Avui dia 3 de setembre, és l´aniversari de la Montse, i per celebrar-ho, anem tota la familia a fer la triatló de Banyoles..... jejejeje, quina sort que tinc de tenir una familia que comparteix amb mi aquesta afició. Gràcies, sou genials!
Arribem a Banyoles a les 12h30 i anem a buscar un lloc per fer picnic. Només em menjo una truita i un plàtan, per por d´un tall de digestió a l´aigua, i això em passarà factura (primer error greu).... El què no entenc és perquè fan la cursa a les 15h30 de la tarda, hora fatal per l´hora de dinar.
A l´anar a deixar la bici als boxes, m´adono que no he agafat la barreta energètica que tenia prevista pel final de la bici (segon error greu). Aquí ens trobem al Fons Veldman del Nat´s i anem junts fins a l´inici de la natació. Per cert, no fa cap gràcia tenir que caminar 1,5 km descals perquè la sortida i l´arribada de la natació són a punta i punta del llac! No podien haver posat un servei de bus? Segur que més d´un es deu haver tallat amb algun dels molts vidres que hi havia pel terra.
Els moments previs a la natació son un drama per mi: només de veure la última boia on hem de girar, a l´altra banda del llac, i que som uns 900 triatletes, se´m posen els ous per corbata.... I a més a més, seran 1500 mts sense el neoprè, o sigui, que si m´agafa un "yuyu" m´aniré directament al fons del llac a fer companyia al monstre de Banyoles, que segons els meus fills viu allà. Ens posem tots els federats masculins a dins de l´aigua i ens donen la sortida desde l´aigua. Al ser tant ampla i tenir un recorregut en línia, hi ha més espai entre nosaltres i les òsties són poquetes, comparat amb les triatlons que he fet fins ara. Em col.loco al costat del Fons i el seguiré fins que pugui. Em dona molta tranquilitat i l´aigua és força neta i a una bona temperatura (25ºC). Em sento molt bé i respiro com m´han ensenyat al Nat´s, sense posar-me nerviós. Veig que al ritme que porta el Fons vaig sobrat, però decideixo continuar amb ell, ja que a la bici intentaré "xupar" roda.... Sortim de l´aigua amb 32 min, en el lloc 517, fem la transició el més ràpid que podem i sortim junts amb la bici. Aquí em trobo per primera vegada a tota la familia animant a tope.
El Fons va com una moto, i l´aventura conjunta s´acaba en uns 5 kms (si segueixo amb aquest ritme, no arribo viu). El sector de bici es resumeix amb poques paraules: vent de cara, bicis que m´adelanten que semblen motos i no els puc seguir, i ganes de que s´acabi!!! Aquí tinc molts minuts per reflexionar sobre el mig Ironman de Menorca i si no vull patir més del compte si hi ha vent, he de fer més rodatge amb bici.... Arribo a la transició amb 1h21, en el lloc 533 i a 6 min del Fons.
Ara comença la meva part i me la prenc com una venjança a totes les "motos" que m´han adelantat en el tram de la bici, intentant atrapar al Fons, també (aquí cometo el tercer error del dia). Els primers 5 kms els faig a un ritme molt bo, baixant dels 4´15"/km i em faig un fart d´adelantar a atletes que són nedadors i/o ciclistes, quin plaer.... El sector a peu són dues voltes a un circuit en forma de zig-zag, on permet als acompanyants gaudir dels atletes i això s´agraeix molt. Faig els 10 km en 44´, adelantant a més de 100 atletes.. Arribo en un discret 428è lloc, amb 2h38´ i amb un "globo" important (fins i tot m´he de seure al terra i respirant profundament em recupero lentament). Prenc bona nota de tota aquesta experiència viscuda, de cara al gran objectiu de Menorca d´aquí 3 setmanes. Estic molt content d´haver acabat i sobretot de la natació (no ho hagués dit mai...)
hola.cada cursa es una experiencia, i sèn apren
ResponEliminadels errors qu'es fan continuament.
no obstant, felicitats per la competitivitat
i l'afany de superacio.
enhorabona. un peto. pares.