Resum: Del forn al congelador
Si a la triatló del Cardoner vaig patir moltíssima calor, en
aquesta he patit moltíssim fred a l´aigua, no hi ha terme mig...
Sense cap mena de dubte aquesta és la triatló que m´agrada
més a l´actualitat, i a la familia també, ja que passem tot el cap de setmana a
Andorra, disfrutant de la gastronomía, botigues i també del espectacle del
Cirque du Soleil, i ja en van 5 anys seguits.
Diumenge toca matinar, esmorzo sol a l´hotel i vaig cap a
buscar l´autobus. Gran sorpresa al trobar-me al Pep Trulls a l´autobus, fent
també la triatló. Estem junts fins a l´hora de sortida, parlant de moltes
coses, i fent que la llarga espera a Engolasters (més d´una hora) es faci més
curta. Gràcies Pep!
A les 10h comencem a nedar els de la primera sortida.
L´aigua està gelada (diuen que estem a uns 13 graus), i han retallat de 1000 a
750 metres. Abans d´entrar a l´aigua parlo una estoneta amb uns bascos que
s´han tirat a l´aigua i diuen que si fos per ells, afegirien una altra volta,
en comptes de retallar-la, ja que “no hay para tanto Patxi”, jajajaja. A mig
recorregut però m´enrecordo d´ells, tinc la cara gelada i no aguanto més d´una
respiració dins de l´aigua. Surto de l´aigua amb un temps horrorós de 15’18”, i
és que nedar amb aquest fred i a quasi 2000 metres d´altitud, té la seva
gràcia.
Transició llargíssima, tant de l´aigua als boxes, com dels
boxes fins a la sortida, on tardo gairebé 5 minuts, i començo el circuit de
bici. Els tres primers km son una forta baixada. Per no tenir fred, em poso
manguitos i un xaleco paravent. Tot seguit ens fan pujar a l´alt de la Comella
(s´agraeix no fer tota la baixada fins a St. Julià de cop i entrar una mica en
calor). És un aperitiu pel què ens espera…. A la baixada de la Comella fem un
grup de 5-6 triatletes, i arribem a St Julià de Lòria tots junts. Aquí comencen
els 18 km de port de muntanya a l´alt de la Rabassa, que aquest any el fem per
Aixirivall (Ctra de la Peguera), amb un total de 1144 mts de desnivell positiu,
BRUTAL!!! Aquí la caloreta comença a apretar i sort n´he tingut de trobar a la
dona del Carles Prat al´inici del port i li he pogut donar el xaleco.
L´única nota negativa de la triatló ha sigut que pujant el
port en bici he tornat a tenir les fortes punxades al genoll dret, que ja vaig
tenir el dia que vaig pujar en bici de Manresa a Bellver. Per sort, sempre
porto un sobre de Fisiocrem a la bossa de la bici, i me la poso. Sort n´he
tingut!
Arribo a dalt, amb ganes de veure a la familia que
m´està esperant. És una sobredosis d´estimulació i energía cada cop que els
veig. Faig els 36 km en 1h43’31”, deixo la bici i em poso a córrer tant com
puc: ja estic al meu terreny!!!
A més a més, és trenca-cames i per muntanya,
com a mi m´agrada, amb 300 mts de desnivell positiu. Faig els 9 km en 45’59”, i
acabo la triatló acompanyat del meu fill Roger amb 2h51’06”, el 67è de la general, d´un total de 503
triatletes. Content és poc!!!!