Marató de muntanya Vall del Congost (42 km, 3100 mts d+)

Objectiu aconseguit! Aquest és, sense cap mena de dubte, el resum que millor defineix l´experiència viscuda avui a la cursa de la marató de la Vall del Congost. Ni disfrutar, ni drescar, ni trempar, ni òsties..... Quan al km 30 et fan mal tots els ossos i muscles de tot el cos, incluint fins i tot la mandíbula, i encara et queden més de 12 km per acabar, no se´n pot dir precisament disfrutar. Cal dir però que els llocs per on transcorre la cursa són preciosos, però un altre dia hi aniré caminant amb la família d´excursió, i me´ls miraré tranquil.lament, ja que avui no he tingut temps de fer-ho; també vull felicitar a la organització per saber situar els avituallaments al lloc correcte. Només tinc un però: ha faltat una bona botifarra al finalitzar la cursa (quan faltaven dos km pel final, jo ja me l´estava menjant....).
A les 5h15 de la matinada ens hem trobat al parc de l´agulla uns quants malalts (perquè llevar-se un diumenge a les 4h15 per anar a córrer 42 km per la muntanya no té un altre nom, ho reconec). Jordi Badia, Jaume Mayor, Xavi Palà, Valentí Cots i un servidor, enfilem els cotxes cap a Aiguafreda. L´ambient que es respira és immillorable, i de seguida començo a trobar-me a gent dels corredors.cat, o sigui, a més malalts.

La cursa comença puntual a les 7h, i la penya (entre ells el Xavi Palà i en Jordi Badia) surt com si es tractés d´una cursa de 10 km (senyors, que queden 42 km! crida un del meu costat). Quan sortim del poble, a 1 km de la sortida, entenc perquè sortien tant canyats: comença un corriol estret, i la cua que s´organitza és espectacular! En Jaume Mayor i jo conseguim adelantar molta gent pels corriols, cosa que m´estressa bastant; li dic al Jaume que posi seny, ja que falta molta cursa. Cap al km 20 ens trobem un control que ens diuen que anem el 50 i 51, cosa que em sorpren i més tard ho pagarem... Efectivament, entre el km 20 i 30 ha sigut un continu de corredors adelantant-nos (el Jaume amb rampes i jo força petat també). Cap al km 30 ens adelanta el Valentí Cots i no podem seguir-lo ni un km.... A sobre, les 3 travesses per dintre del riu han sigut una putada com un temple (collons, no els hi costava gaire fotre quatre pedrots a dintre del riu per no mullar-nos!). Finalment, acabo 74è amb 6h43´, i el Jaume entra 1 minut darrera meu.
Vull destacar que m´ha fet una ilusió molt gran trobar-me al koala amb dos o tres més animant com uns animals al km 17, i també a l´arribada i que m´han obsequiat amb dues fotos ben xules:

Cronoescalada Koala a Montserrat (7,32 km, 1100 mts d+)

Matinal perfecte amb gent genial. Arribo a Monistrol a les 8h15 i comença a sortir gent de tot arreu, com si fos la Montserrat Nord (aquests Koales tenen un poder de convocatòria bestial....).

El temps és perfecte per gaudir d´un dia de muntanya, però aviat comencen a venir núvols que més tard ens acabarien remullant a l´arribada al cim. Fem un cafè i sortim a la línia de sortida per veure com comencen a sortir els primers valents. L´ordre de sortida és desordenada, com ha de ser una bona cursa pirata. Finalment, consegueixo sortir dels últims, amb l´amic Jordi Badia darrera meu, xafant-me els talons, sabent que ben aviat m´adelantaria.

Però parlant d´adelantaments, pujant les escales del Monestir tinc el plaer de veure un dels adelantaments més brutals que m´han fet mai, una moto anomenada Guido, m´ha fotut una arrancada d´adhesius acollonant (això si que és córrer per la muntanya, i el demés són tonteries...).

Tot i haver començat massa fort, obsessionat per evitar que m´avancin i per intentar avançar als del davant, acabo força bé, amb un crono més que acceptable (1h05´45´´). Amb parcials de 32´i 33´45´´. El Jordi Badia acaba amb un temps de 1h01, i ens fixem l´objectiu de baixar de la hora l´any vinent..... El temps a dalt és dolent, amb pluja i boira, i per evitar algun costipat, anem tirant cap al cotxe.

Felicitats a tots els organitzadors i ens veiem a la propera animalada!

Decacollbaix (28 km, 2.300 mts d+)

Objectiu aconseguit!!!

A les 7h del matí, amb un fred que pelava (-5ºC), ens hem trobat 8 malalts de la muntanya: en Jaume Mayor, en Jordi Badia, en Toni Beltran, n´Alfred Beltran, en Sergi Cots, en Marc Sancliments, n´Albert Comaposada (Malfieten), i un servidor. L´objectiu: pujar per 10 vies diferents el nostre Collbaix.

Iniciem la primera pujada, la més llarga de totes per la pista i després per la corda i carena amunt, a les 7h15, encara mig fosc. El fet de pensar que hem de fer-la 10 cops fa que siguem prudents i pugem força tranquils. Fem una primera parada després de 4 pujades i baixades, i aprofitem per agafar forces.

A mesura que anem fent cims, ens creiem cada cop més que allò que va començar com una juguesca (típica frase “no hi han collons…”), es faci realitat.
A partir de les 10h, a mesura que va pujant la temperatura, el terreny es va transformant, essent totalment gelat i dur a l´inici, a un terreny cada cop més enfangat. Que dur que és fer la vuitena i novena pujada amb unes bambes que pesen tres vegades més….
No ens podem queixar, hem tingut una mica de tot….
Finalment, després de gairebé 5 hores amb només dues paradetes tècniques, hem conseguit el nostre objectiu, havent recorregut uns 28 km amb 2200 mts de desnivell positiu, i 4400 mts de desnivell acumulat.

Perfil altimetric:

1-PISTA

2-EIX

3-CURSA (DRET)

4-OBAGA

5-JAUME

6-GR

7-CURSA (LLARG)

8-BADIA

9-BELTRAN

10-TORRENT

Sortida amb esquís de muntanya a la Tossa d´Alp (935 mts d+)

He de confesar que em fa vergonya no haver fet mai una travesia amb esquís de muntanya, ja que fa 30 anys que esquio per pistes i 10 que practico el running de forma habitual i sobretot després de la sensacional experiència d' aquest dissabte.

Vull agraïr al meu amic Axier per haver-me animat a fer-la i per haver-me deixat els esquis i les botes.

Com que hi havia poca neu a la Cerdanya, vem decidir deixar el cotxe a l' estació de la Masella, a 1600 mts, i pujar per les pistes (familiar+mola+2 estacions), fins a la Tosa d' Alp, a 2535 mts.

Dia espectacular amb vistes meravelloses de la vall de la Cerdanya i del Berguedà (massís del Pedraforca), i amb Montserrat al fons.

La baixada per pistes també, és molt millor que les curses de muntanya, i en 15 minuts tornem a ser al cotxe. Total: 2h30

Entreno potent al Collbaix (1.250 mts d+)

Entreno potent a -8ºC amb el Jaume Mayor i en Jordi Badia per començar a preparar la marató de Zegama. Deixem el cotxe al peu del Collbaix a les 9h del matí, i collons quin fred que fot....

Fem 5 pujades al Collbaix! Si, si, heu llegit bé, 5 cops, i per diferents vies per no repetir, i encara ens deixem alguna via per fer (ho deixarem per més endavant per la "Decacollbaix"). Vinga va, qui s´apunta?

Encara recordo la primera vegada que vaig fer el Collbaix corrent, que va ser tot una fita, qui m´ho hagués dit que un temps després el faria 5 vegades.....

Cursa del Gall (10 km i 300 mts d+)

Cursa curta i força ràpida per corriols cap a la zona de Sant Benet de Bages en un dia d´hivern (sort que ha sigut a les 11h). Acostumats a fer 20 km com a mínim, últimament, això de fer només 10 km s´agraeix, tot i que és un altre tipus de cursa, molt ràpida, com ja he dit, on les pulsacions estan sempre a tope!

Passo a buscar al Jaume Mayor i anem cap a Sant Fruitós (també s´agraeix que sigui a casa...). Allà ens trobem a força gent coneguda (Jordi Badia, Toni Beltran, Marc Sabata, Josep Vilanova, i la gent del Nat´s (Jordi i Gemma, Pitu, etc), com no podia ser menys, ja que l´organitzaven). La sortida és puntual i desseguida es forma un grupet capdavanter amb les figures de sempre (Sergi Rodriguez i companyia), amb el "fenòmeno" del Badia (alias el calorós) trepitjant-los els talons, i nosaltres força aprop també (al Jaume li costa escalfar el motor, com a bon motor diesel que és, però al final, tampoc perdona).

Cap al km 8, ja a la última baixada tècnica, em torno a fotre una bona galeta, i sort dels guants, ja que em faig un bon trau a la mà dreta (estic gafat últimament). Arriba el Jordi Badia el 17è amb un temps de 47 min, i nosaltres arribem amb 49 min (en el moment de fer la crònica no hi ha classificació, però devem haver arribat sobre la posició 30).

Cursa de l´Esquiador (19,5 km i 632 mts d+)

Començaré la crònica indicant que és la primera cursa que competeixo en la categoria de veterà! (tot i que normalment és a partir dels 40 i jo encara en tin 37). Per una banda estic content d´arribar-hi en un estat de forma molt bo, crec que el millor fins ara, però per una altra banda penso que van passant els anys i algun dia hauré de deixar aquesta droga...

La cursa és una matinal a la Torre de Claramunt. Collons, a les 8h del matí a ple hivern, quin fred! Ja ho podeu veure en les fotos: segurament soc el que vaig més abrigat de la cursa, jeje. I alguns en pantaló curt i tirants, aquests si que són uns homes de veritat!

Sortim de Manresa a les 6h30 amb el Jaume Mayor, el Jordi Badia i el David Turull (germans de la Salle tots 4! Només faltava el Mollet....). Arribem a la Torre i de cop i volta, em quedo tot sol canviant-me al cotxe, ja que als tres caganers els hi ha agafat un "retortijon" de nervis, quina colla....

La cursa comença amb puntualitat a les 8h i com que fa baixada, l´inici és rapidíssim i ens situem a primeres files el Jaume, en Badia i jo (on aneu? si falten 19 km!!!!), i aviat arribem a la pujada més forta del recorregut; aquí, el Badia marca el seu terreny i ens treu uns quants segons, que seran desicius ja fins al final. Van passant els quilòmetres i em sento bé, tot i que el Jaume va fent alguns dels seus "atxasus", però no em despenjo en cap moment (ni al quilòmetre 10 que em cau el dopping energètic a terra i he de parar-me a recollir-lo....).

A falta de 5 quilòmetres ens atrapa la primera fè- mina i un parell més de runners i fem un grupet molt maco fins a l´arribada. Cal dir que a falta d´uns 3 quilòmetres se m´ha descordat una bamba i no he volgut parar a lligar-la, ja que hagués perdut el grup i el ritme era tan fort (almenys per mi), que els hagués perdut, i arribo qüasi arrossegant el peu perquè no em caigui la bamba (quina sensació més rara, no m´havia passat mai). Al final, content, arribo el 29è amb 1h31´58, al darrera mateix del Jaume. El Badia ha arribat fa 2 minuts i el David arriba 10 minuts més tard. Fin