Cursa de la Campana (14,5 km)

Resum: Cada any millor!

Un dels avantatges que té fer les curses de casa és que no t'has de llevar de matinada, i en diumenge això s'agraeix molt! Així que em llevo a les 7h, esmorzo, i passo a buscar al Jaume Mayor i al David Turull per anar cap a Vacarisses: 4a edició de la cursa de la Campana i 4a participació meva! Com cada any, problemes per aparcar el cotxe, recollim els pitralls (gràcies Toni per aconseguir-nos un pel Jaume, tot i tenir les inscripcions tancades desde fa setmanes). Moment per saludar a tots els coneguts (cada cop son més i no em vull deixar a ningú...), i foto de rigor pel blog.

La cursa comença puntualment amb les campanades de l'església, a les 9h en punt. L'inici és en baixada i el grup capdavanter on hi ha la Mònica Ardid, va molt relaxat, cosa que permet que gent com jo puguin seguir el seu ritme, fins que arriba una forta pujada i és fa la selecció natural i on tothom es posa al seu lloc. Així, tal com ja he comprovat en vàries curses que tenim un ritme similar, formem un grupet molt macu amb l'Isma Molina i l'Isabel Olivan, amb qui tenia un deute pendent desde la Mitja de Tarragona (ja que vaig fer el meu millor crono tot seguint-la), i li faig de llebre força estona, fins que a falta de pocs km decideixo apretar més perquè em trobo molt bé!

Arribo en una sorprenent 19a posició (de més de 400 corredors). Cada any millor: l'any passat vaig quedar el 45è; i la cursa, cada any millor també! Si ja era prou maca, aquest any han eliminat l'únic tram d'asfalt a ple sol que hi havia, i es fan molts corriols, cosa que amb el calor d'aquest any, ha sigut tot un encert. Felicitats Toni! Tens una de les millors curses de la zona... En Jaume arriba el 44è amb 1h17 i el David el 137è amb 1h27. Ens avituallem i mengem una mica per reposar les forces, i tornem cap a casa, que la family ens espera!

Videos de la cursa:

http://www.youtube.com/watch?v=Y_k9SNAGrRY&feature=player_embedded (surto al segon 50)

http://www.youtube.com/watch?v=LHT7RmeRz94&feature=player_embedded

Cross de Callús (10 km)

Resum: Cursa d´última hora

Crec que mai ho havia fet, jo que sempre ho planifico tot i faig les inscripcions amb molt de temps d´antelació, aquest diumenge passat em vaig llevar i tot i no haver passat la millor nit perquè la Queralt havia vomitat a les 2h de la matinada, vaig esmorzar, i amb el permís de la mestressa, vaig sortir a tota pastilla cap a Callús, mitja hora abans de que comencés la cursa... Pel camí, truco al meu cosí Xavi, ja que viu allà i se que la fa sempre, perquè em guardin un pitrall. Però resulta que la nit abans ha sortit de juerga i el desperto.... Arribo i encara no han tancat inscripcions, o sigui que faig la inscripció. De sobte, apareix el meu cosí amb cara de no haver dormit gaire i també la farà.... quin crack! Abans de donar la sortida, ens trobem tota la gent del Nat´s que correm (Raimon Hernandez, Iolanda Garcia, Dani Giner, Cristian Sanchez i Josep Castellet) i ens fem la foto de rigor, i ràpidament es dona la sortida.

La cursa comença molt ràpid, i intento seguir al meu cosí, treient dos pams de llengua. Collons, sort que no ha dormit gaire, penso jo....

Fins a la meitat de la cursa, hi ha algunes pujades que al ritme que portem es fan força dures, però resisteixo com puc i arribem al tram de baixada. Allà em trobo molt còmode i decideixo fotre un "atxasso", ja que pel darrera la gent apreta molt. Em segueix en Raimon del Nat´s, i el Jordi Barbé, amic del meu germà Oriol.

Fa força calor i els avituallaments i una dutxa en forma de tot terreny amb una llança, s´agraeixen molt i molt. Ja cap al final de la cursa es posa a tirar en Raimon i el seguim com podem. Arribem tots tres amb molt poca distància entre nosaltres, en Raimon al davant (13è a la general de 160 corredors), jo el 14è amb 43´41, i el Jordi Barbé el 15è. Molt content i satisfet, torno cap a casa.

Triatló sprint de Mataró (750 mts + 20 km + 5 km)

Resum: Bon debut al mar

Un altre diumenge matinant, doncs toca llevar-se a les 5h15. Quedo a les 6h al Nat's amb el Marc Sabata i baixem cap a Mataro. Plou tot el viatge i continua plovent quan arribem. Primer toc per la organització, ja que no trobem ni un sol cartell indicatiu de la cursa.

Mentres esperem entrar a boxes, em ve a veure en Lluis Mestres, excompany de feina que viu a Mataró. Gràcies Lluis, sempre és bo fer-la petar amb tu. Finalment entrem a boxes i em dedico 10 min a posar-me el neoprè perfectament. Ja, ja, ja, ara ja pot ploure tot el què vulgui...
De cop, passa una noia de l'organització i diu que han decidit suspendre el tram de bici per culpa de la pluja!!! Collons, ja era prou curta (per això es diu sprint...), només faltava això! Ara em confirmo que aquest esport és molt elitista i piju, quina colla de marietes! Els que venim de la muntanya no ho podrem entendre mai...
Total, farem 1000 mts de natació al mar (250 mts mes del previst: caca la vaca) i 5 quilometrets, que quan has escalfat, ja s'ha acabat... I a sobre ens fan esperar 30 min més. Aprofito per parlar amb tots els coneguts i companys del Nat's: en Pitu, Jordi Sagi, Edu Aregall, Nuria Sellarès, Marc Comellas, Enric Pintado, etc, i aprofito per ficar-me a l'aigua. És el primer dia que provo el neoprè i alucino per un tub al veure la flotabilitat que te... De cop i volta estic molt més tranquil, ja que veig que almenys no m'ofegaré i faré un paper prou digne...

A les 9h30 surten les noies, que son poquetes, i 8 min més tard sortim els nois. Potser som uns 900 i tot i sortir desde un lateral, l'entrada a l'aigua és brutal! Els cops de puny i de peu son continus, sembla un combat de aquaboxa... Em surten les ulleres i agafo un stress total. A més a més, no puc tirar-me més al lateral perquè tenim les roques molt aprop i havia de triar entre les òsties de la penya o xocar contra les roques... Després de les roques em situo al lateral exterior i puc relaxar-me una mica. La pega és que les boies on fem els girs em cauen molt lluny i faig molts més metres que els que ho fan per l'interior.

Surto de l'aigua amb uns 21 min (en la posició 400, dels últims del Nat's). Toca treure's el neoprè i fotre's a córrer com un boig, que això es el meu fort! Adelanto a moltíssima gent (uns 200), mai m'havia passat... La penya va fatal corrent, inclús passo una noia que va vomitant tot corrent, sense comentaris... Son dues voltes a un circuit de 2,5 km: un altre toc per la organització, ja que es un merder de gent, entre els que fan la primera i els que fan la segona (ah, i molt fàcil colar-se i no fer la segona volta, com un que havia adelantat i va arribar davant meu i havíem sortit junts de boxes). L'últim toc per la organització és perquè s'havia de fer cua per entrar a l'arc d'arribada i a sobre, no surto a la classificació, patètic! El tram de córrer el faig en uns 21 min més, vol dir que acabo en uns 42 min en total, i jo em demano, val la pena dedicar tot el matí de diumenge desde les 6h fins a les 13h, per fer 40 min d'esport?...

Cursa de l´Alba 2011 (24 km, 1000 mts d+)

Resum: Molt feliç de tornar a la muntanya

Després d'una nit molt plujosa (perfecte per obrir-se el cap baixant per les bateries...), em passa a buscar el nou fitxatge, en Lluis Rafart, i anem a Collbató. Recollim el pitrall i el xip (les meves queixes de l'any passat han donat fruit, ja que ho donaven a taules diferents). Ens fem les fotos de rigor i escalfem una mica, tot saludant als de sempre: quina gran familia que som!

No plou, però està núvol, i la temperatura és ideal per córrer. Comença tan puntual (8h30), que m'agafa amb el pixats al ventre, tot xerrant amb el germà petit del Jordi Badia, i surto força enrere. Faig el km llençat per recuperar posicions, doncs no vull arribar a les escales i tenir que fer cua... Ho aconsegueixo, i tot i treure la llengua, em sento força bé. El camí cap a St Miquel es fa molt pesat ja que ens trobem a desenes d'excursionistes caminant; alguns d'ells s'aparten, però altres, alguns emprenyats, passen de tot (collons, i jo em dic: no podrien haver triat un altre dia...). A la baixada al Monestir, aprofito per fer-me una beguda energètica a base d'aigua i un powergel, que em servirà per tota la pujada a St Jeroni. A la pujada em crida en Pau del magatzem de l'empresa i al cim l'Albert Plans. Gràcies a tots dos pels ànims!
El cim es al km 14 i queden 10 km de baixada, el pitjor pel meu genoll ha de començar ara... Inicio el descens amb molt de compte, i el grup que anava al cim s'escapa rapidament. Al control de l'ermita em diuen que vaig el 44è i penso que he d'apretar perquè no m'avanci gaire gent i arribar entre els 50 primers. Me'n adono en aquest moment que quan vaig començar quedava de la meitat, una mica mes endavant, i estava molt content. Això voldria dir que avui faria el 200 de 400, aprox.
Després de St Miquel m'adelanta el primer perseguidor, en Isma Molina, que va volant i no el segueixo ni cinc segons. Com baixa el paio, i a sobre en terreny moll... En fi, jo a lo meu. D'aquí fins a l'arribada em passen 6 més, i jo n'adelanto a 2 (anaven caminant per alguna lesió...). Soc un patata, ho se, però estic content d'haver conseguit arribar entre els 50 primers i sobretot, sense dolor al genoll. Arribo el 49è amb 2h22, el mateix crono que l'any passat, que crec que estava en millor forma.

I Duatló de St Fruitós de Bages (5km+16km bici+2,5km)

Resum: Molta, molta calor + Debut amb l´equip Nat´s Sport

Bona experiència amb la meva primera participació en un duatló d´asfalt. Qui s´havia d´imaginar que tot just al principi de la primavera tindríem un dia de tanta calor, qüasi de ple estiu... I és que a les 16h de la tarda, després d´havent dinat, la cosa prometia molt. Abans de començar, una foto molt especial, la dels 6 primers integrants de l´equip del Nat´s, amb el tratge oficial (Gràcies per fer-ho possible Albert). A la foto, d´esquerra a dreta, a baix, l´Albert Noguera, Marc Sabata, Pitu Martin i Fons Veldman, a dalt, Edu Aregall i un servidor.

La duatló consistia en tres trams, el primer del qual eren 5 km corrent, el segon 16 km en bici i el tercer 2,5 km més corrent.

Es dona la sortida a les 16h i surto en les primeres posicions, tot seguint al Pitu. Son dues voltes a un circuit urbà mixte de 2,5 km. Sort que em vaig descuidar el pulsòmetre, ja que sabia que seria una cursa molt ràpida i amb les pulsacions a tope, però tant no. Avui, mirant la classificació, veig que vaig fer els 5 km en 16:21, o sigui, a 3:24 el km, està tot dit.....

Arribo a la primera transició el 17è, amb molt bones sensacions. A més a més, aplico la meva tàctica del triatló del porró, i no em canvio de sabatilles, agafant la bici en un tres i no res (llàstima que no hi hagi control de temps a les transicions, ja que segur que vaig ser el més ràpid).

M´enganxo amb un grupet molt maco i em poso a xupar roda (amb la velocitat que porten, tinc feina a seguir-los i no puc donar cap relleu), fins que arribem a la pujada posterior al pont de Cabrianes, on em comencen a aparèixer les malaïdes rampes als bessons, suposo que per culpa de la forta calor i la ínsuficient hidratació. Allà em despenjo i arribo a Artés tot sol. A la tornada, m´adelanta un altre grupet i em poso al seu darrera, però al cap d´un minut em tornen a sortir les rampes, i els torno a perdre. Arribo a St Fruitós com puc, al meu aire, i acabo aquesta part el 37è, i perdo molts llocs. Sort que faig la transició molt ràpida, doncs no m´he de canviar les sabatilles, i l´últim tram de 2,5 km corrent em surt força bé, malgrat les rampes que he tingut. Acabo aquest tram el 26è, a 3:39 em km, i el total el lloc 29è amb 55:07 (jo havia previst que ho intentaria fer en menys d´una hora, no està gens malament).

Gràcies al Jordi Mula, al Jaume Grandia i a l´Albert del Nat´s, per les fotos ;-)

Marató de Barcelona (42,194 km)

Resum: Montse, dedicat a tu!

Avui ha sigut el dia culminant, després de mesos d´entreno. Et vull donar les gràcies per la teva implicació i paciència, per deixar-me fer realitat uns dels meus somnis (llàstima que no t´he pogut dedicar el meu objectiu final, però per mi conta igualment). A més a més, el teu seguiment d´avui ha sigut increïble, i saber que cada 30 min et veuria, m´ha donat ales. Se que llevar-se un diumenge a les 6h del matí per anar a Barcelona a agafar no se quants metros no és fàcil....

Després de dormir unes 3 horetes i mitja, sortim de Manresa amb el Jordi Badia a les 6h30. Ariibem puntualment a Barcelona i trobem un lloc pel cotxe molt aprop de la sortida (i sense pagar...). Deixem la bossa al guardarobes (allà ens trobem al Carles i Manel dels Koales).

Escalfem una mica i entrem al calaix dels sub3h (al davant només la èlit i al darrera unes 14.000 persones....). Quin ambient més ben parit! Allà ens trobem amb en Felip, un amic del Jordi i la colla de Correcats que també volen baixar de les 3h, amb el gran capità Curat al capdevant. A les 8h29 donen la sortida a la èlit i un minut més tard a la plebe (no se perquè ho fan, si tampoc els atraparem...).

Els nervis deixen pas a l´emoció, i desseguida ens posem a roda dels Correcats. Els primers km passen molt ràpids i ens hem de frenar per no adelantar al Curat. Al km11 (Sants Estació) veig per primera vegada a la Montse i em sento de conya. El mateix passa al km15 (Passeig de Gràcia). Al km20 (Sagrera) ens tornem a veure i li demano el Fisiocrem, ja que l´esquena es queixa força, i al km22 m´he de prendre un ibuprofè, ja que sinó he de plegar en breu.... Collons, això és un miracle, ja que dos km més tard em sento de conya, i fins i tot m´ha marxat el mal als peus que tenia! Al km28 (Torre Agbar) ens tornem a veure i les sensacions són boníssimes, inclús al km30 penso que ho aconseguiré fàcilment. Aquí em crida un excompany de feina, en Cristian. De cop i volta, al km33 apareix un maleït mur i xoco de ple amb ell! Collons, és com si no tingués gasolina... Aquí encara anava amb temps per fer sub3h, però a partir d´ara tot canvia i no consegueixo baixar de 5 min/km. Un cop veig que no conseguiré l´objectiu, em centro a acabar en condicions. Aquí em trobo al Farreti primer i a l´Isidre Costa després, i m´acompanyen un bon troç (moltes gràcies als dos, no sabeu com ho he agraït). Cap al km37 ens veiem per últim cop amb la Montse, abans de l´arribada, i li dic que arribaré 5 minuts més tard. D´aquí fins al final és un patir constant, i ho passo fatal, cada metre sembla un món (al km40 m´adelanta la Isabel Olivan, que vaig seguir a la mitja de Tarragona, i no la puc seguir). En l´avituallament de la Catedral em trobo al Sancli, això és flipant!

Finalment, després de patir més del què em pensava, arribo amb 3h06´30", no havent conseguit l´objectiu final, però molt content pel temps que he fet (en lloc 900è aprox, de 15.000 atletes). El Jordi Badia també ha trencat el motor al km30 i arriba amb 3h10.

P.D: Ara toca muntanya!!!!

Mitja marató de Granollers (21,097 km)

Resum: Córrer sense xip

Quin dia més guapo per córrer! Marxo cap a Granollers amb el Jordi Badia, arribem a les 10h, la temperatura és ideal per córrer i fa un sol genial, d´aquells dies que m´agraden tant... Com que ja tenim el pitrall, perquè el vaig anar a buscar el divendres tarda, ens estalviem tenir que anar a buscar-lo i tornar al cotxe a canviar-nos. Però quan trec tots els estris per canviar-me, em dono compte que m´he deixat el xip personal, quina PUTADA!!!!! Agafem el cotxe, aparquem en doble fila i anem a incidències: res a fer, tots els xips estan adjudicats i no en sobra cap. En fi, haurem de córrer sense xip.

Ens fem la foto de rigor, i anem cap a la sortida tot escalfant. Les sensacions són bones i ens plantegem baixar de 1h23.

Arribem a la sortida i veiem que han fet diferents calaixos de sortida: de l´1 al 500 al davant, del 501 al 4000 després, i la resta al darrera. Al primer calaix hi ha la èlit, però també veiem gent que no té pinta de fer bones marques amb pitralls inferiors al 500, o altres corredors amb pitralls més grans del 500, igual que nosaltres, i decidim posar-nos al primer calaix ja que no hi ha cap mena de control.

Sortim a les 10h50, i fem els primers km a bon ritme, baixant dels 4 min/km que ens havíem proposat d´anada a la Garriga (i tornant a 3´50 min/km, per fer 1h22´15), però aviat ens adonem que serà difícil mantenir aquest ritme per culpa dels tobogans que anem fent (collons, ja no me´n recordava que n´hi havia tants...). Arribem a La Garriga (km 10) amb 40 minuts i pocs segons, el Jordi no em pot seguir i jo m´enganxo amb un grupet que porta un bon ritme. Cada quilòmetre em trobo més carregat d´esquena i de cames, i al km 16 decideixo despenjar-me i continuar al meu ritme. Finalment, arribo amb 1h24´25 i vaig cap a la taula d´arribada perquè m´agafin el temps i el dorsal per sortir a la classificació, però no em volen ni escoltar, dient que no poden saber si he fet trampes... Collons, ni que hagués arribat el primer, que som corredors populars del "monton"... Amb aquest temps, hagués quedat cap el lloc 310, d´un total de 8.000 corredors, no està gens malament. Sort que tenim un video per demostrar que hi vaig ser, tot i no sortir a la classificació (http://www.corriendovoy.com/video.php?id=333&video=23234). El Jordi arriba força demoralitzat amb 1h26´.

Propera cursa: la gran cita (Marató de Barcelona, el 6 de Març). A veure si tenim sort...