Cursa GELS-Moixeró (19 km, 1400 mts d+)

Resum: Cursa preciosa per gaudir de l´alta muntanya! Bones sensacions!

La cursa comença a les 10h del matí desde la casa de colònies de La Salle (Cal Cerdanyola) de Gisclareny (a 2km de Bagà). El Jaume Mayor fot un ritme inicial trepidant que em costa molt de seguir, i prefereixo seguir la roda de la Mònica Ardid (primera fèmina); el Toni Beltran també em segueix. Portem un ritme molt maco i al cap de poc adelantem al Jaume que no pot seguir el ritme i sembla que ha trencat motor..... Arribem al Coll de Pendís (1786 mts) i em diuen que vaig 10è i penso que potser fotré un pet com una gla.... Em paro per veure isotònic i veig que la Mònica no ha parat i ha agafat uns metres de distància, cosa que ja no podré recuperar, ja que porta un ritme prou fort com per atrapar-la. Aquí comença la meva cursa, i arribo al cim del Moixeró (2091 mts) a la mateixa posició a pocs metres de la Mònica i del Toni. Per la seva part, els germans Cots van 5è i 7è respectivament, quines màquines. Baixant, abans del Coll del Moixeró, em trobo al Jaume i va força bé, pensant que perdria oli del motor....

Arribant al refugi de Sant Jordi (1565 mts) m´atrapa la Nuria Picas (segona fèmina) i un parell de paius, però per sort meva, comença una forta pujada fins al Pas de la Boixassa (1740 mts), i torno a imposar la meva llei i recuperar l´estona perduda a la primera baixada. La distància que els he tret serà definitiva per fer la segona baixada en solitari fins a l´arribada (918 mts). Finalment, crec que he arribat 11è (encara no han sortit les classificacions) amb 2h21, a 9 minuts del Toni i a pocs minuts de la Mònica, de la qual m´he quedat amb les ganes de fer-me una foto amb ella (a la pròxima no se m´escapa). El Jaume arriba 7 minuts més tard, després d´haver-se equivocat a la baixada i perdre uns minutets, fet que ha impedit atrapar-me, jejeje

Marató de muntanya Vall del Congost (42 km, 3100 mts d+)

Objectiu aconseguit! Aquest és, sense cap mena de dubte, el resum que millor defineix l´experiència viscuda avui a la cursa de la marató de la Vall del Congost. Ni disfrutar, ni drescar, ni trempar, ni òsties..... Quan al km 30 et fan mal tots els ossos i muscles de tot el cos, incluint fins i tot la mandíbula, i encara et queden més de 12 km per acabar, no se´n pot dir precisament disfrutar. Cal dir però que els llocs per on transcorre la cursa són preciosos, però un altre dia hi aniré caminant amb la família d´excursió, i me´ls miraré tranquil.lament, ja que avui no he tingut temps de fer-ho; també vull felicitar a la organització per saber situar els avituallaments al lloc correcte. Només tinc un però: ha faltat una bona botifarra al finalitzar la cursa (quan faltaven dos km pel final, jo ja me l´estava menjant....).
A les 5h15 de la matinada ens hem trobat al parc de l´agulla uns quants malalts (perquè llevar-se un diumenge a les 4h15 per anar a córrer 42 km per la muntanya no té un altre nom, ho reconec). Jordi Badia, Jaume Mayor, Xavi Palà, Valentí Cots i un servidor, enfilem els cotxes cap a Aiguafreda. L´ambient que es respira és immillorable, i de seguida començo a trobar-me a gent dels corredors.cat, o sigui, a més malalts.

La cursa comença puntual a les 7h, i la penya (entre ells el Xavi Palà i en Jordi Badia) surt com si es tractés d´una cursa de 10 km (senyors, que queden 42 km! crida un del meu costat). Quan sortim del poble, a 1 km de la sortida, entenc perquè sortien tant canyats: comença un corriol estret, i la cua que s´organitza és espectacular! En Jaume Mayor i jo conseguim adelantar molta gent pels corriols, cosa que m´estressa bastant; li dic al Jaume que posi seny, ja que falta molta cursa. Cap al km 20 ens trobem un control que ens diuen que anem el 50 i 51, cosa que em sorpren i més tard ho pagarem... Efectivament, entre el km 20 i 30 ha sigut un continu de corredors adelantant-nos (el Jaume amb rampes i jo força petat també). Cap al km 30 ens adelanta el Valentí Cots i no podem seguir-lo ni un km.... A sobre, les 3 travesses per dintre del riu han sigut una putada com un temple (collons, no els hi costava gaire fotre quatre pedrots a dintre del riu per no mullar-nos!). Finalment, acabo 74è amb 6h43´, i el Jaume entra 1 minut darrera meu.
Vull destacar que m´ha fet una ilusió molt gran trobar-me al koala amb dos o tres més animant com uns animals al km 17, i també a l´arribada i que m´han obsequiat amb dues fotos ben xules:

Cronoescalada Koala a Montserrat (7,32 km, 1100 mts d+)

Matinal perfecte amb gent genial. Arribo a Monistrol a les 8h15 i comença a sortir gent de tot arreu, com si fos la Montserrat Nord (aquests Koales tenen un poder de convocatòria bestial....).

El temps és perfecte per gaudir d´un dia de muntanya, però aviat comencen a venir núvols que més tard ens acabarien remullant a l´arribada al cim. Fem un cafè i sortim a la línia de sortida per veure com comencen a sortir els primers valents. L´ordre de sortida és desordenada, com ha de ser una bona cursa pirata. Finalment, consegueixo sortir dels últims, amb l´amic Jordi Badia darrera meu, xafant-me els talons, sabent que ben aviat m´adelantaria.

Però parlant d´adelantaments, pujant les escales del Monestir tinc el plaer de veure un dels adelantaments més brutals que m´han fet mai, una moto anomenada Guido, m´ha fotut una arrancada d´adhesius acollonant (això si que és córrer per la muntanya, i el demés són tonteries...).

Tot i haver començat massa fort, obsessionat per evitar que m´avancin i per intentar avançar als del davant, acabo força bé, amb un crono més que acceptable (1h05´45´´). Amb parcials de 32´i 33´45´´. El Jordi Badia acaba amb un temps de 1h01, i ens fixem l´objectiu de baixar de la hora l´any vinent..... El temps a dalt és dolent, amb pluja i boira, i per evitar algun costipat, anem tirant cap al cotxe.

Felicitats a tots els organitzadors i ens veiem a la propera animalada!

Decacollbaix (28 km, 2.300 mts d+)

Objectiu aconseguit!!!

A les 7h del matí, amb un fred que pelava (-5ºC), ens hem trobat 8 malalts de la muntanya: en Jaume Mayor, en Jordi Badia, en Toni Beltran, n´Alfred Beltran, en Sergi Cots, en Marc Sancliments, n´Albert Comaposada (Malfieten), i un servidor. L´objectiu: pujar per 10 vies diferents el nostre Collbaix.

Iniciem la primera pujada, la més llarga de totes per la pista i després per la corda i carena amunt, a les 7h15, encara mig fosc. El fet de pensar que hem de fer-la 10 cops fa que siguem prudents i pugem força tranquils. Fem una primera parada després de 4 pujades i baixades, i aprofitem per agafar forces.

A mesura que anem fent cims, ens creiem cada cop més que allò que va començar com una juguesca (típica frase “no hi han collons…”), es faci realitat.
A partir de les 10h, a mesura que va pujant la temperatura, el terreny es va transformant, essent totalment gelat i dur a l´inici, a un terreny cada cop més enfangat. Que dur que és fer la vuitena i novena pujada amb unes bambes que pesen tres vegades més….
No ens podem queixar, hem tingut una mica de tot….
Finalment, després de gairebé 5 hores amb només dues paradetes tècniques, hem conseguit el nostre objectiu, havent recorregut uns 28 km amb 2200 mts de desnivell positiu, i 4400 mts de desnivell acumulat.

Perfil altimetric:

1-PISTA

2-EIX

3-CURSA (DRET)

4-OBAGA

5-JAUME

6-GR

7-CURSA (LLARG)

8-BADIA

9-BELTRAN

10-TORRENT

Sortida amb esquís de muntanya a la Tossa d´Alp (935 mts d+)

He de confesar que em fa vergonya no haver fet mai una travesia amb esquís de muntanya, ja que fa 30 anys que esquio per pistes i 10 que practico el running de forma habitual i sobretot després de la sensacional experiència d' aquest dissabte.

Vull agraïr al meu amic Axier per haver-me animat a fer-la i per haver-me deixat els esquis i les botes.

Com que hi havia poca neu a la Cerdanya, vem decidir deixar el cotxe a l' estació de la Masella, a 1600 mts, i pujar per les pistes (familiar+mola+2 estacions), fins a la Tosa d' Alp, a 2535 mts.

Dia espectacular amb vistes meravelloses de la vall de la Cerdanya i del Berguedà (massís del Pedraforca), i amb Montserrat al fons.

La baixada per pistes també, és molt millor que les curses de muntanya, i en 15 minuts tornem a ser al cotxe. Total: 2h30

Entreno potent al Collbaix (1.250 mts d+)

Entreno potent a -8ºC amb el Jaume Mayor i en Jordi Badia per començar a preparar la marató de Zegama. Deixem el cotxe al peu del Collbaix a les 9h del matí, i collons quin fred que fot....

Fem 5 pujades al Collbaix! Si, si, heu llegit bé, 5 cops, i per diferents vies per no repetir, i encara ens deixem alguna via per fer (ho deixarem per més endavant per la "Decacollbaix"). Vinga va, qui s´apunta?

Encara recordo la primera vegada que vaig fer el Collbaix corrent, que va ser tot una fita, qui m´ho hagués dit que un temps després el faria 5 vegades.....

Cursa del Gall (10 km i 300 mts d+)

Cursa curta i força ràpida per corriols cap a la zona de Sant Benet de Bages en un dia d´hivern (sort que ha sigut a les 11h). Acostumats a fer 20 km com a mínim, últimament, això de fer només 10 km s´agraeix, tot i que és un altre tipus de cursa, molt ràpida, com ja he dit, on les pulsacions estan sempre a tope!

Passo a buscar al Jaume Mayor i anem cap a Sant Fruitós (també s´agraeix que sigui a casa...). Allà ens trobem a força gent coneguda (Jordi Badia, Toni Beltran, Marc Sabata, Josep Vilanova, i la gent del Nat´s (Jordi i Gemma, Pitu, etc), com no podia ser menys, ja que l´organitzaven). La sortida és puntual i desseguida es forma un grupet capdavanter amb les figures de sempre (Sergi Rodriguez i companyia), amb el "fenòmeno" del Badia (alias el calorós) trepitjant-los els talons, i nosaltres força aprop també (al Jaume li costa escalfar el motor, com a bon motor diesel que és, però al final, tampoc perdona).

Cap al km 8, ja a la última baixada tècnica, em torno a fotre una bona galeta, i sort dels guants, ja que em faig un bon trau a la mà dreta (estic gafat últimament). Arriba el Jordi Badia el 17è amb un temps de 47 min, i nosaltres arribem amb 49 min (en el moment de fer la crònica no hi ha classificació, però devem haver arribat sobre la posició 30).