Olla de Núria (21 km, 1940 mts d+)

Resum: La millor mitja marató de muntanya!
Sense cap dubte, ens trobem davant de la millor cursa de muntanya d'aquesta distància. Ho té tot: bon ambient, runners d'èlit i populars, paisatges espectaculars, gran organització, i sobretot, molta muntanya!

Aquest any, després de la pallissa de l'any passat, que ens vem tenir que llevar a les 4h30 per agafar el primer cremallera i pujar com les sardines i assentats a terra, hem llogat un super apartament nou de trinca, i hem pujat el dissabte al matí amb les families (el Jaume Mayor i l'Alex Cristel han fet el mateix). Així doncs, fem el stage com els professionals, i dissabte aprofitem per fer una excursió-pícnic amb la Montse i els nens (mmmmmm, això ja fa olor a vacances!!!). La tarda ens permet conèixer al Jordi Godayol, que és de la organització i és germà d'un excompany de la Salle Manresa i que van marxar a Vic a mig curs. Jordi, felicitats per la part que et toca, teniu una cursa collonuda!

Després d'una bona dormida d'unes 8 horetes (llàstima del collons de sofà-llit que ens va tocar dormir perquè els nens tenien por de dormir al costat de la porta, i van dormir com uns reis a la suite...), arriba el moment de la veritat, amb els pitralls recollits el dissabte a la tarda, és moment de saludar a tots els coneguts i amics (Núria, Marc, Jordi, Toni, etc) i fer quatre estiraments. La cursa comença impuntualment a les 9h15, amb 15' de retard, i això que amenaça pluja... Fem una volta al Santuari i enfilem cap al pluviòmetre. A la primera rampa hi ha tota la familia animant de valent i fent fotos. No sabeu com s'agraeix això! Llastima que fins d'aquí 3 hores no els tornaré a veure...

No tinc bones sensacions: em fan mal els ronyons i em noto les cames pesades. Tot i així, arribo al cim del Puigmal amb el Jaume en 1h03. Fa molt vent i força fred (uns 4 graus), i així continuarà durant tota la cursa. A la baixada del Puigmal se'm escapa el Jaume i pujant el Pic del Segre aconsegueixo atrapar-lo altre cop, però ja veig que no serà fàcil seguir-lo, i efectivament, després del pic d'Eyne s'escapa definitivament i les meves sensacions no milloren, i ara inclús em costa respirar... El meu cap és dèbil i pensar que encara em queda més de mitja cursa i quatre cims més (Finestrelles, Noufonts, Noucreus i Fontnegra) em fatiga molt! A més a més, veure la filera de gent corrent davant meu, no m'ajuda gens, ja que saps perfectement el que et toca fer (tot i que ser que hi ha molta més gent al meu darrera que al davant...).

Mentres jo faig la cabreta per la muntanya, l´hereu de la casa, en Roger, fa els seus primers passos en el món de les curses de muntanya, i participa a la cursa infantil juntament amb el Jan Cristel, i queden en molt bona posició. Felicitats Roger! Aviat no et podré ni seguir....

Per fi arribo a la última rampa del dia i comença l'esperada baixada final (no perquè sigui menys dura que la pujada, sobretot quan ja vas tocat, sinó perquè ja queda poc per l'arribada). Miro el gps i porto 3h justes. Deixant de banda que ja fa molta estona que deu haver arribat el primer, penso que puc rebaixar el crono de l'any passat. Apreto les dents i arribo amb 3h24' (153e de 517). El Jaume fa una estona que ha arribat (3h18'). Jo estic molt més cansat que l'any passat (al contrari que ell ja que va trobar-se fatal, amb vomitada inclosa), però trobar-me a la familia i poder dutxar-me a l'apartament em recomforta molt! Una vegada més, mil gràcies per acompanyar-me!

Està plovent de valent i encara està arribant molta gent. Baixem a baix i acaba d'arribar l'Alex amb 4h08'. Felicitats nanu! Per fer només 8 mesos que fas muntanya, està molt i molt bé! El pròxim any, si repetim, tornarem a fer el stage...