divendres, 23 de febrer de 2018

Hivernal de Campdevànol (21 km, 1050 mts d+)

Resum: cursa per acabar i gràcies…

Em llevo a les 6h; poso la tv mentres esmorzo, i fan el temps: ahir van caure 22 litres per metre quadrat a Campdevànol, lloc on va ploure mes a tot Catalunya. Doncs res, cap allà anem! A xafar fang s´ha dit! Passo a buscar al Jaume Mayor per Santpedor, i arribem a les 8h. Recollim el dorsal i anem al cotxe a canviar-nos. Escalfem una mica (fa fred, estem a 0 graus), i anem a la sortida. La cursa comença una mica abans i tot, i ens trobem un parell que no han arribat a temps i un li diu a l´altre: “tira, tira”, però no sortiran al control de sortida i seran descalificats (primer error de la organització).


Surto amb por de trobar massa fang i neu, i soc conservador. Segueixo al Jaume (que sempre va de menys a més), però desseguida veig que no hi ha gaire fang, i apreto el cul. Agafo un grup força bo, i em sento còmode a aquest ritme. Però arribem cap al km 5 o 6, i trobem una bifurcació: a l´esquerra i amunt, indica “caminada 9 km” i a la dreta i avall indica “caminada 13 km” (segon error de la organització). Ens parem i decidim tirar amunt (sempre amunt), però quan ja portem uns quants metres sentim algú que crida i diu que ens hem equivocat. Alguns donen la volta i jo i un altre decidim tirar avall pel dret, però ens enmerdem per un bosc massa dens i perdem un temps preciós. Això em “destrempa” i a partir d´aquí, tot son males sensacions: 5 kms de neu en baixada, on ho passo força malament (patino molt i l´esquena se´n recent), i últims kms amb força fang i masses riuets per travessar (on és imposible no posar els peus dins de l´aigua).


Tinc els peus gelats, i només penso en l´arribada: mal símptome! Per sort, els últims 3 kms no son massa exigents, i arribo amb 2h23’ (el 32è millor temps  la general i el 9è de veterans). Tot i haver patit força, em queda un molt bon record d´aquesta cursa, que no havia fet mai) i amb ganes de tornar-la a fer. Paisatges espectaculars i corriols molt xulos! El Jaume arriba molt aprop meu: el 37è, amb 2h26’.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Mitja marató de Granollers

Resum: Un altre somni complert!

Feia molt de temps que ho intentaba, però no hi havia manera de poder fer de llebre oficial en una cursa. Fins ara només havia fet de llebre no oficial per amics i coneguts. Per casualitat, em va contactar l´organitzador de la mitja de Granollers, i vaig aprofitar l´ocasió per demanar-li si podia fer de llebre. Dit i fet, avui he conseguit fer realitat aquest somni.


M´ha tocat portar la bandera de 1h35´. A cada bandera hi havia dues persones, per si un dels dos fallava. En el meu cas, he corregut amb en Sergi, que corria a casa i ha sigut un continu de saludar a amics i coneguts. Tenim un ritme molt similar, i ha sigut molt fàcil. Hem fet 1h34´50”. Ens han sobrat 10 segons, o sigui que l´hem clavat!!! L´any que ve repetirem!!!