M´aixeco a les 7h i el primer que faig és mirar per la finestra a veure si ha calmat el vent, però abans d´obrir la persiana ja sento com bufa i prefereixo no mirar-ho, ja ens ho trobarem..... Esmorzo i passo a buscar al Jaume Mayor. Arribem a Monistrol a les 8h15 i recollim els dorsals. És massa aviat per escalfar i decidim anar a fer un tè a un bar, on també aprofitem per buidar l´estòmag, i així tenir que portar pesos innecessaris per la forta pendent que ens espera....Anem a escalfar i estirar una mica i ens trobem a molts coneguts malalts d´aquest fantàstic esport (Sergi Cots, Carles Martorell, Guido, Toni Beltran, Abuelo, etc....). A les 9h15 surten les noies i a les 9h30 sortim nosaltres. Com que no hem sortit dels primers, a les primeres rampes dures es formen els primers taps, i ens parem força sovint, fins que arribem a la pista ampla, i tenim aquesta fantàstica vista (hem de pujar a dalt de tot):
Fa un vent que acollona (a mi no m´agrada gens el vent, es nota?). Tinc bones sensacions, no se si perquè m´he pres un gel nou (per mi) de resistència del Decathlon (Endurance), o perquè estic en forma, o ambdues. Ja som a la canal de St Jeroni, i la cua per pujar la fusta és monumental, i aquí em començo a donar compte que deixar sortir a les noies 15 minuts abans és una putada per elles i per nosaltres (no soc gens masclista, però van força més lentes que nosaltres, a excepció d´unes poques que també agrairien sortir amb tothom, estic segur). Segueixo al Jaume fins a dalt de tot de la canal de St. Jeroni (ja l´he fet moltes vegades però cada vegada que la faig, penso que és una animalada....És brutal!!). A dalt de la canal arribar l´"achasso" del Jaume i em despenjo una mica, seguint el meu ritme. A dalt de St Jeroni em deu portar uns dos minuts. Per cert, quin vent dels collons! Si et tiressis al buit, estic segur que podries volar....
A la baixada continuen les bones sensacions i disfruto com un animal. Feia dies que no em sentia tant bé! A dos quilòmetres de l´arribada, em trobo el Jaume fet pols, amb el colze i el genoll plens de sang: s´ha fotut un pinyu de molt cuidado! però el tio és un malalt autèntic, i tot i que l´ambulància li aconsella no continuar, se´m posa al costat i arribem plegats. Al final, fem 2h29´, arribant al lloc 93 sobre un total de 400 corredors, no està mal....
A la baixada continuen les bones sensacions i disfruto com un animal. Feia dies que no em sentia tant bé! A dos quilòmetres de l´arribada, em trobo el Jaume fet pols, amb el colze i el genoll plens de sang: s´ha fotut un pinyu de molt cuidado! però el tio és un malalt autèntic, i tot i que l´ambulància li aconsella no continuar, se´m posa al costat i arribem plegats. Al final, fem 2h29´, arribant al lloc 93 sobre un total de 400 corredors, no està mal....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada