Cursa dels Perics (23 km, 1300 mts d+)

Resum: Una cursa qüasi perfecte

Hi ha poques curses durant el mes d'agost, però aquesta és per tenir-la fixe a l'agenda de tot runner... A més a més, al trobar-me de cap de setmana a Bellver, no he tingut que matinar gaire. Passo a buscar l'Alex Cristel i al seu cunyat, en Jordi Arnau, a les 7h15 per Llivia, i anem als Angles (França), on deixem el cotxe a les pistes d'esquí a 1650 mts. Allà també ens trobem al Toni Beltran.

També hi ha l'equip Diedre (en Marc Erra, que no corre la cursa em fa una foto collonuda, moltes gràcies), però no hi ha gaire ambient i la majoria dels 130 corredors inscrits som catalans. Sembla extrany que una cursa amb aquest paisatge i sent la 28ena edició, tingui tants pocs atletes francesos... La cursa comença puntualment a les 9h. El primer km es durillo, ja que puja per una pista d'esquí, i els tres següents es suavitzen corrent per una pista forestal. A partir del km 4 comença la part més maca de la cursa, qüasi orgàsmica diria jo, per boscos, llacs i prats alpins, i travessant riuets que ens ajuden a refrescar-nos. Em sento molt i molt bé, vaig sobrat seguint a la primera noia, la Montse Martinez del Diedre, i decideixo tirar endavant, tot i que falta moooolta cursa. Com que he sortit força enrere, vaig adelantant gent i això encara m'anima més.

La pujada al pic Peric es fa per la carena, i ja no m'enrecordava d'alguns passos tant aeris i alhora perillosos per una cursa de muntanya, ja que l'oxigen no arriba gaire bé al cervell, i perdre l'equilibri en un instant pot ser fatal. Arribo al Peric (2.813 mts) molt bé, i ara toca baixada forta i tècnica, i tornar a pujar fins el petit Peric. Aquí em fixo en la classificació al control de pas, i veig que estic força endavant. Miro enrere i veig un grupet que em segueix a uns 100 mts; apreto les dents i li foto canya a les cames. D'aquí fins al final pateixo molt, especialment a la pista dels 4 km finals, on la forta calor i el cansament acumulat passen factura! No puc evitar que m'adelantin dos runners, però tot i així arribo el 22e amb 2h52', molt i molt content; llàstima que els peus no han estat a l'alçada, ja que se'm ha clavat una ungla i m'ha sortit una ferida al taló, sinó hagués sigut una cursa perfecte...


Darrera meu, arriba el Toni a 5 min, l'Alex amb 3h39 i el Jordi amb 3h47.

Triatló sprint de la Molina (750 mts + 20 km + 5 km)

Resum: menys dura del què em pensava

L´horari d´aquesta triatló permet aixecar-se a una hora decent i anar-hi amb la familia, sobretot nosaltres que estem fent les vacances d´estiu a Bellver de Cerdanya. Agafo totes les coses que calen per fer una triatló, que no són poques i que han sigut preparades meticulosament el dia abans, i marxem cap a la Molina.

Allà ens trobem a la familia Serracanta, i a un altre atleta del Nat´s, l´Ivan Garcia.

Deixem les bicis a boxes i em poso el neoprè i em tiro a l´aigua per escalfar una mica i sobretot, treure´m els nervis de sobre (sort del neoprè, ja que l´aigua està força freda...). La sortida del tram de natació es fa desde l´aigua, i com no podia ser d´una altra manera, els cops de peus i mans són molt freqüents, tant que no aconsegueixo agafar el ritme de respiració i fins que no arribo a la meitat del llac, vaig fatal, empassant-me bastantes glopades d´aigua (almenys aquesta és més bona que la del mar...). La segona meitat del llac la faig molt bé i em sento perfecte, i surto de l´aigua en uns 12 minuts, en el lloc 40, no està gens malament per un novato com jo a l´aigua.

Vaig una mica marejat, m´assento a terra per canviar-me i posar-me les sabatilles de bici i el casc . Sento a la Montse que diu que molts atletes han sortit marejats i diuen que és culpa de l´alçada (estem a 2.000 mts sobre el nivell del mar).

El tram de bici consisteix en tres voltes a un circuit molt variat, ja que té de tot: trams tècnics, asfalt i fortes pujades, on el canvi automàtic em dona molts problemes. Tot i així, em sento molt còmode i no pateixo gaire en els trams tècnics, adelantant més gent dels que m´adelanten a mi. Acabo el tram de bici en poc més d´una hora, amb el 39è millor crono del sector.

Comença la part que més m´agrada de la triatló, sobretot d´aquesta que és de muntanya. Seran dues voltes a un circuit força trenca-cames, dels que m´agraden a mi. Prova d´això és que adelanto bastants corredors i no m´adelanta ningú, i acabo amb uns 21 minuts, amb el 23è millor crono del sector.
Al final, acabo el 38è de 138 corredors, amb un temps total de 1h35´35, molt content i amb molt bon sabor de boca.