dimecres, 2 de desembre del 2015

Cursa ARCS Aguilar de Segarra (16,7 km i 742 mts d+)

Resum: M'encanta el circuit ARCS!

No hi hagut cap colega que volgués venir avui, o sigui que vaig sol cap a Aguilar de Segarra. Allà però, em trobo moltes cares conegudes. És com córrer a casa, m'encanta el circuit ARCS! 



La cursa comença a les 10 en punt, sense petards ni claxons; un dos tres i endavant... Com sempre, sortim cagant llets i marica l'ultim. Buff, intento seguir al Ramon Torne, un bon referent, però es impossible, i mica en mica em va treient distancia. Cap al km 8 m'atrapa la primera fèmina, l'Ester Hernandez (ex-selecció catalana), i m'arrenca els adhesius en una forta baixada. Arribem al pla i la torno a atrapar. La segueixo una bona estona, fins que a falta de 2 km la deixo enrere. Finalment arribo 30" davant d'ella, amb 1h37'25" (35è de 153 arribats). Content d'haver baixat 1' el temps de l'any passat! 

Bon circuit, ple de corriols i molt ben marcat. Amb ganes de fer la segona cursa del circuit! (A St Joan, on pujarem el meu Collbaix).

diumenge, 22 de novembre del 2015

Pujada nocturna a Montserrat (4,5 km i 530 mts d+)

Resum: I love Montserrat!

Tenint en compte que la Montse està a la fira de Milà, i que estic sol amb els nens, i per tant, diumenge no puc anar a la cursa dels maquis dels Tossals amb el Jaume i l´Efren, m´he apuntat a última hora a la pujada nocturna de Monistrol de Montserrat fins al Monestir de Montserrat. Deixo els nens a casa dels meus pares a les 17h i vaig a Monistrol. Hi ha força gent, però la majoria són caminadors (els que correm som uns 50 com a molt).

A les 17h30 surten els caminadors, i un quart més tard sortim els mountain runners. Els primers 500 mts són de baixada, fins a buscar el camí dels 3/4. Un guiri ha sortit cagant llets i ens treu ben bé uns 50 metres. Tots pensem que no coneix el camí i fotrà un pet com una gla...

La primera meitat són pel camí ample i es pot córrer. Em sento bastant bé. Però quan comença la pujada forta i les escales, el cor em va a punt d´explotar, treient el fetge per la boca. 


Sort que ja soc a la part final i queda poquet... Arribo el 9è amb 33´13". Parlo amb el guiri que ha guanyat, amb 26 minuts!!! És un alemany de Stutgart, i està fent una tesi a la Universitat de Bellaterra. També hi ha el Vicente Muñoz i la Teresa Forn, i baixo amb ells.

diumenge, 15 de novembre del 2015

Behobia-San Sebastian (20 km)

Resum: Una altra clàssica al curriculum

M´havien dit que era una cursa dura amb pluja i fred.... Doncs a les 9 del matí la Montse i l´Asier (els meus fans incodicionals a les meves curses al País Basc) em deixen a Behobia, i el termòmetre ja marca més de 25 graus, increible! La gent no s´ho creu, i la megafonia no para de dir que ens hidratem molt i molt. Doncs jo soc tan xulo (o tonto) que no he agafat aigua, ni diners. Total, que vaig a un supermercat i espero que entri un corredor a comprar aigua. Com que la vergonya no se què és, li dic que m´he descuidat els diners i si em pot pagar una ampolla... Escalfo una mica i vaig cap al calaix de sortida on estic jo (3r calaix entre 1h20 i 1h25).


Ambient espectacular! Entro al calaix verd i em trobo al Carles Prat (ja ens vem trobar ahir en una àrea de servei). I és que som 6.000 catalans!!! S´acosta l´hora de sortir. A les 9h30 han sortit els de cadira de rodes, a les 9h55 surten els patinadors, i a les 10h surt la èlit. Ja queda menys, a les 10h02 surten els liles (menys de 1h20), i finalment, a les 10h03, amd molta puntualitat, sortim els verds!!


La sortida és força lenta, ja que hi ha masses corredors, i com sempre, alguns que s´han colat i van a 3 per hora i provoquen taps... Sortim el Carles i jo junts. Fins al km 1 no podem agafar un bon ritme. Ens posem a 3´45/km, però l´alegria durarà poc, doncs desseguida ve la primera pujada i el ritme cau. Aquesta cursa és molt dura degut a les contínues pujades que hi ha (especialment dues). És un trenca-cames. L´ambient és una bogeria. Aquests bascos són únics animant. Passant per Renteria, la gent crida tant, que se´m posa la pell de gallina (poques vegades em passa). 


Cap el km 8 el Carles se m´escapa; porta un ritme massa fort per mi i decideixo no seguir-lo i guardar forces. Tinc molta calor. Pugem el primer port i ho estic passant força malament... A la baixada em recupero una mica i em sento cada km millor. Cap al km 16 veig al Carles i al començament del segon port l´adelanto (km 17). Veig que no pot aguantar el meu ritme i tiro endavant. Arribem a dalt amb un ambient impressionant. Ja només falta la baixada, ja entrem a Donosti, cal viure-ho per saber què sentim els corredors. Palades i palades de gent. Penso que serà impossible veure la Montse i l´Asier, però a 500 mts de l´arribada sento que em crida l´Asier, em giro i els veig. Els hi dedico l´arribada amb un gran somriure d´orella a orella. 


He "fallat" per un minut del meu objectiu previst. Acabo en 1h25´17", en el lloc 1244 (d´un total de 26.600 arribats). Tenint en compte que sortia el 3225, no està gen malament la quantitat de corredors que he adelantat... El Carles arriba a 30" darrera meu.  





dimecres, 4 de novembre del 2015

Cursa de l´amistat (16 km)

Resum: Llàstima de perdre el dorsal...

Avui vaig a una cursa diferent. Diferent perquè és solidària, amb un recorregut xulo, amb logística important, i també perquè he perdut el dorsal i hauré de córrer com si fos un pirata, i això m'empipa força. Quedo amb el Víctor Almirall a les 7 al Tibidabo, deixem el meu cotxe i anem amb el seu fins al Castell de Montjuic. Ens trobem el Romà Rahola del TriAsme i ens fem una foto amb els del club.


Només arribar anem a veure si poden fer-me un dorsal, encara que sigui a mà, però això no és una cursa normal, és una trobada d'amics més aviat, i no hi ha ni taula d'inscripcions...
O sigui que a les 8 en punt comença la cursa i surto sense dorsal (i ja se que em portarà problemes). La baixada del Castell és ràpida, massa per mi i la meva esquena. Adelanto a un tipus que vomita mentres va corrent, estic flipant... Arribem a la part "plana", pujant per carrer Entença, i m'ajunto amb dos corredors més veterans que jo; anem per sota de 4'/km i falten uns quants kms encara (els més durs, ai que patirem...), però decideixo arriscar. Comença la pujada i passo pel km 10 amb poc més de 40'. Un dels dos veterans tira endavant i l'altre es queda. Pensant que la cursa té 18 km en comptes de 16, decideixo conservar una mica i guardar forces. M'adelanten dos o tres corredors, el gran David Patán entre ells. A l'entrada del parc del Tibidabo comencen els problemes, ja que veuen que no porto dorsal i no volen deixar-me entrar. No els hi faig ni cas i entro igualment. Arribo davant del dorsal 533, amb 1h14'. Després de donar mil explicacions i suplicar que m'apuntessin el nom i que havia quedat davant del 533, finalment ho fan, pero l'endemà comprobo decepcionat que han passat de mi i veig que hagués quedat el 29è de la general (de 700 arribats). El Xavi Fernandez arriba el 86è amb 1h18', el Victor el 108è amb 1h20' i el Romà el 243è amb 1h27'. Agafem el meu cotxe i tornem al Castell de Montjuic.

diumenge, 1 de novembre del 2015

10 kms urbans de Manresa (10 km)

Resum: Visca la improvització!

M'aixeco diumenge després d'haver dormit una hora més i vaig a comprar el pa. Em donc comte que avui hi ha la cursa perquè estan posant les cintes. Veig l'Alba Gallardo a la taula d'inscripcions i li demano si encara queda algun dorsal, i sense poder dir res, em diu que me'n guarda un. Total, torno a casa amb el pa i li dic a la Montse. Ella va a caminar amb la Lidia. Crido als nens, esmorzem i anem a casa dels meus pares, al Passeig Pere III, per on passa la cursa. Els deixo allà i vaig a la sortida.
Escalfo una mica i saludo als molts coneguts i amics presents, entre ells el super Manel Deli.


A les 10:30 comença la cursa. Surto força endavant per poder anar còmodament. Vaig a 3:45/km amb un grup on hi ha el Pitu del Nat's i el Toni Bravo del Running Rios. Al km 2 atrapem a la Carme Tort, que va 3a classificada i decideixo quedar-me amb ella, ja que vaig massa forçat. Anem una mica per sota dels 4'/km i em sento molt comode aquí.


Em poso davant seu i l'animo a seguir-me per baixar dels 40'. De mica en mica anem atrapant a la 2a classificada, fins que al Passeig del riu (cap al km 8) l'adelantem. Estic disfrutant com un nen, i realment sembla com si la gent t'empentés amb els crits d'anims. Ara toca una llarga pujada, i la Carme va molt justa. La francesa treu forces i ens adelanta. Collons, que es farà llarg el quilometre que falta per arribar! Val a dir que la Carme intenta treure forces d'allà on no n'hi ha, però finalment no pot avançar-la i arriba en un excel.lent 3r lloc (i jo al seu darrere), amb un crono de 39'21". Jo quedo el 70è de 670 arribats.
M'encanta fer de llebre!!!!

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Cursa Emboscats - Campionat Maqui (14 km i 650 mts d+)

Resum: M'han sobrat 7 km

Avui tenia dubtes entre la Mitja de Collserola o aquesta. Ja les havia fet totes dues, però al final va guanyar la proximitat i poder-se llevar més tard (fins i tot tinc temps de passar pel Nat's a fer unes piscines per estirar l'esquena).

Vaig a Palà de Torroella. Trobo als de sempre, entre ells l'Efren. Recullo el dorsal (8), i escalfo una mica.

La cursa comença puntualment a les 10h. Com sempre, els dos primers kms semblen un sprint, sobretot aquestes que fan baixada al principi, i jo com es habitual, intento anar al màxim endavant per evitar taps. 


Vaig massa fort, ho se, i cap al km 7 em comença a passar factura. No tinc les forces necessaries per seguir el ritme del capdavant i em comencen a adelantar corredors. 

El circuit no esta ben marcat del tot, doncs nomes hi ha marques als arbres i en algunes desviacions hi hauria d'haver marques a terra. Això fa que molts corredors s'hagin equivocat. A més a més, no han marcat be un fil de vaques i me l'he menjat amb patates. Sort que no era baixant, perquè m'hagués pogut fer molt mal...


Quan falten 2 km m'atrapa l'Efren. Intento seguir-lo, però entre que va molt fort i que jo vaig fos, no puc seguir-lo. Arribo el 23è amb 1h16´17", no està gens malament per no tenir ritme de muntanya. Això si, m´han sobrat els últims 7 kms.... A l´arribada ens fem la foto del Nat´s.

  

diumenge, 20 de setembre del 2015

Half Sailfish Berga (1900 mts, 90 km, 21 km)

Resum: Segon Half a la butxaca!

El dissabte al matí toca portar el material als boxes. Primer deixo les bambes a la T2 de Berga, on deixarem la bici i iniciarem la cursa a peu, i després vaig al pantà de la Baells a deixar la bici a la T1, on nedarem i agafarem la bici. Com no podia ser d´una altra manera, soc el primer de deixar la bici, a les 11h del matí, just quan obrien...


Diumenge toca matinar i esmorzar aviat per no tenir cap tall de digestió a l´aigua. Arribo al pantà de la Baells a les 7. Em toca aparcar força lluny. Encara és mig fosc i aquests son aquells moments que et planteges què carai fots aquí? Sort que quan comences la triatló tot això s´acaba i no penses en res més... Acabo de preparar tot el material i a les 7h45 entro a l´aigua. No està gens freda. A les 8 comença la triatló. 






Com ja és habitual, em col.loco a la part exterior esquerra per controlar a tothom perquè no se´m tirin a sobre. Nedo molt tranquil tota l´estona i soc capaç de nedar els 1.900 mts sense parar-me una sola vegada. Surto de l´aigua el 181è amb 33´07". Desde l´aigua fins a la bici hi ha massa distància i sense catifa, els peus em queden fets pols. Menjo un troç d´entrepà i un plàtan. Em poso els manguitos, i entre una cosa i l´altre, faig la pitjor transició de tots els que quedaran davant meu (6´26").

Ja estic a la bici. La pujada inicial fins a Berga és bastant dura, però em serveix per entrar en calor. El circuit son dues voltes per Navàs-Casserres-Espunyola-Avià-Berga. 90 kms en teoria (85 km a la pràctica). No havent entrenat tant com altres anys, pensava que se´m faria més llarg. Arribo el 182è amb 2h51´47".


Aquesta transició la faig una mica millor (2´16"). Començo a córrer amb un dolor terrible a les cames, i si continua així, crec que hauré de parar. Que extrany, no m´havia passat mai.... Sort que a la segona volta em deixa de fer mal i puc continuar sense parar-me. Tercera volta i ja queda poquet pel final.


El temps que porto és massa bo pel ritme que porto (al final algú em diu que han sortit 19 kms en comptes de 21...). Acabo el running amb 1h23´52" amb el 110è millor temps. En el global acabo amb 4h49´59" amb el 151è millor temps de més de 600 triatletes que han acabat la Half. Molt content d´haver acabat la meva segona half. L´any que ve farem la tercera!!!!