento seguir al Ramon Torne, un bon referent, però es impossible, i mica en mica em va treient distancia. Cap al km 8 m'atrapa la primera fèmina, l'Ester Hernandez (ex-selecció catalana), i m'arrenca els adhesius en una forta baixada. Arribem al pla i la torno a atrapar. La segueixo una bona estona, fins que a falta de 2 km la deixo enrere. Finalment arribo 30" davant d'ella, amb 1h37'25" (35è de 153 arribats). Content d'haver baixat 1' el temps de l'any passat! 

Bon circuit, ple de corriols i molt ben marcat. Amb ganes de fer la segona cursa del circuit! (A St Joan, on pujarem el meu Collbaix).

diumenge, 22 de novembre del 2015

Pujada nocturna a Montserrat (4,5 km i 530 mts d+)

Resum: I love Montserrat!

Tenint en compte que la Montse està a la fira de Milà, i que estic sol amb els nens, i per tant, diumenge no puc anar a la cursa dels maquis dels Tossals amb el Jaume i l´Efren, m´he apuntat a última hora a la pujada nocturna de Monistrol de Montserrat fins al Monestir de Montserrat. Deixo els nens a casa dels meus pares a les 17h i vaig a Monistrol. Hi ha força gent, però la majoria són caminadors (els que correm som uns 50 com a molt).

A les 17h30 surten els caminadors, i un quart més tard sortim els mountain runners. Els primers 500 mts són de baixada, fins a buscar el camí dels 3/4. Un guiri ha sortit cagant llets i ens treu ben bé uns 50 metres. Tots pensem que no coneix el camí i fotrà un pet com una gla...

La primera meitat són pel camí ample i es pot córrer. Em sento bastant bé. Però quan comença la pujada forta i les escales, el cor em va a punt d´explotar, treient el fetge per la boca. 


Sort que ja soc a la part final i queda poquet... Arribo el 9è amb 33´13". Parlo amb el guiri que ha guanyat, amb 26 minuts!!! És un alemany de Stutgart, i està fent una tesi a la Universitat de Bellaterra. També hi ha el Vicente Muñoz i la Teresa Forn, i baixo amb ells.

diumenge, 15 de novembre del 2015

Behobia-San Sebastian (20 km)

Resum: Una altra clàssica al curriculum

M´havien dit que era una cursa dura amb pluja i fred.... Doncs a les 9 del matí la Montse i l´Asier (els meus fans incodicionals a les meves curses al País Basc) em deixen a Behobia, i el termòmetre ja marca més de 25 graus, increible! La gent no s´ho creu, i la megafonia no para de dir que ens hidratem molt i molt. Doncs jo soc tan xulo (o tonto) que no he agafat aigua, ni diners. Total, que vaig a un supermercat i espero que entri un corredor a comprar aigua. Com que la vergonya no se què és, li dic que m´he descuidat els diners i si em pot pagar una ampolla... Escalfo una mica i vaig cap al calaix de sortida on estic jo (3r calaix entre 1h20 i 1h25).


Ambient espectacular! Entro al calaix verd i em trobo al Carles Prat (ja ens vem trobar ahir en una àrea de servei). I és que som 6.000 catalans!!! S´acosta l´hora de sortir. A les 9h30 han sortit els de cadira de rodes, a les 9h55 surten els patinadors, i a les 10h surt la èlit. Ja queda menys, a les 10h02 surten els liles (menys de 1h20), i finalment, a les 10h03, amd molta puntualitat, sortim els verds!!


La sortida és força lenta, ja que hi ha masses corredors, i com sempre, alguns que s´han colat i van a 3 per hora i provoquen taps... Sortim el Carles i jo junts. Fins al km 1 no podem agafar un bon ritme. Ens posem a 3´45/km, però l´alegria durarà poc, doncs desseguida ve la primera pujada i el ritme cau. Aquesta cursa és molt dura degut a les contínues pujades que hi ha (especialment dues). És un trenca-cames. L´ambient és una bogeria. Aquests bascos són únics animant. Passant per Renteria, la gent crida tant, que se´m posa la pell de gallina (poques vegades em passa). 


Cap el km 8 el Carles se m´escapa; porta un ritme massa fort per mi i decideixo no seguir-lo i guardar forces. Tinc molta calor. Pugem el primer port i ho estic passant força malament... A la baixada em recupero una mica i em sento cada km millor. Cap al km 16 veig al Carles i al començament del segon port l´adelanto (km 17). Veig que no pot aguantar el meu ritme i tiro endavant. Arribem a dalt amb un ambient impressionant. Ja només falta la baixada, ja entrem a Donosti, cal viure-ho per saber què sentim els corredors. Palades i palades de gent. Penso que serà impossible veure la Montse i l´Asier, però a 500 mts de l´arribada sento que em crida l´Asier, em giro i els veig. Els hi dedico l´arribada amb un gran somriure d´orella a orella. 


He "fallat" per un minut del meu objectiu previst. Acabo en 1h25´17", en el lloc 1244 (d´un total de 26.600 arribats). Tenint en compte que sortia el 3225, no està gen malament la quantitat de corredors que he adelantat... El Carles arriba a 30" darrera meu.  





dimecres, 4 de novembre del 2015

Cursa de l´amistat (16 km)

Resum: Llàstima de perdre el dorsal...

Avui vaig a una cursa diferent. Diferent perquè és solidària, amb un recorregut xulo, amb logística important, i també perquè he perdut el dorsal i hauré de córrer com si fos un pirata, i això m'empipa força. Quedo amb el Víctor Almirall a les 7 al Tibidabo, deixem el meu cotxe i anem amb el seu fins al Castell de Montjuic. Ens trobem el Romà Rahola del TriAsme i ens fem una foto amb els del club.


Només arribar anem a veure si poden fer-me un dorsal, encara que sigui a mà, però això no és una cursa normal, és una trobada d'amics més aviat, i no hi ha ni taula d'inscripcions...
O sigui que a les 8 en punt comença la cursa i surto sense dorsal (i ja se que em portarà problemes). La baixada del Castell és ràpida, massa per mi i la meva esquena. Adelanto a un tipus que vomita mentres va corrent, estic flipant... Arribem a la part "plana", pujant per carrer Entença, i m'ajunto amb dos corredors més veterans que jo; anem per sota de 4'/km i falten uns quants kms encara (els més durs, ai que patirem...), però decideixo arriscar. Comença la pujada i passo pel km 10 amb poc més de 40'. Un dels dos veterans tira endavant i l'altre es queda. Pensant que la cursa té 18 km en comptes de 16, decideixo conservar una mica i guardar forces. M'adelanten dos o tres corredors, el gran David Patán entre ells. A l'entrada del parc del Tibidabo comencen els problemes, ja que veuen que no porto dorsal i no volen deixar-me entrar. No els hi faig ni cas i entro igualment. Arribo davant del dorsal 533, amb 1h14'. Després de donar mil explicacions i suplicar que m'apuntessin el nom i que havia quedat davant del 533, finalment ho fan, pero l'endemà comprobo decepcionat que han passat de mi i veig que hagués quedat el 29è de la general (de 700 arribats). El Xavi Fernandez arriba el 86è amb 1h18', el Victor el 108è amb 1h20' i el Romà el 243è amb 1h27'. Agafem el meu cotxe i tornem al Castell de Montjuic.

diumenge, 1 de novembre del 2015

10 kms urbans de Manresa (10 km)

Resum: Visca la improvització!

M'aixeco diumenge després d'haver dormit una hora més i vaig a comprar el pa. Em donc comte que avui hi ha la cursa perquè estan posant les cintes. Veig l'Alba Gallardo a la taula d'inscripcions i li demano si encara queda algun dorsal, i sense poder dir res, em diu que me'n guarda un. Total, torno a casa amb el pa i li dic a la Montse. Ella va a caminar amb la Lidia. Crido als nens, esmorzem i anem a casa dels meus pares, al Passeig Pere III, per on passa la cursa. Els deixo allà i vaig a la sortida.
Escalfo una mica i saludo als molts coneguts i amics presents, entre ells el super Manel Deli.


A les 10:30 comença la cursa. Surto força endavant per poder anar còmodament. Vaig a 3:45/km amb un grup on hi ha el Pitu del Nat's i el Toni Bravo del Running Rios. Al km 2 atrapem a la Carme Tort, que va 3a classificada i decideixo quedar-me amb ella, ja que vaig massa forçat. Anem una mica per sota dels 4'/km i em sento molt comode aquí.


Em poso davant seu i l'animo a seguir-me per baixar dels 40'. De mica en mica anem atrapant a la 2a classificada, fins que al Passeig del riu (cap al km 8) l'adelantem. Estic disfrutant com un nen, i realment sembla com si la gent t'empentés amb els crits d'anims. Ara toca una llarga pujada, i la Carme va molt justa. La francesa treu forces i ens adelanta. Collons, que es farà llarg el quilometre que falta per arribar! Val a dir que la Carme intenta treure forces d'allà on no n'hi ha, però finalment no pot avançar-la i arriba en un excel.lent 3r lloc (i jo al seu darrere), amb un crono de 39'21". Jo quedo el 70è de 670 arribats.
M'encanta fer de llebre!!!!

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Cursa Emboscats - Campionat Maqui (14 km i 650 mts d+)

Resum: M'han sobrat 7 km

Avui tenia dubtes entre la Mitja de Collserola o aquesta. Ja les havia fet totes dues, però al final va guanyar la proximitat i poder-se llevar més tard (fins i tot tinc temps de passar pel Nat's a fer unes piscines per estirar l'esquena).

Vaig a Palà de Torroella. Trobo als de sempre, entre ells l'Efren. Recullo el dorsal (8), i escalfo una mica.

La cursa comença puntualment a les 10h. Com sempre, els dos primers kms semblen un sprint, sobretot aquestes que fan baixada al principi, i jo com es habitual, intento anar al màxim endavant per evitar taps. 


Vaig massa fort, ho se, i cap al km 7 em comença a passar factura. No tinc les forces necessaries per seguir el ritme del capdavant i em comencen a adelantar corredors. 

El circuit no esta ben marcat del tot, doncs nomes hi ha marques als arbres i en algunes desviacions hi hauria d'haver marques a terra. Això fa que molts corredors s'hagin equivocat. A més a més, no han marcat be un fil de vaques i me l'he menjat amb patates. Sort que no era baixant, perquè m'hagués pogut fer molt mal...


Quan falten 2 km m'atrapa l'Efren. Intento seguir-lo, però entre que va molt fort i que jo vaig fos, no puc seguir-lo. Arribo el 23è amb 1h16´17", no està gens malament per no tenir ritme de muntanya. Això si, m´han sobrat els últims 7 kms.... A l´arribada ens fem la foto del Nat´s.

  

diumenge, 20 de setembre del 2015

Half Sailfish Berga (1900 mts, 90 km, 21 km)

Resum: Segon Half a la butxaca!

El dissabte al matí toca portar el material als boxes. Primer deixo les bambes a la T2 de Berga, on deixarem la bici i iniciarem la cursa a peu, i després vaig al pantà de la Baells a deixar la bici a la T1, on nedarem i agafarem la bici. Com no podia ser d´una altra manera, soc el primer de deixar la bici, a les 11h del matí, just quan obrien...


Diumenge toca matinar i esmorzar aviat per no tenir cap tall de digestió a l´aigua. Arribo al pantà de la Baells a les 7. Em toca aparcar força lluny. Encara és mig fosc i aquests son aquells moments que et planteges què carai fots aquí? Sort que quan comences la triatló tot això s´acaba i no penses en res més... Acabo de preparar tot el material i a les 7h45 entro a l´aigua. No està gens freda. A les 8 comença la triatló. 






Com ja és habitual, em col.loco a la part exterior esquerra per controlar a tothom perquè no se´m tirin a sobre. Nedo molt tranquil tota l´estona i soc capaç de nedar els 1.900 mts sense parar-me una sola vegada. Surto de l´aigua el 181è amb 33´07". Desde l´aigua fins a la bici hi ha massa distància i sense catifa, els peus em queden fets pols. Menjo un troç d´entrepà i un plàtan. Em poso els manguitos, i entre una cosa i l´altre, faig la pitjor transició de tots els que quedaran davant meu (6´26").

Ja estic a la bici. La pujada inicial fins a Berga és bastant dura, però em serveix per entrar en calor. El circuit son dues voltes per Navàs-Casserres-Espunyola-Avià-Berga. 90 kms en teoria (85 km a la pràctica). No havent entrenat tant com altres anys, pensava que se´m faria més llarg. Arribo el 182è amb 2h51´47".


Aquesta transició la faig una mica millor (2´16"). Començo a córrer amb un dolor terrible a les cames, i si continua així, crec que hauré de parar. Que extrany, no m´havia passat mai.... Sort que a la segona volta em deixa de fer mal i puc continuar sense parar-me. Tercera volta i ja queda poquet pel final.


El temps que porto és massa bo pel ritme que porto (al final algú em diu que han sortit 19 kms en comptes de 21...). Acabo el running amb 1h23´52" amb el 110è millor temps. En el global acabo amb 4h49´59" amb el 151è millor temps de més de 600 triatletes que han acabat la Half. Molt content d´haver acabat la meva segona half. L´any que ve farem la tercera!!!!


diumenge, 9 d’agost del 2015

Triatló de muntanya de la Molina (750 mts, 20 km i 5 km)

Resum: La pitjor transició que he fet mai!

Aquesta és una d´aquelles curses que tinc fixe al meu calendari. Tot i que la BTT no sigui una de les meves especialitats preferides, està molt ben organitzada, amb circuits molt xulos i no cal matinar. Esmorzo a Bellver i vaig cap a la Molina. Allà em trobo al meu amic Sebas Catllà. Entrem les bicis a boxes i ho deixem tot preparat.


La triatló comença a les 11h des de dintre de l´aigua. Agafo la part exterior i nedo molt còmode els 750 mts. Surto de l´aigua amb 14'05 en el lloc 44è. L´experiment de nedar amb el banyador a sota del neoprè per evitar anar moll (ja que fa una mica de fred i no vull perjudicar les lumbars), em surt molt malament, doncs em costa molt posar-me el mono anant moll, i a més a més, me´l poso al revés i me l´he de tornar a treure i posar. Total, gairebé 5 minuts a la transició més llarga que he fet mai....

La bici consta de tres voltes a un circuit d´uns 7 km. Com que m´adelanta molta gent a la transició, em trobo alguns taps als corriols. Està força moll i em foto dues bones galetes. Per sort no em faig mal. A més a més, per acabar-ho d´adobar, ahir vem fer salts als tubogans d´Err i tinc les costelles amb molt dolor, i a la tercera volta és gairebé insoportable (només cal veure la foto d´ahir).



Per fi arribo al final de la bici, amb un temps de 1h14'52" (el 75è millor temps). Començo a córrer amb moltes ganes. Vaig molt sobrat, doncs no he patit gaire físicament fins ara. Començo a adelantar gent (per variar); i com ja és habitual, no m´adelanta ningú al córrer. Acabo el córrer amb 21'41" (el 29è millor temps), i amb temps total de 1h50', amb el 66è a la general (de 153 finalitzats i 22 abandonaments). 

El Sebas ha quedat 4rt a la general, i el 1r veterà. Enhorabona campió!!!! 


dilluns, 27 de juliol del 2015

Triatló olímpic d´Andorra (1200 mts, 38 km, 8 km)

Resum: Un dels millors triatlons que he fet

Ja és el quart any que anem a Andorra. El primer per equips, el segon es va anular l´aigua i va acabar sent una duatló, el tercer es va reduïr la natació, i aquest any toca fer-lo sencer... 

Com sempre, la familia m´acompanya i passem un gran cap de setmana tots junts, amb entrada al Cirque du Soleil inclosa.

Divendres tarda vaig a buscar dorsal, i dissabte al matí pujo la bici a Engolasters. Aquest cop ho deixo tot a punt molt aviat, tant, que soc el primer en deixar la bici... jejeje


Diumenge cal llevar-se molt aviat (6h30) per esmorzar i anar a buscar un dels autobusos que pugen al llac d´Engolasters. Allà arribem abans de les 8h i ens hem d´esperar més d´una hora abans no comença la prova de natació (a les 9h15). Surto amb la primera sortida. Les sensacions no son gaire bones per culpa de la temperatura de l´aigua (uns 16 graus), i la sensació d´ofegament i falta d´aire produïda per l´alçada del llac per una banda (uns 1700 metres sobre el nivell de mar) i el neoprè per una altra. Faig els 1200 mts (dues voltes de 600) en 27'17" en el lloc 68è (es confirmen les males sensacions, doncs he tardat més que per fer 1500 mts a la piscina o en altres triatlons olímpiques).

La primera transició (T1) també és llarga, ja que hi ha molta distància entre l´aigua i els boxes, i un cop agafes la bici, hi ha una forta rampa de sortida. Faig la T1 en gairebé 5 minuts....

El circuit de bici és duríssim. Primer fem una forta baixada, i tot seguit pugem a l´alt de la Comella. Tot seguit tornem a fer baixada forta fins a Andorra, i allà baixada suau fins a St Julià, on comença un duríssim port de 17 km, que porta a l´estació de ski nòrdic de la Rabassa, passant per Naturlàndia.


Després de superar aquest port de més de 1000 mts de desnivell positiu, amb rampes del 13%, arribem a la cota 2032, on es troba la T2. Faig els 38 km de bici en 1h47'19" (posició 64). Aquí em trobo a la Montse i els nens, i em donen un plus de motivació.


Faig la transició ràpidament, i em poso a córrer. El circuit és ideal per mi. Son 8 km de trail per les pistes de ski nòrdic, amb pujades i baixades constants. Aquí recupero moltes posicions, acabant la distància en 47'32", amb el 28è millor crono. 


Acabo el triatló amb 3h02'08", en la posició 48. Molt content pel resultat i de les sensacions a la bici i al córrer.


dilluns, 15 de juny del 2015

Triatló doble olímpic de Banyoles (2200 mts, 80 km i 20 km)

Resum: Estic millor del què em pensava...

Matinada ressacosa després de la victoria del Barça ahir a la final de la Champions. Surto cap a Banyoles a les 6h, buff quina mandra! Arribo força aviat i entro la bici a boxes abans que hi hagi cua. Trobo al Jordi Badia i comentem la jugada. Quedo amb els companys de l'equip Triasme i fem la foto (Romà, Mike, Albert i Victor. Falta el Carles, Vicenç, Sergi i Apolo, que arriben més tard).



Anem cap a la sortida. Anem tots amb neopre, igual que el 90% de la gent, tot i que la temperatura de l'aigua és bona (uns 20 graus). La sortida és força caòtica, amb gent que vol estalviar-se uns metres. La gent remou el fons amb el peus i la pudor és insoportable. Per fi donen la sortida. La primera boia de gir està molt aprop i ens hem colocat al pitjor lloc, doncs els de l'esquerra i els de la dreta ens fan un entrepà! Sobrevisc com puc fins al gir, i a partir d'aquí em coloco per l'exterior esquerra; encara que faci més metres, nedo molt còmode i vaig recuperant llocs. Acabo els 2.200 mts en 35'47" (el 121è). El Jordi Badia i el Victor van per davant (un a 4' i l'altre a 3'), el Romà just darrera meu, i la resta més enrere (el Carles, el més perillós d´ells, surt a 9'). Em prenc el meu temps a la transició, menjant i hidratant-me bé. Agafo la bici i començo a pedalar. 


Son dues voltes de 40 km sobre el mateix circuit de la triatló olímpica de l'any passat. Al final de la primera volta veig al Victor que està iniciant la segona, i em porta poca distància. Això em tranquilitza, pero em dura poc la tranquilitat, ja que quan porto 1 km de la segona volta, veig al Carles (això vol dir que només li porto 2 kms...). Apreto una miqueta i cap al km 50 atrapo al Victor. Estic una estona amb ell, fins que decideixo arriscar una mica i apretar una mica més. Trobo al Romà en sentit contrari canviant la camara de la roda, quina putada! Acabo els 80 kms en 2h26'08" (el 121è). Aquesta transició és molt més ràpida i començo a córrer. 


Fa una calor terrible (devem estar a 30 graus). Tot i aixi, les sensacions de la primera volta son bones. Intento hidratar-me moltíssim, tirant-me aigua per sobre constantment. Trobo molta gent caminant (han abandonat uns 70 triatletes). Doblo a moltissima gent, al Vicenç i l'Albert entre ells. La segona i tercera volta es fan llargues i dures, intentant mantenir el ritme, sobretot per la calor insoportable. Acabo els 20 kms en 1h33'24", lluny dels 1h30' que volia fer, amb el 103è millor  temps del parcial i curiosament, també de la general. El Jordi m'ha tret 2' (li he recuperat 8' al córrer), el Victor arriba 2n del gimnàs, a 10' darrera meu, el Carles 3r a 11', el Sergi 4rt a 31', el Vicenç 5è a 44', l'Albert 6è a 46', el Romà 7è a 56', l´Apolo 8è a 1h05' i el Miquel 9è a 1h18'.

Cursa muntanya del Collbaix (13,5 km)

Resum: Bones sensacions

Després d'una setmana amb mal d'esquena (amb visites al fisio i osteòpata incloses), i dels 82 km (i 1000 mts d+) del dissabte en bici, no tenia gens clar com aniria la cursa i si la podria acabar. Avui em passa a buscar el David Turull i anem al Congost. Recollim dorsal i escalfem una mica. 


A les 10 comença puntualment la cursa. La idea es anar amb el David i veure com vaig. Se'm fa extrany no anar al 100% i tenir forces per parlar (més semblant a un entreno). 


Em sento massa bé i aguanto fins al km 4, just a la pujada del Collbaix, on decideixo posar una marxa més. Començo a passar corredors. Arribo a dalt i comença la baixada. No vull forçar i m'adelanten un parell de kamikaces. Els ultims kms es fan llarguets ja que el cansament del dissabte em passa factura. Arribo molt content, amb 1h10', el 15è de 133, i 3r de veterans! El David s'ha equivocat baixant, retallant 1 km, i arriba 1' darrera meu. 

De cara a l'organització, recomano que l'any que ve la facin 1 hora abans per evitar tanta calor. També és recomenable marcar millor el circuit, doncs molta gent s'ha perdut.

divendres, 15 de maig del 2015

Cursa del Nat´s (10 km)

Resum: Fan falta més curses com aquesta

Com que la cursa no comença fins a les 10h, tinc temps d'esmorzar amb la familia, anar a la piscina i fer 1500 mts abans de començar la cursa (desde la piscina a la sortida hi ha 50 mts, jejeje). 

Normalment, el nivell d'una cursa es pot mesurar per la quantitat de gent que hi ha a sota mateix de l'arc de sortida, i en aquesta cursa no s'hi vol posar ningu... 


Surto entre els 10 primers a bon ritme. Els primers kms son de baixada, i consegueixo mantenir la posició. En canvi, quan arriba la pujada no consegueixo mantenir-la i perdo dues posicions. 

En general em trobo força bé i noto que l'entrenament que porto va fent el seu efecte. Torno a disfrutar de les curses com abans! Genial!!!

Acabo el 10è amb 41'30", amb un total de 100 corredors.


dilluns, 20 d’abril del 2015

Duatló de Vic (7 km+34 km+3 km)

Resum: Una cursa perfecte!

A dos dies de la duatló l'organització retrassa la sortida prevista a les 10:30 fins les 11:45, o sigui que dinarem tard però ens podrem llevar més tard i esmorzar amb la familia, cosa que m'agrada moltíssim, doncs entre setmana no puc fer-ho.

Passo a buscar al David Turull i al Jordi Badia i anem a Vic. Aparquem i anem a boxes a deixar bici. Escalfem una mica i em trobo a dos companys del meu equip nou de triatlo: el TriAsme, l'Albert i el Xavi.



La duatló comença puntualment amb 7 km corrent per un circuit de cros molt xulo. Al primer km vaig a 3,40' el km i m'adelanta força gent.... Hi ha molt nivell! Prova d'això és que acabo els 7 km en 27'09" (3,53' el km de mitja), amb el 151è millor temps....

Faig transició a bici tant ràpid com puc per intentar mantenir la distància que he tret al Jordi Badia (crec que es l'únic que em pot atrapar a la bici). Aquest any no deixo les sabates de bici als pedals i em va força bé (temps similar a l'any passat i menys estressant). Tot i així, tinc molt marge de millora. Van passant els kms de la bici i estic pendent de quan m'adelantarà el Jordi..... Ja arribant, penso que potser m'ha adelantat a la primera transició, o que potser li ha passat algo, ja que no és normal. Arribo a la segona transició amb 1h08', amb el 158è millor temps.

Tinc ganes de ficar-me a córrer i adelantar corredors. Llástima que només siguin 3 km... Aquí veig al Jordi que va darrera meu i li porto uns 2 minuts, o sigui que li he tret 1' al córrer i 1' a la bici.... Acabo els 3 km amb 11'32", el 126è millor temps.

Al final, 1h47' en total, el 145é de 600 duatletes. Molt content, sobretot amb les sensacions, tot i estar al començament de temporada, i haver superat l'esquinç intercostal del mes de febrer. El Jordi arriba el 177è amb 1h49', el David el 248è amb 1h53', l'Albert el 322è amb 1h59', i el Xavi ha hagut d'abandonar després d'haver punxat dues vegades.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Triatló d´hivern de la Molina

Resum: Nova modalitat de cursa al curriculum

Diumenge de Pasqua espectacular, amb fred però amb un sol radiant. L'Asier m'acompanya en cotxe fins a Puigcerdà (1.100 mts), on comença la triatló. No som gaires valents (uns 70 aprox), el Sebastià Catllà entre ells. 


Donen la sortida a les 9h35, amb 5' de retard. Primer toca l'aproximació al poble de la Molina (1.500 mts) en btt: sortida neutralitzada pels carrers de Puigcerdà fins al poligon industrial, agafem cami cap a Queixans i pista forestal de pujada continua durant uns 10 km fins 1.600 mts; planegem uns kms i finalment fort descens fins a la T1. Aquí toca posar-se les bambes i correr per uns camins molt xulos fins a l'estació de ski de la Molina (1.700 mts). En aquest sector faig el primer gran error: només tinc un casc i es obligatori per la bici i el skimo, per tant, em toca portar-lo a sobre tot el sector de run.... Realment, la llogistica d'aquest tipus de cursa es molt feixuga (bici, skis, botes, pals, bambes de bici i correr, etc). La T2 està al costat mateix del tubbing, on hem anat tantes vegades. Allà hi ha la Montse, els nens, i l'Anna, Asier, i nenes. Em poso les botes i skis, aprofito per hidratar-me, i començo a pujar. 


Aquí faig el segon error i aquest es greu, doncs amb les presses no m'he cordat bé les botes i ho pagaré molt car, doncs em surt una butllofa important i els ultims 30' han sigut horrorosos... L'Asier em vol acompanyar i ha començat uns segons abans i em costa molt agafar-li metres. No es fins a la pala mes dreta que no l'atrapo i anem junts fins a l'arribada, a dalt de la Tossa d'Alp (2.500 mts). Aquest sector se'm ha fet molt llarg; de fet, es una triatlo per esquiadors de muntanya sobretot. 
Acabo amb un total de 3h11' (el 18è a la general). 
L'any que ve repetirem!

dilluns, 16 de febrer del 2015

Cursa ARCS Aguilar de Segarra (16 km i 700 mts d+)

Resum: Cursa trenca-cames, com a mi m´agraden!

Aprofitant la jornada de descans de basquet del nens, aprofito per fer una cursa en dissabte. Aquesta és la última del circuit ARCS de muntanya, a Aguilar de Segarra. Aquest cop hi anem tres: el David Turull, el Jordi Badia, i un servidor (faltaria el Jaume Mayor per fer el poker, però aquest any està hivernant....). Arribem a Aguilar a les 9h, recollim el dorsal, i fem la foto oficial.


Escalfem una mica i anem a la sortida. Com és habitual en aquest circuit, som uns 200 corredors. Donen la sortida a les 10h en punt, i per variar, sortim cagant llets. Tothom vol anar al davant per evitar taps quan comencin els corriols i la pujada. Intento seguir al Badia, però se m´escapa uns 100 mts, no puc. Comencen els corriols, i de mica en mica anem afluixant el ritme i em sento millor. Vaig recuperant metres al Badia, i això em dóna ales, fins que consegueixo posar-me al darrera. Decideixo no adelantar-lo, tot i que ens adelanten uns quants corredors. De cop i volta, hem de travessar un rierol; hi ha fang i pedres, i el Badia patina i es fot un pinyo bastant considerable just davant meu. A part de quedar-se ben moll, s´aixeca i coixeja una mica, però ell continua. Al cap de poc, veig que ha perdut ritme i decideixo adelantar-lo (pinta malament, i no crec pas que acabi).


La cursa és molt divertida, amb continues pujades i baixades (trenca-cames que en dic jo, i que tant m´agraden). Al final però, es fa una mica llargueta, i la pujada final desde l´eix transversal fins al poble, m´ha sobrat una mica. Arribo el 52è amb 1h38´ (de 200 arribats). El Badia ja és a l´arribada: ha abandonat al km 5, com era de preveure. El David arriba el 116è, amb 1h55´. 

Ara toca pensar en la festa final de les curses de muntanya (per mi): Skyrace Montserrat, el dia 15 de març.

dissabte, 31 de gener del 2015

Cursa ARCS Súria (12,5 km i 1000 mts d+)

Resum: Bon entreno de cara la Montserrat skyrace!

Repetim la mateixa película de fa 15 dies, amb els mateixos protagonistes. (el Jaume Mayor encara està lesionat). Passo a buscar el David Turull i anem a Súria. Fa sol i bastant fred, i malgrat les previsions de fort vent, no en fa gaire, de moment.

Escalfem una mica i anem cap a la sortida. A les 10h comença la cursa puntualment. Collons, sembla que s'acabi el Món i sembla més aviat una cursa de 1500 mts (anem a 3´30/km). Tothom vol agafar llocs capdavanters per evitar taps. Pugem al castell i vaig passat de revolucions; decideixo afluixar per no trencar motor...

De seguida comencem a pujar, i collons com puja!!! Ja no me'n recordava, ja que l'any passat no la vaig poder fer perquè estava lesionat. Com pot ser que en un lloc com el Bages (sense contar Montserrat), es puguin fer 1000 mts de desnivell positiu en poc més de 12 km? Impressionant!!! 

Bona pujada, a bon ritme, i baixada discreta, tot i que millorant, em continua adelantant massa gent. Arribo amb 1h13´29", el 48è de 200 arribats. El David arriba amb 1h52´57", el 121è. Bon entreno per estar a tope el més de març a la Montserrat Skyrace!