Feia setmanes que la preparàvem; tot va començar molt bé, i a les 10h del dissabte començava una cursa especial, una cursa per equips de 204 km, en 8 etapes. El nostre equip de 4, els ZASCATRIAL COLLBAIX amb el Manel Deli (el velocista), el Jaume Mayor (el muntanyeru) i l´Efren Llobet (el tot terreny). A cadascú li tocaven 2 etapes; les meves: la segona, de 19 km i 882 mts d+ desde Bagà a Vallcebre, i la setena, de 33 km i 931 mts d+.
Una de les coses més complicades de la cursa era la logística, i així és com ho vem solucionar nosaltres:
Una de les coses més complicades de la cursa era la logística, i així és com ho vem solucionar nosaltres:
El dissabte a les 7h30 acompanyo al Jaume a fer la primera etapa, que comença a les 10h
Jo vaig cap a Bagà. Esmorzo com Déu mana amb la gran companyia dels Alvarez, moltes gràcies amics!!!
Jo vaig cap a Bagà. Esmorzo com Déu mana amb la gran companyia dels Alvarez, moltes gràcies amics!!!
A les 13h, tal com teníem previst, arriba el Jaume a Bagà, i començo la meva primera etapa.
El primer tram és molt ràpid; em perdo en un creuament no gaire ben senyalitzat. Intento conservar una mica per guardar forces per la segona etapa (la llarga), però tinc el cap la cursa i jo amb un dorsal soc perillós... Fa molta calor i la llarga pujada a Vallcebre passa factura. No és dels dies que em sento més lleuger, però em sento prou bé. M´adelanta un equip i n´adelanto 4 o 5, crec recordar.
Arribo a Vallcebre i allà hi ha l´Efren, que farà la tercera etapa, entre Vallcebre i Avià (etapa reina, anomenada Garmin). Vaig cap a casa, em dutxo i em poso al llit per intentar dormir unes hores. Però no estic prou cansat i poc acostumat, i no dormo ni un minut. Sopo i segueixo les etapes dels companys. El Manel ha destrossat el crono a la seva primera etapa, entre Avià i Puig-Reig (Etapa 4), i el Jaume les passa canudes a la seva segona etapa, entre Puig-Reig i Sallent (Etapa 5). L´Efren comença la seva segona etapa entre Sallent i Monistrol (Etapa 6) a les 23:30, 1 hora més tard del previst.
Marxo de casa a les 0h45, i vaig cap a Monistrol de Calders. Durant el trajecte em trobo molt cansat, i em costa concentrar la mirada, i conduir. Arribo a la 1h30, i començo a tenir molt mal de cap i ganes de vomitar. Intento relaxar-me i informo als companys que estan a casa. Però en comptes de relaxar-me em vaig posant cada vegada més nerviós; fins que finalment vomito. Em sap molt greu pels companys, però decideixo no fer la meva etapa de 33 km, ja que seria una imprudència. Decidim abandonar, ja que la única opció és que un d´ells la faci per mi, però no estem en condicions. Una putada, després de tanta preparació. Ho sento companys, no sabeu lo malament que ho vaig passar... Gràcies per la vostra comprensió i ànims!!!
Marxo de casa a les 0h45, i vaig cap a Monistrol de Calders. Durant el trajecte em trobo molt cansat, i em costa concentrar la mirada, i conduir. Arribo a la 1h30, i començo a tenir molt mal de cap i ganes de vomitar. Intento relaxar-me i informo als companys que estan a casa. Però en comptes de relaxar-me em vaig posant cada vegada més nerviós; fins que finalment vomito. Em sap molt greu pels companys, però decideixo no fer la meva etapa de 33 km, ja que seria una imprudència. Decidim abandonar, ja que la única opció és que un d´ells la faci per mi, però no estem en condicions. Una putada, després de tanta preparació. Ho sento companys, no sabeu lo malament que ho vaig passar... Gràcies per la vostra comprensió i ànims!!!
Per últim, vull agrair al celler del Collbaix per confiar en nosaltres! La propera més i millor!!!
