Cursa Dream Runners Puigcerdà (15-08-16)

Resum: Recollint els fruits del entreno de la marató

Quina casualitat, la cursa és un dilluns, i a l´entreno de la marató, els dilluns toca 10 km a 4'30"/km. Estem de vacances a Bellver de Cerdanya, o sigui que no he de matinar. A les 8h30 marxo de Bellver, aparco el cotxe a l´estació de tren i pujo corrent tot escalfant. La sortida és al passeig del darrera del llac. Hi ha moltíssima gent, però no conec a ningú. 

La cursa comença amb 5 minuts d´endarreriment. Temperatura ideal per córrer. Tinc l´objectiu de baixar de 40 minuts, però no he mirat el recorregut, i la primera sorpresa és que al km 1 ens fan baixar a l´estació de tren. Pels que no ho coneguin, Puigcerdà està situat a dalt d´un turó, o sigui que, tot el què baixem, ho haurem de pujar.... I efectivament, després d´un parell de kms en pla, toca una llarga pujada. Sort que a la baixada he fet una bona apretada, i si puc mantenir-me una mica per sota de 4'/km, aconseguiré baixar de 40 minuts. Ja estem cap el km 5, i toca una bona sèrie de 5 km. Per aquí veig al David Joan que està estiuejant a Puigcerdà, i ha vingut a fer-me fotos i animar-me; moltes gràcies!!!!

Crec que ho aconseguiré! Em sento bastant bé, i crec que les 3 setmanes d´entreno de la marató, estan donant els seus fruits. Arribo dels primers amb 39'45" (15è a la classificació general, d´un total de 445 persones). Molt i molt content, ja que no era fàcil baixar de 40' en aquest circuit. Seguim sumant cap al somni americà! ;-)

Triatló olímpic d´Andorra (750 mts, 38 km, 9 km)

Resum: Del forn al congelador

Si a la triatló del Cardoner vaig patir moltíssima calor, en aquesta he patit moltíssim fred a l´aigua, no hi ha terme mig...

Sense cap mena de dubte aquesta és la triatló que m´agrada més a l´actualitat, i a la familia també, ja que passem tot el cap de setmana a Andorra, disfrutant de la gastronomía, botigues i també del espectacle del Cirque du Soleil, i ja en van 5 anys seguits.

Diumenge toca matinar, esmorzo sol a l´hotel i vaig cap a buscar l´autobus. Gran sorpresa al trobar-me al Pep Trulls a l´autobus, fent també la triatló. Estem junts fins a l´hora de sortida, parlant de moltes coses, i fent que la llarga espera a Engolasters (més d´una hora) es faci més curta. Gràcies Pep!

A les 10h comencem a nedar els de la primera sortida. L´aigua està gelada (diuen que estem a uns 13 graus), i han retallat de 1000 a 750 metres. Abans d´entrar a l´aigua parlo una estoneta amb uns bascos que s´han tirat a l´aigua i diuen que si fos per ells, afegirien una altra volta, en comptes de retallar-la, ja que “no hay para tanto Patxi”, jajajaja. A mig recorregut però m´enrecordo d´ells, tinc la cara gelada i no aguanto més d´una respiració dins de l´aigua. Surto de l´aigua amb un temps horrorós de 15’18”, i és que nedar amb aquest fred i a quasi 2000 metres d´altitud, té la seva gràcia.

Transició llargíssima, tant de l´aigua als boxes, com dels boxes fins a la sortida, on tardo gairebé 5 minuts, i començo el circuit de bici. Els tres primers km son una forta baixada. Per no tenir fred, em poso manguitos i un xaleco paravent. Tot seguit ens fan pujar a l´alt de la Comella (s´agraeix no fer tota la baixada fins a St. Julià de cop i entrar una mica en calor). És un aperitiu pel què ens espera…. A la baixada de la Comella fem un grup de 5-6 triatletes, i arribem a St Julià de Lòria tots junts. Aquí comencen els 18 km de port de muntanya a l´alt de la Rabassa, que aquest any el fem per Aixirivall (Ctra de la Peguera), amb un total de 1144 mts de desnivell positiu, BRUTAL!!! Aquí la caloreta comença a apretar i sort n´he tingut de trobar a la dona del Carles Prat al´inici del port i li he pogut donar el xaleco.

L´única nota negativa de la triatló ha sigut que pujant el port en bici he tornat a tenir les fortes punxades al genoll dret, que ja vaig tenir el dia que vaig pujar en bici de Manresa a Bellver. Per sort, sempre porto un sobre de Fisiocrem a la bossa de la bici, i me la poso. Sort n´he tingut!

Arribo a dalt, amb ganes de veure a la familia que m´està esperant. És una sobredosis d´estimulació i energía cada cop que els veig. Faig els 36 km en 1h43’31”, deixo la bici i em poso a córrer tant com puc: ja estic al meu terreny!!! 

A més a més, és trenca-cames i per muntanya, com a mi m´agrada, amb 300 mts de desnivell positiu. Faig els 9 km en 45’59”, i acabo la triatló acompanyat del meu fill Roger amb 2h51’06”, el 67è de la general, d´un total de 503 triatletes. Content és poc!!!!

Triatló olímpic del Cardener (1500 mts + 40 km + 10 km)

Resum: Onada de calor!

Em truca el Jordi Badia dient que ha passat mala nit i que no podrà venir. Esmorzo i pujo tot sol cap al pantà de Sant Ponç a deixar la bici a boxes 1. Hi ha dos boxes, un situat al pantà i l´altre situat a Cardona. Cap allà que vaig, i deixo el cotxe i les bambes per córrer a boxes 2. L´organització ha posat autocars per fer el trasllat desde Cardona al pantà. La logística sempre és important quan hi ha dos boxes diferents....

Aquest pantà em porta molts records... Aquí vaig fer el meu primer triatló (el del bar el Porró de Manresa), i que tantes vegades vaig fer. Com han canviat les coses des d´aquell primer triatló...

La triatló comença a les 10h, massa tard per l´època que estem, i més avui que tenim una onada de calor a sobre. A les 10 surt la èlit, a les 10h02 les noies, i a les 10h04 la resta. La natació la faig molt tranquil, massa, ja que he fet 29' (el 27è millor temps), molt lluny dels 25-26' que faig normalment. Cal dir al meu favor que he fet la tàctica nedar sempre per l´exterior esquerra i he fet bastant més de 1500 mts, també que entre volta i volta de 750 mts ens feien sortir de l´aigua i perds bastant temps, i que hi havia molts metres desde la sortida de l´aigua fins a boxes.

Faig transició força ràpida i agafo la bici. La pujada inicial, que tantes vegades he fet a la triatló del Porró, ja deixa veure el que serà el circuit: trenca-cames amb constants pujades i baixades. La calor comença a fer pupa... Tot i així, he estat molt còmode tota l´estona, tivant del grup on anava, sobretot pujant. Acabo els 40 km en 1h13'03" (26è millor temps).

Transició com sempre fàcil i ràpida. Començo a córrer. Ara comença el patiment de veritat, tot i estar acostumat a córrer els migdies amb calor. La primera volta ha sigut horrorosa, amb males sensacions i mal de panxa. Calor descomunal, sobre els 35 graus. Sort que m´he tirat molta aigua per sobre al començar la segona volta, i dels particulars que han sortit al carrer amb mangueres del jardí per ruixar-nos, i he pogut accelerar i remuntar una mica. Acabo els 10 km en 45'26" (22è millor temps). He acabat la triatló amb un temps total de 2h27'29" (21è de la categoria open, d´un total de 101, no està pas malament....).

Duatló de Vic (7km+34km+3km)

Resum: Un any més gran, amb el mateix temps!

Cada any tendeixo a fer menys curses, però aquesta es ja un clàssic en la meva agenda per varis motius: bona organització, bons circuits i distàncies, i perquè es una bona manera de posar-se les piles al començament de la temporada de duatlons i triatlons.

Em passa a buscar el Jordi Badia i anem cap a Vic. Deixem les bicis a boxes i escalfem una mica. A les 10 comença la cursa. El primer segment son 7 km corrent, i com sempre, rapidíssims: el primer km el faig en 3'34" i el segon en 3'45"; en els següents tinc que baixar el ritme, però tot i així faig els 7 km en 26'41" i quedo el 119è de 370.

Li trec uns 30 segons al Jordi, i la pregunta és: quants kms aguantaré davant d'ell? Doncs el "cabroncete" aquest any no em deixa opció i al segon km ja m'adelanta... Jejeje. Intento no perdre massa temps i poso tota la llenya al foc. El circuit em va força bé, trencacames amb dos ports de muntanya. Estic de sort i a la primera baixada faig un grupet de 3 que ens rellevem constantment, fins que arribem al segon port i cadascú fa el que pot.

A la baixada del segon port arriba la part desagradable de la cursa: m'atrapa un grupet de 4 persones i m'hi enganxo. Van molt ràpid i tinc prouta feina per seguir-los. Encara no portava 2 minuts amb ells i el que anava segon es gira i comença a cridar que fem relleus i que no xupem roda... El del meu davant li fa cas i fa un relleu; fa vent i el desgast és molt important, i de cop i volta el que cridava i un altre que anaven junts llencen un atac i el que feia el relleu es despenja. Jo encara tinc forces per seguir-los, i en un moment donat em coloco entre ells dos, sense cap mala intenció. Acte seguit, l'individu en questió em torna a adelantar cridant que no li prengui la roda i un cop al meu davant s'expulsa els mocs del nas perquè em vagin sobre meu. La mare que el va parir! Vaig estar a punt d'adelantar-lo i fer-li el mateix... Per fi arribem a boxes. Arribo el 136è amb 1h08'.

Faig la transició força ràpid i em poso a córrer, però les sensacions no son bones, i ja veig que no podré retallar temps al Jordi. Faig els 3 kms en 13'33", el 164è millor temps (fatal). Al final, acabo la duatló en 1h48', el 137è de la general. El Jordi ha arribat el 125è amb 1h47'.

Cursa del Nassos (10 km)

Resum: Millor marca personal (MMP) als 10 km!

Un any més baixo a Barcelona a fer la cursa de Sant Silvestre de Barcelona, i aquest any amb l´objectiu de baixar dels 39 minuts (a priori sembla fàcil després d´haver passat pel km 10 de la mitja marató de Vilanova amb 39´pelats). 

Arribo a les 16h15, aparco el cotxe i vaig a la botiga Prorunners, on he quedat amb els del gimnàs Vintró. Només hi ha el Dani Garcia, el Xavi i el seu germà. Ens fem la foto. 

El Víctor, que m´ha de portar el dorsal, no arriba, i ja son les 17h15... Vaig cap al meu calaix de sortida (entre 37 i 40 minuts), i m´està esperant allà; menys mal, ja em veia corrent sense dorsal...

Comença la cursa puntualment, i tot i sortir del tercer calaix (èlit i sub37), em trobo frenat, i sense poder anar al meu ritme. Molta gent que va per sobre de 5´/km, amb dorsals de calaixos posteriors, que es deuen haver colat. Tinc la llebre de 37´ a uns 50 metres, i em costa moltíssim arribar-hi per culpa dels enredos, i la velocitat que porta (3´40"/km). Tot i així, aconsegueixo atrapar-lo a base de córrer una estona per la vorera. El ritme és massa alt per mi, i al km 3 decideixo anar al meu ritme i deixar escapar la llebre. D´aquí fins al final vaig fent parcials de 3´45" i 3´50"/km, i arribo a la meta amb uns fantàstics 38´28" (575è d´uns 10.000), la meva millor marca personal en aquesta distància! Segons el meu gps, he fet 10 km i 300 metres; no ho entenc, però últimament passa molt sovint.   

Mitja marató de Vilanova (21 km)

Resum: Road to NY!

Després de passar-me el dissabte prenent antinflamatoris per la maleïda lumbàlgia, em llevo diumenge com nou. Avui és un d'aquells pocs dies que tinc papallones a l'estómac; nervis per saber si aconseguiré l'objectiu de baixar de 1h25 per entrar al grup "time qualifiers" de la marató de NY 2016, i evitar pagar un paston a una agència de viatges per un dorsal. 

Arribo molt d'hora a Vilanova per recollir dorsal. Busco un bon lloc per aparcar des d'on sortir sense problemes quan acabi la cursa. Em canvio, estiro, escalfo i vaig cap a la sortida 10' abans per poder sortir dels primers i evitar taps, doncs no hi ha calaixos de sortida i hi ha 1.200 runners (una cosa a millorar). 

Allà em trobo al Marc Vila, excompany de classe a la Salle, i m'explica que ha estat 2 anys sense córrer per culpa de l'esquena, també. Em diu que també vol anar a 4'/km.

La cursa comença puntual a les 10h. Temperatura ideal per córrer. De seguida em dono compte que no és la cursa ideal per fer marca, i penso que l'he cagat... Tot i això, em sento be i passo pel 10 mil amb 39'. Els kms van passant i cada cop em costa més anar per sota de 4. Buff, a partir del km 15 és brutal l'esforç, amb algun km de pujades a 4'30. Fins i tot dubto de si podré aconseguir-ho, perdent tot el marge que havia agafat. Al km 20 finalment em relaxo perquè veig que ho aconseguiré i son els millors moments. Arribo amb 1h24'29" (88e de 1110 arribats). El meu rellotge marca 21,5 kms @ 3'59"/km de mitjana. NY m'espera!!!!

Cursa Bell Race (14 km i 700 mts d+)

Resum: Cada dia pateixo més a les baixades

Avui torno a anar sol a una cursa, ja m´hi estic acostumant. Vaig al Restaurant la Sala de Sallent, i allà em trobo a molts coneguts, com sempre. Hi ha bastanta gent.

La cursa comença puntualment a les 10h. Fa força fred, però fa sol i és un bon dia per córrer. 

Intento no perdre gaires posicions i evitar taps a l´arribar als primers corriols. Em sento força bé avui, i penso que podré fer una bona cursa. Arribem al primer turó i toquem la campana. Comença una baixada molt tècnica i m´adelanta molta gent.  Per sort, no és molt llarga i tornem al terreny que a mi m´agrada més. Cap a la meitat de la cursa em trobo el Jaume Mayor que m´està esperant i m´acompanya durant dos o tres quilòmetres (gràcies company!). A partir d´aquí ja no hi ha més baixades "xungues" i disfruto moltíssim, passant per llocs espectaculars.

Arribo molt bé, ja que a la web posava que havien canviat el recorregut i que eren 16 km, i anava mentalitzat, o sigui que arribo bastant sobrat. Acabo en 1h17´57", el 32è de 244 finalitzats.