Una triatló tan original com aquesta no es pot perdre, i després que el 2012 no es celebrés, aquest any ha tornat a néixer. Aquesta va ser precisament la meva primera triatló, quan encara no entrenava al Nat's, amb una por a travessar el pantà de St Ponç que no us podeu arribar a imaginar! Fins i tot em costava dormir la nit abans, només de pensar-hi... Ara en canvi, tot i que tinc molt respecte a l'aigua, m'agrada i tot.
Feta aquesta introducció, la resta és un clàssic: concentració a les 8h al parc de l'agulla, deixar les bicis al camió del Campa, pujar a St Ponç amb els cotxes de les assistències (aquest any m'ho ha fet la Belen, moltes gràcies!), i travessar el pantà dins del camió (aquest any ha sigut en furgo, encara mes claustrofòbic). A partir d'aquí, 500 mts de natació al pantà (més ple que mai), 40 km de bici per carretera oberta al trànsit (en el segon grup capdavanter, donant relleus i tot...) i 7 km de carrera a peu coix, per culpa dels maleïts isquios! Arribo el 5è amb la bici i m'adelanten 2 corrent; encara no m'havia passat mai que perdés llocs a la classificació final per culpa del córrer, més aviat en guanyava forces.
Al final, 7è a l'arribada amb 1h40', 6 minuts més que la makina del Jordi Badia, guanyador per fi de la triatló, i també 6 minuts més que fa dos anys. Crec que devia passar quelcom extrany llavors, ja que tot i que corria que me les pelava, en bici no anava ni la meitat de bé que aquest any, i és el segment clau d'aquesta triatló...
Última triatló de la temporada, que els isquios demanen un descans llarg!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada