Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)

Resum: Sorprenentment recuperat!

Després d´una setmana amb l´esquena molt fotuda i prenent-me voltarens, arriba diumenge i la passió per aquest esport no m´impedeix anar a una de les curses més guapes del calendari muntanyenc. També és veritat que el fet que el meu company de fatigues i entrenos, el Jaume Mayor, estigui també fotut del genoll, m´acaba de convèncer per agafar-nos la cursa com un entreno....

Arribem a les 8h30, agafem pitralls, tè de rigor i ens canviem. Anem a la sortida i no ens cansem de saludar a tots malalts com nosaltres: Carles Salvador, Isma Flores, Albert Comaposada, Jordi Costa, Josep Gras, Adrià Anton, Joan Ramon Badia, Robert Monrós.... (ho sento si em deixo algú). Especial agraïment pels ànims i fotos al Sergi Cots, Manel Rubia i Xevi Edo! Aquesta cursa ho té tot! Definitivament, és cursa obligatòria, tant si estàs en forma com si no ho estàs, val la pena!

Comença la cursa puntualment a les 9h30. Les noies surten altre cop 15´ abans, i tal com ja vaig fer l´any passat, em torno a queixar, ja que és una putada per nosaltres i per elles, que siguin adelantades per la majoria dels nois, i la majoria te les trobes a la canal de St Jeroni (en el meu cas, només van quedar per davant meu 9 noies de les 26 que van sortir 15´abans). Sortim de la meitat del peloton, ja que la intenció és anar de trankis fins a dalt de St Jeroni, i veure com tenim l´esquena i el genoll... L´inici de la cursa l´han modificat i això evita un embús important que es formava al principi, però de totes maneres, hem sortit tant enrere que no ens evita petits embussos (en conto fins a 5), i el gran embús a la fusta de la canal de St. Jeroni...

Arribem a dalt sobrats de pulsacions, anem més frescos que el pà Bimbo! I comencem la dura i llarga baixada. Fins que no som al camí de la Cova no em comença a fer mal l´esquena i per sort, en l´últim avituallament, hi ha reflex, bingo! El Jaume va més tocadet que jo, però tot i així, arribem a Monistrol amb el mateix temps que l´any passat: 2h29´, increïble, SORPRENENT! Així és la muntanya....

Ara toca pensar amb l´asfalt i amb el primer gran objectiu de l´any 2011: la Marató de Barcelona, el dia 6 de març; abans però, tindrem temps de fer alguna cursa preparatòria, com la mitja de Tarragona o Granollers. Et trobaré a faltar muntanya!!!