Triatló olímpic d´Andorra (1200 mts, 38 km, 8 km)

Resum: Un dels millors triatlons que he fet

Ja és el quart any que anem a Andorra. El primer per equips, el segon es va anular l´aigua i va acabar sent una duatló, el tercer es va reduïr la natació, i aquest any toca fer-lo sencer... 

Com sempre, la familia m´acompanya i passem un gran cap de setmana tots junts, amb entrada al Cirque du Soleil inclosa.

Divendres tarda vaig a buscar dorsal, i dissabte al matí pujo la bici a Engolasters. Aquest cop ho deixo tot a punt molt aviat, tant, que soc el primer en deixar la bici... jejeje

Diumenge cal llevar-se molt aviat (6h30) per esmorzar i anar a buscar un dels autobusos que pugen al llac d´Engolasters. Allà arribem abans de les 8h i ens hem d´esperar més d´una hora abans no comença la prova de natació (a les 9h15). Surto amb la primera sortida. Les sensacions no son gaire bones per culpa de la temperatura de l´aigua (uns 16 graus), i la sensació d´ofegament i falta d´aire produïda per l´alçada del llac per una banda (uns 1700 metres sobre el nivell de mar) i el neoprè per una altra. Faig els 1200 mts (dues voltes de 600) en 27'17" en el lloc 68è (es confirmen les males sensacions, doncs he tardat més que per fer 1500 mts a la piscina o en altres triatlons olímpiques).

La primera transició (T1) també és llarga, ja que hi ha molta distància entre l´aigua i els boxes, i un cop agafes la bici, hi ha una forta rampa de sortida. Faig la T1 en gairebé 5 minuts....

El circuit de bici és duríssim. Primer fem una forta baixada, i tot seguit pugem a l´alt de la Comella. Tot seguit tornem a fer baixada forta fins a Andorra, i allà baixada suau fins a St Julià, on comença un duríssim port de 17 km, que porta a l´estació de ski nòrdic de la Rabassa, passant per Naturlàndia.

Després de superar aquest port de més de 1000 mts de desnivell positiu, amb rampes del 13%, arribem a la cota 2032, on es troba la T2. Faig els 38 km de bici en 1h47'19" (posició 64). Aquí em trobo a la Montse i els nens, i em donen un plus de motivació.

Faig la transició ràpidament, i em poso a córrer. El circuit és ideal per mi. Son 8 km de trail per les pistes de ski nòrdic, amb pujades i baixades constants. Aquí recupero moltes posicions, acabant la distància en 47'32", amb el 28è millor crono. 

Acabo el triatló amb 3h02'08", en la posició 48. Molt content pel resultat i de les sensacions a la bici i al córrer.

Triatló doble olímpic de Banyoles (2200 mts, 80 km i 20 km)

Resum: Estic millor del què em pensava...

Matinada ressacosa després de la victoria del Barça ahir a la final de la Champions. Surto cap a Banyoles a les 6h, buff quina mandra! Arribo força aviat i entro la bici a boxes abans que hi hagi cua. Trobo al Jordi Badia i comentem la jugada. Quedo amb els companys de l'equip Triasme i fem la foto (Romà, Mike, Albert i Victor. Falta el Carles, Vicenç, Sergi i Apolo, que arriben més tard).

Anem cap a la sortida. Anem tots amb neopre, igual que el 90% de la gent, tot i que la temperatura de l'aigua és bona (uns 20 graus). La sortida és força caòtica, amb gent que vol estalviar-se uns metres. La gent remou el fons amb el peus i la pudor és insoportable. Per fi donen la sortida. La primera boia de gir està molt aprop i ens hem colocat al pitjor lloc, doncs els de l'esquerra i els de la dreta ens fan un entrepà! Sobrevisc com puc fins al gir, i a partir d'aquí em coloco per l'exterior esquerra; encara que faci més metres, nedo molt còmode i vaig recuperant llocs. Acabo els 2.200 mts en 35'47" (el 121è). El Jordi Badia i el Victor van per davant (un a 4' i l'altre a 3'), el Romà just darrera meu, i la resta més enrere (el Carles, el més perillós d´ells, surt a 9'). Em prenc el meu temps a la transició, menjant i hidratant-me bé. Agafo la bici i començo a pedalar. 

Son dues voltes de 40 km sobre el mateix circuit de la triatló olímpica de l'any passat. Al final de la primera volta veig al Victor que està iniciant la segona, i em porta poca distància. Això em tranquilitza, pero em dura poc la tranquilitat, ja que quan porto 1 km de la segona volta, veig al Carles (això vol dir que només li porto 2 kms...). Apreto una miqueta i cap al km 50 atrapo al Victor. Estic una estona amb ell, fins que decideixo arriscar una mica i apretar una mica més. Trobo al Romà en sentit contrari canviant la camara de la roda, quina putada! Acabo els 80 kms en 2h26'08" (el 121è). Aquesta transició és molt més ràpida i començo a córrer. 

Fa una calor terrible (devem estar a 30 graus). Tot i aixi, les sensacions de la primera volta son bones. Intento hidratar-me moltíssim, tirant-me aigua per sobre constantment. Trobo molta gent caminant (han abandonat uns 70 triatletes). Doblo a moltissima gent, al Vicenç i l'Albert entre ells. La segona i tercera volta es fan llargues i dures, intentant mantenir el ritme, sobretot per la calor insoportable. Acabo els 20 kms en 1h33'24", lluny dels 1h30' que volia fer, amb el 103è millor  temps del parcial i curiosament, també de la general. El Jordi m'ha tret 2' (li he recuperat 8' al córrer), el Victor arriba 2n del gimnàs, a 10' darrera meu, el Carles 3r a 11', el Sergi 4rt a 31', el Vicenç 5è a 44', l'Albert 6è a 46', el Romà 7è a 56', l´Apolo 8è a 1h05' i el Miquel 9è a 1h18'.

Cursa muntanya del Collbaix (13,5 km)

Resum: Bones sensacions

Després d'una setmana amb mal d'esquena (amb visites al fisio i osteòpata incloses), i dels 82 km (i 1000 mts d+) del dissabte en bici, no tenia gens clar com aniria la cursa i si la podria acabar. Avui em passa a buscar el David Turull i anem al Congost. Recollim dorsal i escalfem una mica. 

A les 10 comença puntualment la cursa. La idea es anar amb el David i veure com vaig. Se'm fa extrany no anar al 100% i tenir forces per parlar (més semblant a un entreno). 

Em sento massa bé i aguanto fins al km 4, just a la pujada del Collbaix, on decideixo posar una marxa més. Començo a passar corredors. Arribo a dalt i comença la baixada. No vull forçar i m'adelanten un parell de kamikaces. Els ultims kms es fan llarguets ja que el cansament del dissabte em passa factura. Arribo molt content, amb 1h10', el 15è de 133, i 3r de veterans! El David s'ha equivocat baixant, retallant 1 km, i arriba 1' darrera meu. 

De cara a l'organització, recomano que l'any que ve la facin 1 hora abans per evitar tanta calor. També és recomenable marcar millor el circuit, doncs molta gent s'ha perdut.

Cursa del Nat´s (10 km)

Resum: Fan falta més curses com aquesta

Com que la cursa no comença fins a les 10h, tinc temps d'esmorzar amb la familia, anar a la piscina i fer 1500 mts abans de començar la cursa (desde la piscina a la sortida hi ha 50 mts, jejeje). 

Normalment, el nivell d'una cursa es pot mesurar per la quantitat de gent que hi ha a sota mateix de l'arc de sortida, i en aquesta cursa no s'hi vol posar ningu... 

Surto entre els 10 primers a bon ritme. Els primers kms son de baixada, i consegueixo mantenir la posició. En canvi, quan arriba la pujada no consegueixo mantenir-la i perdo dues posicions. 

En general em trobo força bé i noto que l'entrenament que porto va fent el seu efecte. Torno a disfrutar de les curses com abans! Genial!!!

Acabo el 10è amb 41'30", amb un total de 100 corredors.

Duatló de Vic (7 km+34 km+3 km)

Resum: Una cursa perfecte!

A dos dies de la duatló l'organització retrassa la sortida prevista a les 10:30 fins les 11:45, o sigui que dinarem tard però ens podrem llevar més tard i esmorzar amb la familia, cosa que m'agrada moltíssim, doncs entre setmana no puc fer-ho.

Passo a buscar al David Turull i al Jordi Badia i anem a Vic. Aparquem i anem a boxes a deixar bici. Escalfem una mica i em trobo a dos companys del meu equip nou de triatlo: el TriAsme, l'Albert i el Xavi.

La duatló comença puntualment amb 7 km corrent per un circuit de cros molt xulo. Al primer km vaig a 3,40' el km i m'adelanta força gent.... Hi ha molt nivell! Prova d'això és que acabo els 7 km en 27'09" (3,53' el km de mitja), amb el 151è millor temps....

Faig transició a bici tant ràpid com puc per intentar mantenir la distància que he tret al Jordi Badia (crec que es l'únic que em pot atrapar a la bici). Aquest any no deixo les sabates de bici als pedals i em va força bé (temps similar a l'any passat i menys estressant). Tot i així, tinc molt marge de millora. Van passant els kms de la bici i estic pendent de quan m'adelantarà el Jordi..... Ja arribant, penso que potser m'ha adelantat a la primera transició, o que potser li ha passat algo, ja que no és normal. Arribo a la segona transició amb 1h08', amb el 158è millor temps.

Tinc ganes de ficar-me a córrer i adelantar corredors. Llástima que només siguin 3 km... Aquí veig al Jordi que va darrera meu i li porto uns 2 minuts, o sigui que li he tret 1' al córrer i 1' a la bici.... Acabo els 3 km amb 11'32", el 126è millor temps.

Al final, 1h47' en total, el 145é de 600 duatletes. Molt content, sobretot amb les sensacions, tot i estar al començament de temporada, i haver superat l'esquinç intercostal del mes de febrer. El Jordi arriba el 177è amb 1h49', el David el 248è amb 1h53', l'Albert el 322è amb 1h59', i el Xavi ha hagut d'abandonar després d'haver punxat dues vegades.

Triatló d´hivern de la Molina

Resum: Nova modalitat de cursa al curriculum

Diumenge de Pasqua espectacular, amb fred però amb un sol radiant. L'Asier m'acompanya en cotxe fins a Puigcerdà (1.100 mts), on comença la triatló. No som gaires valents (uns 70 aprox), el Sebastià Catllà entre ells. 

Donen la sortida a les 9h35, amb 5' de retard. Primer toca l'aproximació al poble de la Molina (1.500 mts) en btt: sortida neutralitzada pels carrers de Puigcerdà fins al poligon industrial, agafem cami cap a Queixans i pista forestal de pujada continua durant uns 10 km fins 1.600 mts; planegem uns kms i finalment fort descens fins a la T1. Aquí toca posar-se les bambes i correr per uns camins molt xulos fins a l'estació de ski de la Molina (1.700 mts). En aquest sector faig el primer gran error: només tinc un casc i es obligatori per la bici i el skimo, per tant, em toca portar-lo a sobre tot el sector de run.... Realment, la llogistica d'aquest tipus de cursa es molt feixuga (bici, skis, botes, pals, bambes de bici i correr, etc). La T2 està al costat mateix del tubbing, on hem anat tantes vegades. Allà hi ha la Montse, els nens, i l'Anna, Asier, i nenes. Em poso les botes i skis, aprofito per hidratar-me, i començo a pujar. 

Aquí faig el segon error i aquest es greu, doncs amb les presses no m'he cordat bé les botes i ho pagaré molt car, doncs em surt una butllofa important i els ultims 30' han sigut horrorosos... L'Asier em vol acompanyar i ha començat uns segons abans i em costa molt agafar-li metres. No es fins a la pala mes dreta que no l'atrapo i anem junts fins a l'arribada, a dalt de la Tossa d'Alp (2.500 mts). Aquest sector se'm ha fet molt llarg; de fet, es una triatlo per esquiadors de muntanya sobretot. 

Acabo amb un total de 3h11' (el 18è a la general). 

L'any que ve repetirem!

Cursa ARCS Aguilar de Segarra (16 km i 700 mts d+)

Resum: Cursa trenca-cames, com a mi m´agraden!

Aprofitant la jornada de descans de basquet del nens, aprofito per fer una cursa en dissabte. Aquesta és la última del circuit ARCS de muntanya, a Aguilar de Segarra. Aquest cop hi anem tres: el David Turull, el Jordi Badia, i un servidor (faltaria el Jaume Mayor per fer el poker, però aquest any està hivernant....). Arribem a Aguilar a les 9h, recollim el dorsal, i fem la foto oficial.

Escalfem una mica i anem a la sortida. Com és habitual en aquest circuit, som uns 200 corredors. Donen la sortida a les 10h en punt, i per variar, sortim cagant llets. Tothom vol anar al davant per evitar taps quan comencin els corriols i la pujada. Intento seguir al Badia, però se m´escapa uns 100 mts, no puc. Comencen els corriols, i de mica en mica anem afluixant el ritme i em sento millor. Vaig recuperant metres al Badia, i això em dóna ales, fins que consegueixo posar-me al darrera. Decideixo no adelantar-lo, tot i que ens adelanten uns quants corredors. De cop i volta, hem de travessar un rierol; hi ha fang i pedres, i el Badia patina i es fot un pinyo bastant considerable just davant meu. A part de quedar-se ben moll, s´aixeca i coixeja una mica, però ell continua. Al cap de poc, veig que ha perdut ritme i decideixo adelantar-lo (pinta malament, i no crec pas que acabi).

La cursa és molt divertida, amb continues pujades i baixades (trenca-cames que en dic jo, i que tant m´agraden). Al final però, es fa una mica llargueta, i la pujada final desde l´eix transversal fins al poble, m´ha sobrat una mica. Arribo el 52è amb 1h38´ (de 200 arribats). El Badia ja és a l´arribada: ha abandonat al km 5, com era de preveure. El David arriba el 116è, amb 1h55´. 

Ara toca pensar en la festa final de les curses de muntanya (per mi): Skyrace Montserrat, el dia 15 de març.