El temps és perfecte per gaudir d´un dia de muntanya, però aviat comencen a venir núvols que més tard ens acabarien remullant a l´arribada al cim. Fem un cafè i sortim a la línia de sortida per veure com comencen a sortir els primers valents. L´ordre de sortida és desordenada, com ha de ser una bona cursa pirata. Finalment, consegueixo sortir dels últims, amb l´amic Jordi Badia darrera meu, xafant-me els talons, sabent que ben aviat m´adelantaria.
Però parlant d´adelantaments, pujant les escales del Monestir tinc el plaer de veure un dels adelantaments més brutals que m´han fet mai, una moto anomenada Guido, m´ha fotut una arrancada d´adhesius acollonant (això si que és córrer per la muntanya, i el demés són tonteries...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada