diumenge, 30 de setembre del 2018

Marató Ultra Pirineu (45 km, 2400 m d+)

Resum: Objectiu aconseguit!!!!

Sortim de Manresa a les 6h15; m´acompanyen la Montse i el Roger, incondicionals com sempre (la Queralt no ha pogut venir aquesta vegada). Esmorzo pel camí, i arribem a Bellver de Cerdanya a les 7h15, aparquem i em poso tot el material necessari. 

Anem cap a la plaça de l´església, fa fresqueta, i el paravent s´agraeix. Em fan la foto de comiat i em fan el petó de la bona sort (van a Talló, al km 2, per veure´m una mica millor, quan el peloton s´hagi estirat una mica). 


Intento anar el més endavant possible per intentar evitar taps. 5 minuts abans de la sortida arriba el David Joan, amb qui he compartit moltes hores d´entreno, i al Jaume Mayor (un altre company de fatigues) no aconseguim veure´ns, ja que ha entrat més tard. A les 8 en punt donen la sortida; sortim 1000 corredors amb el mateix objectiu: ser FINISHER. Tot i els 45 km que queden pel davant, la sortida és molt ràpida (a uns 4 min/km), ja que tothom vol evitar el tap al primer corriol. Veig al Pep Gras una mica més endavant i apreto una mica més per atrapar-lo. Parlem una bona estona, i ens trobem a la Montse i al Roger, havent passat Talló.


Fa un dia espectacular per córrer! El segueixo fins que puc. Em queden més de 40 km i el seu ritme és massa temerari per mi. Decideixo seguir a una noia que va força endavant (entre les tres primeres segur), i que porta un ritme molt maco. Passem pel refugi de Cortals (km 11) i vaig el primer avituallament (bikini i primer gel); a partir d´aquí em comença a fer mal els isquios ditxosos, i em començo a preocupar una mica. Arribem al punt més alt de la prova (pas de Gosolans) i decideixo pendre´m la meitat d´un Enantium. Baixant al refugi del Prat d´Aguiló em menjo el segon bikini i quan arribo al refugi em prenc el segon gel. Carrego líquid a tot arreu, no vull descuidar la hidratació. A partir d´aquí em deixa de fer mal els isquios i puc fer una bona baixada fins a Martinet (km 34), on hi ha la Montse i el Roger altra vegada. Ja ho esperava! Trobar-te la familia quan vas força petat, no té preu!


Comença a fer calor, i ara queda la part més dura: 11 km amb calor i uns 300 m de desnivell positiu (un Collbaix perquè ens entenguem). Surto molt motivat després de poder estar una estona amb la familia. La veritat és que estic millor del què em pensava, i començo a adelantar cadàvers. La gent va caminant.... Fins que arribo a la pujada a Nas. Buff, que dura (sobretot perquè portem ja 40 km i la calor apreta també). Se´m fa molt llarga i l´objectiu de baixar de 5h30 es comença a estar complicat. Arribo a l´últim avituallament i trec forces d´on puc. Torno a córrer a bon ritme, i continuo avançant gent. Arribo a l´ultim km, i veig que em queden 5 minuts per les 5h30. Apreto les dents i faig l´últim esforç, però no serà gens fàcil, ja que hi ha una pujada abans d´arribar a Bellver. Última recta entrant a Bellver, esprinto tot el que puc....... Aconseguit: 5h29´56", per 4 segons!!!! Brutal! Estic petat. M´abraço a la Montse i el Roger i entro a la prova mèdica de l´Emma Roca, que ja m´esperaven; em pesen: he perdut 3 kg, tot i haver begut 5 bidons, i em fan anàlisis de sang.


Hi ha el Pep Gras a l´arribada, ha quedat 3r Master amb 5h15´, felicitats! Jo he acabat el 21è de veterans i el 91è de la general, de 1000 corredors, no està gens malament! Em dutxo i menjo una mica. Anem a veure l´arribada del David Joan (6h49´). El Jaume arriba més tard i ja som a dinar (7h06´).
CONTENT, MOLT CONTENT!!!!!