Sant Silvestre d´Avinyó (10 km, 200 mts d+)

Resum: la millor manera d´acomiadar l´any!

La St Silvestre és una forma genial d´acomiadar l´any! La única pega és que s´ha de dinar d´hora per païr... i cap a les 15h marxar cap a Avinyó. Aparco, vaig a buscar dorsal i escalfo una mica. Quedem amb els runners del Collbaix per fer-nos la foto de grup.

Aquest any hi ha més gent (232, uns 100 més que l´any passat), i això vol dir que hi ha molt ferro, com el Manel Deli, que aquest any no ha anat a Barcelona i ha decidit donar-ho tot al meu terreny.

La cursa comença puntualment a les 16h, i com ja és habitual, sortim a fondo. El Xispes surt fortíssim i jo intento seguir al Capi, però al km 1 decideixo afluixar una mica per no trencar el motor... Quin ritme!!! Aquest any han tornat a canviar una part del recorregut, i és molt xulo, ple de corriols. Noto que he sortit massa ràpid, ja que els últims kms m´adelanten més gent que no pas n´adelanto jo (com el Jordi Vidal). Tinc la primera dona (la gran Laia Andreu) a cop de pedra durant tota la cursa, i em va molt bé per no aixecar el peu. Arribo amb 46'08" en la posició 30 (d´un total de 232). Crec que s´han equivocat amb tothom i ens han tret uns 2 minuts, ja que el meu crono marcava prop dels 48' (i l´any passat vaig fer 50'). Molt content de poder cremar carbonilla amb 46 anys!

Cursa Collbaix trail 2018 (21 kms i 800 mts d+)

Resum: Tercer veterà (sense premi)

Cursa que formava part del circuit ARCS i que fa molts anys que la faig, ja que córrer aquesta cursa, és com jugar a casa. Aquest any corrent pel meu nou equip, el Collbaix, amb el mateix nom de la cursa, tot i que no tenen res a veure. Arribo a les 8h15, vaig a buscar el dorsal i recullo les vambes de dona que em van tocar al sorteig del Facebook. Em trobo a un dels meus grans companys d´entrenos, el Jaume Mayor, que també fa la de 21 km. Falta l´Efren, que està lesionat. Vaig al cotxe a canviar-me i fem la foto d´equip.

La cursa comença 15' tard, i sortim tots alhora (els de la 10, els de la 21 i els de la 31 kms). Greu error, doncs els dels 10 km surten cagant llets i no podem seguir el mateix ritme, i quan arriba la primera pujada corriolera es forma un tap de collons. Us recomano que feu dues sortides: la primera pels de 21 i 31 km, i una segona pels de 10 km.

La primera pujada al Collbaix és per la Freedom, pel dret. És brutal! Aquí em passa el Guillem Puig, que fa la de 31 km i és una llebre perfecte. El segueixo fins que ens desviem, i nosaltres baixem cap a la zona del Moncunill. Zona preciosa, amb uns corriols acollonants. Abans d´enfilar cap al Moncunill hi ha una zona molt mal marcada; vaig sol i dono la volta, ja que no veig marques, fins que em trobo dos nois de Barcelona, i decidim continuar per on anava jo, fins que tornem a trobar les marques.

Em trobo força bé, i faig de llebre durant uns quants quilòmetres, fins que un d´ells ha de parar per diarrea... Continuo tot sol fins al final. La última pujada al Collbaix és per la obaga, i la baixada per la Magic Line. Arribo el 13è de la general en 2h09'34". Llàstima que no hi ha premi pels veterans, ja que he arribat el 3r de la meva categoria.

Felicitar a tot el meu equip (equipàs diria): el Jordi Catllà, el Ivan Dominguez, la Cristina Millà, que ha arribat la 1a noia, el David Torrescasana (Xispes), que ha fet el 2n de la general, i el David Florez (Capi) el 4rt (tots ells a la cursa de 10 km). Destacar també el fill de l´Ivan, que amb 9 anyets, ha acabat els 10 km; quin crack, apunta maneres aquest vailet! Fins la propera!!!

Marató Ultra Pirineu (45 km, 2400 m d+)

Resum: Objectiu aconseguit!!!!

Sortim de Manresa a les 6h15; m´acompanyen la Montse i el Roger, incondicionals com sempre (la Queralt no ha pogut venir aquesta vegada). Esmorzo pel camí, i arribem a Bellver de Cerdanya a les 7h15, aparquem i em poso tot el material necessari. 

Anem cap a la plaça de l´església, fa fresqueta, i el paravent s´agraeix. Em fan la foto de comiat i em fan el petó de la bona sort (van a Talló, al km 2, per veure´m una mica millor, quan el peloton s´hagi estirat una mica). 

Intento anar el més endavant possible per intentar evitar taps. 5 minuts abans de la sortida arriba el David Joan, amb qui he compartit moltes hores d´entreno, i al Jaume Mayor (un altre company de fatigues) no aconseguim veure´ns, ja que ha entrat més tard. A les 8 en punt donen la sortida; sortim 1000 corredors amb el mateix objectiu: ser FINISHER. Tot i els 45 km que queden pel davant, la sortida és molt ràpida (a uns 4 min/km), ja que tothom vol evitar el tap al primer corriol. Veig al Pep Gras una mica més endavant i apreto una mica més per atrapar-lo. Parlem una bona estona, i ens trobem a la Montse i al Roger, havent passat Talló.

Fa un dia espectacular per córrer! El segueixo fins que puc. Em queden més de 40 km i el seu ritme és massa temerari per mi. Decideixo seguir a una noia que va força endavant (entre les tres primeres segur), i que porta un ritme molt maco. Passem pel refugi de Cortals (km 11) i vaig el primer avituallament (bikini i primer gel); a partir d´aquí em comença a fer mal els isquios ditxosos, i em començo a preocupar una mica. Arribem al punt més alt de la prova (pas de Gosolans) i decideixo pendre´m la meitat d´un Enantium. Baixant al refugi del Prat d´Aguiló em menjo el segon bikini i quan arribo al refugi em prenc el segon gel. Carrego líquid a tot arreu, no vull descuidar la hidratació. A partir d´aquí em deixa de fer mal els isquios i puc fer una bona baixada fins a Martinet (km 34), on hi ha la Montse i el Roger altra vegada. Ja ho esperava! Trobar-te la familia quan vas força petat, no té preu!

Comença a fer calor, i ara queda la part més dura: 11 km amb calor i uns 300 m de desnivell positiu (un Collbaix perquè ens entenguem). Surto molt motivat després de poder estar una estona amb la familia. La veritat és que estic millor del què em pensava, i començo a adelantar cadàvers. La gent va caminant.... Fins que arribo a la pujada a Nas. Buff, que dura (sobretot perquè portem ja 40 km i la calor apreta també). Se´m fa molt llarga i l´objectiu de baixar de 5h30 es comença a estar complicat. Arribo a l´últim avituallament i trec forces d´on puc. Torno a córrer a bon ritme, i continuo avançant gent. Arribo a l´ultim km, i veig que em queden 5 minuts per les 5h30. Apreto les dents i faig l´últim esforç, però no serà gens fàcil, ja que hi ha una pujada abans d´arribar a Bellver. Última recta entrant a Bellver, esprinto tot el que puc....... Aconseguit: 5h29´56", per 4 segons!!!! Brutal! Estic petat. M´abraço a la Montse i el Roger i entro a la prova mèdica de l´Emma Roca, que ja m´esperaven; em pesen: he perdut 3 kg, tot i haver begut 5 bidons, i em fan anàlisis de sang.

Hi ha el Pep Gras a l´arribada, ha quedat 3r Master amb 5h15´, felicitats! Jo he acabat el 21è de veterans i el 91è de la general, de 1000 corredors, no està gens malament! Em dutxo i menjo una mica. Anem a veure l´arribada del David Joan (6h49´). El Jaume arriba més tard i ja som a dinar (7h06´).

CONTENT, MOLT CONTENT!!!!!

Garmin Team Trail (204 km per equips)

Resum: Feia temps que no abandonava una cursa....

Feia setmanes que la preparàvem; tot va començar molt bé, i a les 10h del dissabte començava una cursa especial, una cursa per equips de 204 km, en 8 etapes. El nostre equip de 4, els ZASCATRIAL COLLBAIX amb el Manel Deli (el velocista), el Jaume Mayor (el muntanyeru) i l´Efren Llobet (el tot terreny). A cadascú li tocaven 2 etapes; les meves: la segona, de 19 km i 882 mts d+ desde Bagà a Vallcebre, i la setena, de 33 km i 931 mts d+.

Una de les coses més complicades de la cursa era la logística, i així és com ho vem solucionar nosaltres:

El dissabte a les 7h30 acompanyo al Jaume a fer la primera etapa, que comença a les 10h

Jo vaig cap a Bagà. Esmorzo com Déu mana amb la gran companyia dels Alvarez, moltes gràcies amics!!!

A les 13h, tal com teníem previst, arriba el Jaume a Bagà, i començo la meva primera etapa.

El primer tram és molt ràpid; em perdo en un creuament no gaire ben senyalitzat. Intento conservar una mica per guardar forces per la segona etapa (la llarga), però tinc el cap la cursa i jo amb un dorsal soc perillós... Fa molta calor i la llarga pujada a Vallcebre passa factura. No és dels dies que em sento més lleuger, però em sento prou bé. M´adelanta un equip i n´adelanto 4 o 5, crec recordar.

Arribo a Vallcebre i allà hi ha l´Efren, que farà la tercera etapa, entre Vallcebre i Avià (etapa reina, anomenada Garmin). Vaig cap a casa, em dutxo i em poso al llit per intentar dormir unes hores. Però no estic prou cansat i poc acostumat, i no dormo ni un minut. Sopo i segueixo les etapes dels companys. El Manel ha destrossat el crono a la seva primera etapa, entre Avià i Puig-Reig (Etapa 4), i el Jaume les passa canudes a la seva segona etapa, entre Puig-Reig i Sallent (Etapa 5). L´Efren comença la seva segona etapa entre Sallent i Monistrol (Etapa 6) a les 23:30, 1 hora més tard del previst.

Marxo de casa a les 0h45, i vaig cap a Monistrol de Calders. Durant el trajecte em trobo molt cansat, i em costa concentrar la mirada, i conduir. Arribo a la 1h30, i començo a tenir molt mal de cap i ganes de vomitar. Intento relaxar-me i informo als companys que estan a casa. Però en comptes de relaxar-me em vaig posant cada vegada més nerviós; fins que finalment vomito. Em sap molt greu pels companys, però decideixo no fer la meva etapa de 33 km, ja que seria una imprudència. Decidim abandonar, ja que la única opció és que un d´ells la faci per mi, però no estem en condicions. Una putada, després de tanta preparació. Ho sento companys, no sabeu lo malament que ho vaig passar... Gràcies per la vostra comprensió i ànims!!!

Per últim, vull agrair al celler del Collbaix per confiar en nosaltres! La propera més i millor!!!

Cursa de l´Alba (24 km, 1100 mts d+)

Resum: Pitjor del què em pensava

Ara feia 7 anys que no la feia, però és d´aquelles curses que no et deixen indiferent. Dura i xula al mateix temps, et posa al teu lloc. Arribo apurant, doncs la carretera desde l´aeri cap a Collbató està tallada. Recullo dorsal i escalfo una mica. Em faig la foto de rigor.

Comença la cursa puntualment, surto dels primers llocs com és habitual, per evitar els taps a les escales de les coves.

Quan porto 1 km m´atrapa el màquina del Pep Gras, que aquest any estrena categoría Master, quin nivel. Aconsegueixo seguir-lo els primers kms, tot fent-la petar, però quan la cosa es complica, em deixa enrere. Cadascú al seu ritme, millor.

Arribem al Monestir de Montserrat, la meitat de la pujada, i fem un grupet de 3. Em poso al davant, tirant del carro. La pujada és el meu fort; i ja els aviso que a la baixada no contin amb mi… 

Arribem a St Jeroni, i un d´ells ens adelanta només començar la baixada, però amb l´altre del grup baixem junts tota la baixada, tot parlant del Mon de les curses; per casualitat, també ha fet la Romànica aquest any, tot i que no em quadra gaire, ja que li vaig treure més de 20 minuts, i aquí em segueix perfectament; és més, aconsegueix deixar-me enrere a l´últim km; coses de les curses de muntanya…

Arribo a la meta el 47è a la general, en 2h34’02” (el 16è veterà), lluny dels 2h22’ que vaig fer fa 7 i 8 anys, les dues últimes vegades que he fet aquesta cursa.

Romanic Extrem (23,5 km i 1.300 mts d+)

Resum: Felicitats al 9è veterà….

Després d´una setmana dura y cansada, amb viatges per feina a Sevilla y Lisboa, llevant-me molt i molt aviat, i dormir a les tantes (amb entreno el divendres amb molt males sensacions), ens plantem a la Vall de Bianya, amb l´Efren Llobet i el Jaume Mayor (companys de l´equip ZASCATRAIL que anirem a la Garmin Team Trail del juny). Per si el cansament de la setmana no és suficient, les perspectives del temps no és gaire bo, i abans de començar ja está plovisquejant. Arribem a les 8h15, anem a buscar pitralls, fem cafès i ens canviem al cotxe. Anem cap a la sortida, tot escalfant, i saludo a la Nuria Picas i a la gent de Santpedor (Felip, Sergi, etc).

La cursa comença puntualment, a les 9h. Com sempre, a la sortida intento mantenir-me a les posicions capdavanteres, per evitar taps a l´entrada del corriol. 

El ritme no és especialment fort, i puc estar bastant endavant. De moment, vaig seguint la primera noia, que no és la Nuria curiosament (per poc temps). Comença la primera pujada i les sensacions son molt bones. Arribo a dalt del primer cim i la Nuria encara no m´ha avançat, tot i que ja la veig, i a la primera baixada forta m´adelanta. Intento seguir-la i per sort arribem al pla, on l´atrapo i l´adelanto. Formem un grupet de 5 veterans (amb el Sergi de Santpedor entre ells), on vaig molt collat, però aguantant i disfrutant moltíssim. Pugem el segon cim, i a la part de dalt hi ha un continu puja-baixa, que no tenia previst. Allà és on ens atrapa la Nuria i ens trenca el grupet, ja que dos la segueixen i tres ens quedem (jo ja vaig al límit, i encara ens queden 7-8 kms…).

A partir d´aquí comença una altra cursa, on jo sempre vaig a davant, tivant dels dos que porto al darrera. Un d´ells es depenja a falta de 4 kms. Arribem al km 20, i tenim la sorpresa final (ja anunciada): una pujada d´uns 100 mts de desnivell, que fa molta pupa. Continuo al davant, i el veterà que porto al darrera no es desenganxa en cap moment. Arribem a l´últim km i accelero tot el que puc, per intentar arribar sol, però no tant sols em segueix el ritme, sinó que a falta de 100 mts m´adelanta i arriba 2 segons davant meu. Lleig, molt lleig el que acaba de fer aquest pollastre; ha estat tota la cursa xupant roda, ni un sol relleu, i sense jugar-nos el podi de veterans, això no es fa. Que t´aprofiti el 9è lloc en categoria veterà! Jo arribo el 10è veterà (27è a la general, de més de 300), amb 2h47´47”. Molt content de la cursa. L´Efren arriba el 41è amb 2h58´02”, i el Jaume el 57è amb 3h09´21”.

Felicitar a la organització per una cursa impecable! Recorregut preciós, bons avituallaments i ben senyalitzada. Com a úniques coses negatives: la falta d´aigua calenta a les dutxes, i la poca varietat del avituallament de l´arribada.

Montserrat skyrace (25 km i 1500 mts d+)

Resum: Sorpresa!!!!

Avui toca una d´aquelles curses que s´han de preparar a consciència, si no vols patir. Jo arribo en un bon estat de forma, després de tres mesos fent muntanya i vàries curses de mitja distancia. Em llevo a les 6h30, esmorzo i vaig cap a Monistrol (aquesta vegada vaig sol). Recullo el dorsal i vaig a canviar-me i a escalfar.

A les 8h en punt donen la sortida de la skyrace (1 hora més tard la curta). Em conec molt bé el recorregut, ja que l´he fet vàries vegades entrenant i també en cursa (abans de ser skyrace, era la cursa de Montserrat Nord).

Els primers kms em serveixen per situar-me en un grup bastant còmode, fins que arribem a Santa Cecília, on hi ha l´avituallament. 

A partir d´aquí, comença el festival: pujada per la canal de St Jeroni, on encara hi ha neu, i sobretot, bastant de fang, amb la qual, es fa molt lenta. Tot i així, adelanto forces corredors, entre ells, el que quedarà el segon de categoria master. Arribem al punt més alt, a St Jeroni, i comencem la primera baixada forta, on m´adelanta el segon master. Però per sort, aviat torna a pujar. En direcció al camí de l´arrel, i el torno a adelantar. Em segueix tot el camí de l´arrel, i quan estem arribant a l´avituallament de Sta Cecília em demana si falta algun avituallament, i li dic que en 1 km hi arribem. Però quan hi arribem, jo no em paro, i ell tampoc. Comença la baixada tècnica fins a Monistrol, i m´adelanta. No puc pas seguir-lo, em faria mal. 

Arribo a la meta el 18è amb 2h51´, gairebé dos minuts més que el segon master. 

Tot això ho se després, ja que quan arribo, no soc conscient que he quedat el tercer. A la zona d´avituallament em crida un altre master i em demana si tinc més de 45 anys, ja que ell ha quedat darrera meu i segurament he fet podi. Ho demano a la taula, i em confirmen que he quedat el tercer de masters, i que a les 12h faran l´entrega de premis. Sorpresa total!!!