Half Ironman de Menorca (1900 mts + 90 km + 21 km)

Resum: el millor dels meus somnis!

Vull comencar aquesta crònica amb els agraïments a tots aquells que en la seva mesura han fet possible aquest somni:

- En primer lloc a la Montse i els nens: gràcies per compartir amb mi aquesta aventura i per entendre el què significa l'esport per mi (encara que a vegades no ho entenc ni jo mateix). Us estimo molt i us la dedico!

- En segon lloc al Jordi Sagi i l'Esther: gràcies per animar-me a fer aquesta triatló i per les estones que hem passat junts a Menorca. Ànims Esther!

- En tercer lloc als que m'han ajudat en els entrenos: Albert Canal del Nat's a la piscina, David Turull i Jordi Badia a la bici, i Jaume al correr. Sou collonuts!

- I per últim a tota la resta que desde el Facebook, per telèfon o en directe, m'heu donat forces per fotre-li canya. Gràcies Uri, aquesta també te la dedico en gran part a tu, ja que el teu esperit de lluita es contagiós!

Vacances a Menorca desde dijous, amb gran cloenda final amb el half Ironman, què mes puc demanar? Després de tres dies voltant per Menorca (Ciutadella, platja d'es Talaier, cova d'en Xoroi, platja de Binimel.là, arròs caldós amb llagosta, i peix a dojo), arriba el gran dia.

Ens llevem a les 5h30 plovent a bots i barrals (si, si, la Montse i els nens també...), esmorzo i marxem cap a Fornells. Deixo els gels i isotònics a les bosses de run i bike, i ens trobem al Jordi Sagi, l'Enric Pintado i el Jaume Morros. Les bicis han quedat xopes després de ploure tota la nit. He d'anar a pixar dos o tres cops, no se si de nervis o de tant que he begut. Encara és mig fosc que ens criden per anar a la sortida de l'aigua. Petons de bona sort amb la familia i enfilem d'un en un cap a dintre l'aigua, patètic! Nosaltres entrem de la meitat i encara tarden més de 5 min a entrar tothom, quin fred que fot, la gent tremola i almenys ens podien haver deixat posar el neoprè. Per fi donen la sortida!

Per davant 1900 mts de mar... Es esperpèntic! Ni el pitjor dels malsons es així: cops de puny del costat, cops de peu dels de davant, mig fosc, empassant aigua del port escarosament bruta, perdo de vista al Jordi i a sobre, a 100 mts hi ha la primera boia de gir, o sigui, mes òsties... Sort que passada la boia la cosa es tranquilitza i anant per la part exterior em puc tranquilitzar i agafar el meu ritme, i per sort tinc al Jaume al costat, amb un ritme molt semblant al meu. Ens relaxem tant que de cop i volta miro endavant i anem completament sols, ens hem desviat i tenim al peloton a 50 mts com a mínim. Rectifiquem i ens acostem al peloton. Em sento molt bé, i surto de l'aigua amb 38', dos menys del què tenia previst.

Ara toca bici! Buf, els 90 km en solitari me'ls imagino molt durs! Per això m'ho prenc amb calma. M'assento a la cadira de boxes i em menjo un plàtan, i em canvio tranquilament. El Jordi i el Jaume que han sortit darrera meu m'adelanten a boxes i l'Enric ho fa al primer km. No vull fallar com a Banyoles i em passo tota la primera volta menjant 2 barretes i bevent molt. Al final de la primera volta tinc una gran sorpresa, ja que hi ha la Montse i els nens animant-me: han caminat 6 km per venir fins allà, això no té preu! En aquesta triatló no es pot xupar roda, així que quan trobes algu amb un ritme molt similar, em poso al costat amb una separació de 3 mts. Així es com hem anat les dues últimes voltes amb un tal Jorge Rodriguez i hem arribat junts a boxes, gràcies company, ha sigut un plaer.

Aquesta transició la faig molt mes ràpid, comença la part que se'm dona més bé, tot i que son 21 km corrent després de tot el què hem fet... Només sortir de boxes em trobo al Jordi en una espècie de gàbia (la zona de penalitzacions), amb uns quants atletes més, que representa que han xupat roda i els han ensenyat la targeta groga i han de parar 5 min... Flipo per un tubo! Aquest esport m'agrada molt però es massa elitista... Jo a lo meu, i em poso a 4'15 min/km i a la primera volta adelanto al Jaume; amb aquest ritme, sembla que la gent vagi parada... L'Enric es el meu pròxim objectiu, quan he començat a correr em duia més d'1 km i sera mes complicat. Cada cop que ens creuem em porta menys distància, fins que a l'arribar a la torre de la tercera volta l'atrapo. Falten 4 km i veig que anant a 5 min/km podem baixar de les 5h, li ho explico i li dic que si em vol seguir li fare de llebre. En realitat, he de confessar que m'ha anat de conya anar amb ell i afluixar una mica, i molt content per haver-lo ajudat una mica a conseguir el 2n lloc de la seva categoria. Els ultims metres son impressionants, veig a la Montse i als nens, el crono marca 4h 59 min i pocs segons, no puc aguantar les llàgrimes...

Em diuen que he fet el 62e de la general, i el 11e de la meva categoria, amb un parcial del tram de correr de 1h38 (el 36e millor temps). Tot ha sortit genial, ni en el millor dels meus somnis ho hagués fet millor!