Mentres escalfem, veig que també correrà la gran Mònica Ardid i decideixo intentar seguir-la fins allà on pugui (l´última vegada que ho vaig intentar, el juny a Vacarisses, vaig fracassar estrepitosament....). La cursa comença puntualment a les 10h30, i m´enganxo com una lapa a la roda de la Mònica. De seguida veig que el ritme és còmode per mi, encara que a les pujades i baixades tècniques em costa una miqueta. El Jaume no m´ha pogut seguir, però segur que no està gaire lluny.... Em sento molt bé durant tota la cursa, i arribo tal com he començat: enganxat a la Mònica (24è amb 1h03´03"). El Jaume arriba xafant-me els talons a menys d´un minut i mig, i el David a uns 10 minuts. A més a més, a l´arribar tinc una altra alegria, ja que m´ha vingut a rebre la meva familia, gràcies!
La cursa comença puntualment a les 9h15 i tal com ja ens havia avisat en Toni, es formen els taps habituals a l' inici del pendent fort. A mig cami del Puigmal m' adono que vaig per davant del Badia i afluixo el ritme per dosificar-me, ja que la cursa és molt llarga. Arribo al cim del Puigmal amb 1h05, només a 5 min dels temps marcats per poder acabar amb 3 horetes... La festa que han muntat al cim és genial i tots et criden pel nom, com fan a la Zegama. 
La cursa comença puntual a les 9h, amb la primera campanada de l´església. Primers quilometres massa ràpids per mi, que volia seguir a la Mònica Ardid, i abans del Km 3 em quedo despenjat i continuo al meu ritme.
Entre els km 4 i 6 la pujada és força dura i em sento en el meu terreny adelantant a dos o tres corredors. De fet, són els únics que he adelantat en tota la cursa, ja que amb les ganes de seguir a la Mònica, he començat al davant de tot i he sigut adelantat per moltes màquines; és la última vegada que surto dels primers..... Al final de la pujada, sento als Koales Raül i Carles animant com sempre, i m´animen força. Em diuen que vaig cap al 50è.
D´aquí fins al final, la cursa passa pels llocs més guapos, per corriols que pugen i baixen constantment. Tot i l´apretada inicial, aquí em sento molt bé fins al final, que l´han allargat 1300 mts que es fan notar. Arribo el 46è amb 1 hora i 7 minuts, i el David el 152è amb 1 hora i 18 minuts.
Pels que no saben res d´aquesta cursa tant original, la cursa comença quan marxa el sol al poble d'Areu a 1.250 mts, i es tracta de pujar al cim del Monteixo a 2.905 mts sense que t' atrapi l'hombra (d'aquí el nom de la cursa). Són més de 1.600 mts verticals i per això li diuen també milla vertical. Escric avui dilluns la crònica amb unes agulletes de cavall als cuàdriceps, cosa que no entendré mai d'aquest genial esport, ja que aquest any he fet més muntanya que mai i creia que estava ben preparat... Una altra genialitat d'aquest esport es que per moltes vegades que facis la cursa, mai recordes lo dura que és quan la tornes a fer... Aquest any a més a més, tenia l'objectiu de fer 1h30 i he començat molt fort, massa diria jo, ja que he agafat una pàjara quan faltaven 600 mts i he perdut 10 min. Torno a queixar-me per deixar sortir a les fèmines 30 min abans, ja que excepte les 10 primeres, has d' adelantar-les a totes, creant taps considerables que et fan trencar el ritme constantment; a més, crec que per elles també es una p... perquè han de ser mal adelantades per molts de nosaltres... 
Tinc intenció de fer uns 42 minuts, més o menys, i començo els 2 primers km a bon ritme (4 min/km), però a partir del tercer km ja veig que serà molt difícil mantenir-lo, ja que la sensació de calor és molt forta. Sort de la gorra i dels 2 avituallaments amb aigua molt fresca que hi havien.... Finalment arribo amb 43´51, 33è de la classificació general.
Abans d´arribar al Monestir, m´adelanta el Marc (no me´n recordo del cognom, ho sento), que vaig adelantar a la cronoescalada pirata de Montserrat i vem arribar junts a dalt, i em poso a roda. Arribem al Monestir amb 54 min i comencen les malaïdes escales i fins que no arribem al pla dels ocells, les passo magres per aguantar el ritme.... Un cop allà, que és un terreny que m´encanta, s´acaba el patiment i començo a disfrutar com un canalla! Arribem a St Jeroni amb 1h07, o sigui, 33 minuts des del Monestir, no està gens malament....
De baixada, veig que la Núria i el Carles m´estan xafant els talons. La baixada per St Joan la difruto moltíssim i adelanto en Marc; les cames em responen i per primera vegada, adelanto més gent de baixada que no pas m´adelanten a mi. Al final, arribo amb 2h21, 10 minuts menys que fa dos anys, de conya!!! Després d´arribar em ve un tio de l´organització i em diu si he perdut el xip, el xip? Quin xip??? Quan m´han donat el dorsal no m´han donat cap xip a mi..... Llavors em diu que el donaven a un altre lloc i que és responsabilitat meva llegir el reglament i saber que es córrer amb xip, quins collons!!! Toma mail de queixa per l´organització!!! M´apunta el dorsal i veig que m´han posat 2h22 a la classificació.... Bé, és igual, estic molt content ja que he quedat el 47è de 400 corredors!!!
