divendres, 23 de desembre del 2016

Cursa ARCS St Joan Vilatorrada (17 km i 800 m d+)

Resum: Bones sensacions també al trail!

Recent iniciada la temporada de trail, ja que fa quatre dies que he acabat la marató de NY, i sense haver pogut entrenar gaire, avui comença un dels circuits de trail running que més m´agraden: el circuit ARCS. Ja és costum que la primera cursa sigui precisament a de Sant Joan de Vilatorrada amb el meu Collbaix del cor, on tantes i tantes vegades he pujat entrenant.

Doncs sense saber massa bé com m´anirà, i quines sensacions tindré, em presento el diumenge a les 9h15 a St Joan, recullo el dorsal (de roba per poder-lo reutilitzar a les següents curses) i l´obsequi (una tovallola que m´anirà de perles per tenir-la al cotxe), i saludo a tots el “clàssics” com jo, que cada any ens anem veient per aquestes curses de trail.

La cursa comença puntualment a les 10h. L´inici no té res a veure amb una cursa d´asfalt, i tothom està parlant i gaudint del bon ambient, on el de menys és la cursa, sense nervis ni empentes; això si, quan es dona la sortida, sembla que estiguem en una cursa de 1500 mts…. Encara no portem 1 km, i ja veig el nivell que hi ha. Cada vegada hi ha menys gent, amb més nivell. 


El recorregut me´l conec perfectament, ja que a part de transcórrer per on entreno habitualment, la setmana passada vaig fer tot el circuit amb el Sebas i el David Joan. La cursa és rápida, sense fortes pujades i baixades, i bastant trenca-cames, com a mi m´agraden. Cap al km 14 m´adelanta la primera noia, al començament de la baixada del pedregar; com va la noia: volant! Se´m fa imposible seguir-la.


 Arribo amb molt bones sensacions, amb 1h37’30”, amb el 37è lloc a la general (de 150), i el 10è veterà (fa uns anys, amb aquest temps, quedava entre els 5 primers de veterans…).

dilluns, 7 de novembre del 2016

New York Marathon (06-11-16)

Resum: Somni fet realitat!!!!

Aquest era un somni doble desde feia molts anys: per una banda visitar la ciutat de New York amb la meva familia i d´una altra, córrer la marató més famosa i popular del Món. Aquest any "tocava", havia fet la marató de Madrid l´any 2006, després de 5 anys Barcelona (2011), i tal com vaig dir-li a la Montse justa acabar Barcelona: "d´aquí 5 anys Nova York". Era l´any perfecte, ja que el pont de tot sants permetia estar una setmana a Nova York, agafant només 3 dies de vacances. 

Després d´una setmana patejant amunt i avall Nova York, caminant uns 15 kms cada dia (i el divendres 21 kms), arriba el gran dia. Em llevo a les 6h, esmorzo i vaig a buscar el metro. A les 6h30 agafo el metro, que va ple fins a les orelles i he d´empentar per poder entrar. Allà conec a un gallec que també vol fer un temps similar al meu i té el mateix corral. Arribem a l´estació del ferry i aquí comencen les aglomeracions. D´entrada, 30 minuts per agafar el ferry.


Arribem a Staten Island i aquí encara és pitjor: la cua per agafar els busos és terrible! Per fi agafem el bus i el desastre és total: 45 minuts per fer 10 kms com a molt (corrent vaig més ràpid...). Estem colapsats i falten pocs minuts perquè ens tenquin les portes del corral, i la gent es posa molt nerviosa, fins que el xófer obra les portes i baixem corrent fins al corral. Son les 8h55, ens han sobrat 5 minuts... Un cop a dintre, arriba una mica de relax. 50 minuts fins que comenci la cursa. Aprofito per fer pipí, posar fisiocrem a les cames, etc. L´inici s´acosta. Em trec la roba d´abric per tirar. A les 10h50 comença la marató dels meus somnis. L´inici és pel famós pont que surt a totes les fotos, però a mi m´ha tocat córrer per la part de sota del pont, i no és gaire espectacular. Però és sortir del pont i comencem a trobar-nos amb milers i milers de gent al carrer, animant com mai havia vist. Porto un auricular per escoltar música i no sento res. És increïble això. Diuen que hi ha uns 2 milions de persones animant, i m´ho crec! Hi ha molts moments que els sentiments es desborden i m´emociono fàcilment. Passo la mitja marató en 1h35' (a 4'30"/km tal com havia previst). Al km 26 sento algú que em crida molt fort (i ho ha de fer molt fort perquè el senti, amb tanta gent i escoltant música...). És el Valentí Sellarès, que viu a USA i ha vingut a acompanyar un amic que fa la marató. Em regala una foto de record. Gràcies crack!!!


M´acosto al mur, i de moment vaig força bé, tot i que cada cop em costa més aguantar el ritme. Arribem al Bronx, i comencem a baixar, ja queda poc! Envio missatges amb el mòbil a la Montse i rebo els seus: quin xute d´adrenalina! Abans d´entrar a Central Parc venen els moments més complicats. Queden uns 6-7 kms i 3 de pujada contínua. Veig molta gent parada amb rampes. 


Per fi entrem a Central Parc, però aquí tampoc hi ha un perfil pla, amb pujades i baixades continues. Vaig perdent segons, però no m´importa, ja que l´important és disfrutar-la, i això ho estic aconseguint, i tant! La que he disfrutat més de les 3. Entro a la última milla, amb unes ganes boges de veure la Montse i els nens i emocionar-me. 


Estan a les grades de l´entrada, lloc privilegiat previ pagament de 75$ per barba, però val la pena. L´entrada és indescriptible, i per pura casualitat està sonant la cançó "Where the streets have no name" dels U2 al meu mp3, ni fet expressament. Arribo en 3h16', en el lloc 2243 (de més de 50000 corredors), el 366 del meu grup d´edat. Molt satisfet!!!


En primer lloc, gràcies a la Montse, Queralt i Roger per acompanyar-me i fer realitat aquest somni, però sobretot per aguantar aquests mesos d´entreno, mai us ho podré agraïr prou! Aquest somni també és vostre! Gràcies també al meu company de feina, en Víctor Almirall, per compartir molts entrenos al migdia. Te´n dec una crack! Per últim, em venen moltes persones al cap a qui dedicar aquest somni, no cal que les digui totes, però si que voldria dedicar-ho especialment al Pep, i donar-li tota la força i energia que he agafat aquí, per lluitar i tirar endavant!!!

Mitja marató de Sant Cugat del Vallès (5+21+4 kms)

Resum: 30 kms de prova

Aprofitant la mitja marató de Sant Cugat, que no és plana com a Nova York, aprofitaré per la tirada llarga a ritme de marató (4´30/km). Arribo a Sant Cugat a les 8h30 i vaig a buscar el dorsal al club muntanyenc de Sant Cugat, però no hi ha ningú allà i un senyor ens diu que hem d´anar a l´arribada. Em trobo al Carles Boix, que ens vem conèixer a la mitja del Mediterrani, i també farà la marató de NY. Anem a buscar el dorsal, i torno al cotxe a canviar-me. Avui si que he tingut temps de sobres per tot.

Vaig cap a la sortida, on havia quedat amb un altre que farà la marató del grup de Corredors.cat, i que també volia fer els 30 kms a la mateixa velocitat, però no el trobo. A les 9h30 surten els de la cursa de 5 kms i a les 9h37 surto darrera seu. És perfecte, doncs tinc el circuit tancat i senyalitzat. De seguida em trobo els últims corredors i vaig adelantant gent. Faig els 5 kms en 22’30”, a 4’30” clavats, quina ràbia que faig…

Son les 10h en punt, sincronització perfecte, però els jutges encara no estan a punt i ens retrassen la sortida un parell de minuts. Surto força endavant, i m´adelanta bastanta gent; miro el rellotge: vaig a 4’15” i afluixo una mica. Al km 2 ve la pujada més forta de la mitja. Pugem fins al polígon d´Asepeyo (on l´Uri s´ha passat força temps recuperant-se de dues llagues). Agafo forces pensant amb ell.

La cursa continua passant pels polígons de la zona alta, i el perfil és totalment trencador, amb continus tubogans que impedeixen poder agafar un ritme. La verita tés que cap al km 15 (20 per mi), ja començo a estar tocadet. L´acumulació de kms comencen a passar factura. Veig al David Patan fent fotos i per sort em fa una foto, de rasquillada, però que és la única d´aquesta cursa. Una mica més endavant també veig a la meva cosina Montse Flotats, que estan mirant la cursa.



Arribo a la meta de la mitja amb 1h37, a 4’37”/km. Ja porto 26 km, i encara me´n queden 4. Els faig com puc: la majoria em surten a 5’/km, I arribo al km 30 i tinc tantes ganes d´acabar que paro en sec. Buff, pensar que d´aquí 15 dies hauré d´aguantar 12 kms més…. Ja se que serà NY i hauré descansat (o no…), però cada cop tinc més clar que disfruto molt més en distàncies més curtes. 

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Mitja marató del Mediterrani (21 km)

Resum: No ha pogut ser...

No les tenia totes, ja que només havia descansat 2 dies abans de la cursa, però estic fent un molt bon entreno de cara a la marató de NY, i ho tenia que intentar. M´havia proposat fer la meva millor marca personal (mmp) en mitja, i volia baixar de 1h23' (a 3'55"/km).

Em llevo a les 6h30, esmorzo i marxo cap a Castelldefels. Arribo a les 8h i vaig al centre comercial l´Anec Blau, on em trobo l´Arcadi Alivés (TV3) i al Carles Boix, amb qui farem la marató de NY i he conegut a través del grup de whatsapp que el mateix Arcadi gestiona.


Després de buscar el cotxe de l´Arcadi durant 20 minuts pel parquing del centre comercial, anem cap a la sortida, justets de temps, i em coloco a les posicions capdavanteres (em costa lo seu). Comença la cursa i desseguida veig un grupet del club de Castelldefels que van a bon ritme, i sento que volen anar per sota de 4 el km, just el que jo intento. Vaig molt còmode, i van passant els kms. Inclús cap al km8 estic a punt d´avançar-los perquè veig que han fet l´últim km a 4 minuts, i jo necessito fer 3'55. Decideixo esperar, i els següents kms els tornem a fer per sota de 4. 

A mesura que van passant els kms, em noto carregat de cames i cada cop em costa més seguir-los, i cap al km 15 deixo d´anar còmode i començo a patir, fins que al km 17 se´m escapen finalment. Em queden 4 kms, i veig que no puc anar més ràpid de 4'15". Estic perdent tot el què he guanyat en 17 kms. Els dos últims kms (volta al canal olímpic) es fan molt llaaaaaaaargs. Tot i així, consegueixo entrar per davant de la llebra de 1h24', i faig 1h24'09", el 63è de la classificació general (de 931 corredors). Repetim crono....


dissabte, 20 d’agost del 2016

Cursa Dream Runners Puigcerdà (15-08-16)

Resum: Recollint els fruits del entreno de la marató

Quina casualitat, la cursa és un dilluns, i a l´entreno de la marató, els dilluns toca 10 km a 4'30"/km. Estem de vacances a Bellver de Cerdanya, o sigui que no he de matinar. A les 8h30 marxo de Bellver, aparco el cotxe a l´estació de tren i pujo corrent tot escalfant. La sortida és al passeig del darrera del llac. Hi ha moltíssima gent, però no conec a ningú. 


La cursa comença amb 5 minuts d´endarreriment. Temperatura ideal per córrer. Tinc l´objectiu de baixar de 40 minuts, però no he mirat el recorregut, i la primera sorpresa és que al km 1 ens fan baixar a l´estació de tren. Pels que no ho coneguin, Puigcerdà està situat a dalt d´un turó, o sigui que, tot el què baixem, ho haurem de pujar.... I efectivament, després d´un parell de kms en pla, toca una llarga pujada. Sort que a la baixada he fet una bona apretada, i si puc mantenir-me una mica per sota de 4'/km, aconseguiré baixar de 40 minuts. Ja estem cap el km 5, i toca una bona sèrie de 5 km. Per aquí veig al David Joan que està estiuejant a Puigcerdà, i ha vingut a fer-me fotos i animar-me; moltes gràcies!!!!



Crec que ho aconseguiré! Em sento bastant bé, i crec que les 3 setmanes d´entreno de la marató, estan donant els seus fruits. Arribo dels primers amb 39'45" (15è a la classificació general, d´un total de 445 persones). Molt i molt content, ja que no era fàcil baixar de 40' en aquest circuit. Seguim sumant cap al somni americà! ;-)

dimecres, 10 d’agost del 2016

Triatló olímpic d´Andorra (750 mts, 38 km, 9 km)

Resum: Del forn al congelador

Si a la triatló del Cardoner vaig patir moltíssima calor, en aquesta he patit moltíssim fred a l´aigua, no hi ha terme mig...

Sense cap mena de dubte aquesta és la triatló que m´agrada més a l´actualitat, i a la familia també, ja que passem tot el cap de setmana a Andorra, disfrutant de la gastronomía, botigues i també del espectacle del Cirque du Soleil, i ja en van 5 anys seguits.

Diumenge toca matinar, esmorzo sol a l´hotel i vaig cap a buscar l´autobus. Gran sorpresa al trobar-me al Pep Trulls a l´autobus, fent també la triatló. Estem junts fins a l´hora de sortida, parlant de moltes coses, i fent que la llarga espera a Engolasters (més d´una hora) es faci més curta. Gràcies Pep!


A les 10h comencem a nedar els de la primera sortida. L´aigua està gelada (diuen que estem a uns 13 graus), i han retallat de 1000 a 750 metres. Abans d´entrar a l´aigua parlo una estoneta amb uns bascos que s´han tirat a l´aigua i diuen que si fos per ells, afegirien una altra volta, en comptes de retallar-la, ja que “no hay para tanto Patxi”, jajajaja. A mig recorregut però m´enrecordo d´ells, tinc la cara gelada i no aguanto més d´una respiració dins de l´aigua. Surto de l´aigua amb un temps horrorós de 15’18”, i és que nedar amb aquest fred i a quasi 2000 metres d´altitud, té la seva gràcia.
Transició llargíssima, tant de l´aigua als boxes, com dels boxes fins a la sortida, on tardo gairebé 5 minuts, i començo el circuit de bici. Els tres primers km son una forta baixada. Per no tenir fred, em poso manguitos i un xaleco paravent. Tot seguit ens fan pujar a l´alt de la Comella (s´agraeix no fer tota la baixada fins a St. Julià de cop i entrar una mica en calor). És un aperitiu pel què ens espera…. A la baixada de la Comella fem un grup de 5-6 triatletes, i arribem a St Julià de Lòria tots junts. Aquí comencen els 18 km de port de muntanya a l´alt de la Rabassa, que aquest any el fem per Aixirivall (Ctra de la Peguera), amb un total de 1144 mts de desnivell positiu, BRUTAL!!! Aquí la caloreta comença a apretar i sort n´he tingut de trobar a la dona del Carles Prat al´inici del port i li he pogut donar el xaleco.


L´única nota negativa de la triatló ha sigut que pujant el port en bici he tornat a tenir les fortes punxades al genoll dret, que ja vaig tenir el dia que vaig pujar en bici de Manresa a Bellver. Per sort, sempre porto un sobre de Fisiocrem a la bossa de la bici, i me la poso. Sort n´he tingut!

Arribo a dalt, amb ganes de veure a la familia que m´està esperant. És una sobredosis d´estimulació i energía cada cop que els veig. Faig els 36 km en 1h43’31”, deixo la bici i em poso a córrer tant com puc: ja estic al meu terreny!!! 


A més a més, és trenca-cames i per muntanya, com a mi m´agrada, amb 300 mts de desnivell positiu. Faig els 9 km en 45’59”, i acabo la triatló acompanyat del meu fill Roger amb 2h51’06”, el 67è de la general, d´un total de 503 triatletes. Content és poc!!!!


dijous, 21 de juliol del 2016

Triatló olímpic del Cardener (1500 mts + 40 km + 10 km)

Resum: Onada de calor!

Em truca el Jordi Badia dient que ha passat mala nit i que no podrà venir. Esmorzo i pujo tot sol cap al pantà de Sant Ponç a deixar la bici a boxes 1. Hi ha dos boxes, un situat al pantà i l´altre situat a Cardona. Cap allà que vaig, i deixo el cotxe i les bambes per córrer a boxes 2. L´organització ha posat autocars per fer el trasllat desde Cardona al pantà. La logística sempre és important quan hi ha dos boxes diferents....

Aquest pantà em porta molts records... Aquí vaig fer el meu primer triatló (el del bar el Porró de Manresa), i que tantes vegades vaig fer. Com han canviat les coses des d´aquell primer triatló...

La triatló comença a les 10h, massa tard per l´època que estem, i més avui que tenim una onada de calor a sobre. A les 10 surt la èlit, a les 10h02 les noies, i a les 10h04 la resta. La natació la faig molt tranquil, massa, ja que he fet 29' (el 27è millor temps), molt lluny dels 25-26' que faig normalment. Cal dir al meu favor que he fet la tàctica nedar sempre per l´exterior esquerra i he fet bastant més de 1500 mts, també que entre volta i volta de 750 mts ens feien sortir de l´aigua i perds bastant temps, i que hi havia molts metres desde la sortida de l´aigua fins a boxes.


Faig transició força ràpida i agafo la bici. La pujada inicial, que tantes vegades he fet a la triatló del Porró, ja deixa veure el que serà el circuit: trenca-cames amb constants pujades i baixades. La calor comença a fer pupa... Tot i així, he estat molt còmode tota l´estona, tivant del grup on anava, sobretot pujant. Acabo els 40 km en 1h13'03" (26è millor temps).


Transició com sempre fàcil i ràpida. Començo a córrer. Ara comença el patiment de veritat, tot i estar acostumat a córrer els migdies amb calor. La primera volta ha sigut horrorosa, amb males sensacions i mal de panxa. Calor descomunal, sobre els 35 graus. Sort que m´he tirat molta aigua per sobre al començar la segona volta, i dels particulars que han sortit al carrer amb mangueres del jardí per ruixar-nos, i he pogut accelerar i remuntar una mica. Acabo els 10 km en 45'26" (22è millor temps). He acabat la triatló amb un temps total de 2h27'29" (21è de la categoria open, d´un total de 101, no està pas malament....).


dissabte, 30 d’abril del 2016

Duatló de Vic (7km+34km+3km)

Resum: Un any més gran, amb el mateix temps!

Cada any tendeixo a fer menys curses, però aquesta es ja un clàssic en la meva agenda per varis motius: bona organització, bons circuits i distàncies, i perquè es una bona manera de posar-se les piles al començament de la temporada de duatlons i triatlons.

Em passa a buscar el Jordi Badia i anem cap a Vic. Deixem les bicis a boxes i escalfem una mica. A les 10 comença la cursa. El primer segment son 7 km corrent, i com sempre, rapidíssims: el primer km el faig en 3'34" i el segon en 3'45"; en els següents tinc que baixar el ritme, però tot i així faig els 7 km en 26'41" i quedo el 119è de 370.


Li trec uns 30 segons al Jordi, i la pregunta és: quants kms aguantaré davant d'ell? Doncs el "cabroncete" aquest any no em deixa opció i al segon km ja m'adelanta... Jejeje. Intento no perdre massa temps i poso tota la llenya al foc. El circuit em va força bé, trencacames amb dos ports de muntanya. Estic de sort i a la primera baixada faig un grupet de 3 que ens rellevem constantment, fins que arribem al segon port i cadascú fa el que pot.


A la baixada del segon port arriba la part desagradable de la cursa: m'atrapa un grupet de 4 persones i m'hi enganxo. Van molt ràpid i tinc prouta feina per seguir-los. Encara no portava 2 minuts amb ells i el que anava segon es gira i comença a cridar que fem relleus i que no xupem roda... El del meu davant li fa cas i fa un relleu; fa vent i el desgast és molt important, i de cop i volta el que cridava i un altre que anaven junts llencen un atac i el que feia el relleu es despenja. Jo encara tinc forces per seguir-los, i en un moment donat em coloco entre ells dos, sense cap mala intenció. Acte seguit, l'individu en questió em torna a adelantar cridant que no li prengui la roda i un cop al meu davant s'expulsa els mocs del nas perquè em vagin sobre meu. La mare que el va parir! Vaig estar a punt d'adelantar-lo i fer-li el mateix... Per fi arribem a boxes. Arribo el 136è amb 1h08'.


Faig la transició força ràpid i em poso a córrer, però les sensacions no son bones, i ja veig que no podré retallar temps al Jordi. Faig els 3 kms en 13'33", el 164è millor temps (fatal). Al final, acabo la duatló en 1h48', el 137è de la general. El Jordi ha arribat el 125è amb 1h47'.


divendres, 1 de gener del 2016

Cursa del Nassos (10 km)

Resum: Millor marca personal (MMP) als 10 km!

Un any més baixo a Barcelona a fer la cursa de Sant Silvestre de Barcelona, i aquest any amb l´objectiu de baixar dels 39 minuts (a priori sembla fàcil després d´haver passat pel km 10 de la mitja marató de Vilanova amb 39´pelats). 

Arribo a les 16h15, aparco el cotxe i vaig a la botiga Prorunners, on he quedat amb els del gimnàs Vintró. Només hi ha el Dani Garcia, el Xavi i el seu germà. Ens fem la foto. 


El Víctor, que m´ha de portar el dorsal, no arriba, i ja son les 17h15... Vaig cap al meu calaix de sortida (entre 37 i 40 minuts), i m´està esperant allà; menys mal, ja em veia corrent sense dorsal...


Comença la cursa puntualment, i tot i sortir del tercer calaix (èlit i sub37), em trobo frenat, i sense poder anar al meu ritme. Molta gent que va per sobre de 5´/km, amb dorsals de calaixos posteriors, que es deuen haver colat. Tinc la llebre de 37´ a uns 50 metres, i em costa moltíssim arribar-hi per culpa dels enredos, i la velocitat que porta (3´40"/km). Tot i així, aconsegueixo atrapar-lo a base de córrer una estona per la vorera. El ritme és massa alt per mi, i al km 3 decideixo anar al meu ritme i deixar escapar la llebre. D´aquí fins al final vaig fent parcials de 3´45" i 3´50"/km, i arribo a la meta amb uns fantàstics 38´28" (575è d´uns 10.000), la meva millor marca personal en aquesta distància! Segons el meu gps, he fet 10 km i 300 metres; no ho entenc, però últimament passa molt sovint.