Duatló de Vic (7km+34km+3km)

Resum: Un any més gran, amb el mateix temps!

Cada any tendeixo a fer menys curses, però aquesta es ja un clàssic en la meva agenda per varis motius: bona organització, bons circuits i distàncies, i perquè es una bona manera de posar-se les piles al començament de la temporada de duatlons i triatlons.

Em passa a buscar el Jordi Badia i anem cap a Vic. Deixem les bicis a boxes i escalfem una mica. A les 10 comença la cursa. El primer segment son 7 km corrent, i com sempre, rapidíssims: el primer km el faig en 3'34" i el segon en 3'45"; en els següents tinc que baixar el ritme, però tot i així faig els 7 km en 26'41" i quedo el 119è de 370.

Li trec uns 30 segons al Jordi, i la pregunta és: quants kms aguantaré davant d'ell? Doncs el "cabroncete" aquest any no em deixa opció i al segon km ja m'adelanta... Jejeje. Intento no perdre massa temps i poso tota la llenya al foc. El circuit em va força bé, trencacames amb dos ports de muntanya. Estic de sort i a la primera baixada faig un grupet de 3 que ens rellevem constantment, fins que arribem al segon port i cadascú fa el que pot.

A la baixada del segon port arriba la part desagradable de la cursa: m'atrapa un grupet de 4 persones i m'hi enganxo. Van molt ràpid i tinc prouta feina per seguir-los. Encara no portava 2 minuts amb ells i el que anava segon es gira i comença a cridar que fem relleus i que no xupem roda... El del meu davant li fa cas i fa un relleu; fa vent i el desgast és molt important, i de cop i volta el que cridava i un altre que anaven junts llencen un atac i el que feia el relleu es despenja. Jo encara tinc forces per seguir-los, i en un moment donat em coloco entre ells dos, sense cap mala intenció. Acte seguit, l'individu en questió em torna a adelantar cridant que no li prengui la roda i un cop al meu davant s'expulsa els mocs del nas perquè em vagin sobre meu. La mare que el va parir! Vaig estar a punt d'adelantar-lo i fer-li el mateix... Per fi arribem a boxes. Arribo el 136è amb 1h08'.

Faig la transició força ràpid i em poso a córrer, però les sensacions no son bones, i ja veig que no podré retallar temps al Jordi. Faig els 3 kms en 13'33", el 164è millor temps (fatal). Al final, acabo la duatló en 1h48', el 137è de la general. El Jordi ha arribat el 125è amb 1h47'.

Cursa del Nassos (10 km)

Resum: Millor marca personal (MMP) als 10 km!

Un any més baixo a Barcelona a fer la cursa de Sant Silvestre de Barcelona, i aquest any amb l´objectiu de baixar dels 39 minuts (a priori sembla fàcil després d´haver passat pel km 10 de la mitja marató de Vilanova amb 39´pelats). 

Arribo a les 16h15, aparco el cotxe i vaig a la botiga Prorunners, on he quedat amb els del gimnàs Vintró. Només hi ha el Dani Garcia, el Xavi i el seu germà. Ens fem la foto. 

El Víctor, que m´ha de portar el dorsal, no arriba, i ja son les 17h15... Vaig cap al meu calaix de sortida (entre 37 i 40 minuts), i m´està esperant allà; menys mal, ja em veia corrent sense dorsal...

Comença la cursa puntualment, i tot i sortir del tercer calaix (èlit i sub37), em trobo frenat, i sense poder anar al meu ritme. Molta gent que va per sobre de 5´/km, amb dorsals de calaixos posteriors, que es deuen haver colat. Tinc la llebre de 37´ a uns 50 metres, i em costa moltíssim arribar-hi per culpa dels enredos, i la velocitat que porta (3´40"/km). Tot i així, aconsegueixo atrapar-lo a base de córrer una estona per la vorera. El ritme és massa alt per mi, i al km 3 decideixo anar al meu ritme i deixar escapar la llebre. D´aquí fins al final vaig fent parcials de 3´45" i 3´50"/km, i arribo a la meta amb uns fantàstics 38´28" (575è d´uns 10.000), la meva millor marca personal en aquesta distància! Segons el meu gps, he fet 10 km i 300 metres; no ho entenc, però últimament passa molt sovint.   

Mitja marató de Vilanova (21 km)

Resum: Road to NY!

Després de passar-me el dissabte prenent antinflamatoris per la maleïda lumbàlgia, em llevo diumenge com nou. Avui és un d'aquells pocs dies que tinc papallones a l'estómac; nervis per saber si aconseguiré l'objectiu de baixar de 1h25 per entrar al grup "time qualifiers" de la marató de NY 2016, i evitar pagar un paston a una agència de viatges per un dorsal. 

Arribo molt d'hora a Vilanova per recollir dorsal. Busco un bon lloc per aparcar des d'on sortir sense problemes quan acabi la cursa. Em canvio, estiro, escalfo i vaig cap a la sortida 10' abans per poder sortir dels primers i evitar taps, doncs no hi ha calaixos de sortida i hi ha 1.200 runners (una cosa a millorar). 

Allà em trobo al Marc Vila, excompany de classe a la Salle, i m'explica que ha estat 2 anys sense córrer per culpa de l'esquena, també. Em diu que també vol anar a 4'/km.

La cursa comença puntual a les 10h. Temperatura ideal per córrer. De seguida em dono compte que no és la cursa ideal per fer marca, i penso que l'he cagat... Tot i això, em sento be i passo pel 10 mil amb 39'. Els kms van passant i cada cop em costa més anar per sota de 4. Buff, a partir del km 15 és brutal l'esforç, amb algun km de pujades a 4'30. Fins i tot dubto de si podré aconseguir-ho, perdent tot el marge que havia agafat. Al km 20 finalment em relaxo perquè veig que ho aconseguiré i son els millors moments. Arribo amb 1h24'29" (88e de 1110 arribats). El meu rellotge marca 21,5 kms @ 3'59"/km de mitjana. NY m'espera!!!!

Cursa Bell Race (14 km i 700 mts d+)

Resum: Cada dia pateixo més a les baixades

Avui torno a anar sol a una cursa, ja m´hi estic acostumant. Vaig al Restaurant la Sala de Sallent, i allà em trobo a molts coneguts, com sempre. Hi ha bastanta gent.

La cursa comença puntualment a les 10h. Fa força fred, però fa sol i és un bon dia per córrer. 

Intento no perdre gaires posicions i evitar taps a l´arribar als primers corriols. Em sento força bé avui, i penso que podré fer una bona cursa. Arribem al primer turó i toquem la campana. Comença una baixada molt tècnica i m´adelanta molta gent.  Per sort, no és molt llarga i tornem al terreny que a mi m´agrada més. Cap a la meitat de la cursa em trobo el Jaume Mayor que m´està esperant i m´acompanya durant dos o tres quilòmetres (gràcies company!). A partir d´aquí ja no hi ha més baixades "xungues" i disfruto moltíssim, passant per llocs espectaculars.

Arribo molt bé, ja que a la web posava que havien canviat el recorregut i que eren 16 km, i anava mentalitzat, o sigui que arribo bastant sobrat. Acabo en 1h17´57", el 32è de 244 finalitzats.

Cursa ARCS Aguilar de Segarra (16,7 km i 742 mts d+)

Resum: M'encanta el circuit ARCS!

No hi hagut cap colega que volgués venir avui, o sigui que vaig sol cap a Aguilar de Segarra. Allà però, em trobo moltes cares conegudes. És com córrer a casa, m'encanta el circuit ARCS! 

La cursa comença a les 10 en punt, sense petards ni claxons; un dos tres i endavant... Com sempre, sortim cagant llets i marica l'ultim. Buff, intento seguir al Ramon Torne, un bon referent, però es impossible, i mica en mica em va treient distancia. Cap al km 8 m'atrapa la primera fèmina, l'Ester Hernandez (ex-selecció catalana), i m'arrenca els adhesius en una forta baixada. Arribem al pla i la torno a atrapar. La segueixo una bona estona, fins que a falta de 2 km la deixo enrere. Finalment arribo 30" davant d'ella, amb 1h37'25" (35è de 153 arribats). Content d'haver baixat 1' el temps de l'any passat! 

Bon circuit, ple de corriols i molt ben marcat. Amb ganes de fer la segona cursa del circuit! (A St Joan, on pujarem el meu Collbaix).

Pujada nocturna a Montserrat (4,5 km i 530 mts d+)

Resum: I love Montserrat!

Tenint en compte que la Montse està a la fira de Milà, i que estic sol amb els nens, i per tant, diumenge no puc anar a la cursa dels maquis dels Tossals amb el Jaume i l´Efren, m´he apuntat a última hora a la pujada nocturna de Monistrol de Montserrat fins al Monestir de Montserrat. Deixo els nens a casa dels meus pares a les 17h i vaig a Monistrol. Hi ha força gent, però la majoria són caminadors (els que correm som uns 50 com a molt).

A les 17h30 surten els caminadors, i un quart més tard sortim els mountain runners. Els primers 500 mts són de baixada, fins a buscar el camí dels 3/4. Un guiri ha sortit cagant llets i ens treu ben bé uns 50 metres. Tots pensem que no coneix el camí i fotrà un pet com una gla...

La primera meitat són pel camí ample i es pot córrer. Em sento bastant bé. Però quan comença la pujada forta i les escales, el cor em va a punt d´explotar, treient el fetge per la boca. 

Sort que ja soc a la part final i queda poquet... Arribo el 9è amb 33´13". Parlo amb el guiri que ha guanyat, amb 26 minuts!!! És un alemany de Stutgart, i està fent una tesi a la Universitat de Bellaterra. També hi ha el Vicente Muñoz i la Teresa Forn, i baixo amb ells.

Behobia-San Sebastian (20 km)

Resum: Una altra clàssica al curriculum

M´havien dit que era una cursa dura amb pluja i fred.... Doncs a les 9 del matí la Montse i l´Asier (els meus fans incodicionals a les meves curses al País Basc) em deixen a Behobia, i el termòmetre ja marca més de 25 graus, increible! La gent no s´ho creu, i la megafonia no para de dir que ens hidratem molt i molt. Doncs jo soc tan xulo (o tonto) que no he agafat aigua, ni diners. Total, que vaig a un supermercat i espero que entri un corredor a comprar aigua. Com que la vergonya no se què és, li dic que m´he descuidat els diners i si em pot pagar una ampolla... Escalfo una mica i vaig cap al calaix de sortida on estic jo (3r calaix entre 1h20 i 1h25).

Ambient espectacular! Entro al calaix verd i em trobo al Carles Prat (ja ens vem trobar ahir en una àrea de servei). I és que som 6.000 catalans!!! S´acosta l´hora de sortir. A les 9h30 han sortit els de cadira de rodes, a les 9h55 surten els patinadors, i a les 10h surt la èlit. Ja queda menys, a les 10h02 surten els liles (menys de 1h20), i finalment, a les 10h03, amd molta puntualitat, sortim els verds!!

La sortida és força lenta, ja que hi ha masses corredors, i com sempre, alguns que s´han colat i van a 3 per hora i provoquen taps... Sortim el Carles i jo junts. Fins al km 1 no podem agafar un bon ritme. Ens posem a 3´45/km, però l´alegria durarà poc, doncs desseguida ve la primera pujada i el ritme cau. Aquesta cursa és molt dura degut a les contínues pujades que hi ha (especialment dues). És un trenca-cames. L´ambient és una bogeria. Aquests bascos són únics animant. Passant per Renteria, la gent crida tant, que se´m posa la pell de gallina (poques vegades em passa). 

Cap el km 8 el Carles se m´escapa; porta un ritme massa fort per mi i decideixo no seguir-lo i guardar forces. Tinc molta calor. Pugem el primer port i ho estic passant força malament... A la baixada em recupero una mica i em sento cada km millor. Cap al km 16 veig al Carles i al començament del segon port l´adelanto (km 17). Veig que no pot aguantar el meu ritme i tiro endavant. Arribem a dalt amb un ambient impressionant. Ja només falta la baixada, ja entrem a Donosti, cal viure-ho per saber què sentim els corredors. Palades i palades de gent. Penso que serà impossible veure la Montse i l´Asier, però a 500 mts de l´arribada sento que em crida l´Asier, em giro i els veig. Els hi dedico l´arribada amb un gran somriure d´orella a orella. 

He "fallat" per un minut del meu objectiu previst. Acabo en 1h25´17", en el lloc 1244 (d´un total de 26.600 arribats). Tenint en compte que sortia el 3225, no està gen malament la quantitat de corredors que he adelantat... El Carles arriba a 30" darrera meu.