Marató de Barcelona (42,194 km)

Resum: Montse, dedicat a tu!

Avui ha sigut el dia culminant, després de mesos d´entreno. Et vull donar les gràcies per la teva implicació i paciència, per deixar-me fer realitat uns dels meus somnis (llàstima que no t´he pogut dedicar el meu objectiu final, però per mi conta igualment). A més a més, el teu seguiment d´avui ha sigut increïble, i saber que cada 30 min et veuria, m´ha donat ales. Se que llevar-se un diumenge a les 6h del matí per anar a Barcelona a agafar no se quants metros no és fàcil....

Després de dormir unes 3 horetes i mitja, sortim de Manresa amb el Jordi Badia a les 6h30. Ariibem puntualment a Barcelona i trobem un lloc pel cotxe molt aprop de la sortida (i sense pagar...). Deixem la bossa al guardarobes (allà ens trobem al Carles i Manel dels Koales).

Escalfem una mica i entrem al calaix dels sub3h (al davant només la èlit i al darrera unes 14.000 persones....). Quin ambient més ben parit! Allà ens trobem amb en Felip, un amic del Jordi i la colla de Correcats que també volen baixar de les 3h, amb el gran capità Curat al capdevant. A les 8h29 donen la sortida a la èlit i un minut més tard a la plebe (no se perquè ho fan, si tampoc els atraparem...).

Els nervis deixen pas a l´emoció, i desseguida ens posem a roda dels Correcats. Els primers km passen molt ràpids i ens hem de frenar per no adelantar al Curat. Al km11 (Sants Estació) veig per primera vegada a la Montse i em sento de conya. El mateix passa al km15 (Passeig de Gràcia). Al km20 (Sagrera) ens tornem a veure i li demano el Fisiocrem, ja que l´esquena es queixa força, i al km22 m´he de prendre un ibuprofè, ja que sinó he de plegar en breu.... Collons, això és un miracle, ja que dos km més tard em sento de conya, i fins i tot m´ha marxat el mal als peus que tenia! Al km28 (Torre Agbar) ens tornem a veure i les sensacions són boníssimes, inclús al km30 penso que ho aconseguiré fàcilment. Aquí em crida un excompany de feina, en Cristian. De cop i volta, al km33 apareix un maleït mur i xoco de ple amb ell! Collons, és com si no tingués gasolina... Aquí encara anava amb temps per fer sub3h, però a partir d´ara tot canvia i no consegueixo baixar de 5 min/km. Un cop veig que no conseguiré l´objectiu, em centro a acabar en condicions. Aquí em trobo al Farreti primer i a l´Isidre Costa després, i m´acompanyen un bon troç (moltes gràcies als dos, no sabeu com ho he agraït). Cap al km37 ens veiem per últim cop amb la Montse, abans de l´arribada, i li dic que arribaré 5 minuts més tard. D´aquí fins al final és un patir constant, i ho passo fatal, cada metre sembla un món (al km40 m´adelanta la Isabel Olivan, que vaig seguir a la mitja de Tarragona, i no la puc seguir). En l´avituallament de la Catedral em trobo al Sancli, això és flipant!

Finalment, després de patir més del què em pensava, arribo amb 3h06´30", no havent conseguit l´objectiu final, però molt content pel temps que he fet (en lloc 900è aprox, de 15.000 atletes). El Jordi Badia també ha trencat el motor al km30 i arriba amb 3h10.

P.D: Ara toca muntanya!!!!

Mitja marató de Granollers (21,097 km)

Resum: Córrer sense xip

Quin dia més guapo per córrer! Marxo cap a Granollers amb el Jordi Badia, arribem a les 10h, la temperatura és ideal per córrer i fa un sol genial, d´aquells dies que m´agraden tant... Com que ja tenim el pitrall, perquè el vaig anar a buscar el divendres tarda, ens estalviem tenir que anar a buscar-lo i tornar al cotxe a canviar-nos. Però quan trec tots els estris per canviar-me, em dono compte que m´he deixat el xip personal, quina PUTADA!!!!! Agafem el cotxe, aparquem en doble fila i anem a incidències: res a fer, tots els xips estan adjudicats i no en sobra cap. En fi, haurem de córrer sense xip.

Ens fem la foto de rigor, i anem cap a la sortida tot escalfant. Les sensacions són bones i ens plantegem baixar de 1h23.

Arribem a la sortida i veiem que han fet diferents calaixos de sortida: de l´1 al 500 al davant, del 501 al 4000 després, i la resta al darrera. Al primer calaix hi ha la èlit, però també veiem gent que no té pinta de fer bones marques amb pitralls inferiors al 500, o altres corredors amb pitralls més grans del 500, igual que nosaltres, i decidim posar-nos al primer calaix ja que no hi ha cap mena de control.

Sortim a les 10h50, i fem els primers km a bon ritme, baixant dels 4 min/km que ens havíem proposat d´anada a la Garriga (i tornant a 3´50 min/km, per fer 1h22´15), però aviat ens adonem que serà difícil mantenir aquest ritme per culpa dels tobogans que anem fent (collons, ja no me´n recordava que n´hi havia tants...). Arribem a La Garriga (km 10) amb 40 minuts i pocs segons, el Jordi no em pot seguir i jo m´enganxo amb un grupet que porta un bon ritme. Cada quilòmetre em trobo més carregat d´esquena i de cames, i al km 16 decideixo despenjar-me i continuar al meu ritme. Finalment, arribo amb 1h24´25 i vaig cap a la taula d´arribada perquè m´agafin el temps i el dorsal per sortir a la classificació, però no em volen ni escoltar, dient que no poden saber si he fet trampes... Collons, ni que hagués arribat el primer, que som corredors populars del "monton"... Amb aquest temps, hagués quedat cap el lloc 310, d´un total de 8.000 corredors, no està gens malament. Sort que tenim un video per demostrar que hi vaig ser, tot i no sortir a la classificació (http://www.corriendovoy.com/video.php?id=333&video=23234). El Jordi arriba força demoralitzat amb 1h26´.

Propera cursa: la gran cita (Marató de Barcelona, el 6 de Març). A veure si tenim sort...

Mitja marató de Sitges (21,097 km)

Resum: Sabor agredolç!

Avui anem els tres mosqueteros (David Turull, Jordi Badia i un servidor) i només falta el D´Artagnan del Jaume Mayor.... Sortim a les 7h30 de Manresa en direcció Sitges. Arribem puntualment i comencem malament, ja que no hi ha cap indicador d´on és la sortida i tampoc dels aparcaments. Després d´aparcar el cotxe anem a buscar el pitrall, i després et fan anar a recollir la samarreta de regal, on tres persones han de repartir la samarreta per mil persones, quin caos! Ens fem la foto de rigor, escalfem i anem cap a la sortida.

El Jordi Badia agafa posicions davanteres, ja que vol fer bona marca, i el David i jo ens col.loquem al costat del que porta el cartell que farà 1h30, que és la marca que vull fer jo. Encara que vaig fer la mitja de Tarragona en 1h24, vull veure com acabo la cursa a ritme de l´objectiu de la marató de Barcelona (menys de 3 h). Comença la cursa i es provoquen els típics taps per culpa dels que van a poc a poc i es posen al davant (s´ha de ser burro, eh?). Després de 2 km ja estic al costat del cartell de 1h30 i anem a 4´15 min/km. Durant tota la cursa he d´anar frenant per no adelantar al cartell, i les sensacions són molt bones, així que acabo la mitja en 1h29´48", i acabo amb un sabor agredolç, ja que estic molt content perquè acabo la mitja molt sobrat a ritme de marató, però amb les ganes d´haver-me provat i posar-me al límit per veure quina marca hagués pogut fer. En fi, a Granollers anirem a tope!

II Cursa del Gall (12,5 km i 460 mts d+)

Resum: L´honor de portar el dorsal 1

Un any més hem participat a la cursa del Gall, que forma part de la Marató de TV3, i que aquest any està dedicat a les lesions medul.lars, i que ens toca tant de prop....

Em passa a buscar el David Turull i passem a buscar en Jaume Mayor. Arribem a St Fruitós a les 9h30, allà ens trobem al Enric del Bar Porró (organitzador de la triatló del Porró) i ens fem la foto de rigor. Allà també em trobo un bon amic de la Cerdanya que també ha volgut córrer i participar amb la Marató, l´Àlex Cristel. Gràcies per venir amics!

Mentres escalfem, veig que també correrà la gran Mònica Ardid i decideixo intentar seguir-la fins allà on pugui (l´última vegada que ho vaig intentar, el juny a Vacarisses, vaig fracassar estrepitosament....). La cursa comença puntualment a les 10h30, i m´enganxo com una lapa a la roda de la Mònica. De seguida veig que el ritme és còmode per mi, encara que a les pujades i baixades tècniques em costa una miqueta. El Jaume no m´ha pogut seguir, però segur que no està gaire lluny.... Em sento molt bé durant tota la cursa, i arribo tal com he començat: enganxat a la Mònica (24è amb 1h03´03"). El Jaume arriba xafant-me els talons a menys d´un minut i mig, i el David a uns 10 minuts. A més a més, a l´arribar tinc una altra alegria, ja que m´ha vingut a rebre la meva familia, gràcies!

Vull felicitar a tota la organització, ja que a part de recaudar 500.-€ per la Marató de TV3, han organitzat una molt bona cursa, perquè sigui un referent en aquest tipus de cursa. Jo ja la tinc en l´agenda del 2011... La cursa estava ben senyalitzada (jo potser li treuria les cintes taronges, ja que a vegades despista més que ajuda), bon avituallament, regals i piscolavis al finalitzar la cursa (els entrepans estaven boníssims).

Mitja marató de Tarragona (21,097 km)

Resum: Rècord personal! (un altre cop seguint una noia......)

Quina mandra que fa aixecar-se a les 6h30 del matí d´un diumenge d´hivern per anar fins a Tarragona a córrer 21 kms.... Sort que m´acompanya el Jordi Badia, i el viatge es fa més curt tot parlant de política i arreglant al País (avui hi ha eleccions al Parlament).

Arribem a Tarragona a les 9h i trobem lloc a 50 mts de la sortida, d´això se´n diu començar el dia amb bon peu. Anem a buscar el pitrall i ens fem la foto de rigor.

Escalfem i estirem com Déu mana i a les 10h comença la cursa. Quin ambient que hi ha! Som més de 2.000 inscrits.... Segueixo al Badia el primer quilòmetre, però desseguida em trobo un grupet amb una noia de Viladecavalls que van a bon ritme (uns 3´45" el quilòmetre), i decideixo seguir-los. Van passant els quilòmetres i em sento molt còmode amb aquest ritme. La prova d´això, és que passem el 10 mil amb 39´24", que és el millor temps meu en una cursa de 10 mil....

Gràcies a seguir la primera classificada tota l´estona, m´he sentit fotografiat per tot arreu i he pogut triar la millor foto, jejeje. Fora conyes, és un plus afegit els ànims que dona el públic quan veu passar la primera classificada, ja que a més a més, per si hi ha algun despistat entre el públic, en aquesta cursa hi havia una bicicleta al seu davant amb un cartell que indicava 1a dona.

Cap al quilòmetre 16 he tingut un moment de crisis, i sort he tingut de veure al mestre Badia a 100 escassos metres davant meu, i llavors he apretat les dents i m´he reenganxat al grupet de la 1a classificada. Ha valgut la pena aquest esforç, ja que al final he arribat amb un temps de 1h24´05", la millor marca personal en una mitja marató d´asfalt. L´anterior rècord el vaig aconseguir fa uns 5 anys a la mitja de Granollers, i llavors vaig seguir tota l´estona a la que seria la primera noia veterana amb 1h27´.

Hem fet un passet més per fer una bona Marató de Barcelona.... Som-hi!

Cursa Montserrat Nord (22 km + 1100 mts d+)

Resum: Sorprenentment recuperat!

Després d´una setmana amb l´esquena molt fotuda i prenent-me voltarens, arriba diumenge i la passió per aquest esport no m´impedeix anar a una de les curses més guapes del calendari muntanyenc. També és veritat que el fet que el meu company de fatigues i entrenos, el Jaume Mayor, estigui també fotut del genoll, m´acaba de convèncer per agafar-nos la cursa com un entreno....

Arribem a les 8h30, agafem pitralls, tè de rigor i ens canviem. Anem a la sortida i no ens cansem de saludar a tots malalts com nosaltres: Carles Salvador, Isma Flores, Albert Comaposada, Jordi Costa, Josep Gras, Adrià Anton, Joan Ramon Badia, Robert Monrós.... (ho sento si em deixo algú). Especial agraïment pels ànims i fotos al Sergi Cots, Manel Rubia i Xevi Edo! Aquesta cursa ho té tot! Definitivament, és cursa obligatòria, tant si estàs en forma com si no ho estàs, val la pena!

Comença la cursa puntualment a les 9h30. Les noies surten altre cop 15´ abans, i tal com ja vaig fer l´any passat, em torno a queixar, ja que és una putada per nosaltres i per elles, que siguin adelantades per la majoria dels nois, i la majoria te les trobes a la canal de St Jeroni (en el meu cas, només van quedar per davant meu 9 noies de les 26 que van sortir 15´abans). Sortim de la meitat del peloton, ja que la intenció és anar de trankis fins a dalt de St Jeroni, i veure com tenim l´esquena i el genoll... L´inici de la cursa l´han modificat i això evita un embús important que es formava al principi, però de totes maneres, hem sortit tant enrere que no ens evita petits embussos (en conto fins a 5), i el gran embús a la fusta de la canal de St. Jeroni...

Arribem a dalt sobrats de pulsacions, anem més frescos que el pà Bimbo! I comencem la dura i llarga baixada. Fins que no som al camí de la Cova no em comença a fer mal l´esquena i per sort, en l´últim avituallament, hi ha reflex, bingo! El Jaume va més tocadet que jo, però tot i així, arribem a Monistrol amb el mateix temps que l´any passat: 2h29´, increïble, SORPRENENT! Així és la muntanya....

Ara toca pensar amb l´asfalt i amb el primer gran objectiu de l´any 2011: la Marató de Barcelona, el dia 6 de març; abans però, tindrem temps de fer alguna cursa preparatòria, com la mitja de Tarragona o Granollers. Et trobaré a faltar muntanya!!!

Cursa Barraques de Vinya (23,8 km i 800 mts d+)

Resum: com a casa no hi ha res..... Gràcies Koales!

Encara que sembli mentida, avui he anat a fer una cursa tot solet després de mesos anant-hi acompanyat, tot i que la cursa era a casa, feia un sol de justicia i la cursa tenia molt bona pinta.... Pitjor per ells! Bé, com diuen els organitzadors de la cursa: que n´aprenguin.....

De totes maneres, com ja era de preveure, allà em trobo moltíssimes cares conegudes i companys de feina (Marià Trilla). Probablement, és la cursa que més gent he saludat. Com no pot faltar la foto de rigor pel meu blog, a la que em trobo als germans Beltran, i ja en tenim una altra!

Recollo el pitrall, i aprofito per saludar als Koales, i felicitar a l´organitzador de tot aquest muntatge, en Martox, ajudat en tot moment pel gran Koala. Em comenten que ho tenen tot a punt, i el circuit està molt ben marcat (collons, no m´extranya: han anat a fer un repàs al recorregut a les 3 de la matinada..... Sou la òstia!).

La cursa comença amb uns minutets de retard, com no podia ser d´una altra manera, amb una curiosa sortida en curva i dos arbres al mig del pas.... jajaja, Koala total! Els primers quilòmetres els comparteixo amb alguns dels Koales (Sergi i Albertus), fins a l´avituallament del km 11, on hi ha el Gran Koala, en Martox i en Guido, i ens ofereixen unes Volls....i jo decideixo no aturar-me per si em trobo algun control d´alcoholèmia. La veritat és que duia un molt bon ritme i tenia bones sensacions (per una vegada, acabaria una cursa per davant del Sergi, jejeje).


Un troçet més endavant m´adelanten el Toni Beltran i l´Adrià Anton, i em desmoralitza una mica, però faig un sobresforç per seguir-los i consegueixo atrapar al Toni, amb el qual compartim qüasi bé la segona meitat de la cursa, fins a un parell de quilòmetres per l´arribada, que li foto un atxasu i li trec uns quants segons.... que cabró! (ell hagués fet el mateix). L´arribada ho té tot: és en baixada, tinc bones sensacions després d´haver fet 24 km, i m´està esperant la meva estimada família!!!! Què més puc demanar? Més curses com aquestes, sisplau! Gràcies Koales!

Arribo el 18è d´uns 200 en total, amb 2h03´, molt i molt content!

P.D: alguna crítica he de posar oi, Martox? Doncs, que els últims quilòmetres ha sigut una mica incòmode trobar-nos amb els que feien la caminada....