dimecres, 1 d’agost del 2012

Triatló Olímpic d´Andorra (relleus)


Resum: Triatló i familia!

Aquest ha sigut un d'aquells caps de setmana on l'esport ha sigut l'excusa perfecte per viure grans moments amb la familia; d'aquells que recordes sempre (i no només amb la Montse i els nens, sino també amb la familia del Nat's: Serracantes i Valeros). Aquesta vegada tocava una modalitat que no havia fet mai: la triatló Olimpica per relleus, on jo faria la part que més comode em sento: el runing. Gràcies als dubtes que teníem per si calia ser tot l'equip a les 7h del matí a boxes, vem reservar una habitació en un hotel cèntric d'Andorra, i dissabte al migdia ja hi estavem instalats, a punt per passar dos dies de compres, bon menjar, esport, spa i piscina.

Dissabte a la tarda vem anar a buscar el pitrall i el xip, i després, l'Albert i el Jordi van pujar la bici al boxes d'Engolasters, on es feia la natació i l'inici de bici. Es respirava esport pels quatre costats, ple de triatletes per tot arreu. L'ambient pels carrers del centre era genial.



Diumenge finalment no tinc que presentar-me a les 7h a boxes i tinc el plaer de poder dormir fins a les 8h30, esmorzar i sortir de l'hotel canviat cap a boxes, tot passejant tranquilament amb la familia. Comencen a arribar els primers triatletes amb bici a la zona de boxes del Parc Central (en Francesc Godoy i en Xavi Llobet), on m'estic esperant jo per fer el relleu. Mentrestant, arriba l'Albert, que ha fet el 2n millor temps a la natació amb 22 minuts, però el Jordi té problemes mecànics amb la bici i ha de fer els 40 km amb el plat petit (el molinet), o sigui que l'adelanta tothom. Quina llàstima, ja que haguéssim pogut optar a podi, i que per cert, aprofito per felicitar a l'equip del Cube per haver conseguit la primera posició. Tot i així, el Jordi acaba la seva part (bravo Jordi, jo hagués abandonat) i arriba a boxes amb un temps de 1h39; em passa el pitrall i el xip i em poso a córrer com si anéssim primers, ja que em proposo baixar dels 40 minuts. Els primers metres son horrorosos, amb unes agulletes de cavall a la part alta de la cuixa per culpa del partit de futbol sala que vaig jugar el divendres amb la meva empresa.


Per sort, al km 1 ja no noto res i puc córrer per sota de 4 min/km sense problemes. La sensació de velocitat encara es més gran, tot adelantant als triatletes que fan la triatló sencera, i a més d'un li he de dir que no es desmoralitzi perquè jo només faig el tram de correr... Cap al km 5 adelanto un dels equips que feia relleus i ja no anem els últims, jejeje. Al ser un circuit de 2 voltes d'anar i tornar, on es poden prendre referències, em proposo atrapar un altre equip que porto força endavant, i ho aconsegueixo a falta d'uns 500 mts. Tot saludant a la Montse, Roger, l´equip Nat's, i al meu germà Marc que també ha vingut a veure'm (gràcies nanu, vaig estar molt content!), em confio i se'm cola en els darrers 5 mts el que acabava d'adelantar, tot fent gala d'un acte totalment antiesportiu. Què hi farem, hi ha gent per tot...



Acabo molt content, ja que he conseguit baixar de 40 minuts en 10 km (temps oficial: 40'48 en 10,58 km). Això s'ha de repetir, encara que el pròxim any la faré individual.

1 comentari:

  1. MOLT BE NANU, LA FAMILIA PRIMER I SI PER POSTRES ES POT FER ESPORT, ENCARA MILLOR.
    UNA ABRAÇADA. PARES.

    ResponElimina