Triatló olímpic de Banyoles (1500 mts + 40 km + 10 km)

Resum: Primer abandonament després de mes de 15 anys fent curses

Tot i l'avis de tempestes i que fa setmanes que no puc córrer per culpa de l'esquena, anem tota la familia cap a Banyoles, on es celebra el campionat de Catalunya de triatló, i on també hi participa en David Turull i en Jordi Badia.

Arribem aviat i el temps aguanta, deixo la bici a boxes i em trobo al Pitu del Nat's. Espero al David i al Jordi, que s'han deixat el DNI al cotxe, i anem caminant (descalços) cap a l'altra banda de l'estany, on es dona la sortida a l'elit primer, després les noies, després els nois federats i per últim els nois no federats. Jo m'espero als no federats per poder anar junts amb el David, doncs és la primera olímpica que fa, i com que he decidit que no faré el segment de córrer, per evitar castigar més l'esquena, no m'importa perdre 5 minuts a la sortida. Sortim pràcticament els últims, tenim 1000 triatletes al davant... Em poso al costat del David i intento portar un bon ritme perquè baixi de 30 minuts, però he de frenar vàries vegades, fent esquena tot esperant-lo. Que sobrat que vaig, els entrenos que he fet donen el seu fruit... Acabem els 1500 mts de natació en 33 minuts (el 543è millor temps). 

Agafem la bici i comencem a adelantar gent. Cap al km 5 comença a ploure a bots i a barrals; impresionant! Fins i tot ens cau pedra... També veiem com cauen dos triatletes just davant nostre, en plan película. Ho dono tot, amb el David a roda, crec que és la cursa que he adelantat a més gent, i la primera vegada que no m'adelanta ningú a la bici. Em dona la sensació que soc el cotxe escombra (hi ha algun moment que portem al darrera un grup molt important de triatletes, quina patxoca!). Acabem els 40 kms en 1h19, el 388è millor temps. 

Aquí acaba la meva cursa (ja ho havia decidit abans de començar, i ja no he deixat les bambes a boxes per no tenir temptacions). La meva esquena em demana repòs. De totes maneres, amb l'aigua que estava caient, no em va fer gaire pena acabar. Moltes gràcies un cop més a la Montse i als nens per acompanyar-me i aguantar sota la pluja (encara te més mèrit que nosaltres).

Triatló olímpic d´Andorra (5,6 km run, 33 km bike, 10 km run)

Resum: patint massa al córrer....

Divendres ens comuniquen que la temperatura de l'aigua al llac d'Engolasters es inferior a 10 graus i no es pot nedar, i es veuen obligats a fer una duatló en comptes de triatló. Això vol dir que substitueixen els 1500 mts de natació per 5,6 km corrent. Per una banda, content perquè la natació es el què porto pitjor, i no ens haurem de llevar tan d'hora per agafar l'autobus a les 7h15 cap a Engolasters; i preocupat per l'altra perquè hauré de correr més de 15 km amb aquests isquios tan carregats, tot i que porto desde la triatló de Palamos sense correr... Esmorzo a les 7h30 a l'hotel i a les 8h porto la bici a boxes. Allà em trobo a companys del Nat's, com l'Albert Serracanta, que fa equip de relleus amb dos amics; l'Edu Aregall, que també fa equip amb l'Enric Pintado i el Joanra Prieto, també del Nat's; i al Raul Rey que fa el sprint.

Escalfem una mica i fem la última pixadeta. A les 9h15 comença la olimpica, amb uns 400 triatletes. Faig els primers 3 kms seguint a l'Edu, a poc mes de 4 min/km i veig que els isquios es comencen a queixar. Decideixo no seguir-lo i em reservo pels 10 km finals. Tot i així, les sensacions no son gens bones. Arribo a la primera transició amb 24 minuts. Faig la transició bastant rapid i agafo la bici.

Aquí veig a la Montse i els nens, i agafo forces per fer les dues voltes a un circuit molt dur, per la forta pujada fins al port de la Comella, i la perillosa baixada fins a Andorra la Vella, ja que el terra està encara moll de la pluja del dissabte. De totes maneres, com que soc mes escalador que rodador, adelanto mes gent a la pujada que no pas m'adelanten a la baixada i al pla. Acabo els 33 kms amb 1h18, amb molt bones sensacions sobre la bici (com es nota que faig molta bici aquest any). Transicio rapida, i em poso a correr.

Mai se'm havien fet tan llargs 10 kms! Desde el primer km tinc fortes punxades als isquios i el fet de pensar que puc lesionar-me em tortura psicologicament... Avui he pogut entendre a la gent que ho passa malament corrent! Per fi arribo a la meta amb un discretissim crono de 45 minuts, però content d'haver acabat una altra cursa, i tenir a la familia allà animant-me. Moltes gràcies! 61è a la classificació general, de 377 triatletes, amb 2h30'

Triatlo olimpic de Palamos (1500 mts natació, 40 km bici, 10 km run)

Resum: Vacances, esport i familia, quin combinat mes bo!

Madrugon dels bons, a les 6h30 crido a la familia, esmorzo i marxem a Palamós. Aparquem i ells van a esmorzar. Entro la bici a boxes i veiem com surten les noies i no federats a les 8h05. L'espera fins a les 8h50 es fa eterna, no m'agrada aquesta sortida tan esglaonada (fins a 4 sortides per categories). Jo surto amb els veterans i els de menys de 18 anys.

La sortida es fa desde fora l'aigua, cosa que s'agraeix, i tampoc hi ha gaires cops de colze, per sort. Tot i així, hi ha un triatleta que se'm tira a sobre varies vegades, i al final li he de fotre un cop de colze i empentar-lo per allunyar-lo... Son dues voltes de 750 mts, amb un tram de correr entre volta i volta, cosa que no havia fet mai. El mar està molt tranquil i l'us del neoprè està prohibit, ja que la temperatura es de 22 graus. He començat dels últims i molt relaxat, em sento molt comode nedant i mica en mica vaig adelantant triatletes. La sortida de l'aigua i els anims de la Montse i els nens em donen forces per afrontar la segona volta, que faig molt mes rapid. Acabo el segment de natació amb 30'50, el 31è millor crono.

La primera transició es patètica, doncs tinc molta sorra als peus i perdo molt temps a netejar-me'ls (tardo 4 minuts, i soc el segon mes lent de la meva categoria, que penós!). Agafo la bici i començo a pedalar a tota màquina, i vaig adelantant triatletes. Es un circuit d'una mica menys de 10 kms, amb forces pujades i baixades, i totalment urbà, amb moltes curves, que el converteixen en força perillós (el nostre company d'equip Pitu ha tingut una caiguda, amb fractura d'un dit de la mà, tenint que abandonar). A la segona volta, m'atrapa un grup, no m'ho penso dues vegades i m'hi poso al darrera. Al principi em costa seguir-los, però no reservo res i a la última volta fins i tot tiro jo del grup... Acabo el segment de bici amb 1h04, el 16è millor temps.

Faig la transició, bastant ràpida aquest cop (minut i mig), atrapo al company d'equip Edu, i ens posem a córrer junts. Tot i que ell em diu que va una mica tocat i que no l'esperi, anem a un ritme força bo (4'10 el km), i decideixo continuar plegats fins al final, ja que també tinc els isquios bastant carregats. Son 4 voltes a un circuit de 2,5 km. Fem els 10 kms amb 45' (el 13è millor crono) i arribem plegats a la meta amb 2h26, acabant el 17è a la classificació general.

Com sempre, veure a la familia a l'arribada, havent fet una bona cursa, es produeixen unes emocions indescriptibles! Això no te preu, moltes gràcies per acompanyar-me una vegada mes!

Punktrail de Fonollosa (23 km, 900 mts d+)

Resum: millor impossible!

He estat rumiant molt quina frase havia de posar per resumir aquesta genial "cursa", que ja l'any passat va ser espectacular, però que aquest any s'han superat. I dic "cursa" entre cometes, perquè no es una cursa típica amb dorsals i classificacions, on et cobren un paston per una merda de samarreta (a la majoria), aquí la inscripció es gratuita (es pot colaborar a sufragar els costos voluntariament comprant un buff al modic preu de 5€), corres al teu aire, tot i que la sortida es conjunta, i tens tres avituallaments, on no hi falta de res, i butifarra i sorteig de material a l'arribada. Què mes pots demanar? Doncs si, encara mes, solidaritat, ja que es demana que tothom porti algo de menjar pel banc d'aliments del poble!

Jo aquest any he sortit mitja hora abans amb el Jaume Mayor i ens hem parat a l'avituallament del km 18 per animar i donar un cop de ma. Quin espectacle, amb un sofà i tot!

Després de riure una bona estona i hidratar-nos com cal, acabem els 5 kms finals, i anem a menjar la butifarra.

Com molts sabeu, estem organitzant la 1a punktrail de Manresa pel proper dia 10 de novembre, on us espero a tots, corrent o fent de voluntari, i només demano que surti la meitat de bé que aquesta!

Felicitats un cop mes, heu deixat el llisto molt alt!

Duatló de Sant Fruitós (5+17+2,5 km)

Resum: Un fixe a la meva agenda!

Un any més, i ja van tres (les mateixes que porta aquesta duatló al calendari), cap a Sant Fruitós. La única nota negativa que li poso és que la facin a les 16h de la tarda, sense temps de païr el dinar i amb una calor que espanta.... Abans d´escalfar, ens fem una foto de l´equip (aquest any només som tres).

Comença el primer segment de córrer (4,4 km), i desseguida veig que serà un dia molt dur per culpa de la calor. De totes maneres, tinc bones sensacions, i acabo amb 15´37, a 3´33 min/km, amb el 22è millor crono.

Arribo a la intersecció, i com és habitual en duatlons i triatlons curtes, no em canvio les bambes i vaig molt ràpid. De totes maneres, no aconsegueixo agafar el grup del Pitu del Nat´s, i em quedo amb dos triatletes més, on els relleus no son gaire bons. Al tornar d´Artés, fa molt aire i els hi demano que fem relleus més curts, però abans d´arribar a St Fruitós ens atrapa un grup numerós amb el Xavier Alsina al capdevant. M´hi afegeixo, i acabo els 16 km en 28´20, a 33,9 km/h i el 36è millor crono.

Torno a fer una excel.lent intersecció bici-córrer, gràcies a la meva tàctica de les bambes, i faig els 2,2 km del tercer segment en 8´19 minuts, anant a 3´47 min/km, amb el 26è millor crono, la mateixa posició final de la general. Cal destacar que la parella del Nat´s formada pel Pitu i la Cris, guanyen la cursa per parelles, quins cracks!

Per acabar d´arrodonir el dia, aconsegueixo una foto amb dos dels meus ídols, l´un de muntanya (Agustí Roc), i l´altre de triatlons (Marcel Zamora). Piscolabis amb la familia que han vingut a veure´m, gràcies ninus! Què més puc demanar?

Cursa Montserrat skyrace (22 km i 1200 mts d+)

Resum: Retorn a la meva muntanya màgica!

Condicions ideals per una cursa de muntanya, amb fresqueta matinal, però amb un sol de justicia. A més a més, per sorpresa de tots els presents, amb la presència a ultimíssima hora de la gran Núria Picas, per completar un excelent cartell de la èlit d´aquest esport.

La cursa comença puntualment a les 9h, amb una sortida "neutralitzada" i que alguns no van acabar d´entendre.... Jo aprofito per xerrar una estona amb la Núria, el Pep Gras, etc. Durant els primers kms, ja veig que avui tinc les cames de fusta i no serà el millor dia per mi. La cosa s´enfila i per sort, arribo en posicions davanteres a la Canal de St Jeroni, i evitar els taps que es formen allà.... Arribo al cim de St Jeroni bastant fos, i allà hi ha el crack de les fotos de curses de muntanya, en Jordi Saragossa, i em fa una foto com si jo fos de la èlit.... jajaja

Comencem la baixada i arriba el pitjor de la cursa: la mala senyalització, deguda al gamberrisme segons la organització, cosa que em fa baixar fins al pla dels ocells i agafar el camí de l´arrel qüasi al pas dels francesos (i sort que m´ho conec....). De totes maneres, quan fas un desviament d´un camí principal a un de secundari, cal posar algú de la organització a desviar la cursa, per evitar que la gent es perdi (alguns van aparèixer al monestir). Finalment, arribo molt content, el 46è (de 400 arribats) amb 2h19.

Punktrail de Sallent (25 km i 1000 mts d+)

Resum: Moltes coses a aprendre....

No és una cursa, és molt més que això! Estem parlant d'una de les idees més ben parides que conec. Tota una revolució social per lluitar contra els abusius preus d'inscripció que últimament corren pel mon runner, i ajudar als més necessitats. La inscripció és gratuïta (es pot ajudar a pagar les despeses comprant un buff per només 5€). A canvi, tothom està "obligat" moralment a portar menjar pel banc d'aliments pels més necessitats. Quina patxoca feia el banc...

La cursa tenia 24 km i 1000 mts de d+ teòrics, i que a la pràctica van ser més de 25 km, la majoria per uns corriols molt guapos, amb poca pista i zero asfalt, incluint una linia elèctrica, com no podia faltar...


Tot i ser gratuïta, no va faltar la butifarrada a l'arribada i uns quants avituallaments (quatre com a mínim), algun d'ells molt ben currats, incluint una animació de la sala Stroika amb l'Ivan el terrible com a membre destacat. Quin gran moment!

Tampoc em vull passar de pilota i voldria deixar constància d'un parell de coses a millorar, com van ser la cua per recollir el "dorsal-pulsera" i el buff, i la no puntualitat alhora de començar la cursa, amb uns 20 minuts de retard.




Dit això, només em queda felicitar a la organització, especialment al punki més punki Jordi Molist, per aquesta moguda tan addictiva, i prendre nota per la punktrail de Manresa del dia 10 de novembre, on esteu tots/es convidats. Espero fer-ho la meitat de bé, i ja em donaré per satisfet.

Mitja Marató de Barcelona (21,097 Km)

Resum: Tornem a tenir velocitat....

Després de mesos sense xafar l´asfalt, avui tornem al terreny dur on em vaig iniciar en aquest esport. Començaré la crònica amb una anècdota: agafava jo el cotxe per anar a Barcelona, i havia quedat amb el Manel Deli, l´Andrés i el Ramon Torné. El dissabte rebo un missatge del Ramon preguntant-me si podia venir amb nosaltres un amic seu, i jo li dic que després de la cursa he de tornar ràpidament a Manresa perquè tinc una calçotada, i que depen del crono que faci, l´esperarem o no.... La seva resposta va ser que no l´hauríem d´esperar, i per tant, vindrà amb nosaltres. La primera sorpresa és que es tracta de l´Otmane Benamar del Club Atlètic Manresa, i la sorpresa final, que no l´hem hagut d´esperar, ja que ha quedat el 10è de la general (de 14.000 corredors), amb un temps de 1h08, jajajajaja, el fart d´esperar que s´ha fotut ell perquè arribés el conductor.....

Madrugon un diumenge mes, quedem a les 7h del matí i cap a Barcelona falta gent! Arribem una hora abans, escalfem una mica tot buscant la sortida i l'arribada, i tots aprofiten per buidar i treure's pes de sobre (després de la cursa vaig pensar que això podia ser un dels motius pels quals tots 4 van fer millor crono que jo... Jajaja).

 

Anem cap a la sortida i cadascú es col.loca al seu calaix corresponent: el Manel i jo al de menys de 1h30, i la resta al de menys de 1h20. La cursa comença puntual a les 8h45. El primer km sembla que anem parats, però surt a 3'45... He adelantat al globo de 1h25 i per uns moments dubto si intentar seguir al globo de 1h20 o quedar-me entre mig dels dos. Per sort, atrapo a un grup de correcats, capitanejats pel gran Curat, a qui vaig seguir durant 35 kms a la marató de Barcelona l'any 2011, i decideixo seguir-los.
Van passant els kms amb parcials força bons, i fins i tot cap al km 10 penso que podré fer 1h22, la que seria la meva millor marca personal. Fins que arriben els kms 15 i 16, on s'acostuma a posar a tothom al seu lloc, i començo a fer parcials de 4'10. Em comença a fer mal l'esquena i ara ja em conformo en igualar la marca personal de 1h24. Al km 19 m'adelanta el Pitu del Nats i no el puc seguir. L'últim km se'm fa molt llarg, fent un últim esforç per intentar baixar de 1h24. Al final, arribo com puc amb 1h24'09, a 5 segons de la meva millor marca (el 500 de 14000, no està gens malament). Ens retrobem amb els companys de viatge, el Manel ha fet marca personal amb 1h18, l'Andrés també, amb 1h17, el Ramon 1h17, i l'Otmane ha quedat el 10è amb 1h08!!!

Quan tornem cap al cotxe, ens trobem al Jordi Saragossa (fotograf d'en Kilian), i ens fa una foto. Moltes gràcies Jordi!

 

Cursa ARCS Súria (12,5 km i 1000 mts d+)

Resum: 2n a la general de vetarans del Circuit ARCS 2012-13

Tot va començar el mes de novembre passat, a la primera cursa del Circuit ARCS al poble on em vaig casar (Rajadell). Amb la tonteria, vaig acabar en una excel.lent 3a posició de veterans, i em va picar la curiositat de saber fins a on seria capaç d´arribar si feia les 5 curses del Circuit.

Després va venir la cursa d´Aguilar de Segarra, on vaig patir molt per fer la 4a posició de veterans, però com el primer i segon classificat de Rajadell no van venir, em vaig colocar líder provisional, i això em va donar un plus de motivació. Però el pitjor resultat va ser a Callús, on vaig acabar 5è i on vaig perdre la primera posició provisional, en detriment de l´Emili Font. 

A Sant Joan, corrent a casa amb el meu estimat Collbaix, vaig tornar a treure el millor de mi, i amb una cursa qüasi perfecte, vaig superar a l´Emili, i vaig acabar 2n de veterans, reduint considerablement la diferència de punts que em separava d´ell.

Avui a Súria, amb una hipermotivació de la hòstia, he tornat a treure el millor de mi, i després d´una lluita aferrissada amb l´Emili, he tornat a quedar per davant d´ell, tal com havia de fer per quedar primer a la genaral, amb 1h18. Però el 2n lloc aconseguit (24è a la general absoluta), no ha sigut suficient per guanyar la general, ja que un tal Quico Guiteras del Club Atlètic Manresa, ha guanyat la cursa, igual com va passar a Sant Joan, i tot i no haver fet les 5 curses, com que només puntuaven els 4 millors resultats, m´ha pispat la primera posició de la general, tot i que jo hagi sigut el que més punts ha fet. 

Tot i aquesta petita decepció, estic molt content, ja que no havia pujat mai a un podi (llàstima que no donaven copa ni medalla, i no tindré cap record per ensenyar-ho als meus nets). Evidentment, aquest primer podi el dedico a la meva superfamilia, Montse, Queralt i Roger!!!