Pardines al fons de la vall
Deixo el cotxe a Can Roca (1.293mts), em poso els pantalons i les bambes que sempre porto al cotxe per aquestes emergències, i em poso a córrer cap al bosc de la Selva i el Pla d´Onzí. Ja soc a mig camí, i aquí comença a córrer un airet força fred. Continuo pujant fins que trobo el camí que ve d´Ogassa, per la carena. Arribo al cim en 45 min aprox.
Fa un dia espectacular, i dedico 5 minuts a contemplar totes les muntanyes que m´envolten, des del grandiós Puigmal, el Noufonts, el Noucreus, el Pic de l´Infern, Bastiments, etc... fins al Pedraforca o les meves muntanyes de Montserrat.... Al cim em trobo un parell d´avis molt trempats que venen de St. Martí d´Ogassa (ja l´he fet un parell de cops desde aquí) i que em fan la foto anterior. Baixo cagant llets cap al cotxe perquè la feina em reclama. Total, uns 80 minuts entre pujar, fer-la petar i tornar a baixar.
Collons nano,
ResponEliminaquina currada que t'has fotut. M'ha agradat molt el blogg.
Espero que això només sigui el començament de moltes altres "batalletes de muntanya" comentades pel mateix "prota". Això voldrà dir que no baixes la guàrdia i segueixes en forma.
Enhorabona germanet, i que sàpigues que mai correràs sol. T'estimem molt
no pots parar mai quiet!
ResponEliminam.
Preciós el Taga!
ResponEliminaJo els vaig fer no fa massa dues vegades i vaig gaudir de valent.
Això sí, duia una cervesa per la 2a vegada q vaig coronar.
Una abraçada