diumenge, 18 de juliol del 2010

Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)




Resum: Motor trencat, vacances merescudes!
Efectivament, avui he fet un cócktel explosiu: dormir i menjar poc. Em vaig posar al llit a les 23h, però entre el calor que feia i el megaplat de pasta que em vaig menjar poc abans de posar-me al llit, vaig estar donant voltes com una croqueta fins a les 2h de la matinada, i a les 5h tocaven diana..... Quedo amb els meus companys de fatigues, en Jaume Mayor i en Jordi Badia i marxem cap a Ribes de Freser, on deixem el cotxe on podem i comença l´odisea: primera cua per conseguir el bitllet i després per pujar al cremallera; un cop a Núria, viatjant en primera al terra del cremallera, tornem a fer cua per conseguir el dorsal..... Som com borregos, el dia comença força malament! Allà ens trobem al Toni Beltran, al Sergi Cots, al Robert Monrós, l´Isma Flores i la Núria Picas.

Un cop tenim dorsal, ens canviem on podem i sortim a escalfar i l' ambient es espectacular: muntanyisme, senyeres, ikurrinyes, moltes cares conegudes i qüasi tots els craks. Em sorpren la humiltat de la èlit d' aquest esport, i puc fer petar la xerradeta amb el Gran Kilian i el fenomenu del Jessed, com si ens coneguéssim de tota la vida, gràcies craks!

La cursa comença puntualment a les 9h15 i tal com ja ens havia avisat en Toni, es formen els taps habituals a l' inici del pendent fort. A mig cami del Puigmal m' adono que vaig per davant del Badia i afluixo el ritme per dosificar-me, ja que la cursa és molt llarga. Arribo al cim del Puigmal amb 1h05, només a 5 min dels temps marcats per poder acabar amb 3 horetes... La festa que han muntat al cim és genial i tots et criden pel nom, com fan a la Zegama.



Agafo molta moral i li foto canya fins als pics del Segre i Finestrelles. A partir d'aquí, a mesura que van passant els kms vaig perdent forces i em noto l'estómac buit (no he vist cap avituallament sòlid en tota la cursa! Ostia, no costava res tenir plàtans, fruits secs, galetes o xocolata...). Passo el cim de Noufonts tocadet i arribo al Noucreus amb el motor trencat. La sensació que no vas bé i et van adelantant corredors es patètica i ho passes fatal. Arribo amb mal sabor de boca, després de 3h29 (108è de 500 inscrits), lluny de l´objectiu marcat de 3h15, com a molt.

El Badia acaba en la seva línia, amb 3h06, i el Jaume, que també a trencat motor i a més a més ha punxat els pneumàtics, amb 3h43 (per cert, la baixada amb el cremallera va ser horrorosa, amb molta calor i com una llauna de sardines, sobretot per ell, que només arribar a Ribes va tenir que treure la primera papilla....).

Bones vacances a tots!!!!!

4 comentaris:

  1. Ostia quina trencadissa noi!!!! Per cert, o anaves fatal o anaves massa ràpid perque jo si que vaig veure platans (i vaig menjar) i fruits secs!!!!! Jajajaja... Si es que no es pot anar tan ràpid!!!! PEr cert, ja m'agradaria a mi trencar motor així i fer aquest temps!!! Felicitats i bones vacances!!!!

    ResponElimina
  2. A vegades es millor no mirar el temps i deixar-te portar... que maco es dir-ho!!! i q puta trobar-s'hi... Ja m'hauria agradat de fer aquesta trencadissa a mi, això ja no t'ho treu ningú. Apa repòs i bondat i ja veuràs que al Taga se't farà un passeig!!!
    Bones vacances!!!!

    Xavier Palà

    ResponElimina
  3. Es nota que aquesta vegada no cas gaudir tant...
    Però quin ambientarro diuen! Ja en farem més quan passi la calor.
    Bon estiu benparit

    ResponElimina
  4. A vegades la obsessió del temps no ens deixa disfrutar les curses, ens passa a tots.
    Tot i la trencadissa, un bon temps. L'any que ve a millorar.

    Salut !

    ResponElimina