dissabte, 20 d’agost del 2016

Cursa Dream Runners Puigcerdà (15-08-16)

Resum: Recollint els fruits del entreno de la marató

Quina casualitat, la cursa és un dilluns, i a l´entreno de la marató, els dilluns toca 10 km a 4'30"/km. Estem de vacances a Bellver de Cerdanya, o sigui que no he de matinar. A les 8h30 marxo de Bellver, aparco el cotxe a l´estació de tren i pujo corrent tot escalfant. La sortida és al passeig del darrera del llac. Hi ha moltíssima gent, però no conec a ningú. 


La cursa comença amb 5 minuts d´endarreriment. Temperatura ideal per córrer. Tinc l´objectiu de baixar de 40 minuts, però no he mirat el recorregut, i la primera sorpresa és que al km 1 ens fan baixar a l´estació de tren. Pels que no ho coneguin, Puigcerdà està situat a dalt d´un turó, o sigui que, tot el què baixem, ho haurem de pujar.... I efectivament, després d´un parell de kms en pla, toca una llarga pujada. Sort que a la baixada he fet una bona apretada, i si puc mantenir-me una mica per sota de 4'/km, aconseguiré baixar de 40 minuts. Ja estem cap el km 5, i toca una bona sèrie de 5 km. Per aquí veig al David Joan que està estiuejant a Puigcerdà, i ha vingut a fer-me fotos i animar-me; moltes gràcies!!!!



Crec que ho aconseguiré! Em sento bastant bé, i crec que les 3 setmanes d´entreno de la marató, estan donant els seus fruits. Arribo dels primers amb 39'45" (15è a la classificació general, d´un total de 445 persones). Molt i molt content, ja que no era fàcil baixar de 40' en aquest circuit. Seguim sumant cap al somni americà! ;-)

dimecres, 10 d’agost del 2016

Triatló olímpic d´Andorra (750 mts, 38 km, 9 km)

Resum: Del forn al congelador

Si a la triatló del Cardoner vaig patir moltíssima calor, en aquesta he patit moltíssim fred a l´aigua, no hi ha terme mig...

Sense cap mena de dubte aquesta és la triatló que m´agrada més a l´actualitat, i a la familia també, ja que passem tot el cap de setmana a Andorra, disfrutant de la gastronomía, botigues i també del espectacle del Cirque du Soleil, i ja en van 5 anys seguits.

Diumenge toca matinar, esmorzo sol a l´hotel i vaig cap a buscar l´autobus. Gran sorpresa al trobar-me al Pep Trulls a l´autobus, fent també la triatló. Estem junts fins a l´hora de sortida, parlant de moltes coses, i fent que la llarga espera a Engolasters (més d´una hora) es faci més curta. Gràcies Pep!


A les 10h comencem a nedar els de la primera sortida. L´aigua està gelada (diuen que estem a uns 13 graus), i han retallat de 1000 a 750 metres. Abans d´entrar a l´aigua parlo una estoneta amb uns bascos que s´han tirat a l´aigua i diuen que si fos per ells, afegirien una altra volta, en comptes de retallar-la, ja que “no hay para tanto Patxi”, jajajaja. A mig recorregut però m´enrecordo d´ells, tinc la cara gelada i no aguanto més d´una respiració dins de l´aigua. Surto de l´aigua amb un temps horrorós de 15’18”, i és que nedar amb aquest fred i a quasi 2000 metres d´altitud, té la seva gràcia.
Transició llargíssima, tant de l´aigua als boxes, com dels boxes fins a la sortida, on tardo gairebé 5 minuts, i començo el circuit de bici. Els tres primers km son una forta baixada. Per no tenir fred, em poso manguitos i un xaleco paravent. Tot seguit ens fan pujar a l´alt de la Comella (s´agraeix no fer tota la baixada fins a St. Julià de cop i entrar una mica en calor). És un aperitiu pel què ens espera…. A la baixada de la Comella fem un grup de 5-6 triatletes, i arribem a St Julià de Lòria tots junts. Aquí comencen els 18 km de port de muntanya a l´alt de la Rabassa, que aquest any el fem per Aixirivall (Ctra de la Peguera), amb un total de 1144 mts de desnivell positiu, BRUTAL!!! Aquí la caloreta comença a apretar i sort n´he tingut de trobar a la dona del Carles Prat al´inici del port i li he pogut donar el xaleco.


L´única nota negativa de la triatló ha sigut que pujant el port en bici he tornat a tenir les fortes punxades al genoll dret, que ja vaig tenir el dia que vaig pujar en bici de Manresa a Bellver. Per sort, sempre porto un sobre de Fisiocrem a la bossa de la bici, i me la poso. Sort n´he tingut!

Arribo a dalt, amb ganes de veure a la familia que m´està esperant. És una sobredosis d´estimulació i energía cada cop que els veig. Faig els 36 km en 1h43’31”, deixo la bici i em poso a córrer tant com puc: ja estic al meu terreny!!! 


A més a més, és trenca-cames i per muntanya, com a mi m´agrada, amb 300 mts de desnivell positiu. Faig els 9 km en 45’59”, i acabo la triatló acompanyat del meu fill Roger amb 2h51’06”, el 67è de la general, d´un total de 503 triatletes. Content és poc!!!!