diumenge, 12 de desembre del 2010

II Cursa del Gall (12,5 km i 460 mts d+)



Resum: L´honor de portar el dorsal 1




Un any més hem participat a la cursa del Gall, que forma part de la Marató de TV3, i que aquest any està dedicat a les lesions medul.lars, i que ens toca tant de prop....

Em passa a buscar el David Turull i passem a buscar en Jaume Mayor. Arribem a St Fruitós a les 9h30, allà ens trobem al Enric del Bar Porró (organitzador de la triatló del Porró) i ens fem la foto de rigor. Allà també em trobo un bon amic de la Cerdanya que també ha volgut córrer i participar amb la Marató, l´Àlex Cristel. Gràcies per venir amics!




Mentres escalfem, veig que també correrà la gran Mònica Ardid i decideixo intentar seguir-la fins allà on pugui (l´última vegada que ho vaig intentar, el juny a Vacarisses, vaig fracassar estrepitosament....). La cursa comença puntualment a les 10h30, i m´enganxo com una lapa a la roda de la Mònica. De seguida veig que el ritme és còmode per mi, encara que a les pujades i baixades tècniques em costa una miqueta. El Jaume no m´ha pogut seguir, però segur que no està gaire lluny.... Em sento molt bé durant tota la cursa, i arribo tal com he començat: enganxat a la Mònica (24è amb 1h03´03"). El Jaume arriba xafant-me els talons a menys d´un minut i mig, i el David a uns 10 minuts. A més a més, a l´arribar tinc una altra alegria, ja que m´ha vingut a rebre la meva familia, gràcies!


Vull felicitar a tota la organització, ja que a part de recaudar 500.-€ per la Marató de TV3, han organitzat una molt bona cursa, perquè sigui un referent en aquest tipus de cursa. Jo ja la tinc en l´agenda del 2011... La cursa estava ben senyalitzada (jo potser li treuria les cintes taronges, ja que a vegades despista més que ajuda), bon avituallament, regals i piscolavis al finalitzar la cursa (els entrepans estaven boníssims).

diumenge, 28 de novembre del 2010

Mitja marató de Tarragona (21,097 km)





Resum: Rècord personal! (un altre cop seguint una noia......)

Quina mandra que fa aixecar-se a les 6h30 del matí d´un diumenge d´hivern per anar fins a Tarragona a córrer 21 kms.... Sort que m´acompanya el Jordi Badia, i el viatge es fa més curt tot parlant de política i arreglant al País (avui hi ha eleccions al Parlament).
Arribem a Tarragona a les 9h i trobem lloc a 50 mts de la sortida, d´això se´n diu començar el dia amb bon peu. Anem a buscar el pitrall i ens fem la foto de rigor.



Escalfem i estirem com Déu mana i a les 10h comença la cursa. Quin ambient que hi ha! Som més de 2.000 inscrits.... Segueixo al Badia el primer quilòmetre, però desseguida em trobo un grupet amb una noia de Viladecavalls que van a bon ritme (uns 3´45" el quilòmetre), i decideixo seguir-los. Van passant els quilòmetres i em sento molt còmode amb aquest ritme. La prova d´això, és que passem el 10 mil amb 39´24", que és el millor temps meu en una cursa de 10 mil....


Gràcies a seguir la primera classificada tota l´estona, m´he sentit fotografiat per tot arreu i he pogut triar la millor foto, jejeje. Fora conyes, és un plus afegit els ànims que dona el públic quan veu passar la primera classificada, ja que a més a més, per si hi ha algun despistat entre el públic, en aquesta cursa hi havia una bicicleta al seu davant amb un cartell que indicava 1a dona.

Cap al quilòmetre 16 he tingut un moment de crisis, i sort he tingut de veure al mestre Badia a 100 escassos metres davant meu, i llavors he apretat les dents i m´he reenganxat al grupet de la 1a classificada. Ha valgut la pena aquest esforç, ja que al final he arribat amb un temps de 1h24´05", la millor marca personal en una mitja marató d´asfalt. L´anterior rècord el vaig aconseguir fa uns 5 anys a la mitja de Granollers, i llavors vaig seguir tota l´estona a la que seria la primera noia veterana amb 1h27´.

Hem fet un passet més per fer una bona Marató de Barcelona.... Som-hi!

diumenge, 7 de novembre del 2010

Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)




Resum: Sorprenentment recuperat!
Després d´una setmana amb l´esquena molt fotuda i prenent-me voltarens, arriba diumenge i la passió per aquest esport no m´impedeix anar a una de les curses més guapes del calendari muntanyenc. També és veritat que el fet que el meu company de fatigues i entrenos, el Jaume Mayor, estigui també fotut del genoll, m´acaba de convèncer per agafar-nos la cursa com un entreno....

Arribem a les 8h30, agafem pitralls, tè de rigor i ens canviem. Anem a la sortida i no ens cansem de saludar a tots malalts com nosaltres: Carles Salvador, Isma Flores, Albert Comaposada, Jordi Costa, Josep Gras, Adrià Anton, Joan Ramon Badia, Robert Monrós.... (ho sento si em deixo algú). Especial agraïment pels ànims i fotos al Sergi Cots, Manel Rubia i Xevi Edo! Aquesta cursa ho té tot! Definitivament, és cursa obligatòria, tant si estàs en forma com si no ho estàs, val la pena!


Comença la cursa puntualment a les 9h30. Les noies surten altre cop 15´ abans, i tal com ja vaig fer l´any passat, em torno a queixar, ja que és una putada per nosaltres i per elles, que siguin adelantades per la majoria dels nois, i la majoria te les trobes a la canal de St Jeroni (en el meu cas, només van quedar per davant meu 9 noies de les 26 que van sortir 15´abans). Sortim de la meitat del peloton, ja que la intenció és anar de trankis fins a dalt de St Jeroni, i veure com tenim l´esquena i el genoll... L´inici de la cursa l´han modificat i això evita un embús important que es formava al principi, però de totes maneres, hem sortit tant enrere que no ens evita petits embussos (en conto fins a 5), i el gran embús a la fusta de la canal de St. Jeroni...

Arribem a dalt sobrats de pulsacions, anem més frescos que el pà Bimbo! I comencem la dura i llarga baixada. Fins que no som al camí de la Cova no em comença a fer mal l´esquena i per sort, en l´últim avituallament, hi ha reflex, bingo! El Jaume va més tocadet que jo, però tot i així, arribem a Monistrol amb el mateix temps que l´any passat: 2h29´, increïble, SORPRENENT! Així és la muntanya....

Ara toca pensar amb l´asfalt i amb el primer gran objectiu de l´any 2011: la Marató de Barcelona, el dia 6 de març; abans però, tindrem temps de fer alguna cursa preparatòria, com la mitja de Tarragona o Granollers. Et trobaré a faltar muntanya!!!

diumenge, 17 d’octubre del 2010

Cursa Barraques de Vinya (23,8 km i 800 mts d+)

Resum: com a casa no hi ha res..... Gràcies Koales!




Encara que sembli mentida, avui he anat a fer una cursa tot solet després de mesos anant-hi acompanyat, tot i que la cursa era a casa, feia un sol de justicia i la cursa tenia molt bona pinta.... Pitjor per ells! Bé, com diuen els organitzadors de la cursa: que n´aprenguin.....
De totes maneres, com ja era de preveure, allà em trobo moltíssimes cares conegudes i companys de feina (Marià Trilla). Probablement, és la cursa que més gent he saludat. Com no pot faltar la foto de rigor pel meu blog, a la que em trobo als germans Beltran, i ja en tenim una altra!

Recollo el pitrall, i aprofito per saludar als Koales, i felicitar a l´organitzador de tot aquest muntatge, en Martox, ajudat en tot moment pel gran Koala. Em comenten que ho tenen tot a punt, i el circuit està molt ben marcat (collons, no m´extranya: han anat a fer un repàs al recorregut a les 3 de la matinada..... Sou la òstia!).
La cursa comença amb uns minutets de retard, com no podia ser d´una altra manera, amb una curiosa sortida en curva i dos arbres al mig del pas.... jajaja, Koala total! Els primers quilòmetres els comparteixo amb alguns dels Koales (Sergi i Albertus), fins a l´avituallament del km 11, on hi ha el Gran Koala, en Martox i en Guido, i ens ofereixen unes Volls....i jo decideixo no aturar-me per si em trobo algun control d´alcoholèmia. La veritat és que duia un molt bon ritme i tenia bones sensacions (per una vegada, acabaria una cursa per davant del Sergi, jejeje).


Un troçet més endavant m´adelanten el Toni Beltran i l´Adrià Anton, i em desmoralitza una mica, però faig un sobresforç per seguir-los i consegueixo atrapar al Toni, amb el qual compartim qüasi bé la segona meitat de la cursa, fins a un parell de quilòmetres per l´arribada, que li foto un atxasu i li trec uns quants segons.... que cabró! (ell hagués fet el mateix). L´arribada ho té tot: és en baixada, tinc bones sensacions després d´haver fet 24 km, i m´està esperant la meva estimada família!!!! Què més puc demanar? Més curses com aquestes, sisplau! Gràcies Koales!

Arribo el 18è d´uns 200 en total, amb 2h03´, molt i molt content!
P.D: alguna crítica he de posar oi, Martox? Doncs, que els últims quilòmetres ha sigut una mica incòmode trobar-nos amb els que feien la caminada....

diumenge, 19 de setembre del 2010

Cursa del Taga 2040 (22,6 km, 1.700 mts d+)


Resum: Avui sí que he disfrutat!





Feia temps que no acabava tant content una cursa d´aquest nivell. No he pogut baixar de les 3h que m´havia marcat com a objectiu, però he baixat 10 minuts respecte l´any passat, i el més important, he acabat en condicions i adelantant a gent...

Avui he canviat de companys de fatigues, i a les 6h45 em passa a buscar per casa el Toni Beltran i enfilem cap a St Joan de les Abadesses. Arribem a les 8h, anem a buscar el pitrall i ens canviem al despatx de la feina (quin luxe! inclús després ens podrem dutxar i tot). Escalfem motors i estirem una mica.


La cursa comença puntual, a les 9h (a les 8h45 per les dones, ja hi tornem a ser...). Segurament és la cursa que em conec més bé, ja que fa un any que estic treballant per la zona i faig el camí del Taga un cop per setmana com a mínim, a part d´haver fet el cim repetides vegades... Gràcies a això, tinc molt ben controlats els horaris de pas, i els clavo: 1h20 fins al Puig Estela, 1h55 fins al Taga i 3h fins a l´arribada. Només he fallat en l´últim tram de baixada, segurament per culpa de la pluja que va caure ahir, i d´una malaïda rampa que m´ha tingut un parell de minuts fora de joc.

Al final, he acabat el 80è amb 3h03, a 11 minuts del Toni Beltran.

diumenge, 18 de juliol del 2010

Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)




Resum: Motor trencat, vacances merescudes!
Efectivament, avui he fet un cócktel explosiu: dormir i menjar poc. Em vaig posar al llit a les 23h, però entre el calor que feia i el megaplat de pasta que em vaig menjar poc abans de posar-me al llit, vaig estar donant voltes com una croqueta fins a les 2h de la matinada, i a les 5h tocaven diana..... Quedo amb els meus companys de fatigues, en Jaume Mayor i en Jordi Badia i marxem cap a Ribes de Freser, on deixem el cotxe on podem i comença l´odisea: primera cua per conseguir el bitllet i després per pujar al cremallera; un cop a Núria, viatjant en primera al terra del cremallera, tornem a fer cua per conseguir el dorsal..... Som com borregos, el dia comença força malament! Allà ens trobem al Toni Beltran, al Sergi Cots, al Robert Monrós, l´Isma Flores i la Núria Picas.

Un cop tenim dorsal, ens canviem on podem i sortim a escalfar i l' ambient es espectacular: muntanyisme, senyeres, ikurrinyes, moltes cares conegudes i qüasi tots els craks. Em sorpren la humiltat de la èlit d' aquest esport, i puc fer petar la xerradeta amb el Gran Kilian i el fenomenu del Jessed, com si ens coneguéssim de tota la vida, gràcies craks!

La cursa comença puntualment a les 9h15 i tal com ja ens havia avisat en Toni, es formen els taps habituals a l' inici del pendent fort. A mig cami del Puigmal m' adono que vaig per davant del Badia i afluixo el ritme per dosificar-me, ja que la cursa és molt llarga. Arribo al cim del Puigmal amb 1h05, només a 5 min dels temps marcats per poder acabar amb 3 horetes... La festa que han muntat al cim és genial i tots et criden pel nom, com fan a la Zegama.



Agafo molta moral i li foto canya fins als pics del Segre i Finestrelles. A partir d'aquí, a mesura que van passant els kms vaig perdent forces i em noto l'estómac buit (no he vist cap avituallament sòlid en tota la cursa! Ostia, no costava res tenir plàtans, fruits secs, galetes o xocolata...). Passo el cim de Noufonts tocadet i arribo al Noucreus amb el motor trencat. La sensació que no vas bé i et van adelantant corredors es patètica i ho passes fatal. Arribo amb mal sabor de boca, després de 3h29 (108è de 500 inscrits), lluny de l´objectiu marcat de 3h15, com a molt.

El Badia acaba en la seva línia, amb 3h06, i el Jaume, que també a trencat motor i a més a més ha punxat els pneumàtics, amb 3h43 (per cert, la baixada amb el cremallera va ser horrorosa, amb molta calor i com una llauna de sardines, sobretot per ell, que només arribar a Ribes va tenir que treure la primera papilla....).

Bones vacances a tots!!!!!

diumenge, 27 de juny del 2010

Cursa de la Campana (13,8 km, 1000 mts d acumulat)

Resum: Cursa per disfrutar i que crea afició! Molt recomenable. Felicitats a la organització!


Bona matinal avui a Vacarisses, amb sol i bona temperatura, bona organització, aprop de casa, molts regals, bon nivell de corredors, bona companyia, circuit força variat, etc, etc, etc.

Passo a buscar el David Turull i arribem a Vacarisses a les 8h, aparquem (l´únic punt negatiu a millorar), anem a recollir el dorsal, saludem als coneguts i consegueixo la foto pendent de la Cursa de GELS-Moixeró amb la Mònica Ardid, flamant campiona d´Espanya de curses verticals.


La cursa comença puntual a les 9h, amb la primera campanada de l´església. Primers quilometres massa ràpids per mi, que volia seguir a la Mònica Ardid, i abans del Km 3 em quedo despenjat i continuo al meu ritme.

Entre els km 4 i 6 la pujada és força dura i em sento en el meu terreny adelantant a dos o tres corredors. De fet, són els únics que he adelantat en tota la cursa, ja que amb les ganes de seguir a la Mònica, he començat al davant de tot i he sigut adelantat per moltes màquines; és la última vegada que surto dels primers..... Al final de la pujada, sento als Koales Raül i Carles animant com sempre, i m´animen força. Em diuen que vaig cap al 50è.

D´aquí fins al final, la cursa passa pels llocs més guapos, per corriols que pugen i baixen constantment. Tot i l´apretada inicial, aquí em sento molt bé fins al final, que l´han allargat 1300 mts que es fan notar. Arribo el 46è amb 1 hora i 7 minuts, i el David el 152è amb 1 hora i 18 minuts.

dilluns, 14 de juny del 2010

Cuita al Sol (5,5 km, 1685 mts d+)

Resum: No ha pogut ser!

Després d'estar pendents del temps durant molts dies, finalment a les 18h es dona el tret de sortida a la 7a edició de la Cuita al Sol (i la meva 4a participació ja), i que aquest any ha sigut la menys multitudinària de totes (entenc que potser causat pel canvi de recorregut de l' any passat i per les previsions de mal temps d' aquest any, però jo crec que la crisi i els excessius 55.-€ si no ets federat, 45 pels que estem federats, han sigut claus perquè molta gent s' hagi fet enrere), o sigui que l' any que ve s' ha de rebaixar el preu, o com a mínim, fer diferents preus: un molt més econòmic pels que nomes fem la cursa, ja que els que sopem i dormim a l' hotel o casa rural, no tenim perquè pagar el sopar (força pobre per cert), ni tampoc el càmping.

Pels que no saben res d´aquesta cursa tant original, la cursa comença quan marxa el sol al poble d'Areu a 1.250 mts, i es tracta de pujar al cim del Monteixo a 2.905 mts sense que t' atrapi l'hombra (d'aquí el nom de la cursa). Són més de 1.600 mts verticals i per això li diuen també milla vertical. Escric avui dilluns la crònica amb unes agulletes de cavall als cuàdriceps, cosa que no entendré mai d'aquest genial esport, ja que aquest any he fet més muntanya que mai i creia que estava ben preparat... Una altra genialitat d'aquest esport es que per moltes vegades que facis la cursa, mai recordes lo dura que és quan la tornes a fer... Aquest any a més a més, tenia l'objectiu de fer 1h30 i he començat molt fort, massa diria jo, ja que he agafat una pàjara quan faltaven 600 mts i he perdut 10 min. Torno a queixar-me per deixar sortir a les fèmines 30 min abans, ja que excepte les 10 primeres, has d' adelantar-les a totes, creant taps considerables que et fan trencar el ritme constantment; a més, crec que per elles també es una p... perquè han de ser mal adelantades per molts de nosaltres...


Al final, arribo a dalt el 60è (de 350 aprox) amb 1h40´, no està malament però lluny de l´objectiu que buscava; llàstima no ha pogut ser.... La baixada, neutralitzada per sort, ha sigut duríssima, amb contínues patinades; no només a dalt de tot per culpa de la neu, sinó durant tota la baixada per culpa de les pluges. De fet, dels tres que hem baixat junts (el Francesc Roca, el seu cunyat i jo), hem caigut els tres.... Arribem a baix a les 21h, on m´esperen la Montse i els nens, orgullosos del seu pare, com aquell que ha fet qui sap quina proesa.... Dutxa, sopar i a donar una volta pel poble, mentre mirem les llumetes de la gent que encara està baixant del Monteixo quan ja és negre nit (sobre les 23h30), aquests si que tenen mèrit, sense comentaris....

L´endemà al matí, xocolatada, entrega de premis (que cada any es fa més llarg, ja que entreguen premis a tothom menys a mi), i sorteig de material, que com cada any no m´ha tocat res.... Espero que el pròxim any no ens facin esperar tant pel sorteig....

Fins l´any que ve!

diumenge, 6 de juny del 2010

Cursa del Mosquit (10 km)

Resum: MOLTA CALOOOOOOOOR!
Ahir a les 17h vaig sortir de casa corrent per escalfar fins al Parc de l´Agulla, però no calia escalfar gaire ja que el termòmetre de la farmàcia indicava 32ºC. Vaig tardar més qe mai a arribar al Parc de l´Agulla de Manresa. Allò era un aperitiu del què ens esperava.

Allà al parc, moltes cares conegudes: desde l´organització, Xavi Flotats i Valentí Cots, als quals aprofito per felicitar-los per l´excel.lent feina feta, fins a gent que no havia vist mai a córrer. També hi havia el David Turull, en Jordi Badia, en Robert Monrós, el Marià Trilla, en Josep Gras, en Marc Sabata, Marc Sancliment, etc...

Després d´una cua força llarga, aconsegueixo el meu dorsal. La veritat és que no s´esperava tanta gent i s´han desbordat (uns 250 inscrits finalment), amb força gent que s´ha quedat sense dorsal.... A conseqüència d´això, la cursa comença amb 15 minuts de retard (mal dia, ja que després de la cursa he quedat amb el meu germà per anar a un concert....).
Tinc intenció de fer uns 42 minuts, més o menys, i començo els 2 primers km a bon ritme (4 min/km), però a partir del tercer km ja veig que serà molt difícil mantenir-lo, ja que la sensació de calor és molt forta. Sort de la gorra i dels 2 avituallaments amb aigua molt fresca que hi havien.... Finalment arribo amb 43´51, 33è de la classificació general.

Acabo de llegir el blog del Xavier Bonastre de TV3, que també va fer-la, i he vist que a ell també li va afectar, i just al darrera meu va arribar la primera noia i va caure desfeta i es veu que li van tenr que posar suero; o sigui que ha sigut força general. O sigui que l´any que ve, s´hauria de fer més tard.

dilluns, 10 de maig del 2010

Cursa de l´Alba (24 km, 1.000 mts d+)




Resum: Temperatura ideal, moltes cares conegudes i sensacions inmillorables!

Marxo tot sol cap a Collbató, i allà començo a veure moltes cares conegudes, sobretot del forum de corredors.cat: Carles i Manel dels Koales, Robert Monrós, Tamayo, i la Núria Picas, entre altres. La cursa comença puntualment a les 8h30, amb més de 400 corredors. El tram d´asfalt amb pujada continua fins a les coves serveix per estirar el grup, i fer una primera selecció. Inicialment em marco l´objectiu de seguir el ritme de la Núria, però a mesura que passen els primers km, em distancio sense buscar-ho, i decideixo no esperar i continuar amb el meu ritme.

Abans d´arribar al Monestir, m´adelanta el Marc (no me´n recordo del cognom, ho sento), que vaig adelantar a la cronoescalada pirata de Montserrat i vem arribar junts a dalt, i em poso a roda. Arribem al Monestir amb 54 min i comencen les malaïdes escales i fins que no arribem al pla dels ocells, les passo magres per aguantar el ritme.... Un cop allà, que és un terreny que m´encanta, s´acaba el patiment i començo a disfrutar com un canalla! Arribem a St Jeroni amb 1h07, o sigui, 33 minuts des del Monestir, no està gens malament....
De baixada, veig que la Núria i el Carles m´estan xafant els talons. La baixada per St Joan la difruto moltíssim i adelanto en Marc; les cames em responen i per primera vegada, adelanto més gent de baixada que no pas m´adelanten a mi. Al final, arribo amb 2h21, 10 minuts menys que fa dos anys, de conya!!! Després d´arribar em ve un tio de l´organització i em diu si he perdut el xip, el xip? Quin xip??? Quan m´han donat el dorsal no m´han donat cap xip a mi..... Llavors em diu que el donaven a un altre lloc i que és responsabilitat meva llegir el reglament i saber que es córrer amb xip, quins collons!!! Toma mail de queixa per l´organització!!! M´apunta el dorsal i veig que m´han posat 2h22 a la classificació.... Bé, és igual, estic molt content ja que he quedat el 47è de 400 corredors!!!

dimarts, 4 de maig del 2010

Cursa dels Mossos d´Esquadra de Sant Amand (22,7 km 1.400 mts d+)

Resum: també disfruto a la baixada!

Cada vegada som més, i aquesta vegada anem el Jordi Badia, en Xavier Palà i la meva ànima bessona, en Jaume Mayor. Destí: Ripoll, terra on tinc actualment la feina i cada dia m'agrada més... Això, i el fet que l' any passat no la pogués fer per culpa d'una petita lesió al genoll, feia una cursa especial per a mi, i la veritat és que no m´ha defraudat gens!

La cursa comença puntualment a les 9h del matí, amb més de 250 inscrits, sense grans figures, però amb un nivell general molt alt, semblant a la cursa del Taga de l'any passat, diria jo. Primers metres per dintre Ripoll per estirar al grup, que no evita els típics taps a l' inici de la part mes tècnica (collons, mira que són estressants aquests començaments de cursa...). Mica en mica em vaig trobant bé: cada dia m'agrada més la pujada i menys la baixada. Arribem al cim de St Amand (1.830 mts) sense canvis qüasi desde la sortida: Badia, jo, Jaume i Xavier. El primer tram de baixada és molt tècnic, amb pedres molles que patinen un colló, i decideixo no arriscar (em sembla que no he arriscat mai, no se perquè ho dic...). El Jaume aprofita la ocasió per atrapar-me, m' adelanta i intenta un "atxasso" (perquè veieu que en competició no hi ha amics, que cabró!!). Per sort, estem a la part que més m'agrada, de baixada continua, sense grans desnivells, poc tècnica i per senders que semblen trets d' un pessebre, i no ho aconsegueix!

El segueixo durant uns quants km com si fos un gos, xafant-li els talons, fins que arriba l' últim control i li agafa flato. Llavors comença una petita però dura pujada i li torno l' atxasso. Em sento molt bé, i sense parar de córrer adelanto a uns 4 o 5 més. Quan acaba la pujada només queden 2 km per arribar, i m' hi deixo els ous per no ser atrapat, jejeje. Tot i així, m' adelanten un parell que van sense adhesius (els hi he arrancat jo a la pujada anterior, juajuajua). Arribo amb 2h32, a 6 min del Badia. El Jaume arriba darrera meu, a uns 30 segons i el Xavier Palà a 3 min.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Cursa GELS-Moixeró (19 km, 1400 mts d+)



Resum: Cursa preciosa per gaudir de l´alta muntanya! Bones sensacions!

La cursa comença a les 10h del matí desde la casa de colònies de La Salle (Cal Cerdanyola) de Gisclareny (a 2km de Bagà). El Jaume Mayor fot un ritme inicial trepidant que em costa molt de seguir, i prefereixo seguir la roda de la Mònica Ardid (primera fèmina); el Toni Beltran també em segueix. Portem un ritme molt maco i al cap de poc adelantem al Jaume que no pot seguir el ritme i sembla que ha trencat motor..... Arribem al Coll de Pendís (1786 mts) i em diuen que vaig 10è i penso que potser fotré un pet com una gla.... Em paro per veure isotònic i veig que la Mònica no ha parat i ha agafat uns metres de distància, cosa que ja no podré recuperar, ja que porta un ritme prou fort com per atrapar-la. Aquí comença la meva cursa, i arribo al cim del Moixeró (2091 mts) a la mateixa posició a pocs metres de la Mònica i del Toni. Per la seva part, els germans Cots van 5è i 7è respectivament, quines màquines. Baixant, abans del Coll del Moixeró, em trobo al Jaume i va força bé, pensant que perdria oli del motor....

Arribant al refugi de Sant Jordi (1565 mts) m´atrapa la Nuria Picas (segona fèmina) i un parell de paius, però per sort meva, comença una forta pujada fins al Pas de la Boixassa (1740 mts), i torno a imposar la meva llei i recuperar l´estona perduda a la primera baixada. La distància que els he tret serà definitiva per fer la segona baixada en solitari fins a l´arribada (918 mts). Finalment, crec que he arribat 11è (encara no han sortit les classificacions) amb 2h21, a 9 minuts del Toni i a pocs minuts de la Mònica, de la qual m´he quedat amb les ganes de fer-me una foto amb ella (a la pròxima no se m´escapa). El Jaume arriba 7 minuts més tard, després d´haver-se equivocat a la baixada i perdre uns minutets, fet que ha impedit atrapar-me, jejeje


diumenge, 21 de març del 2010

Marató de muntanya Vall del Congost (42 km, 3100 mts d+)

Objectiu aconseguit! Aquest és, sense cap mena de dubte, el resum que millor defineix l´experiència viscuda avui a la cursa de la marató de la Vall del Congost. Ni disfrutar, ni drescar, ni trempar, ni òsties..... Quan al km 30 et fan mal tots els ossos i muscles de tot el cos, incluint fins i tot la mandíbula, i encara et queden més de 12 km per acabar, no se´n pot dir precisament disfrutar. Cal dir però que els llocs per on transcorre la cursa són preciosos, però un altre dia hi aniré caminant amb la família d´excursió, i me´ls miraré tranquil.lament, ja que avui no he tingut temps de fer-ho; també vull felicitar a la organització per saber situar els avituallaments al lloc correcte. Només tinc un però: ha faltat una bona botifarra al finalitzar la cursa (quan faltaven dos km pel final, jo ja me l´estava menjant....).
A les 5h15 de la matinada ens hem trobat al parc de l´agulla uns quants malalts (perquè llevar-se un diumenge a les 4h15 per anar a córrer 42 km per la muntanya no té un altre nom, ho reconec). Jordi Badia, Jaume Mayor, Xavi Palà, Valentí Cots i un servidor, enfilem els cotxes cap a Aiguafreda. L´ambient que es respira és immillorable, i de seguida començo a trobar-me a gent dels corredors.cat, o sigui, a més malalts.

La cursa comença puntual a les 7h, i la penya (entre ells el Xavi Palà i en Jordi Badia) surt com si es tractés d´una cursa de 10 km (senyors, que queden 42 km! crida un del meu costat). Quan sortim del poble, a 1 km de la sortida, entenc perquè sortien tant canyats: comença un corriol estret, i la cua que s´organitza és espectacular! En Jaume Mayor i jo conseguim adelantar molta gent pels corriols, cosa que m´estressa bastant; li dic al Jaume que posi seny, ja que falta molta cursa. Cap al km 20 ens trobem un control que ens diuen que anem el 50 i 51, cosa que em sorpren i més tard ho pagarem... Efectivament, entre el km 20 i 30 ha sigut un continu de corredors adelantant-nos (el Jaume amb rampes i jo força petat també). Cap al km 30 ens adelanta el Valentí Cots i no podem seguir-lo ni un km.... A sobre, les 3 travesses per dintre del riu han sigut una putada com un temple (collons, no els hi costava gaire fotre quatre pedrots a dintre del riu per no mullar-nos!). Finalment, acabo 74è amb 6h43´, i el Jaume entra 1 minut darrera meu.
Vull destacar que m´ha fet una ilusió molt gran trobar-me al koala amb dos o tres més animant com uns animals al km 17, i també a l´arribada i que m´han obsequiat amb dues fotos ben xules:

diumenge, 28 de febrer del 2010

Cronoescalada Koala a Montserrat (7,32 km, 1100 mts d+)

Matinal perfecte amb gent genial. Arribo a Monistrol a les 8h15 i comença a sortir gent de tot arreu, com si fos la Montserrat Nord (aquests Koales tenen un poder de convocatòria bestial....).

El temps és perfecte per gaudir d´un dia de muntanya, però aviat comencen a venir núvols que més tard ens acabarien remullant a l´arribada al cim. Fem un cafè i sortim a la línia de sortida per veure com comencen a sortir els primers valents. L´ordre de sortida és desordenada, com ha de ser una bona cursa pirata. Finalment, consegueixo sortir dels últims, amb l´amic Jordi Badia darrera meu, xafant-me els talons, sabent que ben aviat m´adelantaria.

Però parlant d´adelantaments, pujant les escales del Monestir tinc el plaer de veure un dels adelantaments més brutals que m´han fet mai, una moto anomenada Guido, m´ha fotut una arrancada d´adhesius acollonant (això si que és córrer per la muntanya, i el demés són tonteries...).


Tot i haver començat massa fort, obsessionat per evitar que m´avancin i per intentar avançar als del davant, acabo força bé, amb un crono més que acceptable (1h05´45´´). Amb parcials de 32´i 33´45´´. El Jordi Badia acaba amb un temps de 1h01, i ens fixem l´objectiu de baixar de la hora l´any vinent..... El temps a dalt és dolent, amb pluja i boira, i per evitar algun costipat, anem tirant cap al cotxe.

Felicitats a tots els organitzadors i ens veiem a la propera animalada!

dissabte, 13 de febrer del 2010

Decacollbaix (28 km, 2.300 mts d+)

Objectiu aconseguit!!!













A les 7h del matí, amb un fred que pelava (-5ºC), ens hem trobat 8 malalts de la muntanya: en Jaume Mayor, en Jordi Badia, en Toni Beltran, n´Alfred Beltran, en Sergi Cots, en Marc Sancliments, n´Albert Comaposada (Malfieten), i un servidor. L´objectiu: pujar per 10 vies diferents el nostre Collbaix.

Iniciem la primera pujada, la més llarga de totes per la pista i després per la corda i carena amunt, a les 7h15, encara mig fosc. El fet de pensar que hem de fer-la 10 cops fa que siguem prudents i pugem força tranquils. Fem una primera parada després de 4 pujades i baixades, i aprofitem per agafar forces.
A mesura que anem fent cims, ens creiem cada cop més que allò que va començar com una juguesca (típica frase “no hi han collons…”), es faci realitat.
A partir de les 10h, a mesura que va pujant la temperatura, el terreny es va transformant, essent totalment gelat i dur a l´inici, a un terreny cada cop més enfangat. Que dur que és fer la vuitena i novena pujada amb unes bambes que pesen tres vegades més….
No ens podem queixar, hem tingut una mica de tot….
Finalment, després de gairebé 5 hores amb només dues paradetes tècniques, hem conseguit el nostre objectiu, havent recorregut uns 28 km amb 2200 mts de desnivell positiu, i 4400 mts de desnivell acumulat.











Perfil altimetric:





1-PISTA
2-EIX
3-CURSA (DRET)
4-OBAGA
5-JAUME
6-GR
7-CURSA (LLARG)
8-BADIA
9-BELTRAN
10-TORRENT