diumenge, 30 d’abril del 2017

Cursa del Nat´s (11 km i 300 mts d)

Resum: Cursa obligatoria!

Tots els corredors del Nat´s tenim aquesta cursa com a obligatòria, i la veritat és que val la pena córre-la, sobretot després de canviar el seu recorregut (vaig fer el circuit farà unes tres setmanes, en un entreno organitzat pel mateix club). Sempre fa patxoca reunir tants corredors d´un mateix club…


Surto de casa corrent, doncs necessito fer tirades llargues, i els 11 kms de la cursa son insuficients (entre l´anada fins al Nat´s, la cursa i la tornada faré uns 20 kms). Arribo 5 minuts abans, just per recollir el dorsal a recepció i anar cap a la sortida. Saludo als amics i coneguts, fem les fotos corresponents i a les 9h30 comença la cursa.

És molt popular i desseguida em poso en llocs capdavanters. Vaig força al límit, però la posició i el toma i daca amb el Joan Ramon del club em motiva per seguir a tope.


Circuit molt xulo, força trenca-cames, com a mi m´agraden. A falta de dos kms li porto força distancia al Joan Ramon, però ell és millor rodador que jo i de mica en mica em va recuperant temps, i a falta de mig quilòmetre per arribar m´adelanta.


Arribo el 13è (de 126 arribats), amb un temps de 52´26". Fins l´any que ve!!!

diumenge, 16 d’abril del 2017

Cursa ceretana (10 km i 200 mts d+)

Resum: Treient el fetge!

Aprofitant les minivacances de setmana santa a Bellver, el dissabte fan la primera cursa ceretana, que organitza el outlet de primavera de Bellver. La intenció és convèncer a la Montse per fer-la tots dos, però finalment, com que la cursa té 200 mts de desnivell positiu, no es deixa convèncer i la faig tot sol.


La cursa comença a les 10h en punt. Fa fresqueta però fa sol i la temperatura és ideal per córrer. Com sempre, la penya surt a gas a fondo. Al km 2 ens trobem la primera pujada a Pi, i intento seguir a la primera noia, que va molt forta. Després de Pi, s´acaba l´asfalt i comença la pista. Vistes precioses amb els camps tan verds....


Quan falten 2 kms, sento que animen a l´Emma Roca (segona fèmina) darrera meu i apreto les dents perquè no m´atrapi. La cursa és un constant puja-baixa i és molt trencacames. Em trobo la Montse i els nens a meitat de recorregut i em fan unes fotos espectaculars! Moltes gràcies!!!


Arribo amb 44', el 23è d´un total de 200 persones. 

Duatló de Vic (7km+34km+3km)

Resum: 3 minuts menys que l´any passat

A les 8h15 em passa a buscar el Jordi Badia i arribem a Vic a les 9h. Portem les bicis al box, i veiem que cada any hi ha menys gent (era una duatló amb uns 500 duatletes, i ara amb prou feines arriba a 250). Tan tés així, que no veig a cap conegut, ni del Cube, ni del Triasme, ni de Manresa….


Hi ha boira i fa fred, però confio que quan agafem la bici la boira s´aixequi i surti el sol per esacalfar-nos. Tornem al cotxe, ens canviem i escalfem una mica. A les 10h es dona la sortida de la duatló, un primer tram de 7 kms corrent per un circuit pla mixte. Com cada any, alucino amb la velocitat que porta la penya: el primer km em surt a 3´30”, i sembla que vagi a poc a poc, doncs tinc molta gent al davant. De mica en mica es va estirant el grup i també vaig adelantant a gent. El Jordi Badia em segueix de força a prop, i al final dels 7 kms només li he tret uns 20 segons. Paro el crono amb 26’47”, el 59è millor temps (a 3’50”/km).

Transició rápida, doncs només m´he de posar el casc i treure les bambes, i sortir corrent descalç amb la bici al costat, fins a la sortida de boxes on ja podem pujar-hi a sobre. Perdo una mica de temps posant-me les sabates a sobre la bici, i el Badia m´adelanta a tota pastilla. Em costa molt posar-m´hi a roda, i decideixo no cremar-me i anar al meu rotllo. Aviat arriba el primer turó i em noto molt bé. Veig que mica en mica vaig retallant distancia amb el grup del Badia, fins que uns metres abans de la coronació aconsegueixo enllaçar-hi, apretant les dents.

Fem la baixada junts, ja que el terra està una mica moll i ningú vol arriscar més del compte (som uns 10 en total). Encara no ha sortit el sol i fa bastant fred. Tinc les mans gelades, i a més a més, se´m pugen els bessons (rampes) degut a l´esforç realitzat a la pujada i als 7 kms corrent. Ho passo una mica malament, i pateixo per seguir el ritme del grup. Per sort, arribem a la segona pujada del circuit, i aquí em trobo bastant còmode, i torno a recuperar els metres que m´havia tret el Badia. Coronem junts el segon turó i ja no ens separarem més fins a l´arribada. Jo faig el 47è millor temps, amb 1h07’

Transcició lenta per part meva, o rapidíssima per part del Badia, ja que tot just m´havia tret el casc després de penjar la bici, i em passa pel costat corrent. Em poso les bambes i surto cagant llets per intentar atrapar-lo. Va bastant ràpid (a 4’/km) i amb prou feines puc mantener la distancia que em porta. Només son 3 kms i aguanto com puc, apretant les dents, esperant que peti, però no ho fa i a la última recta, veient que no puc atrapar-lo, em deixo anar i em cauen uns segons més (30”). Faig els 3 kms en 11’50” (el 49è), acumulant un total de 1h45’40” (el 53è de 221 acabats), amb 3 minuts menys que l´any passat. Content no, lo següent!